Translate

dimecres, 4 juny de 2014

Model d'Estat i maduresa democràtica

Em pots seguir a consolprados.wordpress.com

Article publicat a CatalunyaPres

Els arguments que fan servir alguns sectors per defensar la continuïtat de la monarquia, apel.lant al paper instrumental que ha tingut la corona en la transició democràtica. I això no ho qüestiona ningú. Però a parer meu  no és convincent per als nous temps associar monarquia amb estabilitat democràtica.

No ho és per diferents raons: perquè si tenim l’estat que tenim, és a dir, una monarquia parlamentària, és una conseqüència de la sortida de la dictadura,  tot i que pactada i tot i que ha donat els seus fruits històricament parlant,  però no deixa de ser el resultat d’aquell moment que és el que és; perquè som vàries les generacions que no vam votar aquest model d’estat, i amb això no vull dir que cada generació hagi de replantejar-ho tot, però els moments actuals i les bases actuals són força diferents de fa quaranta anys; perquè no es pot associar estabilitat democràtica amb monarquia, ara ja no, o és que d’altres models no són estables?; perquè en definitiva és menystenir la maduresa de la ciutadania si de forma subliminar es diu que es necessita un rei per a tutelar aquesta estabilitat.

Replantejar el model d’estat ha deixat de ser tabú, i això crec que és... continua llegint 

dimecres, 21 maig de 2014

Europa ha de ser útil

a partir d'ara em pots seguir a consolprados.wordpress.com

Article publicat a CatalunyaPress el 21 de maig de 2014

La gent ja no sap qui pren les decisions, però sí pateix les conseqüències. Patir les conseqüències de determinades decisions polítiques hauria de ser motiu suficient per voler canviar les coses, i el primer pas per fer-ho és votar. Però no és el que s’espera el proper diumenge amb les eleccions europees precisament.

El que més em preocupa de la situació és aquesta mena de sentiment que s’instal·la: la política no és útil. Perquè si ho fos, hi hauria més mobilització. Hi ha qui diu que ara sí hi ha més politització, però jo no ho sé veure, no pels barris que transito, tot i que sí se’n parla, però de polítics per acusar-los i de l’angoixa de la incertesa, i són coses diferents. No percebre la política com a útil és una de les raons de pes que motiven l’abstenció. I el que més m’indigna és caure en la teranyina dels poders que no volen que es parli de política ni que se’n faci. Perquè en definitiva és el poder que tenim els que no tenim poder,  per  posar els límits i les condicions als que volen camp obert per especular en funció dels seus interessos, és el poder que tenim en definitiva per establir les regles del joc que defensin els interessos col·lectius i la igualtat d’oportunitats...

continuar llegint europa ha de ser útil


dijous, 8 maig de 2014

#BringBackOurDaughters

A partir d'ara em pots seguir a consolprados.wordpress.com

Article publicat a CatalunyaPress el 7 de maig de 2014

“Torneu-nos  les nostres filles” és el crit desesperat contra el segrest de més de dues-centes adolescents a Nigèria. I encara que fos una de sola. És el crit de les mares, de les dones, i de les xarxes socials que s’han mobilitzat  davant aquest infame acte que cal considerar com a acte criminal de guerra.


Continuar llegint aquí consolprados.wordpress.com/2014/05/08/bringbackourdaughters

dijous, 24 abril de 2014

Llegiu i sereu lliures

A partir d'ara podeu seguir el meu bloc aquí consolprados.wordpress.com

Es veu que hi ha una tendència pedagògica que defensa la supressió d’aquelles matèries, que segons aquesta tendència, no aporten res important per a la vida en la que vivim. I coincideixen amb les matèries nomenades tradicionalment com a “humanitats”. Sincerament, no sé en quina vida pensen, ni els promotors d’aquesta línea pedagògica ni el ministre Wert, pel que es veu, gran seguidor. Perquè la vida que es va imposant en la situació actual és desigual, pel que fa a la igualtat d'oportunitats, i a més, així com l’hegemonia de determinats factors econòmics per sobre d’altres valors.
No vull ser mal pensada, però vist com va tot plegat, començo a sospitar cada vegada més de com volen condicionar, ja no només el model econòmic i social, sinó el model de pensament. Perquè aquesta proposta de suprimir algunes matèries de l’ensenyament, és purament ideològica, ho tenim clar, oi?. Inevitablement em recorda el concepte d’hegemonia cultural de Gramsci...

dimecres, 9 abril de 2014

Punt i seguit o punts suspensius?

a partir d'ara pots seguir el meu bloc aquí consolprados.wordpress.com 


S’ha produït el debat amb el resultat previst. De fet, ja s’esperava quan el Parlament de Catalunya va aprovar la proposició de llei. Una demanda per tal que l’Estat cedís la competència per “autoritzar, convocar i celebrar” un referèndum consultiu sobre el futur polític de Catalunya.
Hi ha qui diu que si ja se sabia, no calia portar una proposta que d’entrada ja estava morta. I jo discrepo. Primer perquè és una qüestió de legalitat, el fet "d'acordar" amb  l'Estat una mesura d'aquestes característiques, és un pas indispensable. I segon perquè és una qüestió política, i així s'ha pogut celebrar un debat públic i democràtic sobre un tema  d’Estat, perquè ho és, i hem pogut escoltar el posicionament de tots els grups parlamentaris al Congrés. Cert per això que es necessita una cuina que no s'ha fet ni volgut fer.
Una altra cosa és analitzar com és que el full de ruta, l’únic full de ruta, que segueix el Govern de Catalunya, el Govern de CIU recolzat per ERC, sigui aquest. I segurament té a veure amb la interpretació d’aquella manifestació multitudinària de l’11 de setembre del 2012 i sobretot com a conseqüència dels mateixos resultats electorals. Perquè també es podien haver fet altres interpretacions, com la recuperació de l’Estatut del 2006, sencer, solucionant jurídica i sobretot “políticament” aquella maleïda sentència del Tribunal Constitucional, o el desplegament del mateix i que té molt de recorregut, i la mateixa reforma de la Constitució, que potser és per on s’hauria de començar. I és amb aquests passos on plantejar la consulta a la ciutadania. S’haurien deixat diferents portes obertes i no una de sola, pas per pas.
En el debat d’ahir va sortir molt la Constitució... 

dimecres, 26 març de 2014

La generació de Suarez

a partir d'ara pots seguir el meu bloc aquí: consolprados.wordpress.com

Article publicar a CatalunyaPress el 26 de març de 2014
L’altre dia unes senyores em parlaven al bus sobre el que recordaven d’Adolfo Suarez. Em consta que s’han enganxat a la televisió per seguir les imatges d’aquestes jornades, entre l'homenatge personal, el funeral d’Estat i els records del que van viure en aquells anys quan s’accelerava la transició cap a la democràcia. I és que no fa tant, és memòria viva encara.
No faré una valoració política de la figura de Suarez, només destacar el reconeixement a qui va tirar endavant un canvi tant fonamental pel país i per tots, i està bé que li fem i és just.  En aquestes notes vull apuntar  el que em va suggerir la conversa amb la que iniciava l'article.

dimecres, 12 març de 2014

Contra la pobresa al Parlament

Article publicat a CatalunyaPress el 12 de març de 2014

Avui dimecres el Parlament de Catalunya celebra un Ple monogràfic per abordar un dels grans reptes que tenim com a país. La pobresa creix a Catalunya de manera esfereïdora, una situació que hauria d’encendre totes les alarmes, si fóssim un “país normal”. Desitjo que serveixi per advertir al  Govern i a tothom, que és la desigualtat el que realment segrega i polaritza una societat, que és la desigualtat el que trenca la cohesió i que sense cohesió és difícil o impossible progressar col·lectivament.  

El Ple ha estat convocat a demanda dels grups parlamentaris del PSC, ICV-EUA i la CUP, així com la petició que siguin les mateixes entitats i moviments socials qui obrin el debat. Però això darrer no ha estat possible perquè la mesa del Parlament, amb majoria de CIU i ERC, ha tirat de reglament i ho ha impedit. Com a alternativa es va fer una jornada improvisada amb els agents socials prèvia al Ple.  La foto dels tres partits ja és prou significativa per qui hi és, però sobretot per qui falta. ERC ha decidit que cal donar suport al govern, tot i que de dretes, en benefici del “procés” i encara que els “sacrificis” posin en perill les polítiques progressistes amb les que ells mateixos han contribuït des dels Governs d’esquerres. 

Però més enllà de la foto. Els agents socials demanen canvis. Canvis de prioritats, canvis de polítiques. Coneixen la realitat prou, perquè ells no tenen escó, però viuen i treballen cada dia donant respostes  a la vulnerabilitat. Pateixen les retallades al mateix temps que veuen en les seves seus i a peu de carrer com creixen les demandes socials. Es pot pal·liar poc o molt les conseqüències de la crisi, però el que reclamen, i amb tota la raó, són canvis estructurals perquè és la única manera d’invertir la tendència. En aquest sentit, crec que no es pot substituir la capacitat de crear igualtat d’oportunitats per la beneficència, que és el que està passant. Perquè la solidaritat ciutadana no pot excusar la responsabilitat dels poders públics. Per això en aquesta jornada prèvia han reclamat la garantia de la Renda Mínima d’Inserció, o la inversió en polítiques d’ocupació i habitatge, en definitiva la defensa de les estructures d’un Estat de Benestar.

Ahir al vespre, a la televisió pública catalana, entrevistaven a la presidenta de la Taula del Tercer Sector. El locutor insistia una i altra vegada que la caixa està buida, repetint la cantarella del portaveu del Govern i afirmant que la pobresa és estructural. En un gràfic i ocupant tota la pantalla, apareixia el percentatge que el pressupost de la Generalitat destina a polítiques socials, concretament un 70%. Vaig trobar una gran falta de rigor, perquè aquesta xifra ni és certa ni queda clar què és el que entenen per polítiques socials (que ho poden ser tot). El “procés” no ho aguanta tot ni pot maquillar les realitats que avui vivim al nostre país. Com no s’aguanta el mantra del Govern que la culpa és d’altres. Cert que la situació econòmica és duríssima, però cert també que el Govern té competències per fer política i la realitat exigeix prioritzar quines polítiques.

Mentrestant, s’ha plantat a Montserrat l’arbre del tricentenari.

foto pròpia