Estimada Lola,
Ahir al vespre, millor dit, dijous al vespre (escric a la mitjanit), vaig fer una xerrada a l'escola sobre la llei d'educació. Erem un bon grupet, mares, algun pare, i mestres. La majoria dones, millor dit, totes dones i tres o quatre homes (ja en parlarem en un altre moment per què les dones ens impliquem més a certs nivells). T'he de dir que va ser molt agradable. La conversa i el debat, perquè va haver de debat, i molt interessant. Trobo necessari que en parlem i expressem els diferents punts de vista, com a mares i pares, com a mestres,... Vaig defensar la necessitat d'un nou compromís social per l'educació. L'educació no es pot deixar només a l'escola. És una tasca de tothom, i començant per les pròpies famílies.
Però bé, no volia parlar de la llei d'educació, ja ho het fet en altres ocasions, i tindrem més ocasions. Vaig descobrir gent. Vaig descobrir voluntats. I vaig trobar que és molt bonic explicar l'activitat legislativa, sobretot quan la iniciativa de fer aquest acte surt de l'interrogant de la mateixa societat, en aquest cas de l'AMPA. És a dir, que no és una convocatòria de partit, que sempre té un format més rígid (caldrà canviar-ho, també).
Vaig veure que són del tot necessàries les escoles de mares i pares, i malgrat costi convocar, cal insistir i crear hàbit i punt de referència. Tot canvia tan rapidíssim, que necessitem noves i renovades eines, també o especialment, en l'educació dels infants. Una escola serà no només el que treballi l'equip de docents, sinó el que empenti l'equip de mares i pares. I si és junts, molt millor. L'escola pública ha de ser el referent del sistema educatiu, sense cap mena de dubte. I les escoles públiques dels barris. Se les ha de comprendre, s'ha d' acompanyar, amb recursos i amb instruments. I en especial a les entitats de mares i pares que com aquesta tenen la voluntat de ser-hi i de fer. Les dones amb les que em vaig trobar l'altre dia tenen un gran valor (vàlua).
I una darrera reflexió. La política també són les trobades on aprenem tots com a ciutadans. I saps que li dono molta força al concepte de ciutadà i ciutadana.
dissabte, 29 de novembre del 2008
Trobada a l'escola de mares i pares
Estimada Lola,
Ahir al vespre, millor dit, dijous al vespre (escric a la mitjanit), vaig fer una xerrada a l'escola sobre la llei d'educació. Erem un bon grupet, mares, algun pare, i mestres. La majoria dones, millor dit, totes dones i tres o quatre homes (ja en parlarem en un altre moment per què les dones ens impliquem més a certs nivells). T'he de dir que va ser molt agradable. La conversa i el debat, perquè va haver de debat, i molt interessant. Trobo necessari que en parlem i expressem els diferents punts de vista, com a mares i pares, com a mestres,... Vaig defensar la necessitat d'un nou compromís social per l'educació. L'educació no es pot deixar només a l'escola. És una tasca de tothom, i començant per les pròpies famílies.
Però bé, no volia parlar de la llei d'educació, ja ho het fet en altres ocasions, i tindrem més ocasions. Vaig descobrir gent. Vaig descobrir voluntats. I vaig trobar que és molt bonic explicar l'activitat legislativa, sobretot quan la iniciativa de fer aquest acte surt de l'interrogant de la mateixa societat, en aquest cas de l'AMPA. És a dir, que no és una convocatòria de partit, que sempre té un format més rígid (caldrà canviar-ho, també).
Vaig veure que són del tot necessàries les escoles de mares i pares, i malgrat costi convocar, cal insistir i crear hàbit i punt de referència. Tot canvia tan rapidíssim, que necessitem noves i renovades eines, també o especialment, en l'educació dels infants. Una escola serà no només el que treballi l'equip de docents, sinó el que empenti l'equip de mares i pares. I si és junts, molt millor. L'escola pública ha de ser el referent del sistema educatiu, sense cap mena de dubte. I les escoles públiques dels barris. Se les ha de comprendre, s'ha d' acompanyar, amb recursos i amb instruments. I en especial a les entitats de mares i pares que com aquesta tenen la voluntat de ser-hi i de fer. Les dones amb les que em vaig trobar l'altre dia tenen un gran valor (vàlua).
I una darrera reflexió. La política també són les trobades on aprenem tots com a ciutadans. I saps que li dono molta força al concepte de ciutadà i ciutadana.
Ahir al vespre, millor dit, dijous al vespre (escric a la mitjanit), vaig fer una xerrada a l'escola sobre la llei d'educació. Erem un bon grupet, mares, algun pare, i mestres. La majoria dones, millor dit, totes dones i tres o quatre homes (ja en parlarem en un altre moment per què les dones ens impliquem més a certs nivells). T'he de dir que va ser molt agradable. La conversa i el debat, perquè va haver de debat, i molt interessant. Trobo necessari que en parlem i expressem els diferents punts de vista, com a mares i pares, com a mestres,... Vaig defensar la necessitat d'un nou compromís social per l'educació. L'educació no es pot deixar només a l'escola. És una tasca de tothom, i començant per les pròpies famílies.
Però bé, no volia parlar de la llei d'educació, ja ho het fet en altres ocasions, i tindrem més ocasions. Vaig descobrir gent. Vaig descobrir voluntats. I vaig trobar que és molt bonic explicar l'activitat legislativa, sobretot quan la iniciativa de fer aquest acte surt de l'interrogant de la mateixa societat, en aquest cas de l'AMPA. És a dir, que no és una convocatòria de partit, que sempre té un format més rígid (caldrà canviar-ho, també).
Vaig veure que són del tot necessàries les escoles de mares i pares, i malgrat costi convocar, cal insistir i crear hàbit i punt de referència. Tot canvia tan rapidíssim, que necessitem noves i renovades eines, també o especialment, en l'educació dels infants. Una escola serà no només el que treballi l'equip de docents, sinó el que empenti l'equip de mares i pares. I si és junts, molt millor. L'escola pública ha de ser el referent del sistema educatiu, sense cap mena de dubte. I les escoles públiques dels barris. Se les ha de comprendre, s'ha d' acompanyar, amb recursos i amb instruments. I en especial a les entitats de mares i pares que com aquesta tenen la voluntat de ser-hi i de fer. Les dones amb les que em vaig trobar l'altre dia tenen un gran valor (vàlua).
I una darrera reflexió. La política també són les trobades on aprenem tots com a ciutadans. I saps que li dono molta força al concepte de ciutadà i ciutadana.
dimarts, 18 de novembre del 2008
La borsa o la vida
Fa uns dies vaig llegir un article de Josep Ramoneda (que ara em costa trobar a la xarxa) molt suggerent: invertir más en la vida que en la bolsa. La bolsa que no deixa de ser, un joc?, una especulaciò?..., i la vida, que representa els drets, la igualtat, les oportunitats, el progrés, l'educació, la ciutat,...Crec que l'expressió de la "refundació del capitalisme" és molt excessiva. No m'ho crec, no s'han esmorteït tants interessos en un parell de dies. Sí cal canviar l'ordre de les prioritats. És necessari que s'aprengui i es prenguin mesures de tota aquesta crisi econòmica.
Per cert, quin és el projecte de la esquerra global? El necessitem i el necessitem compartir a nivell global, el sud i el nord.
Davant la crisi, algunes propostes de l'esquerra global podrien ser:
- una governança global que reguli els mercats pensant en les persones
- una legislació internacional que supervisi i apliqui una ética dels mercats
- més transparència i més equilibri entre els mercats financers i l'economia real
- més estat davant un model econòmic que s'ha comprovat injust i incontrolable
- una redistribució justa de la riquesa
Qui dèia que les ideologies havien mort? La ideologia és una manera de veure i d'entendre el món. I ja hem comprovat com ens va amb una manera de fer especulativa i de riquesa ràpida però enganyosa.
Cal canviar l'ordre de les prioritats, entre la borsa o la vida, em quedo amb la vida.
Pots consultar les resolucions aprovades en el darrer Consell Nacional del PSC i que són propostes i desitjos que ens agradaria compartir amb molts més.
Per una governança global
Per un canvi de rumb a Europa
La borsa o la vida
Fa uns dies vaig llegir un article de Josep Ramoneda (que ara em costa trobar a la xarxa) molt suggerent: invertir más en la vida que en la bolsa. La bolsa que no deixa de ser, un joc?, una especulaciò?..., i la vida, que representa els drets, la igualtat, les oportunitats, el progrés, l'educació, la ciutat,...Crec que l'expressió de la "refundació del capitalisme" és molt excessiva. No m'ho crec, no s'han esmorteït tants interessos en un parell de dies. Sí cal canviar l'ordre de les prioritats. És necessari que s'aprengui i es prenguin mesures de tota aquesta crisi econòmica.
Per cert, quin és el projecte de la esquerra global? El necessitem i el necessitem compartir a nivell global, el sud i el nord.
Davant la crisi, algunes propostes de l'esquerra global podrien ser:
- una governança global que reguli els mercats pensant en les persones
- una legislació internacional que supervisi i apliqui una ética dels mercats
- més transparència i més equilibri entre els mercats financers i l'economia real
- més estat davant un model econòmic que s'ha comprovat injust i incontrolable
- una redistribució justa de la riquesa
Qui dèia que les ideologies havien mort? La ideologia és una manera de veure i d'entendre el món. I ja hem comprovat com ens va amb una manera de fer especulativa i de riquesa ràpida però enganyosa.
Cal canviar l'ordre de les prioritats, entre la borsa o la vida, em quedo amb la vida.
Pots consultar les resolucions aprovades en el darrer Consell Nacional del PSC i que són propostes i desitjos que ens agradaria compartir amb molts més.
Per una governança global
Per un canvi de rumb a Europa
diumenge, 16 de novembre del 2008
Responsabilitat social empresarial en temps de crisi
Aquest cap de setmana hem assistir a INNOVA 360º, un espai, físic i virtual, sobre innovació, a Mataró. L'oferta era realment de qualitat. I amb presència de l'activitat en xarxa a Mataró i al Maresme.Divendres al matí, Ramón Jáuregui va fer una excel.lent xerrada sobre la responsabilitat social de les empreses. Les seves reflexions sobre la RSE i la crisi econòmica actual em semblen del tot oportunes. L' empresa ha revaloritzat el seu poder i ha incrementat els seus impactes en la societat, i l'Estat ha reduït la seva capacitat d'intervenció. La empresa és més poderosa, però també més vulnerable, l'augment dels seus impactes la fa més sensible a la societat.
És molt diferent la responsabilitat social, s'ha de buscar en tots els impactes, de l'acció social puntual i de marketing. La filantropia no és responsabilitat social, sovint fins i tot és contradictori a la mateixa política empresarial.
Segons Jáuregui la crisi no arrossegarà a l'oblit la RSE, ans el contrari, perquè la crisi posa en evidència comportaments irresponsables:
- augmenta la exigència de la societat per a i amb els directius i empreses
- augmenta la exigència d'un bon govern i de més transparència davant la gran opacitat actual
- s'incrementa el sentit de la responsabilitat, per exemple la lliçó de la prudència davant la crisi immobiliària actual
- hi ha més exigències de mecanismes de control intern
- cal adequació i realisme en el paper i remuneració de directius (reflexió sobre els incentius que poden ser perillosos)
- cal derrotar la visió a curt termini de l'activitat empresarial i la búsqueda del màxim benefici en el menor temps possible que ens ha portat a resultats tràgics.
Però, com premiar o castigar els comportaments de les empreses??. I empreses i entitats financeres que ens afecten a tothom i que tothom, sobretot els més febles, paguem les conseqüències. La responsabilitat social empresarial s'hauria de fer més transparent i més avaluable.
Va ser un plaer també el sopar que vam compartir alguns companys i companyes amb en Ramon Jáuregui dijous a la nit. És d'agrair que algú parli amb sinceritat i decantat el políticament correcte,... dels partits, del País Basc, de la situació econòmica,...
Responsabilitat social empresarial en temps de crisi
Aquest cap de setmana hem assistir a INNOVA 360º, un espai, físic i virtual, sobre innovació, a Mataró. L'oferta era realment de qualitat. I amb presència de l'activitat en xarxa a Mataró i al Maresme.Divendres al matí, Ramón Jáuregui va fer una excel.lent xerrada sobre la responsabilitat social de les empreses. Les seves reflexions sobre la RSE i la crisi econòmica actual em semblen del tot oportunes. L' empresa ha revaloritzat el seu poder i ha incrementat els seus impactes en la societat, i l'Estat ha reduït la seva capacitat d'intervenció. La empresa és més poderosa, però també més vulnerable, l'augment dels seus impactes la fa més sensible a la societat.
És molt diferent la responsabilitat social, s'ha de buscar en tots els impactes, de l'acció social puntual i de marketing. La filantropia no és responsabilitat social, sovint fins i tot és contradictori a la mateixa política empresarial.
Segons Jáuregui la crisi no arrossegarà a l'oblit la RSE, ans el contrari, perquè la crisi posa en evidència comportaments irresponsables:
- augmenta la exigència de la societat per a i amb els directius i empreses
- augmenta la exigència d'un bon govern i de més transparència davant la gran opacitat actual
- s'incrementa el sentit de la responsabilitat, per exemple la lliçó de la prudència davant la crisi immobiliària actual
- hi ha més exigències de mecanismes de control intern
- cal adequació i realisme en el paper i remuneració de directius (reflexió sobre els incentius que poden ser perillosos)
- cal derrotar la visió a curt termini de l'activitat empresarial i la búsqueda del màxim benefici en el menor temps possible que ens ha portat a resultats tràgics.
Però, com premiar o castigar els comportaments de les empreses??. I empreses i entitats financeres que ens afecten a tothom i que tothom, sobretot els més febles, paguem les conseqüències. La responsabilitat social empresarial s'hauria de fer més transparent i més avaluable.
Va ser un plaer també el sopar que vam compartir alguns companys i companyes amb en Ramon Jáuregui dijous a la nit. És d'agrair que algú parli amb sinceritat i decantat el políticament correcte,... dels partits, del País Basc, de la situació econòmica,...
Dones a l'empresa
Em va agradar molt passejar per l'espai d'Innova, i saludar i xerradar amb gent coneguda de Mataró i vinculada a aquest sector. Vaig trobar un espai i un disseny interactiu, perquè innovar és interactuar, precisament. I vaig seguir una taula rodona amb dones directives.
Per obrir el debat, Mònica Geronés ens apuntava algunes de les situacions de dones emprenedors. Les compatibilitats i incompatibilitats en càrrecs directius i com són viscuts, "sovint representa una renúncia voluntària però condicionada amb les exigències del càrrec i les responsabilitats familiars". Les dones han continuat amb feines que són perllongació de les tasques tadicionalment desenvolupades per dones, i "cal fer un pas més, arriba a sectors més estratègics i innovadors". "Quin és el perfil de la persona directiva? un perfil de lideratge imaginari que és masculí i que cal trencar".
Elena Faba, presidenta del círculo mujeres de negocios, "sempre hem de demostrar més, i per això millor compartir eines, fer-nos fortes, capacitar-nos". I és l'objectiu de la xarxa, amb 2.700 dones que hi participen. "Trobem que les dones són emprenedores de negocis més petits, però més perdurables en el temps.
Em va fer especial il.lusió trobarme amb Felicitas Ordás, que ens coneixem de fa molts anys, i em vaig alegrar dels progressos de dones amb les que compartim la mateixa generació. Ha estat guanyadora del premi Global Salon Business Awars, Hollywood 2008. En el sector de la perruqueria el 90% són dones però triomfen els homes, "per a les dones representa més exigència i més dedicació en temps i en formació". "Per avançar, no es tracta només com talles els cabells, sinó quin projecte d'empresa tens".
També va compartir taula Roser Ramos, directora general d'Aretex, una empresa situada a Arenys de Mar amb més de 300 treballadors i treballadores. "Una senyora durant tota la vida havia fet de cap de compres, però era l'administrativa de compres, ara, és la cap de compres".
I Eva Ferrer, secretària de dones en xarxa. L'objectiu de la xarxa és incloure les dones a internet, perquè "és una gran oportunitat d'empoderament". Tenim dret a la informació i la comunicació i "les noves tecnologies són una oportunitat però també el risc d'una nova fractura digital entre gèneres". Internet és un espai horitzontal, "permet relacions i treball, socialització, comunicació, relacions públiques,... internet és interactivitat".
Per tancar el seminari, la conseller de Treball, Mar Serna, i que va enllaçar amb la primera xerrada del matí, "cal incorporar la conciliació i la igualtat d'oportunitats en el treball, també, com a part important de la responsabilitat social empresarial", i des de la seva conselleria és una dels eixos importants.
Per obrir el debat, Mònica Geronés ens apuntava algunes de les situacions de dones emprenedors. Les compatibilitats i incompatibilitats en càrrecs directius i com són viscuts, "sovint representa una renúncia voluntària però condicionada amb les exigències del càrrec i les responsabilitats familiars". Les dones han continuat amb feines que són perllongació de les tasques tadicionalment desenvolupades per dones, i "cal fer un pas més, arriba a sectors més estratègics i innovadors". "Quin és el perfil de la persona directiva? un perfil de lideratge imaginari que és masculí i que cal trencar".
Elena Faba, presidenta del círculo mujeres de negocios, "sempre hem de demostrar més, i per això millor compartir eines, fer-nos fortes, capacitar-nos". I és l'objectiu de la xarxa, amb 2.700 dones que hi participen. "Trobem que les dones són emprenedores de negocis més petits, però més perdurables en el temps.
Em va fer especial il.lusió trobarme amb Felicitas Ordás, que ens coneixem de fa molts anys, i em vaig alegrar dels progressos de dones amb les que compartim la mateixa generació. Ha estat guanyadora del premi Global Salon Business Awars, Hollywood 2008. En el sector de la perruqueria el 90% són dones però triomfen els homes, "per a les dones representa més exigència i més dedicació en temps i en formació". "Per avançar, no es tracta només com talles els cabells, sinó quin projecte d'empresa tens".
També va compartir taula Roser Ramos, directora general d'Aretex, una empresa situada a Arenys de Mar amb més de 300 treballadors i treballadores. "Una senyora durant tota la vida havia fet de cap de compres, però era l'administrativa de compres, ara, és la cap de compres".
I Eva Ferrer, secretària de dones en xarxa. L'objectiu de la xarxa és incloure les dones a internet, perquè "és una gran oportunitat d'empoderament". Tenim dret a la informació i la comunicació i "les noves tecnologies són una oportunitat però també el risc d'una nova fractura digital entre gèneres". Internet és un espai horitzontal, "permet relacions i treball, socialització, comunicació, relacions públiques,... internet és interactivitat".
Per tancar el seminari, la conseller de Treball, Mar Serna, i que va enllaçar amb la primera xerrada del matí, "cal incorporar la conciliació i la igualtat d'oportunitats en el treball, també, com a part important de la responsabilitat social empresarial", i des de la seva conselleria és una dels eixos importants.
Dones a l'empresa
Em va agradar molt passejar per l'espai d'Innova, i saludar i xerradar amb gent coneguda de Mataró i vinculada a aquest sector. Vaig trobar un espai i un disseny interactiu, perquè innovar és interactuar, precisament. I vaig seguir una taula rodona amb dones directives.
Per obrir el debat, Mònica Geronés ens apuntava algunes de les situacions de dones emprenedors. Les compatibilitats i incompatibilitats en càrrecs directius i com són viscuts, "sovint representa una renúncia voluntària però condicionada amb les exigències del càrrec i les responsabilitats familiars". Les dones han continuat amb feines que són perllongació de les tasques tadicionalment desenvolupades per dones, i "cal fer un pas més, arriba a sectors més estratègics i innovadors". "Quin és el perfil de la persona directiva? un perfil de lideratge imaginari que és masculí i que cal trencar".
Elena Faba, presidenta del círculo mujeres de negocios, "sempre hem de demostrar més, i per això millor compartir eines, fer-nos fortes, capacitar-nos". I és l'objectiu de la xarxa, amb 2.700 dones que hi participen. "Trobem que les dones són emprenedores de negocis més petits, però més perdurables en el temps.
Em va fer especial il.lusió trobarme amb Felicitas Ordás, que ens coneixem de fa molts anys, i em vaig alegrar dels progressos de dones amb les que compartim la mateixa generació. Ha estat guanyadora del premi Global Salon Business Awars, Hollywood 2008. En el sector de la perruqueria el 90% són dones però triomfen els homes, "per a les dones representa més exigència i més dedicació en temps i en formació". "Per avançar, no es tracta només com talles els cabells, sinó quin projecte d'empresa tens".
També va compartir taula Roser Ramos, directora general d'Aretex, una empresa situada a Arenys de Mar amb més de 300 treballadors i treballadores. "Una senyora durant tota la vida havia fet de cap de compres, però era l'administrativa de compres, ara, és la cap de compres".
I Eva Ferrer, secretària de dones en xarxa. L'objectiu de la xarxa és incloure les dones a internet, perquè "és una gran oportunitat d'empoderament". Tenim dret a la informació i la comunicació i "les noves tecnologies són una oportunitat però també el risc d'una nova fractura digital entre gèneres". Internet és un espai horitzontal, "permet relacions i treball, socialització, comunicació, relacions públiques,... internet és interactivitat".
Per tancar el seminari, la conseller de Treball, Mar Serna, i que va enllaçar amb la primera xerrada del matí, "cal incorporar la conciliació i la igualtat d'oportunitats en el treball, també, com a part important de la responsabilitat social empresarial", i des de la seva conselleria és una dels eixos importants.
Per obrir el debat, Mònica Geronés ens apuntava algunes de les situacions de dones emprenedors. Les compatibilitats i incompatibilitats en càrrecs directius i com són viscuts, "sovint representa una renúncia voluntària però condicionada amb les exigències del càrrec i les responsabilitats familiars". Les dones han continuat amb feines que són perllongació de les tasques tadicionalment desenvolupades per dones, i "cal fer un pas més, arriba a sectors més estratègics i innovadors". "Quin és el perfil de la persona directiva? un perfil de lideratge imaginari que és masculí i que cal trencar".
Elena Faba, presidenta del círculo mujeres de negocios, "sempre hem de demostrar més, i per això millor compartir eines, fer-nos fortes, capacitar-nos". I és l'objectiu de la xarxa, amb 2.700 dones que hi participen. "Trobem que les dones són emprenedores de negocis més petits, però més perdurables en el temps.
Em va fer especial il.lusió trobarme amb Felicitas Ordás, que ens coneixem de fa molts anys, i em vaig alegrar dels progressos de dones amb les que compartim la mateixa generació. Ha estat guanyadora del premi Global Salon Business Awars, Hollywood 2008. En el sector de la perruqueria el 90% són dones però triomfen els homes, "per a les dones representa més exigència i més dedicació en temps i en formació". "Per avançar, no es tracta només com talles els cabells, sinó quin projecte d'empresa tens".
També va compartir taula Roser Ramos, directora general d'Aretex, una empresa situada a Arenys de Mar amb més de 300 treballadors i treballadores. "Una senyora durant tota la vida havia fet de cap de compres, però era l'administrativa de compres, ara, és la cap de compres".
I Eva Ferrer, secretària de dones en xarxa. L'objectiu de la xarxa és incloure les dones a internet, perquè "és una gran oportunitat d'empoderament". Tenim dret a la informació i la comunicació i "les noves tecnologies són una oportunitat però també el risc d'una nova fractura digital entre gèneres". Internet és un espai horitzontal, "permet relacions i treball, socialització, comunicació, relacions públiques,... internet és interactivitat".
Per tancar el seminari, la conseller de Treball, Mar Serna, i que va enllaçar amb la primera xerrada del matí, "cal incorporar la conciliació i la igualtat d'oportunitats en el treball, també, com a part important de la responsabilitat social empresarial", i des de la seva conselleria és una dels eixos importants.
dimecres, 12 de novembre del 2008
Escola nova, poble lliure
Escric aquest post des de l'escó del Parlament. Un cop he escoltat el Conseller d'Educació, l'Ernest Maragall, en la presentació del Projecte de Llei d'Educació de Catalunya que avui inicia el tràmit parlamentari. I celebrem aquesta llei. La necessitem. És sense cap mena de dubte una llei de país. Una llei que busca, jo estic convençuda, la qualitat i l'excel.lència de la educació.
Perquè la educació necessita inversió i recursos, i també i sobretot noves eines per optimitzar millor aquests recursos i respondre als reptes que tenim com a societat. No és una reforma curricular. Són nous instruments. Els necessitem.
Recullo paraules del conseller. "Quan parlem d'educació, parlem d'alumnes, de mestres, de pares i mares. I busquem una millor i més gran confiança entre tota la comunitat educativa: mestres, alumnes i famílies, i una confiança que es guanya des del compromís", un nou compromís, un compromís renovat com a societat amb l'educació, un compromís que necessitem d'acord amb les nostres realitats, dels nostres barris i pobles, i del nostre món global.
Alguns trets fonamentals pels que aposta el Projecte de Llei:
La autonomia dels centres, el mateix currículum, però amb flexibilitat per adaptar el projecte educatiu segons l'entorn i buscar així les millors eines per aconseguir uns bons resultats.
L'avaluació, dels resultats, per corregir el que no funciona, per millorar els instruments en benefici dels alumnes i les famílies.
La proximitat, l'educació no és exclusiu de l'escola. L'escola necessita connectivitat amb la societat, amb les altres escoles de l'entorn, amb altres institucions de l'entorn, ... busquem una educació complerta. Sovint el que els alumnes aprenen a l'escola és la mateixa societat qui s'ho carrega, i potser que comencem a implicar-nos tots plegats amb l'educació.
La funció directiva, amb més capacitat de lideratge i interlocució, amb l'autoritat suficient i compartida per lluitar per l'excel.lència del centres.
Continuïtat, en els processos educatius, institut-escola, amb la formació professional, amb els ensenyaments artístics.
La definició del Servei Educatiu de Catalunya, i que integra els dos sistemes tradicionals, el públic i el públic concertat. Que busca l'excel.lència i la qualitat.
L'escola pública, en paraules del conseller, "que ha de fixar l'estandart de la qualitat del sistema. I que la volem segura, respectable i conscient de la seva responsabilitat davant la societat. Perquè volem uns ciutadans formats i educats, lliures i responsables".
He de dir que em va sorprendre una nota que un equip de mestres d'una escola han adreçat a les seves famílies anunciant que no s'acullen a la vaga convocada per demà (divisió) però que estan en contra del projecte perquè respresenta una privatització de l'escola pública. Erroni. Em suggereix diverses coses: es necessita clarament més informació del projecte de llei i sense intoxicacions, es necessita generositat i valentia per afrontar canvis (els canvis sempre creen reticiències), es necessita més confiança entre tots els agents implicats en l'educació dels nostres fills i filles començant per més implicació i compromís de les famílies, necessitem que els mestres comptin amb tot el respecte de la societat, (com aquell alumne que s'acomiada del seu mestre: "senyor, quan sigui gran vull ser mestre com vostè"). Es necessita trencar amb el priorisme del no a tot (potser és la postura més fàcil), d'entendre que a més de recursos es necessita revisió i noves eines.
Segur que aquest projecte pot millorar. En el tràmit parlamentari tindrem ocasió, i com ha demanat el conseller: no busqueu un acord de mínims, busqueu un acord de màxims.
El títol d'aquest esrit és el lema de l'escola pública i catalana en el temps de la República i que el conseller ens ha recordat avui.
Perquè la educació necessita inversió i recursos, i també i sobretot noves eines per optimitzar millor aquests recursos i respondre als reptes que tenim com a societat. No és una reforma curricular. Són nous instruments. Els necessitem.
Recullo paraules del conseller. "Quan parlem d'educació, parlem d'alumnes, de mestres, de pares i mares. I busquem una millor i més gran confiança entre tota la comunitat educativa: mestres, alumnes i famílies, i una confiança que es guanya des del compromís", un nou compromís, un compromís renovat com a societat amb l'educació, un compromís que necessitem d'acord amb les nostres realitats, dels nostres barris i pobles, i del nostre món global.
Alguns trets fonamentals pels que aposta el Projecte de Llei:
La autonomia dels centres, el mateix currículum, però amb flexibilitat per adaptar el projecte educatiu segons l'entorn i buscar així les millors eines per aconseguir uns bons resultats.
L'avaluació, dels resultats, per corregir el que no funciona, per millorar els instruments en benefici dels alumnes i les famílies.
La proximitat, l'educació no és exclusiu de l'escola. L'escola necessita connectivitat amb la societat, amb les altres escoles de l'entorn, amb altres institucions de l'entorn, ... busquem una educació complerta. Sovint el que els alumnes aprenen a l'escola és la mateixa societat qui s'ho carrega, i potser que comencem a implicar-nos tots plegats amb l'educació.
La funció directiva, amb més capacitat de lideratge i interlocució, amb l'autoritat suficient i compartida per lluitar per l'excel.lència del centres.
Continuïtat, en els processos educatius, institut-escola, amb la formació professional, amb els ensenyaments artístics.
La definició del Servei Educatiu de Catalunya, i que integra els dos sistemes tradicionals, el públic i el públic concertat. Que busca l'excel.lència i la qualitat.
L'escola pública, en paraules del conseller, "que ha de fixar l'estandart de la qualitat del sistema. I que la volem segura, respectable i conscient de la seva responsabilitat davant la societat. Perquè volem uns ciutadans formats i educats, lliures i responsables".
He de dir que em va sorprendre una nota que un equip de mestres d'una escola han adreçat a les seves famílies anunciant que no s'acullen a la vaga convocada per demà (divisió) però que estan en contra del projecte perquè respresenta una privatització de l'escola pública. Erroni. Em suggereix diverses coses: es necessita clarament més informació del projecte de llei i sense intoxicacions, es necessita generositat i valentia per afrontar canvis (els canvis sempre creen reticiències), es necessita més confiança entre tots els agents implicats en l'educació dels nostres fills i filles començant per més implicació i compromís de les famílies, necessitem que els mestres comptin amb tot el respecte de la societat, (com aquell alumne que s'acomiada del seu mestre: "senyor, quan sigui gran vull ser mestre com vostè"). Es necessita trencar amb el priorisme del no a tot (potser és la postura més fàcil), d'entendre que a més de recursos es necessita revisió i noves eines.
Segur que aquest projecte pot millorar. En el tràmit parlamentari tindrem ocasió, i com ha demanat el conseller: no busqueu un acord de mínims, busqueu un acord de màxims.
El títol d'aquest esrit és el lema de l'escola pública i catalana en el temps de la República i que el conseller ens ha recordat avui.
Escola nova, poble lliure
Escric aquest post des de l'escó del Parlament. Un cop he escoltat el Conseller d'Educació, l'Ernest Maragall, en la presentació del Projecte de Llei d'Educació de Catalunya que avui inicia el tràmit parlamentari. I celebrem aquesta llei. La necessitem. És sense cap mena de dubte una llei de país. Una llei que busca, jo estic convençuda, la qualitat i l'excel.lència de la educació.
Perquè la educació necessita inversió i recursos, i també i sobretot noves eines per optimitzar millor aquests recursos i respondre als reptes que tenim com a societat. No és una reforma curricular. Són nous instruments. Els necessitem.
Recullo paraules del conseller. "Quan parlem d'educació, parlem d'alumnes, de mestres, de pares i mares. I busquem una millor i més gran confiança entre tota la comunitat educativa: mestres, alumnes i famílies, i una confiança que es guanya des del compromís", un nou compromís, un compromís renovat com a societat amb l'educació, un compromís que necessitem d'acord amb les nostres realitats, dels nostres barris i pobles, i del nostre món global.
Alguns trets fonamentals pels que aposta el Projecte de Llei:
La autonomia dels centres, el mateix currículum, però amb flexibilitat per adaptar el projecte educatiu segons l'entorn i buscar així les millors eines per aconseguir uns bons resultats.
L'avaluació, dels resultats, per corregir el que no funciona, per millorar els instruments en benefici dels alumnes i les famílies.
La proximitat, l'educació no és exclusiu de l'escola. L'escola necessita connectivitat amb la societat, amb les altres escoles de l'entorn, amb altres institucions de l'entorn, ... busquem una educació complerta. Sovint el que els alumnes aprenen a l'escola és la mateixa societat qui s'ho carrega, i potser que comencem a implicar-nos tots plegats amb l'educació.
La funció directiva, amb més capacitat de lideratge i interlocució, amb l'autoritat suficient i compartida per lluitar per l'excel.lència del centres.
Continuïtat, en els processos educatius, institut-escola, amb la formació professional, amb els ensenyaments artístics.
La definició del Servei Educatiu de Catalunya, i que integra els dos sistemes tradicionals, el públic i el públic concertat. Que busca l'excel.lència i la qualitat.
L'escola pública, en paraules del conseller, "que ha de fixar l'estandart de la qualitat del sistema. I que la volem segura, respectable i conscient de la seva responsabilitat davant la societat. Perquè volem uns ciutadans formats i educats, lliures i responsables".
He de dir que em va sorprendre una nota que un equip de mestres d'una escola han adreçat a les seves famílies anunciant que no s'acullen a la vaga convocada per demà (divisió) però que estan en contra del projecte perquè respresenta una privatització de l'escola pública. Erroni. Em suggereix diverses coses: es necessita clarament més informació del projecte de llei i sense intoxicacions, es necessita generositat i valentia per afrontar canvis (els canvis sempre creen reticiències), es necessita més confiança entre tots els agents implicats en l'educació dels nostres fills i filles començant per més implicació i compromís de les famílies, necessitem que els mestres comptin amb tot el respecte de la societat, (com aquell alumne que s'acomiada del seu mestre: "senyor, quan sigui gran vull ser mestre com vostè"). Es necessita trencar amb el priorisme del no a tot (potser és la postura més fàcil), d'entendre que a més de recursos es necessita revisió i noves eines.
Segur que aquest projecte pot millorar. En el tràmit parlamentari tindrem ocasió, i com ha demanat el conseller: no busqueu un acord de mínims, busqueu un acord de màxims.
El títol d'aquest esrit és el lema de l'escola pública i catalana en el temps de la República i que el conseller ens ha recordat avui.
Perquè la educació necessita inversió i recursos, i també i sobretot noves eines per optimitzar millor aquests recursos i respondre als reptes que tenim com a societat. No és una reforma curricular. Són nous instruments. Els necessitem.
Recullo paraules del conseller. "Quan parlem d'educació, parlem d'alumnes, de mestres, de pares i mares. I busquem una millor i més gran confiança entre tota la comunitat educativa: mestres, alumnes i famílies, i una confiança que es guanya des del compromís", un nou compromís, un compromís renovat com a societat amb l'educació, un compromís que necessitem d'acord amb les nostres realitats, dels nostres barris i pobles, i del nostre món global.
Alguns trets fonamentals pels que aposta el Projecte de Llei:
La autonomia dels centres, el mateix currículum, però amb flexibilitat per adaptar el projecte educatiu segons l'entorn i buscar així les millors eines per aconseguir uns bons resultats.
L'avaluació, dels resultats, per corregir el que no funciona, per millorar els instruments en benefici dels alumnes i les famílies.
La proximitat, l'educació no és exclusiu de l'escola. L'escola necessita connectivitat amb la societat, amb les altres escoles de l'entorn, amb altres institucions de l'entorn, ... busquem una educació complerta. Sovint el que els alumnes aprenen a l'escola és la mateixa societat qui s'ho carrega, i potser que comencem a implicar-nos tots plegats amb l'educació.
La funció directiva, amb més capacitat de lideratge i interlocució, amb l'autoritat suficient i compartida per lluitar per l'excel.lència del centres.
Continuïtat, en els processos educatius, institut-escola, amb la formació professional, amb els ensenyaments artístics.
La definició del Servei Educatiu de Catalunya, i que integra els dos sistemes tradicionals, el públic i el públic concertat. Que busca l'excel.lència i la qualitat.
L'escola pública, en paraules del conseller, "que ha de fixar l'estandart de la qualitat del sistema. I que la volem segura, respectable i conscient de la seva responsabilitat davant la societat. Perquè volem uns ciutadans formats i educats, lliures i responsables".
He de dir que em va sorprendre una nota que un equip de mestres d'una escola han adreçat a les seves famílies anunciant que no s'acullen a la vaga convocada per demà (divisió) però que estan en contra del projecte perquè respresenta una privatització de l'escola pública. Erroni. Em suggereix diverses coses: es necessita clarament més informació del projecte de llei i sense intoxicacions, es necessita generositat i valentia per afrontar canvis (els canvis sempre creen reticiències), es necessita més confiança entre tots els agents implicats en l'educació dels nostres fills i filles començant per més implicació i compromís de les famílies, necessitem que els mestres comptin amb tot el respecte de la societat, (com aquell alumne que s'acomiada del seu mestre: "senyor, quan sigui gran vull ser mestre com vostè"). Es necessita trencar amb el priorisme del no a tot (potser és la postura més fàcil), d'entendre que a més de recursos es necessita revisió i noves eines.
Segur que aquest projecte pot millorar. En el tràmit parlamentari tindrem ocasió, i com ha demanat el conseller: no busqueu un acord de mínims, busqueu un acord de màxims.
El títol d'aquest esrit és el lema de l'escola pública i catalana en el temps de la República i que el conseller ens ha recordat avui.
dijous, 6 de novembre del 2008
President Obama
Vaig dormir poc la nit del 4 de novembre, seguint les eleccions nordamericanes. Un cert magnetisme, ho reconet. No només per com es decantaven els colors del mapa i pels comentaristes, ... especialment perquè a través de la pantalla ens arribava les emocions de la gent.Gent que arrosega a gent. Crec que ha estat part de l'èxit. Posar épica a la política, explicar un relat. Intel.ligència, rigor. Reconèixer la realitat, les realitats, i transmetre per crear confiances. Malgrat la crisi (les crisis, molts fronts oberts i molt de cansament l'herència de l'actual president en funcions).
No li serà fàcil. Però la gent forma part del projecte, implicar la gent perquè comparteixi el designi, imprescindible per aconseguir una participació del 66% als EEUU.
La crida a la corresponsabilitat per fer més fàcil la pedagogia davant els canvis i les incerteses. Parlar en primera persona del plural.
Amb el desig que comencin canvis de veritat al món. YES WE CAN, recitat com una letania la nit del 4 de novembre al Grant Park de Chicago.
Palabras para cambiar el mundo. Antoni Gutiérrez Rubí.
Adiós a la rabia. Josep Ramoneda. El País
President Obama
Vaig dormir poc la nit del 4 de novembre, seguint les eleccions nordamericanes. Un cert magnetisme, ho reconet. No només per com es decantaven els colors del mapa i pels comentaristes, ... especialment perquè a través de la pantalla ens arribava les emocions de la gent.Gent que arrosega a gent. Crec que ha estat part de l'èxit. Posar épica a la política, explicar un relat. Intel.ligència, rigor. Reconèixer la realitat, les realitats, i transmetre per crear confiances. Malgrat la crisi (les crisis, molts fronts oberts i molt de cansament l'herència de l'actual president en funcions).
No li serà fàcil. Però la gent forma part del projecte, implicar la gent perquè comparteixi el designi, imprescindible per aconseguir una participació del 66% als EEUU.
La crida a la corresponsabilitat per fer més fàcil la pedagogia davant els canvis i les incerteses. Parlar en primera persona del plural.
Amb el desig que comencin canvis de veritat al món. YES WE CAN, recitat com una letania la nit del 4 de novembre al Grant Park de Chicago.
Palabras para cambiar el mundo. Antoni Gutiérrez Rubí.
Adiós a la rabia. Josep Ramoneda. El País
dimarts, 4 de novembre del 2008
El valor del "jo hi era"
Hem pogut seguir, bastant al detall, la campanya d'Estats Units. La intensa campanya de les primàries dels demòcrates i tota la campanya entre Obama i McCain. Jo m'ho he passat bé. I tinc, com moltes altres persones, moltes expectatives en Barack Obama. Crec que representa un canvi, ... aquest home que té una especial habilitat en arremangar-se les mànigues de la camisa que sempre és blanca. Transparència, proximitat.
Repasso algunes idees que m'han agradat, i et recomano que les puguis visitar.
Estic llegint aquest llibre, La audacia de la esperanza, i m'agrada. Conèixer el començament d'un compromís abans d'una carrera política, i els plantejaments sobre l'acció política que es poden extreure, "... lo que ofrezco es algo más modesto: reflexiones personals sobre los valores e ideales que me han llevado a la vida pública, ... de cómo podemos hacer que nuestra política vuelva a cimentarse en la noción del bien común".
Un video que em va impactar, Yes, we can. Diferent, el discur fet cançó i compartit per líders i rostres diferents a l'establishment. Vaig fer un post que et convido a visitar i on trobaràs el video. Quines són les raons perquè un video d'un discurs polític tingui més d'11 milions de visites en YouTube.
És curiós que els republicans, a la desesperada, intentin espantar l'electorat acusant Obama de socialista. Un article de Raimon Obiols.
I les lliçons que extreu en Toni Gutiérrez-Rubí, els seus articles en la seva web, i especialment la conferència que ens va fer en el Congrés del PSC del Maresme, Lliçons de la campanya d'Obama. En aquest link trobaràs la seva excel.lent exposició. Ja no només en clau nordamericana, sobretot en clau de la nova política que cal fer i que la nova societat necessita i busca. Fer política en xarxa i a les xarxes, feminitzar els valors de la política (la dona és Obama), pensar amb imatges, sumar líders de la modernitat, combatre les mentides, i emocionar amb idees (el valor del jo hi era allà, sentir que va amb tu).
Continuarem explorant aquestes lliçons, més enllà de les eleccions d'aquesta nit. Perquè necessitem de nova política.
El valor del "jo hi era"
Hem pogut seguir, bastant al detall, la campanya d'Estats Units. La intensa campanya de les primàries dels demòcrates i tota la campanya entre Obama i McCain. Jo m'ho he passat bé. I tinc, com moltes altres persones, moltes expectatives en Barack Obama. Crec que representa un canvi, ... aquest home que té una especial habilitat en arremangar-se les mànigues de la camisa que sempre és blanca. Transparència, proximitat.
Repasso algunes idees que m'han agradat, i et recomano que les puguis visitar.
Estic llegint aquest llibre, La audacia de la esperanza, i m'agrada. Conèixer el començament d'un compromís abans d'una carrera política, i els plantejaments sobre l'acció política que es poden extreure, "... lo que ofrezco es algo más modesto: reflexiones personals sobre los valores e ideales que me han llevado a la vida pública, ... de cómo podemos hacer que nuestra política vuelva a cimentarse en la noción del bien común".
Un video que em va impactar, Yes, we can. Diferent, el discur fet cançó i compartit per líders i rostres diferents a l'establishment. Vaig fer un post que et convido a visitar i on trobaràs el video. Quines són les raons perquè un video d'un discurs polític tingui més d'11 milions de visites en YouTube.
És curiós que els republicans, a la desesperada, intentin espantar l'electorat acusant Obama de socialista. Un article de Raimon Obiols.
I les lliçons que extreu en Toni Gutiérrez-Rubí, els seus articles en la seva web, i especialment la conferència que ens va fer en el Congrés del PSC del Maresme, Lliçons de la campanya d'Obama. En aquest link trobaràs la seva excel.lent exposició. Ja no només en clau nordamericana, sobretot en clau de la nova política que cal fer i que la nova societat necessita i busca. Fer política en xarxa i a les xarxes, feminitzar els valors de la política (la dona és Obama), pensar amb imatges, sumar líders de la modernitat, combatre les mentides, i emocionar amb idees (el valor del jo hi era allà, sentir que va amb tu).
Continuarem explorant aquestes lliçons, més enllà de les eleccions d'aquesta nit. Perquè necessitem de nova política.
Inversions pel 2009 al Maresme
Comencem el tràmit parlamentari dels pressupostos de la Generalitat per l'any 2009.
Uns pressupostos, com va exposar el conseller Castells, que se situen en un marc de crisi econòmica. És per això que responen a tres grans objectius: les polítiques socials i la cohesió, la millora de la competitivitat de la nostra economia i la contenció de la despesa.
És el deure i la voluntat del Govern liderar aquests moments: conscients i coneixedors de la realitat, i amb propostes d'acció eficaces per tal d'afrontar la crisi i sortir d'ella enfortits i més capacitats. Per això la importància d'acompanyar les famílies que reben les conseqüències i les empreses, especialment les nostres petites i mitjanes empreses que creen ocupació.
Les polítiques d'ocupació són prioritàries, l'acompanyament de les empreses i dels treballadors i treballadores, atents als canvis dels sectors econòmics i capacitant els treballadors i treballadores per a nous jaciments de treball, com és en l'atenció a les persones, que sí es preveu un increment en els propers anys.
Les inversions previstes per l'any vinent al Maresme són de 63 M€. Són inversions, és a dir, obra nova, independentment de la despesa corrent en el manteniment per exemple dels serveis públics existents i els que s'han posat en marxa en aquests darrers anys, que són considerables, especialment centres educatius i de salut en la nostra comarca.
Destaco la inversió prevista en habitatge públic -una política pública de vivenda necessària- , les inversions en el cicle de l'aigua -que no es veu i no llueix, però molt necessari per l'abastament i la qualitat de l'aigua- , les inversions en noves escoles i en la remodelació d'altres que necessiten millores. I l'inici dels primers passos per allargar el carril bus actual a l'entrada de Barcelona fins a Montgat. Guanyarem més temps, per tant, millorarem en transport públic per carretera, al menys els que som usuaris. Inversions en centres de salut, i en la millora de la mobilitat pel que fa a algunes de les nostres carreteres.
Més detall en aquests links:
Declaracions sobre les inversions al Maresme pel 2009
El conseller Castells presenta els pressupostos al Parlament
I una altra notícia important, per la ciutat de Mataró, i per la mobilitat del Maresme. És la nova sortida de Mataró de la C32, des de divendres en funcionament. Tema llargament reivindicat davant els governs anteriors de CIU i que ara es resol. Precisament hem pogut acompanyar al conseller Nadal en la seva visita. I ens han acompanyat representants d'entitats dels barris de ponent i d'empresaris del polígon Mata-Rocafonda i de Vallveric, que veuran beneficis en aquesta infraestructura.
Aquesta és la notícia.
Uns pressupostos, com va exposar el conseller Castells, que se situen en un marc de crisi econòmica. És per això que responen a tres grans objectius: les polítiques socials i la cohesió, la millora de la competitivitat de la nostra economia i la contenció de la despesa.
És el deure i la voluntat del Govern liderar aquests moments: conscients i coneixedors de la realitat, i amb propostes d'acció eficaces per tal d'afrontar la crisi i sortir d'ella enfortits i més capacitats. Per això la importància d'acompanyar les famílies que reben les conseqüències i les empreses, especialment les nostres petites i mitjanes empreses que creen ocupació.
Les polítiques d'ocupació són prioritàries, l'acompanyament de les empreses i dels treballadors i treballadores, atents als canvis dels sectors econòmics i capacitant els treballadors i treballadores per a nous jaciments de treball, com és en l'atenció a les persones, que sí es preveu un increment en els propers anys.
Les inversions previstes per l'any vinent al Maresme són de 63 M€. Són inversions, és a dir, obra nova, independentment de la despesa corrent en el manteniment per exemple dels serveis públics existents i els que s'han posat en marxa en aquests darrers anys, que són considerables, especialment centres educatius i de salut en la nostra comarca.
Destaco la inversió prevista en habitatge públic -una política pública de vivenda necessària- , les inversions en el cicle de l'aigua -que no es veu i no llueix, però molt necessari per l'abastament i la qualitat de l'aigua- , les inversions en noves escoles i en la remodelació d'altres que necessiten millores. I l'inici dels primers passos per allargar el carril bus actual a l'entrada de Barcelona fins a Montgat. Guanyarem més temps, per tant, millorarem en transport públic per carretera, al menys els que som usuaris. Inversions en centres de salut, i en la millora de la mobilitat pel que fa a algunes de les nostres carreteres.
Més detall en aquests links:
Declaracions sobre les inversions al Maresme pel 2009
El conseller Castells presenta els pressupostos al Parlament
I una altra notícia important, per la ciutat de Mataró, i per la mobilitat del Maresme. És la nova sortida de Mataró de la C32, des de divendres en funcionament. Tema llargament reivindicat davant els governs anteriors de CIU i que ara es resol. Precisament hem pogut acompanyar al conseller Nadal en la seva visita. I ens han acompanyat representants d'entitats dels barris de ponent i d'empresaris del polígon Mata-Rocafonda i de Vallveric, que veuran beneficis en aquesta infraestructura.
Aquesta és la notícia.
foto capgros
Inversions pel 2009 al Maresme
Comencem el tràmit parlamentari dels pressupostos de la Generalitat per l'any 2009.
Uns pressupostos, com va exposar el conseller Castells, que se situen en un marc de crisi econòmica. És per això que responen a tres grans objectius: les polítiques socials i la cohesió, la millora de la competitivitat de la nostra economia i la contenció de la despesa.
És el deure i la voluntat del Govern liderar aquests moments: conscients i coneixedors de la realitat, i amb propostes d'acció eficaces per tal d'afrontar la crisi i sortir d'ella enfortits i més capacitats. Per això la importància d'acompanyar les famílies que reben les conseqüències i les empreses, especialment les nostres petites i mitjanes empreses que creen ocupació.
Les polítiques d'ocupació són prioritàries, l'acompanyament de les empreses i dels treballadors i treballadores, atents als canvis dels sectors econòmics i capacitant els treballadors i treballadores per a nous jaciments de treball, com és en l'atenció a les persones, que sí es preveu un increment en els propers anys.
Les inversions previstes per l'any vinent al Maresme són de 63 M€. Són inversions, és a dir, obra nova, independentment de la despesa corrent en el manteniment per exemple dels serveis públics existents i els que s'han posat en marxa en aquests darrers anys, que són considerables, especialment centres educatius i de salut en la nostra comarca.
Destaco la inversió prevista en habitatge públic -una política pública de vivenda necessària- , les inversions en el cicle de l'aigua -que no es veu i no llueix, però molt necessari per l'abastament i la qualitat de l'aigua- , les inversions en noves escoles i en la remodelació d'altres que necessiten millores. I l'inici dels primers passos per allargar el carril bus actual a l'entrada de Barcelona fins a Montgat. Guanyarem més temps, per tant, millorarem en transport públic per carretera, al menys els que som usuaris. Inversions en centres de salut, i en la millora de la mobilitat pel que fa a algunes de les nostres carreteres.
Més detall en aquests links:
Declaracions sobre les inversions al Maresme pel 2009
El conseller Castells presenta els pressupostos al Parlament
I una altra notícia important, per la ciutat de Mataró, i per la mobilitat del Maresme. És la nova sortida de Mataró de la C32, des de divendres en funcionament. Tema llargament reivindicat davant els governs anteriors de CIU i que ara es resol. Precisament hem pogut acompanyar al conseller Nadal en la seva visita. I ens han acompanyat representants d'entitats dels barris de ponent i d'empresaris del polígon Mata-Rocafonda i de Vallveric, que veuran beneficis en aquesta infraestructura.
Aquesta és la notícia.
Uns pressupostos, com va exposar el conseller Castells, que se situen en un marc de crisi econòmica. És per això que responen a tres grans objectius: les polítiques socials i la cohesió, la millora de la competitivitat de la nostra economia i la contenció de la despesa.
És el deure i la voluntat del Govern liderar aquests moments: conscients i coneixedors de la realitat, i amb propostes d'acció eficaces per tal d'afrontar la crisi i sortir d'ella enfortits i més capacitats. Per això la importància d'acompanyar les famílies que reben les conseqüències i les empreses, especialment les nostres petites i mitjanes empreses que creen ocupació.
Les polítiques d'ocupació són prioritàries, l'acompanyament de les empreses i dels treballadors i treballadores, atents als canvis dels sectors econòmics i capacitant els treballadors i treballadores per a nous jaciments de treball, com és en l'atenció a les persones, que sí es preveu un increment en els propers anys.
Les inversions previstes per l'any vinent al Maresme són de 63 M€. Són inversions, és a dir, obra nova, independentment de la despesa corrent en el manteniment per exemple dels serveis públics existents i els que s'han posat en marxa en aquests darrers anys, que són considerables, especialment centres educatius i de salut en la nostra comarca.
Destaco la inversió prevista en habitatge públic -una política pública de vivenda necessària- , les inversions en el cicle de l'aigua -que no es veu i no llueix, però molt necessari per l'abastament i la qualitat de l'aigua- , les inversions en noves escoles i en la remodelació d'altres que necessiten millores. I l'inici dels primers passos per allargar el carril bus actual a l'entrada de Barcelona fins a Montgat. Guanyarem més temps, per tant, millorarem en transport públic per carretera, al menys els que som usuaris. Inversions en centres de salut, i en la millora de la mobilitat pel que fa a algunes de les nostres carreteres.
Més detall en aquests links:
Declaracions sobre les inversions al Maresme pel 2009
El conseller Castells presenta els pressupostos al Parlament
I una altra notícia important, per la ciutat de Mataró, i per la mobilitat del Maresme. És la nova sortida de Mataró de la C32, des de divendres en funcionament. Tema llargament reivindicat davant els governs anteriors de CIU i que ara es resol. Precisament hem pogut acompanyar al conseller Nadal en la seva visita. I ens han acompanyat representants d'entitats dels barris de ponent i d'empresaris del polígon Mata-Rocafonda i de Vallveric, que veuran beneficis en aquesta infraestructura.
Aquesta és la notícia.
foto capgros
Subscriure's a:
Missatges (Atom)