Chico Whitaker i el canvi personal

Hi ha dues maneres d'entendre i afrontar la crisi: restablir les condicions rellençant l'economia dins el sistema actual; o la recerca d'altres paradigmes des d'una presa de consciència universal afegint els valors de la creativitat, la solidaritat i la simplicitat. La primera està en mans del governs, la segona en mans de tothom. Cada vegada hi ha més gent que busca la segona, és la societat civil com actor polític. La situació actual és resultat del paradigma actual "l'avidez del corto plazo".

Paraules de Chico Whitaker en la 12 Nit de la Solidaritat de Mataró. Recuperar confiances en l'economia, en la política, ... segurament és recuperar la confiança en les persones mateixes. Whitaker, com a cofundador del Foro Social Mundial, fa aquesta defensa i transmet aquest optimisme. L'extensió de moviments, bones pràctiques, organitzacions,... societat organitzada en definitiva que jugarà cada vegada més un paper d'actor polític. El canvi de paradigma, segons Whitaker, és canviar també el concepte del "viure bé", d'un frenètic i fals consumisme al viure en sintonia amb la resta i amb la natura.

Darrerament, per casualitat, o no, cau a les meves mans referències justament sobre el que déia Chico, "l'avidez del corto plazo". Aplicable a la crisi (guanyar diners i el més ràpid possible), però també a altres aspectes de la vida, pública i privada (la política del zàping, o els contes en 1 minut). I em quedo també amb una expressió que Whitaker utilitza sovint, "comunicar hacia afuera". Umm, la política necessita comunicar cap a fora, precisament.

Chico Whitaker i el canvi personal

Hi ha dues maneres d'entendre i afrontar la crisi: restablir les condicions rellençant l'economia dins el sistema actual; o la recerca d'altres paradigmes des d'una presa de consciència universal afegint els valors de la creativitat, la solidaritat i la simplicitat. La primera està en mans del governs, la segona en mans de tothom. Cada vegada hi ha més gent que busca la segona, és la societat civil com actor polític. La situació actual és resultat del paradigma actual "l'avidez del corto plazo".

Paraules de Chico Whitaker en la 12 Nit de la Solidaritat de Mataró. Recuperar confiances en l'economia, en la política, ... segurament és recuperar la confiança en les persones mateixes. Whitaker, com a cofundador del Foro Social Mundial, fa aquesta defensa i transmet aquest optimisme. L'extensió de moviments, bones pràctiques, organitzacions,... societat organitzada en definitiva que jugarà cada vegada més un paper d'actor polític. El canvi de paradigma, segons Whitaker, és canviar també el concepte del "viure bé", d'un frenètic i fals consumisme al viure en sintonia amb la resta i amb la natura.

Darrerament, per casualitat, o no, cau a les meves mans referències justament sobre el que déia Chico, "l'avidez del corto plazo". Aplicable a la crisi (guanyar diners i el més ràpid possible), però també a altres aspectes de la vida, pública i privada (la política del zàping, o els contes en 1 minut). I em quedo també amb una expressió que Whitaker utilitza sovint, "comunicar hacia afuera". Umm, la política necessita comunicar cap a fora, precisament.

Medalla Macià per en Pasqual Fernández

Aquesta setmana Pasqual Fernández ha rebut la medalla Francesc Macià que atorga la Generalitat de Catalunya. Pasqual és una persona amb trajectòria. Persones anònimes que posen nom a les lluites de la història comuna. Amb la seva militància sumada a la d'altres companys i companyes han fet que visquem les llibertats i heretem els valors. I sobretot que tinguem referents propers. Perquè el socialisme no només són les idees, són les persones i el que ens transmeten de generació en generació. Sense cap mena de dubte es mereixen el reconeixement i el meu agraïment. Una de les coses més boniques de l'agrupació política és precisament compartir idees que es traslladen i adapten segons la generació, i en definitiva una història amb transfons comú. No oblidem els que han estat abans que nosaltres.

La militància de Pasqual, socialista i sindicalista, va començar a Bèlgica, on va emigrar a l'any 1960. Molts espanyols treballadors immigrants en altres països europeus (cançons a l'emigrant les escoltavem a casa). Nascut a Cehegín (Múrcia), com molts mataronins i mataronines. La medalla Francesc Macià reconeix els treballadors o empreses per la seva dedicació, iniciativa, i progrés. És just. I just que aprenem de les bones experiències. Perquè en definitiva el progrés de Catalunya, el de la meva generació, ha estat per l'aportació de gent vinguda d'arreu, com en Pasqual.

Felicitats, i merescudes!

Medalla Macià per en Pasqual Fernández

Aquesta setmana Pasqual Fernández ha rebut la medalla Francesc Macià que atorga la Generalitat de Catalunya. Pasqual és una persona amb trajectòria. Persones anònimes que posen nom a les lluites de la història comuna. Amb la seva militància sumada a la d'altres companys i companyes han fet que visquem les llibertats i heretem els valors. I sobretot que tinguem referents propers. Perquè el socialisme no només són les idees, són les persones i el que ens transmeten de generació en generació. Sense cap mena de dubte es mereixen el reconeixement i el meu agraïment. Una de les coses més boniques de l'agrupació política és precisament compartir idees que es traslladen i adapten segons la generació, i en definitiva una història amb transfons comú. No oblidem els que han estat abans que nosaltres.

La militància de Pasqual, socialista i sindicalista, va començar a Bèlgica, on va emigrar a l'any 1960. Molts espanyols treballadors immigrants en altres països europeus (cançons a l'emigrant les escoltavem a casa). Nascut a Cehegín (Múrcia), com molts mataronins i mataronines. La medalla Francesc Macià reconeix els treballadors o empreses per la seva dedicació, iniciativa, i progrés. És just. I just que aprenem de les bones experiències. Perquè en definitiva el progrés de Catalunya, el de la meva generació, ha estat per l'aportació de gent vinguda d'arreu, com en Pasqual.

Felicitats, i merescudes!

Per fi en Roc li ha fet un petó a la Pati Pla

L'esdeveniment del dia ha estat el petó d'en Roc a la Pati Pla. Quina setmana! Noi, cal més decisió!. Sort dels contes que ensenyen tantes coses!. I si no, a veure, com despertes d'un malefici?.

No és poca cosa 380.000 persones en la festa dels Supers a l'Anella Olímpica. Molta convocatòria!. I els pares, i les mares (m'ha fet rectificar amb raó una amiga)... vermellosos i acalorats carregant nens a les espatlles, i entrepans, i les ampolletes d'aigua, i la càmera de video, sobretot la càmera i les fotos,... i aguantant estoicament un dia de primavera i bullícia.

Hi ha una etapa de lapsus cultural. Que no preguntin per les darreres novetats de cine, teatre o música. Però amb competències prou demostrades en personatges Disney, en Playmobil o en el gran Doraimon.

Una bona moguda!

Per fi en Roc li ha fet un petó a la Pati Pla

L'esdeveniment del dia ha estat el petó d'en Roc a la Pati Pla. Quina setmana! Noi, cal més decisió!. Sort dels contes que ensenyen tantes coses!. I si no, a veure, com despertes d'un malefici?.

No és poca cosa 380.000 persones en la festa dels Supers a l'Anella Olímpica. Molta convocatòria!. I els pares, i les mares (m'ha fet rectificar amb raó una amiga)... vermellosos i acalorats carregant nens a les espatlles, i entrepans, i les ampolletes d'aigua, i la càmera de video, sobretot la càmera i les fotos,... i aguantant estoicament un dia de primavera i bullícia.

Hi ha una etapa de lapsus cultural. Que no preguntin per les darreres novetats de cine, teatre o música. Però amb competències prou demostrades en personatges Disney, en Playmobil o en el gran Doraimon.

Una bona moguda!

Rañe, president del CTESC

Celebrem al nou president del Consell de Treball Econòmic i Social. Ahir dijous va prendre posesió. En Josep Maria Rañe, sindicalista, ex-conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya, diputat i company del grup socialista, regidor de Sant Feliu, ... i en aquesta legislatura hem compartit despatx i escó de costat al Parlament, i ha estat un plaer.

Ment despera i lúcida, de la gent amb la que aprens perquè agrada conversar. La seva visió de les coses augura una bona feina al CTESC. Enhorabona!!

El blog d'en Josep Maria Rañe. I concretament el seu post al respecte.
El Consell de Treball Econòmic i Social

Rañe, president del CTESC

Celebrem al nou president del Consell de Treball Econòmic i Social. Ahir dijous va prendre posesió. En Josep Maria Rañe, sindicalista, ex-conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya, diputat i company del grup socialista, regidor de Sant Feliu, ... i en aquesta legislatura hem compartit despatx i escó de costat al Parlament, i ha estat un plaer.

Ment despera i lúcida, de la gent amb la que aprens perquè agrada conversar. La seva visió de les coses augura una bona feina al CTESC. Enhorabona!!

El blog d'en Josep Maria Rañe. I concretament el seu post al respecte.
El Consell de Treball Econòmic i Social

Cap de setmana de fira

Latigo. Ramon Bassas

Algodón de azúcar. Horacio Lledías

Diu una nena al baixar del látigo, "quin ensurt a cada volta, em semblava que se'm movien totes les dents!" . (cal dir que pel seu somriure, es troba a l'inici d'establir una llarga amistat amb el ratoncito perez).

La fira és d'aquells esdeveniments que poc o gens han canviat de quan érem petits.

Tens algun record?

Cap de setmana de fira

Latigo. Ramon Bassas

Algodón de azúcar. Horacio Lledías

Diu una nena al baixar del látigo, "quin ensurt a cada volta, em semblava que se'm movien totes les dents!" . (cal dir que pel seu somriure, es troba a l'inici d'establir una llarga amistat amb el ratoncito perez).

La fira és d'aquells esdeveniments que poc o gens han canviat de quan érem petits.

Tens algun record?

Leonardo Boff

Dimecres passat, 30 de maig, vaig assistir a la conferència de Leonardo Boff a l'església del Pi. Una nau plena de gent. Vaig agrair la invitació de l'amic Toni Comin. Buscar estones de pau, i l'escolta d'altres paraules és bo per l'ànima. Sortíem del ple del parlament i varem arribar una mica tard. Però a temps de captar algunes de les invitacions de Leonardo Boff. I a temps de saludar-nos i riure amb el seu sentit de l'humor.

Apunto algunes de les propostes que va pronunciar, per recuperar el sentit més humà del que som. Del que som i en comunió amb la mare terra. Boff reivindica una necessària trobada amb l'ecologia.

Recuperar la capacitat de sentir, de no restar passius. Recuperar la capacitat de cuidar, el que s'estima es cuida, el que es cuida preval. Recuperar la capacitat de la compassió, de passió i de posar-se en l'altre. Recuperar la capacitat de la solidaritat, com a ésser socials, el que ens ha de fer pronfundament humans. Actuar amb responsabilitat col.lectiva, com esglaons que som de la comunitat de vida. El nostre món no pot ser un valle de lágrimas, millor la muntanya de les benaurances. La espiritualitat com la capacitat que tenim de transcendència, de vida, de deu, com la capacitat de connectar amb la energia bona i que hi és en els éssers vius.

Leonardo Boff és un dels fundadors de la teologia de l'alliberament. Una teologia dels pobres que neix de la necessitat d'esperança a l'Amèrica Llatina oprimida. D'esperança i de consciència en la lluita per la dignitat i contra la pobresa i l'explotació.

Perseguit per l'església de Ratzinger, l'església de Benet XVI, la de Rouco que ara vol tancar la parroquia roja de Vallecas.

Però la caritat també i sobretot ha de ser prendre consciència i denunciar la injustícia.

Leonardo Boff

Dimecres passat, 30 de maig, vaig assistir a la conferència de Leonardo Boff a l'església del Pi. Una nau plena de gent. Vaig agrair la invitació de l'amic Toni Comin. Buscar estones de pau, i l'escolta d'altres paraules és bo per l'ànima. Sortíem del ple del parlament i varem arribar una mica tard. Però a temps de captar algunes de les invitacions de Leonardo Boff. I a temps de saludar-nos i riure amb el seu sentit de l'humor.

Apunto algunes de les propostes que va pronunciar, per recuperar el sentit més humà del que som. Del que som i en comunió amb la mare terra. Boff reivindica una necessària trobada amb l'ecologia.

Recuperar la capacitat de sentir, de no restar passius. Recuperar la capacitat de cuidar, el que s'estima es cuida, el que es cuida preval. Recuperar la capacitat de la compassió, de passió i de posar-se en l'altre. Recuperar la capacitat de la solidaritat, com a ésser socials, el que ens ha de fer pronfundament humans. Actuar amb responsabilitat col.lectiva, com esglaons que som de la comunitat de vida. El nostre món no pot ser un valle de lágrimas, millor la muntanya de les benaurances. La espiritualitat com la capacitat que tenim de transcendència, de vida, de deu, com la capacitat de connectar amb la energia bona i que hi és en els éssers vius.

Leonardo Boff és un dels fundadors de la teologia de l'alliberament. Una teologia dels pobres que neix de la necessitat d'esperança a l'Amèrica Llatina oprimida. D'esperança i de consciència en la lluita per la dignitat i contra la pobresa i l'explotació.

Perseguit per l'església de Ratzinger, l'església de Benet XVI, la de Rouco que ara vol tancar la parroquia roja de Vallecas.

Però la caritat també i sobretot ha de ser prendre consciència i denunciar la injustícia.

En Lluís Lligonya

En el comiat de la mort sempre se'ns remou alguna cosa. T'adones de la fina línea que separa l'existència i el buit. I li donem transcendències per molta austeritat en la que volguem viure el moment. Perquè és inevitable.

Tot i esperat, per una malaltia maleïda, ens ha torbat la mort d'en Bis, en Lluís Lligonya, impulsor i director de tvmataró. Ens ha permés aquest mitjà, que vol ser plural i independent, que recull la vida de la ciutat i de la comarca en tots els seus escenaris. I moltes imatges, darreres les quals ens hem apropat els uns als altres. Ara a continuar amb el repte i el compromís. I abans de la tele, sindicalista i treballador pels drets i les llibertats.

Amb en Bis ens havíem anat trobant en actes de la ciutat i la comarca, ell amb la càmera i la cigarreta. Un anàlisi que calia escoltar, una pregunta que descol.locava al començament, pragmatisme i les paraules les justes sobre la realitat que mirava i em feia pensar, i amabilitat i bon fer.

I la seva serenitat no li ha faltat a l'hora d'afrontar la malaltia. I avui també ha sabut com acomiadar-se. Coherència per aprendre.

Article de Manel Cuyàs a El Punt
Post de Jose Luís López Bulla

En Lluís Lligonya

En el comiat de la mort sempre se'ns remou alguna cosa. T'adones de la fina línea que separa l'existència i el buit. I li donem transcendències per molta austeritat en la que volguem viure el moment. Perquè és inevitable.

Tot i esperat, per una malaltia maleïda, ens ha torbat la mort d'en Bis, en Lluís Lligonya, impulsor i director de tvmataró. Ens ha permés aquest mitjà, que vol ser plural i independent, que recull la vida de la ciutat i de la comarca en tots els seus escenaris. I moltes imatges, darreres les quals ens hem apropat els uns als altres. Ara a continuar amb el repte i el compromís. I abans de la tele, sindicalista i treballador pels drets i les llibertats.

Amb en Bis ens havíem anat trobant en actes de la ciutat i la comarca, ell amb la càmera i la cigarreta. Un anàlisi que calia escoltar, una pregunta que descol.locava al començament, pragmatisme i les paraules les justes sobre la realitat que mirava i em feia pensar, i amabilitat i bon fer.

I la seva serenitat no li ha faltat a l'hora d'afrontar la malaltia. I avui també ha sabut com acomiadar-se. Coherència per aprendre.

Article de Manel Cuyàs a El Punt
Post de Jose Luís López Bulla