Escola nova, poble lliure

Escric aquest post des de l'escó del Parlament. Un cop he escoltat el Conseller d'Educació, l'Ernest Maragall, en la presentació del Projecte de Llei d'Educació de Catalunya que avui inicia el tràmit parlamentari. I celebrem aquesta llei. La necessitem. És sense cap mena de dubte una llei de país. Una llei que busca, jo estic convençuda, la qualitat i l'excel.lència de la educació.
Perquè la educació necessita inversió i recursos, i també i sobretot noves eines per optimitzar millor aquests recursos i respondre als reptes que tenim com a societat. No és una reforma curricular. Són nous instruments. Els necessitem.

Recullo paraules del conseller. "Quan parlem d'educació, parlem d'alumnes, de mestres, de pares i mares. I busquem una millor i més gran confiança entre tota la comunitat educativa: mestres, alumnes i famílies, i una confiança que es guanya des del compromís", un nou compromís, un compromís renovat com a societat amb l'educació, un compromís que necessitem d'acord amb les nostres realitats, dels nostres barris i pobles, i del nostre món global.

Alguns trets fonamentals pels que aposta el Projecte de Llei:
La autonomia dels centres, el mateix currículum, però amb flexibilitat per adaptar el projecte educatiu segons l'entorn i buscar així les millors eines per aconseguir uns bons resultats.
L'avaluació, dels resultats, per corregir el que no funciona, per millorar els instruments en benefici dels alumnes i les famílies.
La proximitat, l'educació no és exclusiu de l'escola. L'escola necessita connectivitat amb la societat, amb les altres escoles de l'entorn, amb altres institucions de l'entorn, ... busquem una educació complerta. Sovint el que els alumnes aprenen a l'escola és la mateixa societat qui s'ho carrega, i potser que comencem a implicar-nos tots plegats amb l'educació.
La funció directiva, amb més capacitat de lideratge i interlocució, amb l'autoritat suficient i compartida per lluitar per l'excel.lència del centres.
Continuïtat, en els processos educatius, institut-escola, amb la formació professional, amb els ensenyaments artístics.
La definició del Servei Educatiu de Catalunya, i que integra els dos sistemes tradicionals, el públic i el públic concertat. Que busca l'excel.lència i la qualitat.
L'escola pública, en paraules del conseller, "que ha de fixar l'estandart de la qualitat del sistema. I que la volem segura, respectable i conscient de la seva responsabilitat davant la societat. Perquè volem uns ciutadans formats i educats, lliures i responsables".

He de dir que em va sorprendre una nota que un equip de mestres d'una escola han adreçat a les seves famílies anunciant que no s'acullen a la vaga convocada per demà (divisió) però que estan en contra del projecte perquè respresenta una privatització de l'escola pública. Erroni. Em suggereix diverses coses: es necessita clarament més informació del projecte de llei i sense intoxicacions, es necessita generositat i valentia per afrontar canvis (els canvis sempre creen reticiències), es necessita més confiança entre tots els agents implicats en l'educació dels nostres fills i filles començant per més implicació i compromís de les famílies, necessitem que els mestres comptin amb tot el respecte de la societat, (com aquell alumne que s'acomiada del seu mestre: "senyor, quan sigui gran vull ser mestre com vostè"). Es necessita trencar amb el priorisme del no a tot (potser és la postura més fàcil), d'entendre que a més de recursos es necessita revisió i noves eines.

Segur que aquest projecte pot millorar. En el tràmit parlamentari tindrem ocasió, i com ha demanat el conseller: no busqueu un acord de mínims, busqueu un acord de màxims.

El títol d'aquest esrit és el lema de l'escola pública i catalana en el temps de la República i que el conseller ens ha recordat avui.