L'estafa de les preferents, un cas de falta d'ètica

Article publicat a CatalunyaPress el 3 d'abril de 2013

Les participacions preferents i altres productes tòxics és un dels signes evidents que la crisi és també conseqüència de la manca d'ètica. Embogits per la situació econòmica, apressats per la caiguda de la bombolla que va fer viure el fals temps daurat.

Posar rostres als titulars és un exercici recomanable i necessari. Qui són els afectats per les participacions preferents, centenars de milers a tot l’Estat. El que conec de la meva ciutat, Mataró, on milers de persones i famílies estan afectades per Caixa Laietana i després per Bankia (es calcula que el 12% de la població). Gent treballadora, molts vinguts d’arreu de l’Estat que van obrir el seu primer compte corrent a l’oficina del barri i van confiar el fruit del seu treball. Que amb molt d’esforç han pujat els fills, el barri i la ciutat. Que ara la majoria són gent gran i els tocaria viure tranquils i no manifestant-se al carrer per reclamar el que és seu i és de justícia. Alguns no només ploren pel que és seu, sinó perquè amb els diners que ara no tenen podrien ajudar al fill que està a l'atur. Veuen la impunitat que no depura responsabilitats, veuen com els estafadors marxen amb indemnitzacions escandaloses i ells resten sense resposta.

La immensa majoria no són inversors, són estalviadors. És el fruit del treball, no del capital. L’estafa és la regla general, no l’excepció. Frau perquè no es van seguir tots els requisits i tràmits ni hi havia un mercat secundari. Burla perquè és un abús de confiança basat en la fidelitat de l’oficina bancària de tota la vida.

I al primer engany li segueix un altre, el canvi de preferents per accions. Després de la fusió d’algunes entitats financeres amb Bankia, aquesta va comercialitzar el bescanvi de preferents per accions, amb pressió, falsetats i amb presses sobre els titulars, molt poc abans de la seva fallida. Quanta falta d’ètica!. Les entitats bancàries que més agressivament han comercialitzat aquests productes són les que han necessitat el rescat amb fons públics poc temps després. I no és casualitat. És aquí on l’Estat té un deure, ja no amb les entitats financeres, sinó amb els ciutadans als que representa. Qui rescata les persones?.

Davant tota aquesta situació, qui canalitza la veu de la desesperació i la impotència?. Un altre cas on el moviment ciutadà pren la iniciativa amb plataformes com la d’Estafa Banca. És innegable que es qüestioni un sistema que ens fa més vulnerables. Una realitat més de la crisi econòmica, social, política i d'ètica que patim. I en molts rostres particulars es barreja amb d'altres realitats aspres. Es necessiten accicons i respostes.

Pressió social: visualitzar i socialitzar el problema amb accions al carrer, amb interlocució amb els partits polítics i les institucions, amb la protesta i amb la proposta, com estan fent les plataformes i és el cas de Mataró. Pressió judicial: a través de demandes individuals i amb les primeres sentències, però donat que són milers i milers de casos, seria bo que actués la pròpia fiscalia. És un cas generalitzat que requereix de la justícia, per depurar responsabilitats i per reparar i retornar el que pertoca. Solucions polítiques: amb l’arbitratge inclusiu, universal i gradual com proposa la Plataforma Estafa Banca, no limitada a un percentatge ni pacial (com pretén el Govern).  No es pot considerar titular de preferents ni d’accions a persones que han estat enganyades. I  l’arbitratge no es pot deixar en mans exclussivament de l’entitat perquè han perdut tota confiança; ha de ser un procediment públic de mediació que vetlli pels interessos dels ciutadans afectats.

Un cop més la política és la que hauria de mediar en benefici dels interessos ciutadans i col.lectius.

L'estafa de les preferents, un cas de falta d'ètica

Article publicat a CatalunyaPress el 3 d'abril de 2013

Les participacions preferents i altres productes tòxics és un dels signes evidents que la crisi és també conseqüència de la manca d'ètica. Embogits per la situació econòmica, apressats per la caiguda de la bombolla que va fer viure el fals temps daurat.

Posar rostres als titulars és un exercici recomanable i necessari. Qui són els afectats per les participacions preferents, centenars de milers a tot l’Estat. El que conec de la meva ciutat, Mataró, on milers de persones i famílies estan afectades per Caixa Laietana i després per Bankia (es calcula que el 12% de la població). Gent treballadora, molts vinguts d’arreu de l’Estat que van obrir el seu primer compte corrent a l’oficina del barri i van confiar el fruit del seu treball. Que amb molt d’esforç han pujat els fills, el barri i la ciutat. Que ara la majoria són gent gran i els tocaria viure tranquils i no manifestant-se al carrer per reclamar el que és seu i és de justícia. Alguns no només ploren pel que és seu, sinó perquè amb els diners que ara no tenen podrien ajudar al fill que està a l'atur. Veuen la impunitat que no depura responsabilitats, veuen com els estafadors marxen amb indemnitzacions escandaloses i ells resten sense resposta.

La immensa majoria no són inversors, són estalviadors. És el fruit del treball, no del capital. L’estafa és la regla general, no l’excepció. Frau perquè no es van seguir tots els requisits i tràmits ni hi havia un mercat secundari. Burla perquè és un abús de confiança basat en la fidelitat de l’oficina bancària de tota la vida.

I al primer engany li segueix un altre, el canvi de preferents per accions. Després de la fusió d’algunes entitats financeres amb Bankia, aquesta va comercialitzar el bescanvi de preferents per accions, amb pressió, falsetats i amb presses sobre els titulars, molt poc abans de la seva fallida. Quanta falta d’ètica!. Les entitats bancàries que més agressivament han comercialitzat aquests productes són les que han necessitat el rescat amb fons públics poc temps després. I no és casualitat. És aquí on l’Estat té un deure, ja no amb les entitats financeres, sinó amb els ciutadans als que representa. Qui rescata les persones?.

Davant tota aquesta situació, qui canalitza la veu de la desesperació i la impotència?. Un altre cas on el moviment ciutadà pren la iniciativa amb plataformes com la d’Estafa Banca. És innegable que es qüestioni un sistema que ens fa més vulnerables. Una realitat més de la crisi econòmica, social, política i d'ètica que patim. I en molts rostres particulars es barreja amb d'altres realitats aspres. Es necessiten accicons i respostes.

Pressió social: visualitzar i socialitzar el problema amb accions al carrer, amb interlocució amb els partits polítics i les institucions, amb la protesta i amb la proposta, com estan fent les plataformes i és el cas de Mataró. Pressió judicial: a través de demandes individuals i amb les primeres sentències, però donat que són milers i milers de casos, seria bo que actués la pròpia fiscalia. És un cas generalitzat que requereix de la justícia, per depurar responsabilitats i per reparar i retornar el que pertoca. Solucions polítiques: amb l’arbitratge inclusiu, universal i gradual com proposa la Plataforma Estafa Banca, no limitada a un percentatge ni pacial (com pretén el Govern).  No es pot considerar titular de preferents ni d’accions a persones que han estat enganyades. I  l’arbitratge no es pot deixar en mans exclussivament de l’entitat perquè han perdut tota confiança; ha de ser un procediment públic de mediació que vetlli pels interessos dels ciutadans afectats.

Un cop més la política és la que hauria de mediar en benefici dels interessos ciutadans i col.lectius.

Bonificacions als peatges del Maresme

Avui el Govern ha acordat les bonificacions als peatges de la C32 al Maresme.
Són reduccions als peatge de Vilassar i l'accés de Premià pels usuaris habituals que fan un recorregut amb origen o destí a la comarca.
El contingut de les reduccions les podem veure aquí.

Aquest és un pas més, un important pas, en la política de mobilitat que vam acordar amb el Govern de la Generalitat i el Consell Comarcal a l'abril d'aquest any, després de molts treballs i negociacions. Ja en vaig parlar en aquest escrit.

Les bonificacions comencen amb les primeres obres de la Ronda de Mataró i les posteriors de les Rondes del Maresme. Però va més enllà. Respon a un model de peatge com a instrument regulador del trànsit. Fa temps que alguns es manifesten per la supressió dels pagaments, però hem de ser realistes, i els estudis de mobilitat així ens ho demostren. Suprimir els peatges seria el colapse total i absolut. No volem que pel Maresme passi tot el trànsit de llarg recorregut de Barcelona cap a França, i això passaria si es suprimissin. Hem de diferenciar el que és el trànsit de llarg recorregut i el trànsit dels veïns i veïnes de la comarca, és just per tant que les reduccions siguin per aquests com a usuaris habituals.

La demanda maresmenca de convertir l'antiga NII en una via cívica i permeable amb el nostre front marítim, ha comportat també buscar les alternatives. I l'acord és una via paral.lela a l'actual autopista, però que resolgui la conexió entre els pobles i millori de forma fàcil els accessos, ara és un autèntic desgavell.

No crec que hi hagi una comarca a Catalunya que hagi estat tan estudiada pel que fa a la mobilitat. Tenim un territori estret, comprès entre la serralada i el mar, i molt urbanitzat. Qualsevol actuació per tant s'ha de mimar al màxim en aquesta franja de terra que volem conservar també al màxim.

El que avui ha acordat el Govern és en compliment amb el que es va comprometre.
Els socialistes del Maresme fa uns anys vam apostar per resoldre els problemes de mobilitat que arrossegavem de fa anys, i que el Govern de la Generalitat de CIU no havia ni atès ni resolt. Vam entendre que la mobilitat no és només peatges i carreteres, s'havia d'actuar en tot el seu conjunt amb una prioritat clara pel transport públic. Així ho vam recollir en el nostre programa electoral del 2006.

Ara passem comptes: avui les bonificacions dels peatges, fa uns dies s' adjudiquen les obres de la Ronda de Mataró, a l'abril d'enguany "l'Acord de Mobilitat del Maresme" entre el Govern i el Consell Comarcal, les Rondes del Maresme en estudi informatiu, els treballs del tren orbital en marxa, el traspàs de la NII a la Generalitat a finals del 2009 amb una inversió compromesa de l'Estat de 400 milions d'euros, les millores de la xarxa ferroviària en les estacions de tren així com un augment de les freqüències i millors vehicles, el carril bus a l'entrada de Barcelona que arribarà fins a Montgat, l'ampliació d'autobusos interurbans, la perllongació de la C32 amb l'A2,...
La millora en la mobilitat és oportunitat per als ciutadans i necessari pel desenvolupament social i econòmic del Maresme.
Tot això és possible amb un Govern sensible amb els territoris, sense cap mandra.

Bonificacions als peatges del Maresme

Avui el Govern ha acordat les bonificacions als peatges de la C32 al Maresme.
Són reduccions als peatge de Vilassar i l'accés de Premià pels usuaris habituals que fan un recorregut amb origen o destí a la comarca.
El contingut de les reduccions les podem veure aquí.

Aquest és un pas més, un important pas, en la política de mobilitat que vam acordar amb el Govern de la Generalitat i el Consell Comarcal a l'abril d'aquest any, després de molts treballs i negociacions. Ja en vaig parlar en aquest escrit.

Les bonificacions comencen amb les primeres obres de la Ronda de Mataró i les posteriors de les Rondes del Maresme. Però va més enllà. Respon a un model de peatge com a instrument regulador del trànsit. Fa temps que alguns es manifesten per la supressió dels pagaments, però hem de ser realistes, i els estudis de mobilitat així ens ho demostren. Suprimir els peatges seria el colapse total i absolut. No volem que pel Maresme passi tot el trànsit de llarg recorregut de Barcelona cap a França, i això passaria si es suprimissin. Hem de diferenciar el que és el trànsit de llarg recorregut i el trànsit dels veïns i veïnes de la comarca, és just per tant que les reduccions siguin per aquests com a usuaris habituals.

La demanda maresmenca de convertir l'antiga NII en una via cívica i permeable amb el nostre front marítim, ha comportat també buscar les alternatives. I l'acord és una via paral.lela a l'actual autopista, però que resolgui la conexió entre els pobles i millori de forma fàcil els accessos, ara és un autèntic desgavell.

No crec que hi hagi una comarca a Catalunya que hagi estat tan estudiada pel que fa a la mobilitat. Tenim un territori estret, comprès entre la serralada i el mar, i molt urbanitzat. Qualsevol actuació per tant s'ha de mimar al màxim en aquesta franja de terra que volem conservar també al màxim.

El que avui ha acordat el Govern és en compliment amb el que es va comprometre.
Els socialistes del Maresme fa uns anys vam apostar per resoldre els problemes de mobilitat que arrossegavem de fa anys, i que el Govern de la Generalitat de CIU no havia ni atès ni resolt. Vam entendre que la mobilitat no és només peatges i carreteres, s'havia d'actuar en tot el seu conjunt amb una prioritat clara pel transport públic. Així ho vam recollir en el nostre programa electoral del 2006.

Ara passem comptes: avui les bonificacions dels peatges, fa uns dies s' adjudiquen les obres de la Ronda de Mataró, a l'abril d'enguany "l'Acord de Mobilitat del Maresme" entre el Govern i el Consell Comarcal, les Rondes del Maresme en estudi informatiu, els treballs del tren orbital en marxa, el traspàs de la NII a la Generalitat a finals del 2009 amb una inversió compromesa de l'Estat de 400 milions d'euros, les millores de la xarxa ferroviària en les estacions de tren així com un augment de les freqüències i millors vehicles, el carril bus a l'entrada de Barcelona que arribarà fins a Montgat, l'ampliació d'autobusos interurbans, la perllongació de la C32 amb l'A2,...
La millora en la mobilitat és oportunitat per als ciutadans i necessari pel desenvolupament social i econòmic del Maresme.
Tot això és possible amb un Govern sensible amb els territoris, sense cap mandra.

El canvi a la política d'habitatge, a Catalunya i el Maresme

El pressupost destinat a la política d'habitatge a l'any 2003 (govern de CIU) era de 65 milions d'euros (pràctica i exclusivament el pressupost del Plan de Vivenda de l'Estat a Catalunya), el pressupost per la política d'habitatge de 2010 és de 350 milions d'euros. El canvi no només ha estat quantitatiu, també ha estat un canvi d'orientació: abans era una política basada únicament en mesures de tipus financer (ajuts), ara volem una política on els instruments urbanístics, financers, de rehabilitació, afavoreixin l'accés a la vivenda i la cohesió dels municipis.
Aquest és el canvi que va començar fa 7 anys, i no el que pregona en la seva precampanya CIU.

Ahir ho varem explicar en un acte a Mataró en la presentació de la Sectorial d'Habitatge del PSC, Ramon Bassas, Carme Bastida, Roberto Labandera i jo mateixa.
El nostre Govern ha impulsat polítiques basades en tres pilars: facilitar l'accés a la vivenda (amb ajuts al lloguer i l'adquisició), desenvolupar instruments eficaços per a la promoció d'habitatge protegit (obtenció de sòl i construcció de vivendes), i potenciar la rehabilitació per tal de tenir habitatges en millors condicions d'habitabilitat i accessibilitat (que contribueix també a la millora dels barris).
Aquest full de ruta s'ha anat desenvolupant a través de tres grans instruments: la Llei del Dret a l'Habitatge, el Pacte Nacional per l'Habitatge i el Pla pel Dret a l'Habitatge. En definitiva, una política d'objectius clars, d'instruments eficaços, i d'inversió conscient. Una veritable política pública d'habitatge. Aquest és el canvi que estem provocant des de fa 7 anys des de que governem.

Els compromisos s'han de demostrar, i ho podem demostrar al Maresme. La construcció de 557 habitatges protegits per a joves i persones amb risc (persones grans, famílies monoparentals, persones amb discapacitat,...) en diferents municipis com Mataró, Teià, Tordera, Alella, El Masnou, Sant Pol, Premià,... cal dir que en molts municipis ha estat la primera vegada que la Generalitat ha realitzat una política pública d'habitatge. Els ajuts al pagament del lloguer al Maresme ha estat de 7,5 milions d'euros, i els ajuts a la renda bàsica d'emancipació (Estat) de 2,3 milions d'euros. Com ja he dit, la rehabilitació és una aposta per la millora del nostre parc d'habitatge i concretament al Maresme s'han beneficiat de les subvencions 1.683 habitatges, el que representa una inversió de 1,9 milions d'euros. A més, la rehabilitació manté ocupació, especialment petites i mitjanes empreses locals. Aquest és el canvi que venim treballant des de fa 7 anys.

Ara necessitem noves apostes de futur. Especialment en una situació econòmica difícil. Les nostres propostes són fruit d'un profund coneixement de la realitat i d'una voluntat demostrada per fer que el dret a l'habitatge sigui un deure dels poders públics. Tenim clar els eixos en els que hem de continuar treballant:
1. L'encaix de les polítiques d'habitatge en el marc de les polítiques de ciutat
2. La intervenció en les dinàmiques del mercat
3. El finançament de les polítiques de vivenda
4. El replantejament del mercat de lloger
5. La redefinició de les polítiques de rehabilitació i renovació urbana

Fem política i sabem perquè fem les coses. Polítiques clares i coherents amb la realitat de les famílies i els municipis i una inversió adequada. Aquests són els canvis que no podem aturar i que cal consolidar.

El canvi a la política d'habitatge, a Catalunya i el Maresme

El pressupost destinat a la política d'habitatge a l'any 2003 (govern de CIU) era de 65 milions d'euros (pràctica i exclusivament el pressupost del Plan de Vivenda de l'Estat a Catalunya), el pressupost per la política d'habitatge de 2010 és de 350 milions d'euros. El canvi no només ha estat quantitatiu, també ha estat un canvi d'orientació: abans era una política basada únicament en mesures de tipus financer (ajuts), ara volem una política on els instruments urbanístics, financers, de rehabilitació, afavoreixin l'accés a la vivenda i la cohesió dels municipis.
Aquest és el canvi que va començar fa 7 anys, i no el que pregona en la seva precampanya CIU.

Ahir ho varem explicar en un acte a Mataró en la presentació de la Sectorial d'Habitatge del PSC, Ramon Bassas, Carme Bastida, Roberto Labandera i jo mateixa.
El nostre Govern ha impulsat polítiques basades en tres pilars: facilitar l'accés a la vivenda (amb ajuts al lloguer i l'adquisició), desenvolupar instruments eficaços per a la promoció d'habitatge protegit (obtenció de sòl i construcció de vivendes), i potenciar la rehabilitació per tal de tenir habitatges en millors condicions d'habitabilitat i accessibilitat (que contribueix també a la millora dels barris).
Aquest full de ruta s'ha anat desenvolupant a través de tres grans instruments: la Llei del Dret a l'Habitatge, el Pacte Nacional per l'Habitatge i el Pla pel Dret a l'Habitatge. En definitiva, una política d'objectius clars, d'instruments eficaços, i d'inversió conscient. Una veritable política pública d'habitatge. Aquest és el canvi que estem provocant des de fa 7 anys des de que governem.

Els compromisos s'han de demostrar, i ho podem demostrar al Maresme. La construcció de 557 habitatges protegits per a joves i persones amb risc (persones grans, famílies monoparentals, persones amb discapacitat,...) en diferents municipis com Mataró, Teià, Tordera, Alella, El Masnou, Sant Pol, Premià,... cal dir que en molts municipis ha estat la primera vegada que la Generalitat ha realitzat una política pública d'habitatge. Els ajuts al pagament del lloguer al Maresme ha estat de 7,5 milions d'euros, i els ajuts a la renda bàsica d'emancipació (Estat) de 2,3 milions d'euros. Com ja he dit, la rehabilitació és una aposta per la millora del nostre parc d'habitatge i concretament al Maresme s'han beneficiat de les subvencions 1.683 habitatges, el que representa una inversió de 1,9 milions d'euros. A més, la rehabilitació manté ocupació, especialment petites i mitjanes empreses locals. Aquest és el canvi que venim treballant des de fa 7 anys.

Ara necessitem noves apostes de futur. Especialment en una situació econòmica difícil. Les nostres propostes són fruit d'un profund coneixement de la realitat i d'una voluntat demostrada per fer que el dret a l'habitatge sigui un deure dels poders públics. Tenim clar els eixos en els que hem de continuar treballant:
1. L'encaix de les polítiques d'habitatge en el marc de les polítiques de ciutat
2. La intervenció en les dinàmiques del mercat
3. El finançament de les polítiques de vivenda
4. El replantejament del mercat de lloger
5. La redefinició de les polítiques de rehabilitació i renovació urbana

Fem política i sabem perquè fem les coses. Polítiques clares i coherents amb la realitat de les famílies i els municipis i una inversió adequada. Aquests són els canvis que no podem aturar i que cal consolidar.

Acord de Mobilitat del Maresme

Finalment hem pogut signar l'Acord de Mobilitat del Maresme entre el Consell Comarcal i el Govern de la Generalitat.

Els debats de les infraestructures al territori són complexos. Al Maresme portem anys en el debat sobre mobilitat. Per la mateixa geografia de la nostra comarca, aquesta franja de terra entre la Serralada i el mar en la que passen tantes coses. I debats provocats també pels diferents interessos dels municipis, dels partits, o dels setors.

Fa temps que el Consell Comarcal, alcaldes, i els principals partits, treballem en un consens sobre política de mobilitat. Era necessari posar-nos d'acord, el no acord ens ha portat durant massa temps a la no decisió i per tant a la no actuació.
Per això celebrem l'Acord que s'ha signat amb el Govern aquest mes d'abril.
És un acord que recull els criteris i les actuacions de forma transversal, el tren, les carreteres, el transport públic,... tot té una relació de forma integrada, una actuació per sí sola no s'entén si no és en combinació amb el tot. És el que ens calia.

Els socialistes del Maresme sempre hem treballat i defensat aquest criteri. No podíem actuar a les carreteres sense actuar al tren, no podíem actuar en el transport públic sense tenir en compte el privat. Sempre hem treballat i defensat la necessària visió del conjunt, i hem volgut prioritzar les necessitats: millora del transport públic (per tren i carretera), millora de la connectivitat entre els pobles, millora dels accessos amb Barcelona, els Vallès i Girona, tren orbital de la segona corona metropolitana, la NII més pacífica, segura i cívica. De forma resumida.

En aquest acord vull destacar la qüestió dels peatges. La mobilitat, i les infraestructures lligades amb ella, no es pot analitzar de forma simplista. Sovint, massa sovint s'ha caigut en aquesta temptació. Els peatges en aquests moments són un mecanisme de gestió del trànsit. No es pot demanar a l'hora fer de la NII una via cívica, i eliminar els peatges de la C32, perquè el colapse seria monumental. Tindríem al Maresme tot el trànsit de llarg recorregut. Diferent és la modificació de la política de peatges, i és el que fa aquest Acord: bonificacions als peatges pels desplaçaments de mobilitat oblidad de la comarca, els vehicles menys contaminants i els d'alta ocupació. Bonificacions i per tant facilitats pels habitants de la comarca i mesura de control pel trànsit de llarg recorregut. Sentit comú.
Com a usuària de transport públic, poso en valor les inversions en el tren, el carril bus ara a l'entrada de Barcelona i la seva previsió fins a Montgat, els treballs del tren orbital, l'increment de l'autobús urbà i interurbà. I poso en valor que el peatge sigui una mesura de control en aquells llocs que sigui necessari.

Però parlar de mobilitat és parlar de creixement. Malauradament el Maresme ha crescut en les darreres dècades sense planificació (que hauria d'haver estat més raonada i raonable). Ha estat un creixement sense model en el seu conjunt. Pels socialistes del Maresme el creixement ha de ser sostenible social i mediambientalment, amb nuclis urbans compactes i diversos en els usos i en la gent. Malauradament el creixement que s'ha produit ha generat massa mobilitat obligada (les urbanitzacions).
Per això les decisions sobre el territori han d'anar més enllà del propi terme municipical. Si ho volem fer bé.
Per això és importantíssim el consens que hem aconseguit en aquest Acord, a la comarca i amb el Govern de la Generalitat. El Govern desencalla problemes que arroseguem des de fa massa temps.
Podeu consultar les mesures en aquests links.

Consell Comarcal del Maresme
El Govern aprova el Pla Director Urbanístic de la Línea Orbital Ferroviària
El president del CComarcal del Maresme, Josep Jo, i el Conseller de DPTOP, Joaquim Nadal, signen l'Acord de Mobilitat

Acord de Mobilitat del Maresme

Finalment hem pogut signar l'Acord de Mobilitat del Maresme entre el Consell Comarcal i el Govern de la Generalitat.

Els debats de les infraestructures al territori són complexos. Al Maresme portem anys en el debat sobre mobilitat. Per la mateixa geografia de la nostra comarca, aquesta franja de terra entre la Serralada i el mar en la que passen tantes coses. I debats provocats també pels diferents interessos dels municipis, dels partits, o dels setors.

Fa temps que el Consell Comarcal, alcaldes, i els principals partits, treballem en un consens sobre política de mobilitat. Era necessari posar-nos d'acord, el no acord ens ha portat durant massa temps a la no decisió i per tant a la no actuació.
Per això celebrem l'Acord que s'ha signat amb el Govern aquest mes d'abril.
És un acord que recull els criteris i les actuacions de forma transversal, el tren, les carreteres, el transport públic,... tot té una relació de forma integrada, una actuació per sí sola no s'entén si no és en combinació amb el tot. És el que ens calia.

Els socialistes del Maresme sempre hem treballat i defensat aquest criteri. No podíem actuar a les carreteres sense actuar al tren, no podíem actuar en el transport públic sense tenir en compte el privat. Sempre hem treballat i defensat la necessària visió del conjunt, i hem volgut prioritzar les necessitats: millora del transport públic (per tren i carretera), millora de la connectivitat entre els pobles, millora dels accessos amb Barcelona, els Vallès i Girona, tren orbital de la segona corona metropolitana, la NII més pacífica, segura i cívica. De forma resumida.

En aquest acord vull destacar la qüestió dels peatges. La mobilitat, i les infraestructures lligades amb ella, no es pot analitzar de forma simplista. Sovint, massa sovint s'ha caigut en aquesta temptació. Els peatges en aquests moments són un mecanisme de gestió del trànsit. No es pot demanar a l'hora fer de la NII una via cívica, i eliminar els peatges de la C32, perquè el colapse seria monumental. Tindríem al Maresme tot el trànsit de llarg recorregut. Diferent és la modificació de la política de peatges, i és el que fa aquest Acord: bonificacions als peatges pels desplaçaments de mobilitat oblidad de la comarca, els vehicles menys contaminants i els d'alta ocupació. Bonificacions i per tant facilitats pels habitants de la comarca i mesura de control pel trànsit de llarg recorregut. Sentit comú.
Com a usuària de transport públic, poso en valor les inversions en el tren, el carril bus ara a l'entrada de Barcelona i la seva previsió fins a Montgat, els treballs del tren orbital, l'increment de l'autobús urbà i interurbà. I poso en valor que el peatge sigui una mesura de control en aquells llocs que sigui necessari.

Però parlar de mobilitat és parlar de creixement. Malauradament el Maresme ha crescut en les darreres dècades sense planificació (que hauria d'haver estat més raonada i raonable). Ha estat un creixement sense model en el seu conjunt. Pels socialistes del Maresme el creixement ha de ser sostenible social i mediambientalment, amb nuclis urbans compactes i diversos en els usos i en la gent. Malauradament el creixement que s'ha produit ha generat massa mobilitat obligada (les urbanitzacions).
Per això les decisions sobre el territori han d'anar més enllà del propi terme municipical. Si ho volem fer bé.
Per això és importantíssim el consens que hem aconseguit en aquest Acord, a la comarca i amb el Govern de la Generalitat. El Govern desencalla problemes que arroseguem des de fa massa temps.
Podeu consultar les mesures en aquests links.

Consell Comarcal del Maresme
El Govern aprova el Pla Director Urbanístic de la Línea Orbital Ferroviària
El president del CComarcal del Maresme, Josep Jo, i el Conseller de DPTOP, Joaquim Nadal, signen l'Acord de Mobilitat

Inversions pel 2009 al Maresme

Comencem el tràmit parlamentari dels pressupostos de la Generalitat per l'any 2009.
Uns pressupostos, com va exposar el conseller Castells, que se situen en un marc de crisi econòmica. És per això que responen a tres grans objectius: les polítiques socials i la cohesió, la millora de la competitivitat de la nostra economia i la contenció de la despesa.

És el deure i la voluntat del Govern liderar aquests moments: conscients i coneixedors de la realitat, i amb propostes d'acció eficaces per tal d'afrontar la crisi i sortir d'ella enfortits i més capacitats. Per això la importància d'acompanyar les famílies que reben les conseqüències i les empreses, especialment les nostres petites i mitjanes empreses que creen ocupació.
Les polítiques d'ocupació són prioritàries, l'acompanyament de les empreses i dels treballadors i treballadores, atents als canvis dels sectors econòmics i capacitant els treballadors i treballadores per a nous jaciments de treball, com és en l'atenció a les persones, que sí es preveu un increment en els propers anys.

Les inversions previstes per l'any vinent al Maresme són de 63 M€. Són inversions, és a dir, obra nova, independentment de la despesa corrent en el manteniment per exemple dels serveis públics existents i els que s'han posat en marxa en aquests darrers anys, que són considerables, especialment centres educatius i de salut en la nostra comarca.

Destaco la inversió prevista en habitatge públic -una política pública de vivenda necessària- , les inversions en el cicle de l'aigua -que no es veu i no llueix, però molt necessari per l'abastament i la qualitat de l'aigua- , les inversions en noves escoles i en la remodelació d'altres que necessiten millores. I l'inici dels primers passos per allargar el carril bus actual a l'entrada de Barcelona fins a Montgat. Guanyarem més temps, per tant, millorarem en transport públic per carretera, al menys els que som usuaris. Inversions en centres de salut, i en la millora de la mobilitat pel que fa a algunes de les nostres carreteres.

Més detall en aquests links:
Declaracions sobre les inversions al Maresme pel 2009
El conseller Castells presenta els pressupostos al Parlament

I una altra notícia important, per la ciutat de Mataró, i per la mobilitat del Maresme. És la nova sortida de Mataró de la C32, des de divendres en funcionament. Tema llargament reivindicat davant els governs anteriors de CIU i que ara es resol. Precisament hem pogut acompanyar al conseller Nadal en la seva visita. I ens han acompanyat representants d'entitats dels barris de ponent i d'empresaris del polígon Mata-Rocafonda i de Vallveric, que veuran beneficis en aquesta infraestructura.

Aquesta és la notícia.

foto capgros

Inversions pel 2009 al Maresme

Comencem el tràmit parlamentari dels pressupostos de la Generalitat per l'any 2009.
Uns pressupostos, com va exposar el conseller Castells, que se situen en un marc de crisi econòmica. És per això que responen a tres grans objectius: les polítiques socials i la cohesió, la millora de la competitivitat de la nostra economia i la contenció de la despesa.

És el deure i la voluntat del Govern liderar aquests moments: conscients i coneixedors de la realitat, i amb propostes d'acció eficaces per tal d'afrontar la crisi i sortir d'ella enfortits i més capacitats. Per això la importància d'acompanyar les famílies que reben les conseqüències i les empreses, especialment les nostres petites i mitjanes empreses que creen ocupació.
Les polítiques d'ocupació són prioritàries, l'acompanyament de les empreses i dels treballadors i treballadores, atents als canvis dels sectors econòmics i capacitant els treballadors i treballadores per a nous jaciments de treball, com és en l'atenció a les persones, que sí es preveu un increment en els propers anys.

Les inversions previstes per l'any vinent al Maresme són de 63 M€. Són inversions, és a dir, obra nova, independentment de la despesa corrent en el manteniment per exemple dels serveis públics existents i els que s'han posat en marxa en aquests darrers anys, que són considerables, especialment centres educatius i de salut en la nostra comarca.

Destaco la inversió prevista en habitatge públic -una política pública de vivenda necessària- , les inversions en el cicle de l'aigua -que no es veu i no llueix, però molt necessari per l'abastament i la qualitat de l'aigua- , les inversions en noves escoles i en la remodelació d'altres que necessiten millores. I l'inici dels primers passos per allargar el carril bus actual a l'entrada de Barcelona fins a Montgat. Guanyarem més temps, per tant, millorarem en transport públic per carretera, al menys els que som usuaris. Inversions en centres de salut, i en la millora de la mobilitat pel que fa a algunes de les nostres carreteres.

Més detall en aquests links:
Declaracions sobre les inversions al Maresme pel 2009
El conseller Castells presenta els pressupostos al Parlament

I una altra notícia important, per la ciutat de Mataró, i per la mobilitat del Maresme. És la nova sortida de Mataró de la C32, des de divendres en funcionament. Tema llargament reivindicat davant els governs anteriors de CIU i que ara es resol. Precisament hem pogut acompanyar al conseller Nadal en la seva visita. I ens han acompanyat representants d'entitats dels barris de ponent i d'empresaris del polígon Mata-Rocafonda i de Vallveric, que veuran beneficis en aquesta infraestructura.

Aquesta és la notícia.

foto capgros

Millores a les estacions del tren del Maresme

La línea de Renfe del Maresme és una de les més utilitzades. Es cumpleixen 160 anys del primer tren de la península, entre Barcelona i Mataró. Concretament ahir 28 d'octubre.

Coincidint amb aquesta data, i no com a predeterminació, sinó com a coincidència, avui en la Comissió de Política Territorial del Parlament, hem aprovat una resolució per la qual instem el Govern a demanar al Govern de l'Estat l'agilització i concreció de les inversions previstes en la millora de les estacions del Maresme.
Vull destacar l'acord entre el Govern de l'Estat i el Govern de Catalunya pel qual es van pactar inversions addicionals per un import de 787 M€ a l'inicialment prevista en els Pressupostos Generals de l'Estat del 2008. Aquest acord permet que el Ministeri de Foment inverteixi 355 M€ addicionals destinats a l'impuls de noves estacions ferroviàries i carreteres. Dels 250M€ per a actuacions en la xarxa ferroviària se'n destinaran 125 a la modernització i millora d'estacions, especialment pel que fa a l'accessibilitat i a l'eliminació de barreres arquitectòniques. Són inversions previstes en l'itinerari costaner de les línees de rodalies de Barcelona i amb prioritat a les estacions del Maresme del la línea C1.

Les inversions estan previstes, i el Parlament el que fem és recollir la demanda d'aquesta millora i instar a la concreció de les actuacions. Igualment hem valorat positivament l'acord establert entre els dos Governs, que és el que permet precisament aquestes inversions. No és per res, però tots els grups parlamentaris han estat d'acord en la valoració positiva de l'acord i per això han votat favorablement.

Vull destacar també la tasca d'entitats del Maresme, com el GIMM, que porten anys treballant per la accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques. Millor accessibilitat és millor qualitat de vida, i és per a tothom, especilament per les persones amb mobilitat reduïda.

Millores a les estacions del tren del Maresme

La línea de Renfe del Maresme és una de les més utilitzades. Es cumpleixen 160 anys del primer tren de la península, entre Barcelona i Mataró. Concretament ahir 28 d'octubre.

Coincidint amb aquesta data, i no com a predeterminació, sinó com a coincidència, avui en la Comissió de Política Territorial del Parlament, hem aprovat una resolució per la qual instem el Govern a demanar al Govern de l'Estat l'agilització i concreció de les inversions previstes en la millora de les estacions del Maresme.
Vull destacar l'acord entre el Govern de l'Estat i el Govern de Catalunya pel qual es van pactar inversions addicionals per un import de 787 M€ a l'inicialment prevista en els Pressupostos Generals de l'Estat del 2008. Aquest acord permet que el Ministeri de Foment inverteixi 355 M€ addicionals destinats a l'impuls de noves estacions ferroviàries i carreteres. Dels 250M€ per a actuacions en la xarxa ferroviària se'n destinaran 125 a la modernització i millora d'estacions, especialment pel que fa a l'accessibilitat i a l'eliminació de barreres arquitectòniques. Són inversions previstes en l'itinerari costaner de les línees de rodalies de Barcelona i amb prioritat a les estacions del Maresme del la línea C1.

Les inversions estan previstes, i el Parlament el que fem és recollir la demanda d'aquesta millora i instar a la concreció de les actuacions. Igualment hem valorat positivament l'acord establert entre els dos Governs, que és el que permet precisament aquestes inversions. No és per res, però tots els grups parlamentaris han estat d'acord en la valoració positiva de l'acord i per això han votat favorablement.

Vull destacar també la tasca d'entitats del Maresme, com el GIMM, que porten anys treballant per la accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques. Millor accessibilitat és millor qualitat de vida, i és per a tothom, especilament per les persones amb mobilitat reduïda.

Els peatges del Maresme

Fa temps que en parlem de peatges a la comarca del Maresme. Hi ha algú, algun grup polític, que defensa la gratuïtat total. Però respon només a una qüestió de tacticisme, de flors i violes, sense analitzar l'impacte de la mesura i la seva viabilitat. Ja no en termes econòmics només, sinó de mobilitat. I aquests mateixos ja ho saben.

La comissió de política territorial del Parlament de Catalunya ha aprovat aquesta setmana una proposta de resolució on s'insta el govern a estudiar i adoptar les mesures oportunes per a la formulació de la política de peatges al Maresme.

Els socialistes entenem que la política de mobilitat a la comarca és prioritària i és necessari analitzar-la i actuar de forma integral: mobilitat viària, transport públic, connexió amb Barcelona, els Vallés i Girona, connexió entre pobles, transport ferroviari,... En el cas dels peatges mateix, en quina contradicció cauen alguns? en la reivindicació de la NII com a via cívica al mateix temps que es demana la gratuïtat dels peatges. Per què contradicció? Perquè sense cap mesura reguladora de la C-32 es pot convertir en una via ràpida per als trajectes de llarg recorregut alternativa a la AP-7, amb el conseqüent colapse tant de la C-32 com de l'antiga NII. I una comarca colapsada nega el seu dinamisme. Recordem que Govern de l'Estat i Govern de Catalunya han signat un conveni pel qual desapareix la NII del Maresme i la carretera es traspassa a la Generalitat, amb un pressupost de 400 milions d'euros per les actuacions necessàries.

Sí volem uns peatges tous, un tractament diferenciat per als trajectes intracomarcals, amb bonificacions progressives en funció dels criteris d'ocupació del vehicle, del nombre de trajectes i d'eficiència mediambiental. Sí volem uns peatges entesos com a mesura reguladora de la mobilitat i que beneficiï els veïns i usuaris del Maresme, no només en el cost que és evident, sinó també en la facilitat de la mobilitat intracomarcal i en la connexió amb Barcelona.

Aquests criteris són els que hem defensat a la comissió de política territorial del Parlament. Des del sentit comú i pensant no en el titular immediat, sinó en la necessitat de pensar la mobilitat a mig i llarg termini i de forma integral. Aquests criteris són els que hem recollit en la resolució aprovada. Finalment ha estat acordat per tots els grups parlamentaris per unanimitat. Ho celebrem, especialment que CIU se sumi al sentit comú. Demanar la gratuïtat dels peatges ( ja ens agradaria si la realitat fos una altra), com deia al començament, és titular, és tacticisme, queda bé, ... però no ajuda a resoldre els problemes de mobilitat de la comarca. Prendre decisions, i especialment sobre mobilitat al Maresme, requereix entendre la funció i les necessitats presents i futures de la comarca i les nostres infraestructures.

Celebrem per tant que siguem capaços de començar a posar-nos d'acord. Sense cap dubte això és un pas fonamental previ i necessari perquè la Generalitat i l'Estat desenvolupin les actuacions adequades al nostre territori.

I un darrer apunt. No podem pensar les infraestructures com si el Maresme fos una illa, estem immersos en les dinàmiques de la Regió Metropolitana. Així de clar també ho tenen els ciutadans i ciutadanes en les seves mobilitats i interessos. No tenir present això, és equivocar-se d'estratègia.

Els peatges del Maresme

Fa temps que en parlem de peatges a la comarca del Maresme. Hi ha algú, algun grup polític, que defensa la gratuïtat total. Però respon només a una qüestió de tacticisme, de flors i violes, sense analitzar l'impacte de la mesura i la seva viabilitat. Ja no en termes econòmics només, sinó de mobilitat. I aquests mateixos ja ho saben.

La comissió de política territorial del Parlament de Catalunya ha aprovat aquesta setmana una proposta de resolució on s'insta el govern a estudiar i adoptar les mesures oportunes per a la formulació de la política de peatges al Maresme.

Els socialistes entenem que la política de mobilitat a la comarca és prioritària i és necessari analitzar-la i actuar de forma integral: mobilitat viària, transport públic, connexió amb Barcelona, els Vallés i Girona, connexió entre pobles, transport ferroviari,... En el cas dels peatges mateix, en quina contradicció cauen alguns? en la reivindicació de la NII com a via cívica al mateix temps que es demana la gratuïtat dels peatges. Per què contradicció? Perquè sense cap mesura reguladora de la C-32 es pot convertir en una via ràpida per als trajectes de llarg recorregut alternativa a la AP-7, amb el conseqüent colapse tant de la C-32 com de l'antiga NII. I una comarca colapsada nega el seu dinamisme. Recordem que Govern de l'Estat i Govern de Catalunya han signat un conveni pel qual desapareix la NII del Maresme i la carretera es traspassa a la Generalitat, amb un pressupost de 400 milions d'euros per les actuacions necessàries.

Sí volem uns peatges tous, un tractament diferenciat per als trajectes intracomarcals, amb bonificacions progressives en funció dels criteris d'ocupació del vehicle, del nombre de trajectes i d'eficiència mediambiental. Sí volem uns peatges entesos com a mesura reguladora de la mobilitat i que beneficiï els veïns i usuaris del Maresme, no només en el cost que és evident, sinó també en la facilitat de la mobilitat intracomarcal i en la connexió amb Barcelona.

Aquests criteris són els que hem defensat a la comissió de política territorial del Parlament. Des del sentit comú i pensant no en el titular immediat, sinó en la necessitat de pensar la mobilitat a mig i llarg termini i de forma integral. Aquests criteris són els que hem recollit en la resolució aprovada. Finalment ha estat acordat per tots els grups parlamentaris per unanimitat. Ho celebrem, especialment que CIU se sumi al sentit comú. Demanar la gratuïtat dels peatges ( ja ens agradaria si la realitat fos una altra), com deia al començament, és titular, és tacticisme, queda bé, ... però no ajuda a resoldre els problemes de mobilitat de la comarca. Prendre decisions, i especialment sobre mobilitat al Maresme, requereix entendre la funció i les necessitats presents i futures de la comarca i les nostres infraestructures.

Celebrem per tant que siguem capaços de començar a posar-nos d'acord. Sense cap dubte això és un pas fonamental previ i necessari perquè la Generalitat i l'Estat desenvolupin les actuacions adequades al nostre territori.

I un darrer apunt. No podem pensar les infraestructures com si el Maresme fos una illa, estem immersos en les dinàmiques de la Regió Metropolitana. Així de clar també ho tenen els ciutadans i ciutadanes en les seves mobilitats i interessos. No tenir present això, és equivocar-se d'estratègia.

Festa major i Arenys de Mar

Estiu i festa major. Tot i que passi el temps, tot i que sembli que tot es banalitza, hi ha elements de festa major que perduren al temps, sembla que es resisteixin i tornin enrerra tossudament. Una festa major no deixa de ser una moguda de masses al voltant d'una crida. Suposo que per això a l'Edat Mitjana moltes viles compraven relíquies i buscaven el seu patró, que en certa manera era la recerca de quelcom que els hi donés identitat. I la relíquia era el que es portava a la época.

Cantem un himne a Sant Zenon,

Patró d'Arenys, la gaia Vila;

Que els nostres enemics confon

I ens fa la vida tan tranquil.la.

Honor i glòria a Sant Zenon!

Aquests dies molts pobles del Maresme celebren la seva festa major.

Dimecres passat vaig assistir a la festa de Sant Zenon d'Arenys de Mar a invitació del seu alcalde, i un amic, en Ramon Vinyes. I vaig poder saludar també a amics i amigues d'Arenys, comentar projectes en marxa, i els alcaldes de les poblacions properes, de Caldes d'Estrach, de Sant Pol, d'Arenys de Munt, ... Va ser molt agradable, i els focs, i la terrassa i la conversa sobre el port, una delícia.

Aprofito aquesta reflexió sobre la festa com a excusa, per recomanar-te una visita. Al poble, al port, i al cementiri de Sinera. Hi ha una calma i una vista sobre el mar que té pocos competidors (foto). I aprofito per transciure un troç del poema de Salvador Espriu de Sinera.

Quina petita pàtria

encercla el cementiri!

Aquesta mar, Sinera,

turons de pins i vinya,

pols de rials. No estimo

res més, excepte l'ombra

viatgera d'un núvol.

El lent record

dels dies que són passats per sempre.

Festa major i Arenys de Mar

Estiu i festa major. Tot i que passi el temps, tot i que sembli que tot es banalitza, hi ha elements de festa major que perduren al temps, sembla que es resisteixin i tornin enrerra tossudament. Una festa major no deixa de ser una moguda de masses al voltant d'una crida. Suposo que per això a l'Edat Mitjana moltes viles compraven relíquies i buscaven el seu patró, que en certa manera era la recerca de quelcom que els hi donés identitat. I la relíquia era el que es portava a la época.

Cantem un himne a Sant Zenon,

Patró d'Arenys, la gaia Vila;

Que els nostres enemics confon

I ens fa la vida tan tranquil.la.

Honor i glòria a Sant Zenon!

Aquests dies molts pobles del Maresme celebren la seva festa major.

Dimecres passat vaig assistir a la festa de Sant Zenon d'Arenys de Mar a invitació del seu alcalde, i un amic, en Ramon Vinyes. I vaig poder saludar també a amics i amigues d'Arenys, comentar projectes en marxa, i els alcaldes de les poblacions properes, de Caldes d'Estrach, de Sant Pol, d'Arenys de Munt, ... Va ser molt agradable, i els focs, i la terrassa i la conversa sobre el port, una delícia.

Aprofito aquesta reflexió sobre la festa com a excusa, per recomanar-te una visita. Al poble, al port, i al cementiri de Sinera. Hi ha una calma i una vista sobre el mar que té pocos competidors (foto). I aprofito per transciure un troç del poema de Salvador Espriu de Sinera.

Quina petita pàtria

encercla el cementiri!

Aquesta mar, Sinera,

turons de pins i vinya,

pols de rials. No estimo

res més, excepte l'ombra

viatgera d'un núvol.

El lent record

dels dies que són passats per sempre.

Setmana de pactes

Segona part de les eleccions. Anàlisi dels resultats i pactes de govern.
No són temps de majories absolutes generalitzades. Els ciutadans, els que participen, obliguen als acords. I crec que els acords es basen en la proximitat dels projectes i polítiques que s'han de desenvolupar. Tot i que cada poble és un món i a vegades juguen els personalismes.

Els socialistes fem una valoració en general positiva al Maresme. Som la primera força en nombre de vots, augmentem vuit regidors més, i assolim l'onzè conseller comarcal. Molts bons resultats a Mataró, Masnou, Malgrat, Pineda, Palafolls, Dosrius, i oportunitats de formar govern a d'altres com Arenys de Mar o Calella, Premià de Mar recuperem confiances, i continuem augmentant a Sant Cebrià malgrat la majoria de CIU. També ens lamentem de la pèrdua de les alcaldies de Vilassar de Mar i Caldres d'Estrach pel que representen aquests poblacions i per la bona feina dels companys. A Cabrera entrem al consistori, i mantenim regidors a altres pobles.

Darrera d'aquests resultats hi ha gent, hi ha projecte, hi ha organització. Des del poble més petit com Orrius al més gran com Mataró. Valoro que hem realitzat una bona campanya, hem fet federació, equip i comarca. Des de la nostra presència a tots els pobles i amb una considerable renovació (19 caps de llista de 28) tan pel que fa a les persones com a les noves idees i compromisos que el Maresme necessita. La dificultat, de tothom, és fer arribar tot això a la gent.

Segona reflexió. Insisteixo una vegada més que en aquests propers anys haurem de prendre decisions pel que fa al conjunt de la comarca. En qüestions de mobilitat i creixement. I tenir clar què volem ser. Aprofitar el nostre entorn metropolità com a oportunitats, sent protagonistes també de les decisions d'aquesta regió metropolitana pel que fa a les infraestructures, l'economia, la cohesió. Em sembla que ho tenim clar i ho volem compartir amb les altres forces polítiques i la societat civil. Des del diàleg.

I tercera reflexió sobre els acords de govern. Aposta pels pactes d'esquerres, també respectant la particularitat de cada poble, que hi ha de tot. Però és una oportunitat i algú es pot confondre si no és capaç de mirar més enllà del seu melic.

foto Santi Fontbona, primer secretari del PSC del Maresme
Si voleu conéixer els resultats del Maresme, cliqueu aquí

Setmana de pactes

Segona part de les eleccions. Anàlisi dels resultats i pactes de govern.
No són temps de majories absolutes generalitzades. Els ciutadans, els que participen, obliguen als acords. I crec que els acords es basen en la proximitat dels projectes i polítiques que s'han de desenvolupar. Tot i que cada poble és un món i a vegades juguen els personalismes.

Els socialistes fem una valoració en general positiva al Maresme. Som la primera força en nombre de vots, augmentem vuit regidors més, i assolim l'onzè conseller comarcal. Molts bons resultats a Mataró, Masnou, Malgrat, Pineda, Palafolls, Dosrius, i oportunitats de formar govern a d'altres com Arenys de Mar o Calella, Premià de Mar recuperem confiances, i continuem augmentant a Sant Cebrià malgrat la majoria de CIU. També ens lamentem de la pèrdua de les alcaldies de Vilassar de Mar i Caldres d'Estrach pel que representen aquests poblacions i per la bona feina dels companys. A Cabrera entrem al consistori, i mantenim regidors a altres pobles.

Darrera d'aquests resultats hi ha gent, hi ha projecte, hi ha organització. Des del poble més petit com Orrius al més gran com Mataró. Valoro que hem realitzat una bona campanya, hem fet federació, equip i comarca. Des de la nostra presència a tots els pobles i amb una considerable renovació (19 caps de llista de 28) tan pel que fa a les persones com a les noves idees i compromisos que el Maresme necessita. La dificultat, de tothom, és fer arribar tot això a la gent.

Segona reflexió. Insisteixo una vegada més que en aquests propers anys haurem de prendre decisions pel que fa al conjunt de la comarca. En qüestions de mobilitat i creixement. I tenir clar què volem ser. Aprofitar el nostre entorn metropolità com a oportunitats, sent protagonistes també de les decisions d'aquesta regió metropolitana pel que fa a les infraestructures, l'economia, la cohesió. Em sembla que ho tenim clar i ho volem compartir amb les altres forces polítiques i la societat civil. Des del diàleg.

I tercera reflexió sobre els acords de govern. Aposta pels pactes d'esquerres, també respectant la particularitat de cada poble, que hi ha de tot. Però és una oportunitat i algú es pot confondre si no és capaç de mirar més enllà del seu melic.

foto Santi Fontbona, primer secretari del PSC del Maresme
Si voleu conéixer els resultats del Maresme, cliqueu aquí

Amb capacitat de sumar

Divendres passat, vaig anar a tancar la campanya a Pineda de Mar. Era una festa major. La gent compartint la taula, (més de 1000 persones), la música, els nens corrent entre la gent, els que treballen perquè tot surti bé,... i molt d'entusiasme i molta festa. I la crida a la participació i al vot socialista, evident.
I la festa no era només festa, també ganes de canvi i mirada positiva en un equip que treballa bé i molt, i que lidera Xavier Amor. Amb un programa solvent i potent que s'ha sapigut explicar i sobretot transmetre. I amb capacitat de sumar sensibilitats.
I tot això va arribar a les urnes. I Xavier Amor és alcalde amb majoria absoluta!!
Felicitats i a governar, que segur que ho fareu molt bé.

Amb capacitat de sumar

Divendres passat, vaig anar a tancar la campanya a Pineda de Mar. Era una festa major. La gent compartint la taula, (més de 1000 persones), la música, els nens corrent entre la gent, els que treballen perquè tot surti bé,... i molt d'entusiasme i molta festa. I la crida a la participació i al vot socialista, evident.
I la festa no era només festa, també ganes de canvi i mirada positiva en un equip que treballa bé i molt, i que lidera Xavier Amor. Amb un programa solvent i potent que s'ha sapigut explicar i sobretot transmetre. I amb capacitat de sumar sensibilitats.
I tot això va arribar a les urnes. I Xavier Amor és alcalde amb majoria absoluta!!
Felicitats i a governar, que segur que ho fareu molt bé.