Europa ha de ser útil

a partir d'ara em pots seguir a consolprados.wordpress.com

Article publicat a CatalunyaPress el 21 de maig de 2014

La gent ja no sap qui pren les decisions, però sí pateix les conseqüències. Patir les conseqüències de determinades decisions polítiques hauria de ser motiu suficient per voler canviar les coses, i el primer pas per fer-ho és votar. Però no és el que s’espera el proper diumenge amb les eleccions europees precisament.

El que més em preocupa de la situació és aquesta mena de sentiment que s’instal·la: la política no és útil. Perquè si ho fos, hi hauria més mobilització. Hi ha qui diu que ara sí hi ha més politització, però jo no ho sé veure, no pels barris que transito, tot i que sí se’n parla, però de polítics per acusar-los i de l’angoixa de la incertesa, i són coses diferents. No percebre la política com a útil és una de les raons de pes que motiven l’abstenció. I el que més m’indigna és caure en la teranyina dels poders que no volen que es parli de política ni que se’n faci. Perquè en definitiva és el poder que tenim els que no tenim poder,  per  posar els límits i les condicions als que volen camp obert per especular en funció dels seus interessos, és el poder que tenim en definitiva per establir les regles del joc que defensin els interessos col·lectius i la igualtat d’oportunitats...

continuar llegint europa ha de ser útil

Raons per creure en Europa (3)

3. Una veu única i ferma al món: en polítiques dignes i de benestar, en la lluita contra el canvi climàtic, en pau i seguretat.

Europa ens protegeix i ens impulsa al món. Un espai únic de llibertat, pau i Estat de Benestar, que cal conservar i ampliar, i sobretot exportar amb les bones pràctiques i la cooperació. Amb el Pacte Social Europeu de Progrés, amb el pacte europeu sobre els salaris i el treball decent, en la protecció dels drets de la ciutadania i els deures com a corresponsabilitat de l'espai públic i comú.

Europa ha de ser la força global progressista de la lluita contra el canvi climàtic, prendre la iniciativa. Liderar donant exemple, amb una Política Energètica Comuna Europea basada en la sostenibilitat, la seguretat i la independència energètica, la diversitat de les fonts, i la solidaritat entre els Estats membres.

Europa com a soci per a la pau, la seguretat i el desenvolupament. La pau i el desenvolupament és garantia de seguretat, per als europeus i per al món. Els DDHH són els mateixos per a Europa que per a la Xina o l'Islam. La seguretat es garanteix amb la cooperació i no la violència. Reforçar les relacions amb els països veïns, i la resolució de conflictes, especialment a Orien Pròxim i a la Mediterrània i Nord d'Àfrica.

La globalització crea deseigualtats i riscos, i Europa com a actor global pot fer-hi molt més si té una veu comuna i més forta al món i cap a dins de la mateixa Europa.

Raons per creure en Europa (3)

3. Una veu única i ferma al món: en polítiques dignes i de benestar, en la lluita contra el canvi climàtic, en pau i seguretat.

Europa ens protegeix i ens impulsa al món. Un espai únic de llibertat, pau i Estat de Benestar, que cal conservar i ampliar, i sobretot exportar amb les bones pràctiques i la cooperació. Amb el Pacte Social Europeu de Progrés, amb el pacte europeu sobre els salaris i el treball decent, en la protecció dels drets de la ciutadania i els deures com a corresponsabilitat de l'espai públic i comú.

Europa ha de ser la força global progressista de la lluita contra el canvi climàtic, prendre la iniciativa. Liderar donant exemple, amb una Política Energètica Comuna Europea basada en la sostenibilitat, la seguretat i la independència energètica, la diversitat de les fonts, i la solidaritat entre els Estats membres.

Europa com a soci per a la pau, la seguretat i el desenvolupament. La pau i el desenvolupament és garantia de seguretat, per als europeus i per al món. Els DDHH són els mateixos per a Europa que per a la Xina o l'Islam. La seguretat es garanteix amb la cooperació i no la violència. Reforçar les relacions amb els països veïns, i la resolució de conflictes, especialment a Orien Pròxim i a la Mediterrània i Nord d'Àfrica.

La globalització crea deseigualtats i riscos, i Europa com a actor global pot fer-hi molt més si té una veu comuna i més forta al món i cap a dins de la mateixa Europa.

Raons per creure en Europa (2)

2. Actuar contra la crisi, preveure d'altres crisis

Aquesta és una crisi global i necessita de respostes globals. Els Estats, les Autonomies, les Regions, poden i han d'impulsar polítiques pròpies: pal.liatives (pensant sobretot en els que més pateixen la crisi, treballadors, famílies i empreses), de curt i mig termini i estratègiques (que provoqui els canvis suficients per sortir enfortits). Però no tindran tot el seu impacte si no s'acctua de forma més global, més federativa, més internacional.

Perquè el món s'ha fet petit. Les distàncies ja no es mesuren en kilòmetres, sinó en temps. Perquè les economies són més interdependents. Perquè el creixement econòmic dels darrers anys no s'ha traduït en progrés per a tothom. Perquè és una crisi financera, de valors, de comportament. Perquè encara existeixen els paradisos fiscals. Perquè els mercats tenen més poder que la política, perquè,...

1. Reformar els mercats financers perquè estiguin al servei de l'economia real, l'ocupació i el creixement.

2. Una estratègia europea per a l'ocupació i el creixement sostenible i intel.ligent.

3. Garantir que treballadors i empreses es beneficiïn de la transformació econòmica.

Del Manifest del Partit Socialista Europeu, eleccions 2009

Dibuix de Quino

Raons per creure en Europa (2)

2. Actuar contra la crisi, preveure d'altres crisis

Aquesta és una crisi global i necessita de respostes globals. Els Estats, les Autonomies, les Regions, poden i han d'impulsar polítiques pròpies: pal.liatives (pensant sobretot en els que més pateixen la crisi, treballadors, famílies i empreses), de curt i mig termini i estratègiques (que provoqui els canvis suficients per sortir enfortits). Però no tindran tot el seu impacte si no s'acctua de forma més global, més federativa, més internacional.

Perquè el món s'ha fet petit. Les distàncies ja no es mesuren en kilòmetres, sinó en temps. Perquè les economies són més interdependents. Perquè el creixement econòmic dels darrers anys no s'ha traduït en progrés per a tothom. Perquè és una crisi financera, de valors, de comportament. Perquè encara existeixen els paradisos fiscals. Perquè els mercats tenen més poder que la política, perquè,...

1. Reformar els mercats financers perquè estiguin al servei de l'economia real, l'ocupació i el creixement.

2. Una estratègia europea per a l'ocupació i el creixement sostenible i intel.ligent.

3. Garantir que treballadors i empreses es beneficiïn de la transformació econòmica.

Del Manifest del Partit Socialista Europeu, eleccions 2009

Dibuix de Quino

Raons per creure en Europa (1)

1. O anem junts, o no anirem
"El gran invent polític de l'era moderna, l'Estat, ja no serà vàlid ben aviat. El futur, és, sense dubte, una organització política mundial basada en un nombre no gaire gran de territoris (amb centenars de milions de persones cada un) federats tots ells per algun tipus de govern mundial. La Unió Europea és un d'aquests territoris. Però el gran perill per als europeus és que, si Europa no participa unida com a potència de pes en les decisions internacionals, ja veurem d'aquí a pocs anys quants estats europeus tindran prou pes per participar-hi..."
Joan Majó. No m'ho crec!, entendre la crisi per comprendre el món que ens espera.

Raons per creure en Europa (1)

1. O anem junts, o no anirem
"El gran invent polític de l'era moderna, l'Estat, ja no serà vàlid ben aviat. El futur, és, sense dubte, una organització política mundial basada en un nombre no gaire gran de territoris (amb centenars de milions de persones cada un) federats tots ells per algun tipus de govern mundial. La Unió Europea és un d'aquests territoris. Però el gran perill per als europeus és que, si Europa no participa unida com a potència de pes en les decisions internacionals, ja veurem d'aquí a pocs anys quants estats europeus tindran prou pes per participar-hi..."
Joan Majó. No m'ho crec!, entendre la crisi per comprendre el món que ens espera.

Governar la immigració, repte d'Europa

"En este siglo XXI, los emigrantes necesitan a Europa y Europa necesita a los inmigrantes. Una Europa de puertas cerradas sería más pobre, más débil y más vieja. Una Europa de puertas abiertas sería más justa, más rica, más fuerte y más joven, siempre que Europa aborde debidamente la inmigración".

Part del discurs que va pronunciar Kofi Annan al 2004 al Parlament Europeu. Ha fet referència avui Raimon Obiols en un acte de campanya a les eleccions europees, Europa és diversitat. Bons discursos de la gent de la taula, Roberto Labandera, Josep Ma Sala, Mohamed Chaib i Obiols. I bones intervencions de la gent del públic, animadíssim. Soc bastant dolenta per calcular, però al voltant de 300 persones dels col.lectius de Xábaca, Xarxa Llatina, Baobab, i altres entitats. I molt bon ambient. He volgut destacar el projecte socialista, que és europeu, i és universal, cridat a ser compartit amb els homes i dones d'arreu, perquè ens uneixen uns valors que van més enllà del nostre lloc de naixement.

Continuant amb el discurs d'Annan, necessitem governar la immigració. Des de les ciutats especialment i els territoris, però també d'una forma integral a nivell europeu. Des de la mateixa realitat i sent molt coherents. Europa ha necessitat immigració per superar la seva devallada de natalitat, Europa ha necessitat immigració per omplir llocs de treball que l'han fet créixer econòmicament. Europa ha rebut treballadors i treballadores, que són ciutadans i ciutadanes europeus.

Cal governar la immigració, amb una política integral europea, (i que no és la de Berlusconi, perquè no és real, és la xenofobia d'Estat que pot tenir greus conseqüències). Si no es governa, com ha dit Obiols avui, sempre hi haurà gent que treurà profit. Explotar l'alarma significa cridar els mals per als uns i per als altres. Governar la immigració, en els fluxos migratoris, en els processos d'acollida i integració, en les polítiques de cohesió, en la qualitat i seguretat dels barris, ... és una qüestió estratègica. I com a estratègia s'ho ha de prendre Europa, també, però no des de l'alarma, sino des de la coherència de la realitat dels nostres pobles. Amb això estem.

foto de l'amic Josep Duran

Governar la immigració, repte d'Europa

"En este siglo XXI, los emigrantes necesitan a Europa y Europa necesita a los inmigrantes. Una Europa de puertas cerradas sería más pobre, más débil y más vieja. Una Europa de puertas abiertas sería más justa, más rica, más fuerte y más joven, siempre que Europa aborde debidamente la inmigración".

Part del discurs que va pronunciar Kofi Annan al 2004 al Parlament Europeu. Ha fet referència avui Raimon Obiols en un acte de campanya a les eleccions europees, Europa és diversitat. Bons discursos de la gent de la taula, Roberto Labandera, Josep Ma Sala, Mohamed Chaib i Obiols. I bones intervencions de la gent del públic, animadíssim. Soc bastant dolenta per calcular, però al voltant de 300 persones dels col.lectius de Xábaca, Xarxa Llatina, Baobab, i altres entitats. I molt bon ambient. He volgut destacar el projecte socialista, que és europeu, i és universal, cridat a ser compartit amb els homes i dones d'arreu, perquè ens uneixen uns valors que van més enllà del nostre lloc de naixement.

Continuant amb el discurs d'Annan, necessitem governar la immigració. Des de les ciutats especialment i els territoris, però també d'una forma integral a nivell europeu. Des de la mateixa realitat i sent molt coherents. Europa ha necessitat immigració per superar la seva devallada de natalitat, Europa ha necessitat immigració per omplir llocs de treball que l'han fet créixer econòmicament. Europa ha rebut treballadors i treballadores, que són ciutadans i ciutadanes europeus.

Cal governar la immigració, amb una política integral europea, (i que no és la de Berlusconi, perquè no és real, és la xenofobia d'Estat que pot tenir greus conseqüències). Si no es governa, com ha dit Obiols avui, sempre hi haurà gent que treurà profit. Explotar l'alarma significa cridar els mals per als uns i per als altres. Governar la immigració, en els fluxos migratoris, en els processos d'acollida i integració, en les polítiques de cohesió, en la qualitat i seguretat dels barris, ... és una qüestió estratègica. I com a estratègia s'ho ha de prendre Europa, també, però no des de l'alarma, sino des de la coherència de la realitat dels nostres pobles. Amb això estem.

foto de l'amic Josep Duran

Des de causacomuna, reflexions sobre la crisi i Europa

Una cita de Churchill que Raimon Obiols a Mataró va posar com a exemple per presentar l'esperit de la Conferència Oberta, Catalunya causa comuna, "es necessita coratge per aixecar-se en una assemblea i dir el que es pensa, però més coratge encara es necessita estant assegut i escoltar el que els altres et diuen". D'això es tracta. Els polítics sempre criticats perquè sempre parlen però poc escolten. Canviem l'escenari i el públic doncs.

Recullo alguna idea sobre l'exposició d'Obiols a Mataró sobre la crisi i sobre Europa. 30 anys d'hegemonia de la dreta (a nivell internacional), ens ha portat a la catàstrofe actual. Dies enrerra llegia algun article sobre els principis que van aconseguir imposar l'era de Thatcher i Reagan, "el mercat ho arregla tot", "menys estat i més mercat". Els seguidors ara callen (menys un) però guaiten a l'espera.

I ens trobem, d'acord amb Raimon, en una cruïlla importat, importantìssima: o triomfa el nou activisme d'Obama i un nou reformisme a Europa per més Europa, o torna la dreta més rabiosa. Diria més, o triomfa una esquerra sostinguda en el temps amb nous lideratges i amb els valors de la socialdemocràcia, o certament la dreta més rabiosa.

"El mercat ho arregla tot" ha fet crèixer la distància entre els pobres i els rics, a dins els països i entre els països. I davant la bombolla del fals progrés ha crescut l'endeutament de la gent per un model de vida que és insostenible. Un model de progrés basat en el que es té i no en el que s'és. Recordem que tenim uns baixos nivells de formació postobligatòria entre els joves, fruit en bona part d'aquest fals model del triomf fàcil.

Està clar que cada estat per sí sol no pot fer res o poca cosa. Per això necessitem més Europa, sí, claríssim. Com s'han equivocat els que varen votar contra la Constitució Europea!! especialment els partits d'esquerra (recordem ICV-EUA, ERC), quin greu error!!.

I Raimon també va anunciar el seu candidat per presidir el Consell d'Europa, Felipe González. Necessitem forts lideratges, en l'acció i en el discurs, perquè la cruïlla no és cap broma!.

Des de causacomuna, reflexions sobre la crisi i Europa

Una cita de Churchill que Raimon Obiols a Mataró va posar com a exemple per presentar l'esperit de la Conferència Oberta, Catalunya causa comuna, "es necessita coratge per aixecar-se en una assemblea i dir el que es pensa, però més coratge encara es necessita estant assegut i escoltar el que els altres et diuen". D'això es tracta. Els polítics sempre criticats perquè sempre parlen però poc escolten. Canviem l'escenari i el públic doncs.

Recullo alguna idea sobre l'exposició d'Obiols a Mataró sobre la crisi i sobre Europa. 30 anys d'hegemonia de la dreta (a nivell internacional), ens ha portat a la catàstrofe actual. Dies enrerra llegia algun article sobre els principis que van aconseguir imposar l'era de Thatcher i Reagan, "el mercat ho arregla tot", "menys estat i més mercat". Els seguidors ara callen (menys un) però guaiten a l'espera.

I ens trobem, d'acord amb Raimon, en una cruïlla importat, importantìssima: o triomfa el nou activisme d'Obama i un nou reformisme a Europa per més Europa, o torna la dreta més rabiosa. Diria més, o triomfa una esquerra sostinguda en el temps amb nous lideratges i amb els valors de la socialdemocràcia, o certament la dreta més rabiosa.

"El mercat ho arregla tot" ha fet crèixer la distància entre els pobres i els rics, a dins els països i entre els països. I davant la bombolla del fals progrés ha crescut l'endeutament de la gent per un model de vida que és insostenible. Un model de progrés basat en el que es té i no en el que s'és. Recordem que tenim uns baixos nivells de formació postobligatòria entre els joves, fruit en bona part d'aquest fals model del triomf fàcil.

Està clar que cada estat per sí sol no pot fer res o poca cosa. Per això necessitem més Europa, sí, claríssim. Com s'han equivocat els que varen votar contra la Constitució Europea!! especialment els partits d'esquerra (recordem ICV-EUA, ERC), quin greu error!!.

I Raimon també va anunciar el seu candidat per presidir el Consell d'Europa, Felipe González. Necessitem forts lideratges, en l'acció i en el discurs, perquè la cruïlla no és cap broma!.

Després del G20, més Europa

Destaco les paraules de José Montilla en el Consell Nacional d'aquest cap de setmana, "el PSC té un compromís ferm en la construcció d'Europa. Treballar a Catalunya, a Espanya i a Europa, és compatible i és el que ens garantirà que Catalunya pugui tenir futur".

Amb aquesta crisi si una cosa és ben visible és que necessitem més Europa. Més Europa de progrés, i més pràctiques que sempre ha defensat la socialdemocràcia. Podem, hem d'influir, i tenim la garantia de pertànyer al Partit Socialista Europeu per fer-ho. No tothom té aquesta fortalesa de formar part d'un partit europeu i sumar així forces.

La nostra candidata, Maria Badia, i els companys i companyes que formen la candidatura desperten plena confiança i demostren molta competència.

Ens continuarem mirant el melic? No es pot afrontar les eleccions europees des del tacticisme que alguns practiquen en clau exclussivament interna (digase de CIU per exemple). Cada vegada més coses estan en joc, i la crisi econòmica ens ho demostra.

"Una crisi global exigeix una solució global". Alguns articles d'interès sobre el G20. La declaració final de la cumbre. Parlarem d'un nou capitalisme?, "El consenso de Londres", de Manuel Castells, i "L'endemà del G20", de Josep Oliver.

Enllaçant amb el post anterior, crec que les realitats del món ens exigeix més estratègia i menys endogàmia. Com destaca Miquel Iceta en el seu blog, "Cardús l'encerta", "La política estresada".

Després del G20, més Europa

Destaco les paraules de José Montilla en el Consell Nacional d'aquest cap de setmana, "el PSC té un compromís ferm en la construcció d'Europa. Treballar a Catalunya, a Espanya i a Europa, és compatible i és el que ens garantirà que Catalunya pugui tenir futur".

Amb aquesta crisi si una cosa és ben visible és que necessitem més Europa. Més Europa de progrés, i més pràctiques que sempre ha defensat la socialdemocràcia. Podem, hem d'influir, i tenim la garantia de pertànyer al Partit Socialista Europeu per fer-ho. No tothom té aquesta fortalesa de formar part d'un partit europeu i sumar així forces.

La nostra candidata, Maria Badia, i els companys i companyes que formen la candidatura desperten plena confiança i demostren molta competència.

Ens continuarem mirant el melic? No es pot afrontar les eleccions europees des del tacticisme que alguns practiquen en clau exclussivament interna (digase de CIU per exemple). Cada vegada més coses estan en joc, i la crisi econòmica ens ho demostra.

"Una crisi global exigeix una solució global". Alguns articles d'interès sobre el G20. La declaració final de la cumbre. Parlarem d'un nou capitalisme?, "El consenso de Londres", de Manuel Castells, i "L'endemà del G20", de Josep Oliver.

Enllaçant amb el post anterior, crec que les realitats del món ens exigeix més estratègia i menys endogàmia. Com destaca Miquel Iceta en el seu blog, "Cardús l'encerta", "La política estresada".