La suspensió del Ple municipal de Mataró

Ahir dijous 2 de febrer, l'alcalde de Mataró, Joan Mora, va suspendre el Ple Municiapl ordinari de l'Ajuntament de Mataró convocat per aquest dia. Que jo recordi és la primera vegada que passa en democràcia.

La raó que es va donar al migdia quan l'alcalde va prendre la decisió va ser per les "previsions meteorològiques". Tots estàvem al corrent de l'onada de fred i neu, segons previsions, per ahir a la tarda al litoral. Però, sincera i responsablement, cal dir que era una mesura del tot exagerada i improcedent. Perquè eren previsions i per tant encara faltaven moltes hores, perquè els afectats, és a dir, regidors i regidores, mitjans de comunicació, treballadores de la casa, tampoc era tanta gent mobilitzada i per tant, si la situació s'agreujava -i no va ser el cas-, era fàcil resoldre-la. I sobretot i especialment, perquè és un deure cívic, democràtic i polític, procedir a desenvolupar el Ple Municipal convocat amb tota la normalitat. O és que els treballadors van deixar d'anar a treballar ahir? Mal precedent.

Després el Govern Municipal va excusar que estava reunida la "comissió de crisis" davant els pronòstics del temps. Cal dir que era una reunió convocada pel mateix alcalde i que la reunió era a les 18 i el Ple a les 19, i que en qualsevol cas, la comissió podia continuar el seu treball si hagués estat necessari. Per tant, tampoc s'aguanta la raó.

Més enllà de l'exageració, el ridícul, les bromes i comentaris que ahir van provocar a les xarxes socials mataronines, no és justificat, no és bo per a la imatge dels càrrecs públics, que recordem que som servidors públics, i sobretot no és bo per al funcionament de la ciutat.

Les raons donades pel Govern Municipal, tímidament (també cal dir-ho), no són raons. I potser caldria pensar si n'hi ha d'altres, o forma part del desgavell d'aquest govern.

Ahir l'ordre del Ple constava de 27 punts. D'aquests només 4 eren a proposta del Govern, i temes del tot ordinaris i de tramitació, res de nou, cap projecte nou. La resta, 23 punts de l'ordre del dia, a iniciativa de l'oposició. La mateixa tònica dels plens dels darrers mesos.

Sobre pressupostos, austeritat, un llibre i una foto.

Alguns apunts i reculls dels darrers dies. Una foto, un llibre, algunes valoracions, i diversos enllaços interessants.

Pel que fa a l'activitat parlamentària, tramitació dels Pressupostos de la Generalitat per al 2012. Fem una lectura conscient i responsable de la situació econòmica, de les conseqüències de la crisi i de la situació de les finances de les admistracions públiques. Més que mai es posa de manifest que la política és gestionar les dificultats i prioritzar les polítiques. Per això mateix els socialistes pensem que no són uns pressuposts útils per sortir de la crisi, per dues raons: perquè no s'exploren mesures de reactivació de l'economia i perquè no veiem una aposta contundent per garantir polítiques de cohesió. El pressupost en definitiva és el full de ruta de les polítiques a aplicar, i reactivació econòmica i cohesió són les dues grans prioritats. Ho trobem a faltar. En aquest link més informació sobre la nostra valoració http://oficinaparlamentaria.socialistes.cat/noticia/debat-pressupostos-2012. El Govern de CiU és especialista en posar etiquetes, i la seva "transició nacional" s'està convertint en augment dels riscos, d'una Catalunya a dues velocitats, i el continu de la recessió econòmica. I més enllà, amb l'excusa de la crisi, en un canvi de model del nostre sistema de benestar. Atents!.

Com a portaveu de Cultura i Llengua, ja vaig exposar al conseller Mascarell en la comissió parlamentària, que trobava a faltar: 1. una valoració sobre els efectes de la crisi en els sectors culturals, 2. les polítiques per fer front als impactes, i 3. el trasllat de les mesures als pressupostos. En aquest dos anys, 2011 i 2012, el pressupost de Cultura es redueix en un acumulat d'aproximadament el 20%, sobre un pressuposot històricament petit. En dos anys, es retalla de forma contundent en educació, recerca, universitat i cultura, per no parlar de les fortes reduccions dels programes per a la formació i l'ocupació, és a dir, es retalla en coneixement i capacitació. Sincerament, no és el més apropiat per construir un nou model econòmic, tot el contrari, es provocarà més empobriment del coneixement, la capacitació i el talent. Les polítiques d'avui definiran el capital humà i el model econòmic del futur, i no anem bé. Aquí el link amb una nota de premsa que fa referència a la meva intervenció en la comissió de cultura.

I com a diputada del Maresme, també lamentablement he de fer una lectura negativa. És cert que algunes inversions s'han d'ajornar, que són moments de ser rigorosos, però d'altres inversions s'han de prioritzar. El més preocupant, les inversions al Maresme es redueixen molt per sobre de la reducció mitja catalana. En dos anys si les reduccions a les comarques catalanes com a mitjana és del 49% al Maresme és del 79%. Els riscos, perdre capacitat i pes dins la Regió Metropolitana. No vull ni pensar que CiU torni a la seva visió del Maresme exclussivament com a zona residencial de la regió metropolitana. Per més detalls, la meva valoració, "Amb el Govern de CiU, el Maresme perd".

Cada cop hi ha més veus autoritzades i de prestigi que denuncien les polítiques d'austeritat que es prediquen i s'apliquen. Ja era hora. Són temps d'austeritat i de reformes, sense cap dubte. Però la austeritat com a dogma i les retallades indiscriminades, encara deprimeixen més l'economia i creen més desigualtats. Alguns articles per il.lustrar aquesta qüestió. Paul Kugman El desastre de la austeridad. Joaquin Estefania El invierno del miedo. Javier Solana Austeritat vers Europa. Joan Majó Cinco millones largos de parados. Necessitem alternativa a les polítiques conservadores que regeixen actualment i ens aboquen encara més a la recessió i sobretot a la desigualtat.

A nivell europeu necessitem lideratges que defensin alternatives, i amb capacitat de crear una renovada credibilitat i confiança. Es a dir, una renovada socialdemocràcia europea. Des de l'èxit del procés de "les primaries citoyennes", el canvi pot començar a França? El discurs de François Hollande a Bourget.

I per acabar un llibre i la foto.

He recuperat la publicació del recull de post-it city, ciutats ocasionals, arran de l'excel.lent treball del CCCB al 2008. Una meravella de situacions urbanes que pots repassar a través de les imatges i els textos "els fenòmens post-it city posen en relleu la realitat del territori urbà com el lloc, on de manera legítima, se solapen diferents usos i situacions, en oposició a les creixents pressions per homogeneïtzar l'espai públic".

I la foto és la que he inclós al començament de l'escrit. Quan passejo per la ciutat, sovint trobo a faltar una càmera per les diverses ocasions que proporciona la vida urbana, i que és la vida humana. Una foto de qualitat molt millorable perquè està feta amb el mòbil, però no em vaig poder resistir. La part de darrera de les vivendes que parlen de la vida quotidiana, en una composició també armònica dins el desordre. Està feta al Raval. Ravalejar, ravalejant, ravalejat.

retallables

El temps passa i de cop una molla salta i es disparen les imatges de les darreries viscudes. Em fa una mica de recança veure la data de la darrera entrada. Però no prometo res.
No m'agrada l'hivern càlid. M'agrada el fred quan toca fer fred. El que esperona a abrigar-se el coll i espireja els ulls al carrer. El que fa refugiar-se en una bona lectura a la llar. El que fa esperar la primavera amb més desig.
I m'agrada entretenir-me seguint les línies de les branques, en la seva tendència a aprimar-se a mida que se separen del cos. Les repasso amb el dit. Dibuixades com tirallongues amb un rotulador molt prim sobre les darreres clarors.
Algú fa retallables d'ombres xineses i no ens adonàvem. Només quan gires la mirada i t'atures més enllà de la pròpia física òptica.
(foto collita pròpia)

Las ciudades y los signos

Fa temps que no escric. I han passat moltes coses que ara m'és difícil resumir. Reprenc novament el compromís amb aquest espai de reflexió que faig públic amb l'ànim de compartir. Avui per això, només em limito a copiar un petit text d'Italo Calvino, del seu llibre "Las ciudades invisibles".
"De todos los cambios de lengua que debe enfrentar el viajero en tierras lejanas, ninguno iguala al que le espera en la ciudad de Ipazia, porque no se refiere a las palabras sino a las cosas.
(...)
- ¿dónde está el sabio?- el fumador señaló fuera de la ventana. Era un jardín con juegos infantiles: los bolos, el columpio, la peonza. El filósofo estaba sentado en la hierba. Dijo:
- Los signos forman una lengua, pero no la que crees conocer.

Comprendí que debía liberarme de las imágenes que hasta entonces me habían anunciado las cosas que buscaba: sólo entonces lograría entender el lenguaje de Ipazia. "

VOTA SOCIALISTA

Per plantar cara als que han provocat aquesta crisi econòmica. Per plantar cara a l'onada conservadora que recorre tota Europa. Per plantar cara als que insulten la política perquè volen tot el poder. Per plantar cara als especuladors de la política i als especuladors de l'economia. Per plantar cara als prepotents que pensen que el país és seu. Per plantar cara als que utilitzen els sentiments de la gent per redit electoral. Per plantar cara als nacionalismes excloents. Per plantar cara als que volen retallar els nostres drets socials. Per plantar cara als sectaris.
Per defensar els interessos dels treballadors i treballadores. Per defensar la cohesió i la convivència. Per defensar els nostres drets socials. Per defensar una sortida digna i per l'esquerra de la crisi. Per defensar que Catalunya som tots i totes vinguem d'on vinguem. Per defensar el sentit més noble de la política. Per defensar el teu país. Per defensar la justícia social. Per defensar els emprenedors i emprenedores, els que arrisquen, treballen, els que es mullen pels altres. Per defensar el que més estimes.

Tenim el poder de decidir tantes coses, només en un minut.

Diari de campanya

En plena activitat de precampanya. Intento recollir algunes notes de les darreres activitats.

Dijous vespre míting amb el President Montilla i Felipe González al barri de Llefià de Badalona. En la benvinguda de l'alcalde, Jordi Serra, ens trasllada la indignació per la utilització partidista i barruera del PP de la immigració i del nom de la ciutat, que posa en risc la convivència i la cohesió. Mentre el PP es passeja extaltant els ànims, hi ha molta gent que hi treballa als barris. Vull destacar i recomanar el Manifest "ens agrada Badalona", que han signat molts ciutadans i ciutadanes del municipi a favor de la convivència i en contra d'aquestes pràctiques denunciables. Felipe Gonzéz, en plena forma i la gent entregada, sobretot la generació que li va donar la victòria al 82 i van viure en primera persona els canvis que han fet possible el nostre sistema de benestar. González alerta de la ofensiva de la dreta contra el sistema públic i defensa que s'han de fer reformes per continuar consolidant l'estat de benestar. Posa com a exemple les eleccions als EEUU, "contra Obama perquè vol reformar la sanitat i el sistema financer, i això no els hi agrada perquè ells (els republicans) no ho necessiten, perquè s'ho poden pagar". I el risc també és real al nostre país.

La nit de dijous, una trobada a ritme de rumba catalana a Gràcia, com no, al Centre Artesà Tradicionàrius amb la Xarxa Gitana Romipen. Molt agradable. Rumba i paraules. Les paraules de Montilla i de Pere Garcia, coordinador de la Xarxa Romipen i candidat socialistes a les llistes de Barcelona.

Divendres tarda segona reunió amb el President i el Consell Assessor de Polítiques Socials a la seu de PSC a Barcelona. Ganes de profunditzar en com crear un model propi de xarxa pública amb la participació del tercer sector social, que a Catalunya és un potencial. En la roda de premsa següent presentem El Pla de lluita contra la pobresa. Dedicaré un par d'escrits sobre aquests dos temes.

Dissabte matí celebrem una jornada organitzada per la Sectorial de Gent Gran del Maresme a Pineda de Mar. Més de 120 persones ompliem el magnífic Centre Innova. Bon ambient, bona acollida, i ganes de combat polític. En la meva intervenció vaig defensar el que hem construït al llarg d'aquests 7 anys des del Govern i que no podem aturar. Les nostres polítiques adreçades a la gent gran tenen dos objectius: envelliment actiu i atendre la feblesa i els riscos en aquesta etapa de la vida. Avui ja són 132.ooo persones que es beneficien de la Llei d'atenció a la dependència. Intervencions dels companys Xavier Amor, l'alcalde, David Pérez, diputat, Josep Guinot, delegat nacional de la gent gran del PSC, Santi Fontbona, primer secretari del Maresme, i molta gent implicada com l'Emili, la Carlota, en Pedro,...

Dissabte tarda inauguració de la nova seu social del PSC de Canet de Mar. Em va agradar que han pensat en un petit espai com a ludoteca pels infants. Un espai per a la conciliació familiar, molt encertat. I com no, ho han pensat les mares. Però a més de la inauguració, també era un dia molt important per als socialistes de Canet. Quim Mas, l'alcalde, no es tornarà a presentar a les properes municipals i passa el testimoni. Silvia Tamayo el recull, i es presentarà com a candidata quan obrim el procés d'elecció. Reconeixement al treball i comprimís de Quim i reconeixement a la valentia i capacitat de Silvia, sense cap dubte. Em va agrada unes reflexions de l'alcalde: "governar significa prendre decisions, a vegades ens movem entre el que decidiríem amb el cor o amb el cap, però la partida no pot quedar en taules, a vegades s'ha de ser valent i pensar més enllà del moment immediat i en bé del poble".

foto de la trobada amb la gent gran del Maresme a Pineda de Mar el 6 de novembre

TecnoCampus, tossuderia i valentia política

Tossuderia i valentia política. Un recorregut de deu anys que hem celebrat i inaugurat ahir 3 de novembre. Recullo una reflexió del discurs d'Alicia Romero, sobre el repensar la ciutat a 10 anys vista i la resposta d'aleshores alcalde de Mataró, Manel Mas "la tasca dels polítics és anticipar-se als reptes del futur amb la informació que tenim en el present".

Ara que la crisi econòmica ens sacseja sobre el nostre model econòmic, l'aposta del Tecnocampus Mataró-Maresme posa de manifest la importància de tenir capacitat per dissenyar el futur. La ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, en la inauguració l'ha posat com a exemple del que cal fer pel canvi econòmic.
Fa deu anys varem començar a parlar de "la nova economia", de la necessitat d'una "economia basada en el coneixement". Quina sort i quant d'agraiment pels que ens van fer veure que el futur havia d'anar cap aquí. Però la visió de futur per si sola no dóna resultats, si no s'acompanya de tossuderia i valentia política, i amb una bona dosis de complicitats amb gent que se sumi i hi treballi. Això representa també el TecnoCampus. I hem de posar noms, com recullen en els seus molt bons discursos Alicia Romero i Joan Antoni Baron, i com a exemple m'atreveixo a posar dos, Manel Mas i Pilar González, que van ser els primers tossuts i valents per imaginar el futur que avui ja és present.

Avui s'acallen les veus que deien que el TecnoCampus era fum. En tot cas, Mataró ha estat capaç de canviar el fum de les seves fàbriques tèxtils per un projecte de coneixement, univerisitat i empresa, i capacitat per encarar amb èxit la nova economia.
Avui la gent de Mataró tenim un espai més per sentir-nos orgullosos de la nostra ciutat. Un ecosistema per al coneixement, el talent, l'economia, la creativitat, un projecte amb ànima.

El nostre model de ciutat el recull exquisitament l'alcalde Baron, "Mataró vol ser una ciutat territorialment metropolitana i capital d'un territori, urbanísticament compacta, econòmicament innovadora, mediambientalment sostenible i socialment cohesionada". I el TecnoCampus és la viva imatge d'aquest model de ciutat.