L'estafa de les preferents, un cas de falta d'ètica

Article publicat a CatalunyaPress el 3 d'abril de 2013

Les participacions preferents i altres productes tòxics és un dels signes evidents que la crisi és també conseqüència de la manca d'ètica. Embogits per la situació econòmica, apressats per la caiguda de la bombolla que va fer viure el fals temps daurat.

Posar rostres als titulars és un exercici recomanable i necessari. Qui són els afectats per les participacions preferents, centenars de milers a tot l’Estat. El que conec de la meva ciutat, Mataró, on milers de persones i famílies estan afectades per Caixa Laietana i després per Bankia (es calcula que el 12% de la població). Gent treballadora, molts vinguts d’arreu de l’Estat que van obrir el seu primer compte corrent a l’oficina del barri i van confiar el fruit del seu treball. Que amb molt d’esforç han pujat els fills, el barri i la ciutat. Que ara la majoria són gent gran i els tocaria viure tranquils i no manifestant-se al carrer per reclamar el que és seu i és de justícia. Alguns no només ploren pel que és seu, sinó perquè amb els diners que ara no tenen podrien ajudar al fill que està a l'atur. Veuen la impunitat que no depura responsabilitats, veuen com els estafadors marxen amb indemnitzacions escandaloses i ells resten sense resposta.

La immensa majoria no són inversors, són estalviadors. És el fruit del treball, no del capital. L’estafa és la regla general, no l’excepció. Frau perquè no es van seguir tots els requisits i tràmits ni hi havia un mercat secundari. Burla perquè és un abús de confiança basat en la fidelitat de l’oficina bancària de tota la vida.

I al primer engany li segueix un altre, el canvi de preferents per accions. Després de la fusió d’algunes entitats financeres amb Bankia, aquesta va comercialitzar el bescanvi de preferents per accions, amb pressió, falsetats i amb presses sobre els titulars, molt poc abans de la seva fallida. Quanta falta d’ètica!. Les entitats bancàries que més agressivament han comercialitzat aquests productes són les que han necessitat el rescat amb fons públics poc temps després. I no és casualitat. És aquí on l’Estat té un deure, ja no amb les entitats financeres, sinó amb els ciutadans als que representa. Qui rescata les persones?.

Davant tota aquesta situació, qui canalitza la veu de la desesperació i la impotència?. Un altre cas on el moviment ciutadà pren la iniciativa amb plataformes com la d’Estafa Banca. És innegable que es qüestioni un sistema que ens fa més vulnerables. Una realitat més de la crisi econòmica, social, política i d'ètica que patim. I en molts rostres particulars es barreja amb d'altres realitats aspres. Es necessiten accicons i respostes.

Pressió social: visualitzar i socialitzar el problema amb accions al carrer, amb interlocució amb els partits polítics i les institucions, amb la protesta i amb la proposta, com estan fent les plataformes i és el cas de Mataró. Pressió judicial: a través de demandes individuals i amb les primeres sentències, però donat que són milers i milers de casos, seria bo que actués la pròpia fiscalia. És un cas generalitzat que requereix de la justícia, per depurar responsabilitats i per reparar i retornar el que pertoca. Solucions polítiques: amb l’arbitratge inclusiu, universal i gradual com proposa la Plataforma Estafa Banca, no limitada a un percentatge ni pacial (com pretén el Govern).  No es pot considerar titular de preferents ni d’accions a persones que han estat enganyades. I  l’arbitratge no es pot deixar en mans exclussivament de l’entitat perquè han perdut tota confiança; ha de ser un procediment públic de mediació que vetlli pels interessos dels ciutadans afectats.

Un cop més la política és la que hauria de mediar en benefici dels interessos ciutadans i col.lectius.

L'estafa de les preferents, un cas de falta d'ètica

Article publicat a CatalunyaPress el 3 d'abril de 2013

Les participacions preferents i altres productes tòxics és un dels signes evidents que la crisi és també conseqüència de la manca d'ètica. Embogits per la situació econòmica, apressats per la caiguda de la bombolla que va fer viure el fals temps daurat.

Posar rostres als titulars és un exercici recomanable i necessari. Qui són els afectats per les participacions preferents, centenars de milers a tot l’Estat. El que conec de la meva ciutat, Mataró, on milers de persones i famílies estan afectades per Caixa Laietana i després per Bankia (es calcula que el 12% de la població). Gent treballadora, molts vinguts d’arreu de l’Estat que van obrir el seu primer compte corrent a l’oficina del barri i van confiar el fruit del seu treball. Que amb molt d’esforç han pujat els fills, el barri i la ciutat. Que ara la majoria són gent gran i els tocaria viure tranquils i no manifestant-se al carrer per reclamar el que és seu i és de justícia. Alguns no només ploren pel que és seu, sinó perquè amb els diners que ara no tenen podrien ajudar al fill que està a l'atur. Veuen la impunitat que no depura responsabilitats, veuen com els estafadors marxen amb indemnitzacions escandaloses i ells resten sense resposta.

La immensa majoria no són inversors, són estalviadors. És el fruit del treball, no del capital. L’estafa és la regla general, no l’excepció. Frau perquè no es van seguir tots els requisits i tràmits ni hi havia un mercat secundari. Burla perquè és un abús de confiança basat en la fidelitat de l’oficina bancària de tota la vida.

I al primer engany li segueix un altre, el canvi de preferents per accions. Després de la fusió d’algunes entitats financeres amb Bankia, aquesta va comercialitzar el bescanvi de preferents per accions, amb pressió, falsetats i amb presses sobre els titulars, molt poc abans de la seva fallida. Quanta falta d’ètica!. Les entitats bancàries que més agressivament han comercialitzat aquests productes són les que han necessitat el rescat amb fons públics poc temps després. I no és casualitat. És aquí on l’Estat té un deure, ja no amb les entitats financeres, sinó amb els ciutadans als que representa. Qui rescata les persones?.

Davant tota aquesta situació, qui canalitza la veu de la desesperació i la impotència?. Un altre cas on el moviment ciutadà pren la iniciativa amb plataformes com la d’Estafa Banca. És innegable que es qüestioni un sistema que ens fa més vulnerables. Una realitat més de la crisi econòmica, social, política i d'ètica que patim. I en molts rostres particulars es barreja amb d'altres realitats aspres. Es necessiten accicons i respostes.

Pressió social: visualitzar i socialitzar el problema amb accions al carrer, amb interlocució amb els partits polítics i les institucions, amb la protesta i amb la proposta, com estan fent les plataformes i és el cas de Mataró. Pressió judicial: a través de demandes individuals i amb les primeres sentències, però donat que són milers i milers de casos, seria bo que actués la pròpia fiscalia. És un cas generalitzat que requereix de la justícia, per depurar responsabilitats i per reparar i retornar el que pertoca. Solucions polítiques: amb l’arbitratge inclusiu, universal i gradual com proposa la Plataforma Estafa Banca, no limitada a un percentatge ni pacial (com pretén el Govern).  No es pot considerar titular de preferents ni d’accions a persones que han estat enganyades. I  l’arbitratge no es pot deixar en mans exclussivament de l’entitat perquè han perdut tota confiança; ha de ser un procediment públic de mediació que vetlli pels interessos dels ciutadans afectats.

Un cop més la política és la que hauria de mediar en benefici dels interessos ciutadans i col.lectius.

L'educació no es retalla. Debat dels preus públics d'educació al Ple Municipal de Mataró

El passat 26 de març es va convocar el Consell de l'Institut Municipal d'Educació, presidit aquell dia per l'alcalde, per presentar i aprovar la proposta de preus públics dels serveis municipals d'educació pel curs 2012-2013. Els preus de les Escoles Bressol Municipals, l'Escola Municipal de Música, escola d'adults de Can Noé, Insitut Miquel Biada i el centre de Tres Roques.

Tots els grups municipals, llevat de CIU evidentment, i tots els membres del Consell, vam votar en contra de la proposta. Les raons eren més que óbvies: un desmesurat augment dels preus, i  la falta de diàleg per part del Govern que ni tan sols havia fet cap pas per tenir assegurat els vots. Vaig haver de recordar a l'alcalde que el Consell Plenari de l'IME  (de fet, com altres organismes de participació) no és el consell d'administració de la seva empresa, i que el Govern està en absoluta minoria. És  a dir, que fem política, i que si la política necessita de la negociació i  en temes tan sensibles com l'educació, un Govern en minoria encara necessita més l'acord. I l'acord és negociació.
Temps que es perd per no fer bé les coses.

Finalment es van aprovar els preus públics d'educació en el darrer Ple Municipal del 3 de maig, sobre la base d'una nova proposta de preus molt més ajustada i raonable en termes generals. Cal constatar que si hem evitat que les famílies paguin molt més, ha estat pel PSC i la resta de grups de l'oposició. El Govern ha rectificat. També vam votar una moció per unanimitat reclamant a la Generalitat el pagament i la quantitat que pertoca (austera) als ajuntaments, perquè és cert, i entenem el Govern de la ciutat, de la dificultat que representa la reducció de les aportacions per les finances municipals  per tal de mantenir els serveis públics en plenes condicions.

Un dels motius pels quals en la primera proposta dels preus de les escoles bressol les famílies havíen d'assumir augments entre el 10 o el 20% , és per l'incompliment de la Generalitat de pagar el que li toca als ajuntaments. Com ja vaig dir, aquest incompliment no l'han d'assumir les famílies. El Govern de la Generalitat ha retallat l'aportació a les escoles bressol municipals un 44% del pressupost, trencant amb el compromís institucional amb els ajuntaments, i incomplint la Llei. I el mateix passa amb les aportacions a les escoles municipals de música. Aquesta mesura fa perillar l'actual sistema d'aquests serveis públics.

Algú pot argumentar, i de fet ho fan, que la situació econòmica és molt difícil. Res a dir, cert. Però dues qüestions: demostrat que les retallades indiscriminades no reactiven l'economia ni l'ocupació i creen més frustació, i que retallar en educació és letal per a la cohesió i és renunciar a invertir en un capital humà ben preparat, amb talent i coneixement, que és precisament el que necessitem per afrontar millor el futur i construir un nou model econòmic.

Darrera de la reducció dràstica del pressupost d'educació (més del 13% de reducció acumulat en els darrers dos anys) veiem quelcom encara més preocupant. Veiem un canvi de model de les polítiques educatives.
Alguns exemples prou significatius: la supressió de la 6a hora de les escoles públiques, la falta de col.laboració i fins i tot supressió dels Plans d'Entorn, la retallada en les beques, la supressió de subvencions a les AMPES (menyspreant el paper fonamental de la participació de les famílies), la falta d'ambició pel que fa a les obres i infraestructures necessàries, l'anul.lació de "l'institut-escola", la paràlisi del desplegament de la Llei d'Educació de Catalunya, les dràstiques reduccions a les escoles bressol i escoles municipals de música,... Decisions que perjudiquen molt seriosament el nostre sistema educatiu i especialment el sistema públic.

A les decisions del Govern de la Generalitat se sumen les decisions i retallades anunciades pel ministre Wert. Ens trobem per tant davant un alarmant canvi de model. En aquest sentit CIU i PP sumen per canviar el model educatiu. Ens trobem una vegada més davant la crisi com a coartada  per canviar el model social, o si més no i a parer meu,  davant una errònia interpretació de com gestionar la crisi pensant en el futur. Segurament és una qüestió d'ideologia.
El que es retalli en educació i formació ens empobreix com a país, trenca la igualtat d'oportunitats i posa en risc la cohesió. El que es retalli en educació ho pagaram molt més car sense cap mena de dubte.

Per tot això al Ple de Mataró del maig, més enllà d'aprovar uns preus públics, convenia posar de manifest els riscos que representa per la nostra ciutat l'actual política del Govern de la Generalitat, i depén com actui el Govern Municipal, de moment desorietat, i la prova és la rectificació dels preus públics davant la sol.litud. Mataró des de fa anys va fer una aposta per l'educació i uns serveis de qualitat, assumint sovint competències que no li tocaven. Encara tenim prou dèficits pel que fa als nivells de formació de la població (i ho trobo del tot prioritari).

Com hem reclamat el PSC així com altres grups municipals i representants del Consell Plenari de l'Institut Municipal d'Educació, cal fer un debat a fons per prendre les decisions adequades que la ciutat necessita. I per defensar l'educació com a fonament de la cohesió i el progrés individual i col.lectiu. Els riscos són molt evidents.

L'educació no es retalla. Debat dels preus públics d'educació al Ple Municipal de Mataró

El passat 26 de març es va convocar el Consell de l'Institut Municipal d'Educació, presidit aquell dia per l'alcalde, per presentar i aprovar la proposta de preus públics dels serveis municipals d'educació pel curs 2012-2013. Els preus de les Escoles Bressol Municipals, l'Escola Municipal de Música, escola d'adults de Can Noé, Insitut Miquel Biada i el centre de Tres Roques.

Tots els grups municipals, llevat de CIU evidentment, i tots els membres del Consell, vam votar en contra de la proposta. Les raons eren més que óbvies: un desmesurat augment dels preus, i  la falta de diàleg per part del Govern que ni tan sols havia fet cap pas per tenir assegurat els vots. Vaig haver de recordar a l'alcalde que el Consell Plenari de l'IME  (de fet, com altres organismes de participació) no és el consell d'administració de la seva empresa, i que el Govern està en absoluta minoria. És  a dir, que fem política, i que si la política necessita de la negociació i  en temes tan sensibles com l'educació, un Govern en minoria encara necessita més l'acord. I l'acord és negociació.
Temps que es perd per no fer bé les coses.

Finalment es van aprovar els preus públics d'educació en el darrer Ple Municipal del 3 de maig, sobre la base d'una nova proposta de preus molt més ajustada i raonable en termes generals. Cal constatar que si hem evitat que les famílies paguin molt més, ha estat pel PSC i la resta de grups de l'oposició. El Govern ha rectificat. També vam votar una moció per unanimitat reclamant a la Generalitat el pagament i la quantitat que pertoca (austera) als ajuntaments, perquè és cert, i entenem el Govern de la ciutat, de la dificultat que representa la reducció de les aportacions per les finances municipals  per tal de mantenir els serveis públics en plenes condicions.

Un dels motius pels quals en la primera proposta dels preus de les escoles bressol les famílies havíen d'assumir augments entre el 10 o el 20% , és per l'incompliment de la Generalitat de pagar el que li toca als ajuntaments. Com ja vaig dir, aquest incompliment no l'han d'assumir les famílies. El Govern de la Generalitat ha retallat l'aportació a les escoles bressol municipals un 44% del pressupost, trencant amb el compromís institucional amb els ajuntaments, i incomplint la Llei. I el mateix passa amb les aportacions a les escoles municipals de música. Aquesta mesura fa perillar l'actual sistema d'aquests serveis públics.

Algú pot argumentar, i de fet ho fan, que la situació econòmica és molt difícil. Res a dir, cert. Però dues qüestions: demostrat que les retallades indiscriminades no reactiven l'economia ni l'ocupació i creen més frustació, i que retallar en educació és letal per a la cohesió i és renunciar a invertir en un capital humà ben preparat, amb talent i coneixement, que és precisament el que necessitem per afrontar millor el futur i construir un nou model econòmic.

Darrera de la reducció dràstica del pressupost d'educació (més del 13% de reducció acumulat en els darrers dos anys) veiem quelcom encara més preocupant. Veiem un canvi de model de les polítiques educatives.
Alguns exemples prou significatius: la supressió de la 6a hora de les escoles públiques, la falta de col.laboració i fins i tot supressió dels Plans d'Entorn, la retallada en les beques, la supressió de subvencions a les AMPES (menyspreant el paper fonamental de la participació de les famílies), la falta d'ambició pel que fa a les obres i infraestructures necessàries, l'anul.lació de "l'institut-escola", la paràlisi del desplegament de la Llei d'Educació de Catalunya, les dràstiques reduccions a les escoles bressol i escoles municipals de música,... Decisions que perjudiquen molt seriosament el nostre sistema educatiu i especialment el sistema públic.

A les decisions del Govern de la Generalitat se sumen les decisions i retallades anunciades pel ministre Wert. Ens trobem per tant davant un alarmant canvi de model. En aquest sentit CIU i PP sumen per canviar el model educatiu. Ens trobem una vegada més davant la crisi com a coartada  per canviar el model social, o si més no i a parer meu,  davant una errònia interpretació de com gestionar la crisi pensant en el futur. Segurament és una qüestió d'ideologia.
El que es retalli en educació i formació ens empobreix com a país, trenca la igualtat d'oportunitats i posa en risc la cohesió. El que es retalli en educació ho pagaram molt més car sense cap mena de dubte.

Per tot això al Ple de Mataró del maig, més enllà d'aprovar uns preus públics, convenia posar de manifest els riscos que representa per la nostra ciutat l'actual política del Govern de la Generalitat, i depén com actui el Govern Municipal, de moment desorietat, i la prova és la rectificació dels preus públics davant la sol.litud. Mataró des de fa anys va fer una aposta per l'educació i uns serveis de qualitat, assumint sovint competències que no li tocaven. Encara tenim prou dèficits pel que fa als nivells de formació de la població (i ho trobo del tot prioritari).

Com hem reclamat el PSC així com altres grups municipals i representants del Consell Plenari de l'Institut Municipal d'Educació, cal fer un debat a fons per prendre les decisions adequades que la ciutat necessita. I per defensar l'educació com a fonament de la cohesió i el progrés individual i col.lectiu. Els riscos són molt evidents.

La suspensió del Ple municipal de Mataró

Ahir dijous 2 de febrer, l'alcalde de Mataró, Joan Mora, va suspendre el Ple Municiapl ordinari de l'Ajuntament de Mataró convocat per aquest dia. Que jo recordi és la primera vegada que passa en democràcia.

La raó que es va donar al migdia quan l'alcalde va prendre la decisió va ser per les "previsions meteorològiques". Tots estàvem al corrent de l'onada de fred i neu, segons previsions, per ahir a la tarda al litoral. Però, sincera i responsablement, cal dir que era una mesura del tot exagerada i improcedent. Perquè eren previsions i per tant encara faltaven moltes hores, perquè els afectats, és a dir, regidors i regidores, mitjans de comunicació, treballadores de la casa, tampoc era tanta gent mobilitzada i per tant, si la situació s'agreujava -i no va ser el cas-, era fàcil resoldre-la. I sobretot i especialment, perquè és un deure cívic, democràtic i polític, procedir a desenvolupar el Ple Municipal convocat amb tota la normalitat. O és que els treballadors van deixar d'anar a treballar ahir? Mal precedent.

Després el Govern Municipal va excusar que estava reunida la "comissió de crisis" davant els pronòstics del temps. Cal dir que era una reunió convocada pel mateix alcalde i que la reunió era a les 18 i el Ple a les 19, i que en qualsevol cas, la comissió podia continuar el seu treball si hagués estat necessari. Per tant, tampoc s'aguanta la raó.

Més enllà de l'exageració, el ridícul, les bromes i comentaris que ahir van provocar a les xarxes socials mataronines, no és justificat, no és bo per a la imatge dels càrrecs públics, que recordem que som servidors públics, i sobretot no és bo per al funcionament de la ciutat.

Les raons donades pel Govern Municipal, tímidament (també cal dir-ho), no són raons. I potser caldria pensar si n'hi ha d'altres, o forma part del desgavell d'aquest govern.

Ahir l'ordre del Ple constava de 27 punts. D'aquests només 4 eren a proposta del Govern, i temes del tot ordinaris i de tramitació, res de nou, cap projecte nou. La resta, 23 punts de l'ordre del dia, a iniciativa de l'oposició. La mateixa tònica dels plens dels darrers mesos.

La suspensió del Ple municipal de Mataró

Ahir dijous 2 de febrer, l'alcalde de Mataró, Joan Mora, va suspendre el Ple Municiapl ordinari de l'Ajuntament de Mataró convocat per aquest dia. Que jo recordi és la primera vegada que passa en democràcia.

La raó que es va donar al migdia quan l'alcalde va prendre la decisió va ser per les "previsions meteorològiques". Tots estàvem al corrent de l'onada de fred i neu, segons previsions, per ahir a la tarda al litoral. Però, sincera i responsablement, cal dir que era una mesura del tot exagerada i improcedent. Perquè eren previsions i per tant encara faltaven moltes hores, perquè els afectats, és a dir, regidors i regidores, mitjans de comunicació, treballadores de la casa, tampoc era tanta gent mobilitzada i per tant, si la situació s'agreujava -i no va ser el cas-, era fàcil resoldre-la. I sobretot i especialment, perquè és un deure cívic, democràtic i polític, procedir a desenvolupar el Ple Municipal convocat amb tota la normalitat. O és que els treballadors van deixar d'anar a treballar ahir? Mal precedent.

Després el Govern Municipal va excusar que estava reunida la "comissió de crisis" davant els pronòstics del temps. Cal dir que era una reunió convocada pel mateix alcalde i que la reunió era a les 18 i el Ple a les 19, i que en qualsevol cas, la comissió podia continuar el seu treball si hagués estat necessari. Per tant, tampoc s'aguanta la raó.

Més enllà de l'exageració, el ridícul, les bromes i comentaris que ahir van provocar a les xarxes socials mataronines, no és justificat, no és bo per a la imatge dels càrrecs públics, que recordem que som servidors públics, i sobretot no és bo per al funcionament de la ciutat.

Les raons donades pel Govern Municipal, tímidament (també cal dir-ho), no són raons. I potser caldria pensar si n'hi ha d'altres, o forma part del desgavell d'aquest govern.

Ahir l'ordre del Ple constava de 27 punts. D'aquests només 4 eren a proposta del Govern, i temes del tot ordinaris i de tramitació, res de nou, cap projecte nou. La resta, 23 punts de l'ordre del dia, a iniciativa de l'oposició. La mateixa tònica dels plens dels darrers mesos.

TecnoCampus, tossuderia i valentia política

Tossuderia i valentia política. Un recorregut de deu anys que hem celebrat i inaugurat ahir 3 de novembre. Recullo una reflexió del discurs d'Alicia Romero, sobre el repensar la ciutat a 10 anys vista i la resposta d'aleshores alcalde de Mataró, Manel Mas "la tasca dels polítics és anticipar-se als reptes del futur amb la informació que tenim en el present".

Ara que la crisi econòmica ens sacseja sobre el nostre model econòmic, l'aposta del Tecnocampus Mataró-Maresme posa de manifest la importància de tenir capacitat per dissenyar el futur. La ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, en la inauguració l'ha posat com a exemple del que cal fer pel canvi econòmic.
Fa deu anys varem començar a parlar de "la nova economia", de la necessitat d'una "economia basada en el coneixement". Quina sort i quant d'agraiment pels que ens van fer veure que el futur havia d'anar cap aquí. Però la visió de futur per si sola no dóna resultats, si no s'acompanya de tossuderia i valentia política, i amb una bona dosis de complicitats amb gent que se sumi i hi treballi. Això representa també el TecnoCampus. I hem de posar noms, com recullen en els seus molt bons discursos Alicia Romero i Joan Antoni Baron, i com a exemple m'atreveixo a posar dos, Manel Mas i Pilar González, que van ser els primers tossuts i valents per imaginar el futur que avui ja és present.

Avui s'acallen les veus que deien que el TecnoCampus era fum. En tot cas, Mataró ha estat capaç de canviar el fum de les seves fàbriques tèxtils per un projecte de coneixement, univerisitat i empresa, i capacitat per encarar amb èxit la nova economia.
Avui la gent de Mataró tenim un espai més per sentir-nos orgullosos de la nostra ciutat. Un ecosistema per al coneixement, el talent, l'economia, la creativitat, un projecte amb ànima.

El nostre model de ciutat el recull exquisitament l'alcalde Baron, "Mataró vol ser una ciutat territorialment metropolitana i capital d'un territori, urbanísticament compacta, econòmicament innovadora, mediambientalment sostenible i socialment cohesionada". I el TecnoCampus és la viva imatge d'aquest model de ciutat.

TecnoCampus, tossuderia i valentia política

Tossuderia i valentia política. Un recorregut de deu anys que hem celebrat i inaugurat ahir 3 de novembre. Recullo una reflexió del discurs d'Alicia Romero, sobre el repensar la ciutat a 10 anys vista i la resposta d'aleshores alcalde de Mataró, Manel Mas "la tasca dels polítics és anticipar-se als reptes del futur amb la informació que tenim en el present".

Ara que la crisi econòmica ens sacseja sobre el nostre model econòmic, l'aposta del Tecnocampus Mataró-Maresme posa de manifest la importància de tenir capacitat per dissenyar el futur. La ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, en la inauguració l'ha posat com a exemple del que cal fer pel canvi econòmic.
Fa deu anys varem començar a parlar de "la nova economia", de la necessitat d'una "economia basada en el coneixement". Quina sort i quant d'agraiment pels que ens van fer veure que el futur havia d'anar cap aquí. Però la visió de futur per si sola no dóna resultats, si no s'acompanya de tossuderia i valentia política, i amb una bona dosis de complicitats amb gent que se sumi i hi treballi. Això representa també el TecnoCampus. I hem de posar noms, com recullen en els seus molt bons discursos Alicia Romero i Joan Antoni Baron, i com a exemple m'atreveixo a posar dos, Manel Mas i Pilar González, que van ser els primers tossuts i valents per imaginar el futur que avui ja és present.

Avui s'acallen les veus que deien que el TecnoCampus era fum. En tot cas, Mataró ha estat capaç de canviar el fum de les seves fàbriques tèxtils per un projecte de coneixement, univerisitat i empresa, i capacitat per encarar amb èxit la nova economia.
Avui la gent de Mataró tenim un espai més per sentir-nos orgullosos de la nostra ciutat. Un ecosistema per al coneixement, el talent, l'economia, la creativitat, un projecte amb ànima.

El nostre model de ciutat el recull exquisitament l'alcalde Baron, "Mataró vol ser una ciutat territorialment metropolitana i capital d'un territori, urbanísticament compacta, econòmicament innovadora, mediambientalment sostenible i socialment cohesionada". I el TecnoCampus és la viva imatge d'aquest model de ciutat.

Bonificacions als peatges del Maresme

Avui el Govern ha acordat les bonificacions als peatges de la C32 al Maresme.
Són reduccions als peatge de Vilassar i l'accés de Premià pels usuaris habituals que fan un recorregut amb origen o destí a la comarca.
El contingut de les reduccions les podem veure aquí.

Aquest és un pas més, un important pas, en la política de mobilitat que vam acordar amb el Govern de la Generalitat i el Consell Comarcal a l'abril d'aquest any, després de molts treballs i negociacions. Ja en vaig parlar en aquest escrit.

Les bonificacions comencen amb les primeres obres de la Ronda de Mataró i les posteriors de les Rondes del Maresme. Però va més enllà. Respon a un model de peatge com a instrument regulador del trànsit. Fa temps que alguns es manifesten per la supressió dels pagaments, però hem de ser realistes, i els estudis de mobilitat així ens ho demostren. Suprimir els peatges seria el colapse total i absolut. No volem que pel Maresme passi tot el trànsit de llarg recorregut de Barcelona cap a França, i això passaria si es suprimissin. Hem de diferenciar el que és el trànsit de llarg recorregut i el trànsit dels veïns i veïnes de la comarca, és just per tant que les reduccions siguin per aquests com a usuaris habituals.

La demanda maresmenca de convertir l'antiga NII en una via cívica i permeable amb el nostre front marítim, ha comportat també buscar les alternatives. I l'acord és una via paral.lela a l'actual autopista, però que resolgui la conexió entre els pobles i millori de forma fàcil els accessos, ara és un autèntic desgavell.

No crec que hi hagi una comarca a Catalunya que hagi estat tan estudiada pel que fa a la mobilitat. Tenim un territori estret, comprès entre la serralada i el mar, i molt urbanitzat. Qualsevol actuació per tant s'ha de mimar al màxim en aquesta franja de terra que volem conservar també al màxim.

El que avui ha acordat el Govern és en compliment amb el que es va comprometre.
Els socialistes del Maresme fa uns anys vam apostar per resoldre els problemes de mobilitat que arrossegavem de fa anys, i que el Govern de la Generalitat de CIU no havia ni atès ni resolt. Vam entendre que la mobilitat no és només peatges i carreteres, s'havia d'actuar en tot el seu conjunt amb una prioritat clara pel transport públic. Així ho vam recollir en el nostre programa electoral del 2006.

Ara passem comptes: avui les bonificacions dels peatges, fa uns dies s' adjudiquen les obres de la Ronda de Mataró, a l'abril d'enguany "l'Acord de Mobilitat del Maresme" entre el Govern i el Consell Comarcal, les Rondes del Maresme en estudi informatiu, els treballs del tren orbital en marxa, el traspàs de la NII a la Generalitat a finals del 2009 amb una inversió compromesa de l'Estat de 400 milions d'euros, les millores de la xarxa ferroviària en les estacions de tren així com un augment de les freqüències i millors vehicles, el carril bus a l'entrada de Barcelona que arribarà fins a Montgat, l'ampliació d'autobusos interurbans, la perllongació de la C32 amb l'A2,...
La millora en la mobilitat és oportunitat per als ciutadans i necessari pel desenvolupament social i econòmic del Maresme.
Tot això és possible amb un Govern sensible amb els territoris, sense cap mandra.

Bonificacions als peatges del Maresme

Avui el Govern ha acordat les bonificacions als peatges de la C32 al Maresme.
Són reduccions als peatge de Vilassar i l'accés de Premià pels usuaris habituals que fan un recorregut amb origen o destí a la comarca.
El contingut de les reduccions les podem veure aquí.

Aquest és un pas més, un important pas, en la política de mobilitat que vam acordar amb el Govern de la Generalitat i el Consell Comarcal a l'abril d'aquest any, després de molts treballs i negociacions. Ja en vaig parlar en aquest escrit.

Les bonificacions comencen amb les primeres obres de la Ronda de Mataró i les posteriors de les Rondes del Maresme. Però va més enllà. Respon a un model de peatge com a instrument regulador del trànsit. Fa temps que alguns es manifesten per la supressió dels pagaments, però hem de ser realistes, i els estudis de mobilitat així ens ho demostren. Suprimir els peatges seria el colapse total i absolut. No volem que pel Maresme passi tot el trànsit de llarg recorregut de Barcelona cap a França, i això passaria si es suprimissin. Hem de diferenciar el que és el trànsit de llarg recorregut i el trànsit dels veïns i veïnes de la comarca, és just per tant que les reduccions siguin per aquests com a usuaris habituals.

La demanda maresmenca de convertir l'antiga NII en una via cívica i permeable amb el nostre front marítim, ha comportat també buscar les alternatives. I l'acord és una via paral.lela a l'actual autopista, però que resolgui la conexió entre els pobles i millori de forma fàcil els accessos, ara és un autèntic desgavell.

No crec que hi hagi una comarca a Catalunya que hagi estat tan estudiada pel que fa a la mobilitat. Tenim un territori estret, comprès entre la serralada i el mar, i molt urbanitzat. Qualsevol actuació per tant s'ha de mimar al màxim en aquesta franja de terra que volem conservar també al màxim.

El que avui ha acordat el Govern és en compliment amb el que es va comprometre.
Els socialistes del Maresme fa uns anys vam apostar per resoldre els problemes de mobilitat que arrossegavem de fa anys, i que el Govern de la Generalitat de CIU no havia ni atès ni resolt. Vam entendre que la mobilitat no és només peatges i carreteres, s'havia d'actuar en tot el seu conjunt amb una prioritat clara pel transport públic. Així ho vam recollir en el nostre programa electoral del 2006.

Ara passem comptes: avui les bonificacions dels peatges, fa uns dies s' adjudiquen les obres de la Ronda de Mataró, a l'abril d'enguany "l'Acord de Mobilitat del Maresme" entre el Govern i el Consell Comarcal, les Rondes del Maresme en estudi informatiu, els treballs del tren orbital en marxa, el traspàs de la NII a la Generalitat a finals del 2009 amb una inversió compromesa de l'Estat de 400 milions d'euros, les millores de la xarxa ferroviària en les estacions de tren així com un augment de les freqüències i millors vehicles, el carril bus a l'entrada de Barcelona que arribarà fins a Montgat, l'ampliació d'autobusos interurbans, la perllongació de la C32 amb l'A2,...
La millora en la mobilitat és oportunitat per als ciutadans i necessari pel desenvolupament social i econòmic del Maresme.
Tot això és possible amb un Govern sensible amb els territoris, sense cap mandra.

El que cap en un cap de setmana

Cap de setmana intens, molt intens, com els darrers i com els que vindran. Cap de setmana on resta i ressona el discurs del president Montilla, "pun i a part" i que convido a llegir. Hi ha moments en els que el partit es vesteix de solemnitat, d'una liturgia especial, com aquest diumenge al Foyer del Liceu. Conscient del seu moment, i amb tot el dret a reivindicar-se. Perquè tenim tot el dret a reivindicar-nos, i ho hem de fer, i molta gent ens ho agrairà.
Destaco de les seves paraules "...ara el 2010, només un Govern socialista pot continuar escrivint les línees de la justícia social, el catalanisme integrador, i els ponts del diàleg federal, (...) i no hi renunciarem per aconseguir el poder a qualsevol preu, (...).

Dissabte varem celebrar un acte polític a la Casa de Andalucia de Mataró, amb Celestino Corbacho i l'alcalde Joan Antoni Baron. En la meva intervenció vaig voler defensar tres idees: reivindico la política, perquè la política és l'arma que tenim els treballadors i treballadores per canviar les coses, i per tant no fem cas dels que l'amenacen, al contrari, defensem-nos amb la participació i amb el nostre vot; en les eleccions del 28N decidirem no només el Parlament i el Govern de Catalunya, decidirem el projecte que volem per Catalunya, i els socialistes volem alçar la veu de la majoria, la que creu en un sol poble, en un país fort perquè és just, en l'entesa amb la resta de pobles d'Espanya des d'un projecte federal i volem que tots els que pensen així ens acompanyin; les eleccions del 28N són les nostres, de la gent dels barris com el de Cerdanyola de Mataró.

Aquest cap de setmana també s'ha celebrat la Festa dels Supers. Una escapada familiar de la tarda de dissabte. Reconec que em va impressionar agradablement. Per la bona organització, per l'ambient festiu i positiu, i per la quantitat d'infants, pares i mares. Quin poder de convocatòria!. Crec que no hi ha cap canal infantil públic que hagi aconseguir fidelitzar tant els seus usuaris i donar una oferta que va més enllà dels dibuixos animats de la programació televisiva. Mirant i escoltant tanta diversitat de famílies, vaig pensar que sí, és una bona manera de fer comunitat.

Diumenge també ha estat el dia de la Fira d'entitats del barri de Cerdanyola de Mataró. Bona participació i bona entesa. El treball per la dignitat dels nostres barris es fa des de l'urbanisme, els equipaments, la gestió de l'espai públic, les polítiques de promoció econòmica i les polítiques socials, però sobretot buscant la complicitat dels veïns i les veïnes i la seva participació. Els nostres barris tenen nous reptes que hem de saber afrontar, hi som i hi treballem. Passejant per la fira i compartint el dinar, he vist la bona voluntat de molta gent.

El que cap en un cap de setmana

Cap de setmana intens, molt intens, com els darrers i com els que vindran. Cap de setmana on resta i ressona el discurs del president Montilla, "pun i a part" i que convido a llegir. Hi ha moments en els que el partit es vesteix de solemnitat, d'una liturgia especial, com aquest diumenge al Foyer del Liceu. Conscient del seu moment, i amb tot el dret a reivindicar-se. Perquè tenim tot el dret a reivindicar-nos, i ho hem de fer, i molta gent ens ho agrairà.
Destaco de les seves paraules "...ara el 2010, només un Govern socialista pot continuar escrivint les línees de la justícia social, el catalanisme integrador, i els ponts del diàleg federal, (...) i no hi renunciarem per aconseguir el poder a qualsevol preu, (...).

Dissabte varem celebrar un acte polític a la Casa de Andalucia de Mataró, amb Celestino Corbacho i l'alcalde Joan Antoni Baron. En la meva intervenció vaig voler defensar tres idees: reivindico la política, perquè la política és l'arma que tenim els treballadors i treballadores per canviar les coses, i per tant no fem cas dels que l'amenacen, al contrari, defensem-nos amb la participació i amb el nostre vot; en les eleccions del 28N decidirem no només el Parlament i el Govern de Catalunya, decidirem el projecte que volem per Catalunya, i els socialistes volem alçar la veu de la majoria, la que creu en un sol poble, en un país fort perquè és just, en l'entesa amb la resta de pobles d'Espanya des d'un projecte federal i volem que tots els que pensen així ens acompanyin; les eleccions del 28N són les nostres, de la gent dels barris com el de Cerdanyola de Mataró.

Aquest cap de setmana també s'ha celebrat la Festa dels Supers. Una escapada familiar de la tarda de dissabte. Reconec que em va impressionar agradablement. Per la bona organització, per l'ambient festiu i positiu, i per la quantitat d'infants, pares i mares. Quin poder de convocatòria!. Crec que no hi ha cap canal infantil públic que hagi aconseguir fidelitzar tant els seus usuaris i donar una oferta que va més enllà dels dibuixos animats de la programació televisiva. Mirant i escoltant tanta diversitat de famílies, vaig pensar que sí, és una bona manera de fer comunitat.

Diumenge també ha estat el dia de la Fira d'entitats del barri de Cerdanyola de Mataró. Bona participació i bona entesa. El treball per la dignitat dels nostres barris es fa des de l'urbanisme, els equipaments, la gestió de l'espai públic, les polítiques de promoció econòmica i les polítiques socials, però sobretot buscant la complicitat dels veïns i les veïnes i la seva participació. Els nostres barris tenen nous reptes que hem de saber afrontar, hi som i hi treballem. Passejant per la fira i compartint el dinar, he vist la bona voluntat de molta gent.

Pregó Festes de Cerdanyola, Mataró

Veïns i veïnes, amics i amigues, bona tarda i bona festa.

Especialment la benvinguda als que feu colla amb els vostres gegants i gegantes. Ens ajudeu a omplir els carrers de Cerdanyola amb els colors, amb la gralla, amb la batucada, amb els flabiols, amb el xivarri de les criatures.

Gràcies per cridar a la festa, gràcies per fer colla amb la vostra escola, al barri i a la ciutat. És així com fem comunitat.

Un año más salimos a la calle y llenamos la plaza. Un año más no nos conformamos con quedarnos en casa. Un año más queremos celebrar las fiestas de nuestro barrio. Y un año más queremos que la Fiesta de Cerdanyola sea una fiesta para todo Mataró. Una fiesta que invita a todo Mataró.

La fiesta es la gente, la fiesta es celebrar que nuestro barrio está vivo, la fiesta es la excusa para encontrarnos, para explicarnos la vida, para pasarlo bien, para cambiar la rutina de nuestras calles, para saludar a los vecinos y vecinas. Los que construyeron sus casas hace años, los que llegaron hace menos tiempo, los que crecimos en él y el barrio nos dió nuestra primera identidad.

En la fiesta nos encontramos las generaciones y nuestras circunstancias, y queremos mirar juntos el futuro con optimismo. Necesitamos y queremos mirar el futuro con optimismo, siendo realistas en los momentos que vivimos, conscientes de las dificultades, però siendo conscientes también que sólo los optimistas arriesgan, no se conforman, sólo los optimistas mueven voluntades y además lo hacen con buena cara.

También es una oportunidad para recordarnos que queremos un barrio digno. Cerdanyola es de trabajadores y trabajadoras, gente que ha conseguido ser lo que es con su esfuerzo, y han hecho este barrio con su esfuerzo. Lo mejor y lo más importante de nuestros barrios son y tienen que ser sus personas.

La plaza pública es donde pasa la vida, donde se producen las relaciones, donde charlamos con los que nos encontramos, y el espacio libre donde las criaturas inventan sus juegos.

Queremos convivencia, que es el bien más precioso que tenemos y sólo lo conseguiremos desde el respeto por nuestros derechos y deberes, desde el respeto y la exigencia por los derechos y deberes de cada uno y de todos. Volem un barri amb oportunitats i espais per a tothom, per sentir-nos així plenament ciutadans i ciutadanes.

La vida ens demostra que és millor cooperar que competir. Cal reconèixer la tasca que realitzen les entitats i gent que es mou per diferents causes i bones causes, a les escoles, a les entitats culturals, veïnals, esportives,... Fem xarxa!.

Aquest any la Festa vol sumar, només si sumem, si cooperem entre nosaltres, acoseguirem el nostre propòsit. Des d'aquí un reconeixement a la gent que treballa amb l'altra gent. I un reconeixement i gratitut a les persones que fan possible la Festa d'aquest any, deixant temps del seu temps, un aplaudiment, por la gente de la Comisión de Fiestas que hace posible que estemos aquí.

Veïns i veïnes, a passar-ho bé. A disfrutar i a continuar. Nuestras acciones cotidianas estan llenas de gestos pequeños que pueden ser importantes. O como decía Mario Benedetti (esta semana vale la pena citar al poeta), "con tu puedo y con mi quiero, vamos juntos compañero".

A continuar la festa! A gaudir!

Visca Cerdanyola, visca la seva gent, visca Mataró!

Foto de l'amiga Mamen Esteban

Ha estat un plaer fer el pregó del meu barri. Gràcies!.

Pregó Festes de Cerdanyola, Mataró

Veïns i veïnes, amics i amigues, bona tarda i bona festa.

Especialment la benvinguda als que feu colla amb els vostres gegants i gegantes. Ens ajudeu a omplir els carrers de Cerdanyola amb els colors, amb la gralla, amb la batucada, amb els flabiols, amb el xivarri de les criatures.

Gràcies per cridar a la festa, gràcies per fer colla amb la vostra escola, al barri i a la ciutat. És així com fem comunitat.

Un año más salimos a la calle y llenamos la plaza. Un año más no nos conformamos con quedarnos en casa. Un año más queremos celebrar las fiestas de nuestro barrio. Y un año más queremos que la Fiesta de Cerdanyola sea una fiesta para todo Mataró. Una fiesta que invita a todo Mataró.

La fiesta es la gente, la fiesta es celebrar que nuestro barrio está vivo, la fiesta es la excusa para encontrarnos, para explicarnos la vida, para pasarlo bien, para cambiar la rutina de nuestras calles, para saludar a los vecinos y vecinas. Los que construyeron sus casas hace años, los que llegaron hace menos tiempo, los que crecimos en él y el barrio nos dió nuestra primera identidad.

En la fiesta nos encontramos las generaciones y nuestras circunstancias, y queremos mirar juntos el futuro con optimismo. Necesitamos y queremos mirar el futuro con optimismo, siendo realistas en los momentos que vivimos, conscientes de las dificultades, però siendo conscientes también que sólo los optimistas arriesgan, no se conforman, sólo los optimistas mueven voluntades y además lo hacen con buena cara.

También es una oportunidad para recordarnos que queremos un barrio digno. Cerdanyola es de trabajadores y trabajadoras, gente que ha conseguido ser lo que es con su esfuerzo, y han hecho este barrio con su esfuerzo. Lo mejor y lo más importante de nuestros barrios son y tienen que ser sus personas.

La plaza pública es donde pasa la vida, donde se producen las relaciones, donde charlamos con los que nos encontramos, y el espacio libre donde las criaturas inventan sus juegos.

Queremos convivencia, que es el bien más precioso que tenemos y sólo lo conseguiremos desde el respeto por nuestros derechos y deberes, desde el respeto y la exigencia por los derechos y deberes de cada uno y de todos. Volem un barri amb oportunitats i espais per a tothom, per sentir-nos així plenament ciutadans i ciutadanes.

La vida ens demostra que és millor cooperar que competir. Cal reconèixer la tasca que realitzen les entitats i gent que es mou per diferents causes i bones causes, a les escoles, a les entitats culturals, veïnals, esportives,... Fem xarxa!.

Aquest any la Festa vol sumar, només si sumem, si cooperem entre nosaltres, acoseguirem el nostre propòsit. Des d'aquí un reconeixement a la gent que treballa amb l'altra gent. I un reconeixement i gratitut a les persones que fan possible la Festa d'aquest any, deixant temps del seu temps, un aplaudiment, por la gente de la Comisión de Fiestas que hace posible que estemos aquí.

Veïns i veïnes, a passar-ho bé. A disfrutar i a continuar. Nuestras acciones cotidianas estan llenas de gestos pequeños que pueden ser importantes. O como decía Mario Benedetti (esta semana vale la pena citar al poeta), "con tu puedo y con mi quiero, vamos juntos compañero".

A continuar la festa! A gaudir!

Visca Cerdanyola, visca la seva gent, visca Mataró!

Foto de l'amiga Mamen Esteban

Ha estat un plaer fer el pregó del meu barri. Gràcies!.

Chico Whitaker i el canvi personal

Hi ha dues maneres d'entendre i afrontar la crisi: restablir les condicions rellençant l'economia dins el sistema actual; o la recerca d'altres paradigmes des d'una presa de consciència universal afegint els valors de la creativitat, la solidaritat i la simplicitat. La primera està en mans del governs, la segona en mans de tothom. Cada vegada hi ha més gent que busca la segona, és la societat civil com actor polític. La situació actual és resultat del paradigma actual "l'avidez del corto plazo".

Paraules de Chico Whitaker en la 12 Nit de la Solidaritat de Mataró. Recuperar confiances en l'economia, en la política, ... segurament és recuperar la confiança en les persones mateixes. Whitaker, com a cofundador del Foro Social Mundial, fa aquesta defensa i transmet aquest optimisme. L'extensió de moviments, bones pràctiques, organitzacions,... societat organitzada en definitiva que jugarà cada vegada més un paper d'actor polític. El canvi de paradigma, segons Whitaker, és canviar també el concepte del "viure bé", d'un frenètic i fals consumisme al viure en sintonia amb la resta i amb la natura.

Darrerament, per casualitat, o no, cau a les meves mans referències justament sobre el que déia Chico, "l'avidez del corto plazo". Aplicable a la crisi (guanyar diners i el més ràpid possible), però també a altres aspectes de la vida, pública i privada (la política del zàping, o els contes en 1 minut). I em quedo també amb una expressió que Whitaker utilitza sovint, "comunicar hacia afuera". Umm, la política necessita comunicar cap a fora, precisament.

Chico Whitaker i el canvi personal

Hi ha dues maneres d'entendre i afrontar la crisi: restablir les condicions rellençant l'economia dins el sistema actual; o la recerca d'altres paradigmes des d'una presa de consciència universal afegint els valors de la creativitat, la solidaritat i la simplicitat. La primera està en mans del governs, la segona en mans de tothom. Cada vegada hi ha més gent que busca la segona, és la societat civil com actor polític. La situació actual és resultat del paradigma actual "l'avidez del corto plazo".

Paraules de Chico Whitaker en la 12 Nit de la Solidaritat de Mataró. Recuperar confiances en l'economia, en la política, ... segurament és recuperar la confiança en les persones mateixes. Whitaker, com a cofundador del Foro Social Mundial, fa aquesta defensa i transmet aquest optimisme. L'extensió de moviments, bones pràctiques, organitzacions,... societat organitzada en definitiva que jugarà cada vegada més un paper d'actor polític. El canvi de paradigma, segons Whitaker, és canviar també el concepte del "viure bé", d'un frenètic i fals consumisme al viure en sintonia amb la resta i amb la natura.

Darrerament, per casualitat, o no, cau a les meves mans referències justament sobre el que déia Chico, "l'avidez del corto plazo". Aplicable a la crisi (guanyar diners i el més ràpid possible), però també a altres aspectes de la vida, pública i privada (la política del zàping, o els contes en 1 minut). I em quedo també amb una expressió que Whitaker utilitza sovint, "comunicar hacia afuera". Umm, la política necessita comunicar cap a fora, precisament.

Medalla Macià per en Pasqual Fernández

Aquesta setmana Pasqual Fernández ha rebut la medalla Francesc Macià que atorga la Generalitat de Catalunya. Pasqual és una persona amb trajectòria. Persones anònimes que posen nom a les lluites de la història comuna. Amb la seva militància sumada a la d'altres companys i companyes han fet que visquem les llibertats i heretem els valors. I sobretot que tinguem referents propers. Perquè el socialisme no només són les idees, són les persones i el que ens transmeten de generació en generació. Sense cap mena de dubte es mereixen el reconeixement i el meu agraïment. Una de les coses més boniques de l'agrupació política és precisament compartir idees que es traslladen i adapten segons la generació, i en definitiva una història amb transfons comú. No oblidem els que han estat abans que nosaltres.

La militància de Pasqual, socialista i sindicalista, va començar a Bèlgica, on va emigrar a l'any 1960. Molts espanyols treballadors immigrants en altres països europeus (cançons a l'emigrant les escoltavem a casa). Nascut a Cehegín (Múrcia), com molts mataronins i mataronines. La medalla Francesc Macià reconeix els treballadors o empreses per la seva dedicació, iniciativa, i progrés. És just. I just que aprenem de les bones experiències. Perquè en definitiva el progrés de Catalunya, el de la meva generació, ha estat per l'aportació de gent vinguda d'arreu, com en Pasqual.

Felicitats, i merescudes!

Medalla Macià per en Pasqual Fernández

Aquesta setmana Pasqual Fernández ha rebut la medalla Francesc Macià que atorga la Generalitat de Catalunya. Pasqual és una persona amb trajectòria. Persones anònimes que posen nom a les lluites de la història comuna. Amb la seva militància sumada a la d'altres companys i companyes han fet que visquem les llibertats i heretem els valors. I sobretot que tinguem referents propers. Perquè el socialisme no només són les idees, són les persones i el que ens transmeten de generació en generació. Sense cap mena de dubte es mereixen el reconeixement i el meu agraïment. Una de les coses més boniques de l'agrupació política és precisament compartir idees que es traslladen i adapten segons la generació, i en definitiva una història amb transfons comú. No oblidem els que han estat abans que nosaltres.

La militància de Pasqual, socialista i sindicalista, va començar a Bèlgica, on va emigrar a l'any 1960. Molts espanyols treballadors immigrants en altres països europeus (cançons a l'emigrant les escoltavem a casa). Nascut a Cehegín (Múrcia), com molts mataronins i mataronines. La medalla Francesc Macià reconeix els treballadors o empreses per la seva dedicació, iniciativa, i progrés. És just. I just que aprenem de les bones experiències. Perquè en definitiva el progrés de Catalunya, el de la meva generació, ha estat per l'aportació de gent vinguda d'arreu, com en Pasqual.

Felicitats, i merescudes!

Teatre ple de la mà de l'Associació de Malalts d'Alzheimer

foto Cap Gros

El Teatre Monumental de Mataró es va omplir divendres a la nit. Ens va aplegar un concert benèfic organitzat per l'Associació de Malalts d'Alzheimer del Maresme. I com a protagonistes les dues sopranos, Montserrat Caballé i Montserrat Martí a les quals cal agraïr la seva predisposició per una causa justa. Entre el públic, Pasqual Maragall i la seva família, i l'Albert Solé, que fa un temps també va venir a presentar en aquest mateix teatre el seu documental sobre en Jordi Solé Tura.

Però sobretot hem d'agrair la feina de l'Associació, amb l'Ascensió Miró al davant. Només amb energia i tossuderia és possible convocar tanta gent i fer visible les necessitats per afrontar les conseqüències d'aquesta malaltia que abans eren més invisibles. Fa un parell de setmanes també van organitzar una caminata pel Maresme per recollir fons i van participar unes mil persones.

En aquest país, la iniciativa ciutadana sovint ha anat per davant de les respostes de les administracions. La necessitat de les famílies han fet aplegar-se i treballar i reivindicar.

Bona feina.

Teatre ple de la mà de l'Associació de Malalts d'Alzheimer

foto Cap Gros

El Teatre Monumental de Mataró es va omplir divendres a la nit. Ens va aplegar un concert benèfic organitzat per l'Associació de Malalts d'Alzheimer del Maresme. I com a protagonistes les dues sopranos, Montserrat Caballé i Montserrat Martí a les quals cal agraïr la seva predisposició per una causa justa. Entre el públic, Pasqual Maragall i la seva família, i l'Albert Solé, que fa un temps també va venir a presentar en aquest mateix teatre el seu documental sobre en Jordi Solé Tura.

Però sobretot hem d'agrair la feina de l'Associació, amb l'Ascensió Miró al davant. Només amb energia i tossuderia és possible convocar tanta gent i fer visible les necessitats per afrontar les conseqüències d'aquesta malaltia que abans eren més invisibles. Fa un parell de setmanes també van organitzar una caminata pel Maresme per recollir fons i van participar unes mil persones.

En aquest país, la iniciativa ciutadana sovint ha anat per davant de les respostes de les administracions. La necessitat de les famílies han fet aplegar-se i treballar i reivindicar.

Bona feina.