Directiva europea de retorn

Hi ha moments de difícil gestió per les societats. Crec que ara estem en un d'aquests moments.

La immigració s'ha de governar. Europa necessita una política comuna en matèria d'immigració, atenent a les seves causes i les seves conseqüències, tant pels països d'orígen com pels nostres d'acollida. Hi ha temença per la recessió econòmica i les seves conseqüències socials i és un deure actuar. La immigració ha de ser legal i controlada, tampoc podem ser ingenus. Però no es pot criminalitzar qui es juga la vida fugint de la misèria. Sí a les màfies i els explotadors que s'aprofiten. No es pot permetre la migració dels menors no acompanyats, desheretats de les seves famílies, totalment denunciable. Però no es poden retornar sense la salvaguarda de la convenció dels Drets dels Infants.

Adjunto aquests enllaços, que comparteixo, publicats abans de la votació de la directiva europea de retorn, ahir dijous 18 de juny al Parlament Europeo.
Declaració de la Secretaria d'Immigració del PSC
Article de Jacques Delors i Michel Rocard

Directiva europea de retorn

Hi ha moments de difícil gestió per les societats. Crec que ara estem en un d'aquests moments.

La immigració s'ha de governar. Europa necessita una política comuna en matèria d'immigració, atenent a les seves causes i les seves conseqüències, tant pels països d'orígen com pels nostres d'acollida. Hi ha temença per la recessió econòmica i les seves conseqüències socials i és un deure actuar. La immigració ha de ser legal i controlada, tampoc podem ser ingenus. Però no es pot criminalitzar qui es juga la vida fugint de la misèria. Sí a les màfies i els explotadors que s'aprofiten. No es pot permetre la migració dels menors no acompanyats, desheretats de les seves famílies, totalment denunciable. Però no es poden retornar sense la salvaguarda de la convenció dels Drets dels Infants.

Adjunto aquests enllaços, que comparteixo, publicats abans de la votació de la directiva europea de retorn, ahir dijous 18 de juny al Parlament Europeo.
Declaració de la Secretaria d'Immigració del PSC
Article de Jacques Delors i Michel Rocard

Vacances escolars, mobilització d'avis i àvies

S'expliquen diverses raons de la durada de les vacances escolars d'estiu, des de criteris pedagògics, climàtics, conveni dels mestres,...

L'escola no ha de ser el resultat de la conciliació de la vida laboral dels pares i mares. D'acord. Els infants necessiten un període de descans ampli, i més a l'estiu. D'acord. En contraposició, d'altres criteris pedagògics també assenyalen que un període vacacional tan llarg trenca amb els hàbits d'aprenentatge. En resposta a això, s'anima que els pares s'impliquin en fer junts amb els fills i filles activitats educatives. D'acord, totalment d'acord, ja ens agradaria fer més perquè suposaria disposar de més temps.

Però la realitat s'acaba imposant a,.. als criteris pedagògics? perquè els infants continuen a la mateixa escola amb els casals d'estiu (que fa la mateixa calor que si continuessin les classes). Cert també que són altres activitats que ben organitzades poden oferir molt contingut d'educació en el lleure, però en realitat la seva principal funció és ocupar els infants mentre els pares treballen.

En definitiva, tot un debat que es reprodueix cada any.
Dues qüestions al respecte: crec que sí cal repensar les vacances escolars perquè siguin més i millor repartides en benefici precisament de criteris pedagògics, (i trencar així també amb trimestres massa llargs i estius llarguíssims) i per altra banda no se li pot demanar als pares i mares més qualitat del temps (que cal demanar'ho), si no es replanteja una altra cultura de la gestió del temps que permeti una millor conciliació.

Aquests propers dies per tant, casals d'estiu, i avis i àvies carretejant nens pels parcs assolellats. En qualsevol cas, bones vacances.

Vacances escolars, mobilització d'avis i àvies

S'expliquen diverses raons de la durada de les vacances escolars d'estiu, des de criteris pedagògics, climàtics, conveni dels mestres,...

L'escola no ha de ser el resultat de la conciliació de la vida laboral dels pares i mares. D'acord. Els infants necessiten un període de descans ampli, i més a l'estiu. D'acord. En contraposició, d'altres criteris pedagògics també assenyalen que un període vacacional tan llarg trenca amb els hàbits d'aprenentatge. En resposta a això, s'anima que els pares s'impliquin en fer junts amb els fills i filles activitats educatives. D'acord, totalment d'acord, ja ens agradaria fer més perquè suposaria disposar de més temps.

Però la realitat s'acaba imposant a,.. als criteris pedagògics? perquè els infants continuen a la mateixa escola amb els casals d'estiu (que fa la mateixa calor que si continuessin les classes). Cert també que són altres activitats que ben organitzades poden oferir molt contingut d'educació en el lleure, però en realitat la seva principal funció és ocupar els infants mentre els pares treballen.

En definitiva, tot un debat que es reprodueix cada any.
Dues qüestions al respecte: crec que sí cal repensar les vacances escolars perquè siguin més i millor repartides en benefici precisament de criteris pedagògics, (i trencar així també amb trimestres massa llargs i estius llarguíssims) i per altra banda no se li pot demanar als pares i mares més qualitat del temps (que cal demanar'ho), si no es replanteja una altra cultura de la gestió del temps que permeti una millor conciliació.

Aquests propers dies per tant, casals d'estiu, i avis i àvies carretejant nens pels parcs assolellats. En qualsevol cas, bones vacances.

La maternitat d'Elna

En la presentació que Assumpta Montellà va fer a Mataró, farà potser un parell d'anys, amb motiu del seu llibre La Maternitat d'Elna, ja ens va embolcallar amb aquesta història dramàtica i esperançadora, les dues coses a l'hora. Dramàtica pels fets viscuts per tants exiliats als camps d'Argeles, i esperançadora pel que significà la maternitat, en paraules de la mateixa Elisabeth Eidenbenz, "una illa de pau enmig de l'infern".

Dissabte 14 varem tenir l'ocasió de visitar la maternitat en una sortida privilegiada, amb Assumpta per companyia i guia, i organitzada per l'agrupació del PSC de Mataró. Se'm fa difícil escriure les històries que ens va transmetre (més que explicà) i els sentiments que provoca la descoberta de vides viscudes als límits.

En aquest país s'ha oblidat massa ràpid i masses coses. Potser l'oblit és l'única manera de superar tanta tristesa, potser és supervivència fins i tot. Però cal recuperar la història, les històries, també anònimes i que són les que escriuen la història d'un país. Com a homenatge al valor, als ideals, al patiment. Com a justícia. I com a ensenyança.

La humanitat sempre concedeix dones i homes amb el caràcter suficient per canviar petites coses que poden fer girar el trajecte amarg creat per altres homes. Una d'aquestes petites coses és el bressol que va veure néixer els infants de les mares d'Elna.

Et convido a visitar aquests enllaços per saber-ne més. Segur que descobriràs molt de la nostra pròpia història.
El blog d'Assumpta Montellà
El blog sobre la pel.lícula que Manuel Huerga està realitzant sobre aquests fets
El museu de l'exili. Que comença a tirar endavant al municipi de la Jonquera.
Pots també visitar algunes fotos de la visita a la Maternitat que he penjat al blog a la secció "Imatges", sota l'àlbum "Maternitat d'Elna".

Continuarem.

La maternitat d'Elna

En la presentació que Assumpta Montellà va fer a Mataró, farà potser un parell d'anys, amb motiu del seu llibre La Maternitat d'Elna, ja ens va embolcallar amb aquesta història dramàtica i esperançadora, les dues coses a l'hora. Dramàtica pels fets viscuts per tants exiliats als camps d'Argeles, i esperançadora pel que significà la maternitat, en paraules de la mateixa Elisabeth Eidenbenz, "una illa de pau enmig de l'infern".

Dissabte 14 varem tenir l'ocasió de visitar la maternitat en una sortida privilegiada, amb Assumpta per companyia i guia, i organitzada per l'agrupació del PSC de Mataró. Se'm fa difícil escriure les històries que ens va transmetre (més que explicà) i els sentiments que provoca la descoberta de vides viscudes als límits.

En aquest país s'ha oblidat massa ràpid i masses coses. Potser l'oblit és l'única manera de superar tanta tristesa, potser és supervivència fins i tot. Però cal recuperar la història, les històries, també anònimes i que són les que escriuen la història d'un país. Com a homenatge al valor, als ideals, al patiment. Com a justícia. I com a ensenyança.

La humanitat sempre concedeix dones i homes amb el caràcter suficient per canviar petites coses que poden fer girar el trajecte amarg creat per altres homes. Una d'aquestes petites coses és el bressol que va veure néixer els infants de les mares d'Elna.

Et convido a visitar aquests enllaços per saber-ne més. Segur que descobriràs molt de la nostra pròpia història.
El blog d'Assumpta Montellà
El blog sobre la pel.lícula que Manuel Huerga està realitzant sobre aquests fets
El museu de l'exili. Que comença a tirar endavant al municipi de la Jonquera.
Pots també visitar algunes fotos de la visita a la Maternitat que he penjat al blog a la secció "Imatges", sota l'àlbum "Maternitat d'Elna".

Continuarem.

Una idea de Catalunya

Raimon Obiols explicava en el seu blog que un dels objectius de la convenció pel futur és crear "intel.ligència col.lectiva" en la casa de les esquerres. Em sembla una definició perfecta. Per la necessitat d'intel.ligència política actual, i pel fet que sigui col.lectiva, és a dir, des del debat i la trobada, la reflexió i les idees, ... i sobretot sense complexos. Perquè sovint els partits en tenen massa, de complexos.

Divendres 13 varem presentar el llibre "Una idea de Catalunya" a la llibreria Robafaves de Mataró, amb en Jordi Font com a principal convidat i amb en Pep Puig. És un llibre precisament que vol sumar intel.ligència col.lectiva sobre el catalanisme. I és aire fresc. Crec, que pel que significa d'aportacions diverses, i pel fet de presentar altra manera d'entendre Catalunya, jo diria més real, més positiva, més proactiva, i fugint de la queixa estèril del victimisme.

La legitimitat en democràcia és el pacte, com deia en Jordi Font, i des d'aquest pacte apostem per un model federal. Això sí, tenim una assignatura pendent, la del coratge per fer la pedagogia política d'assumir l'Estat tal i com és, plurinacional. L'estat democràtic precisament és la distribució del poder, també territorial.

Davant la globalitat del món, necessitem de "pactes de les interdependències". És una idea molt suggerent, on els estats nacions perden força davant nous eixos i relacions més dinàmiques. Davant els canvis, deia l'altre dia a Robafaves com ho dic quan tinc oportunitat, també tenim la necessitat de treballar per una idea de Catalunya més atractiva i que sumi majories. Un país amb el que paga la pena identificar-se, perquè dóna oportunitats pel projecte de vida dels individus i perquè convida a compartir un projecte col.lectiu, basat més en el futur que en el passat. En aquest sentit, i recollint elements del debat, la multiculturalitat fragmenta, i la interculturalitat fusiona. Sense aquesta fusió, no hi ha nació.

Foto Jaume Alvarez

Una idea de Catalunya

Raimon Obiols explicava en el seu blog que un dels objectius de la convenció pel futur és crear "intel.ligència col.lectiva" en la casa de les esquerres. Em sembla una definició perfecta. Per la necessitat d'intel.ligència política actual, i pel fet que sigui col.lectiva, és a dir, des del debat i la trobada, la reflexió i les idees, ... i sobretot sense complexos. Perquè sovint els partits en tenen massa, de complexos.

Divendres 13 varem presentar el llibre "Una idea de Catalunya" a la llibreria Robafaves de Mataró, amb en Jordi Font com a principal convidat i amb en Pep Puig. És un llibre precisament que vol sumar intel.ligència col.lectiva sobre el catalanisme. I és aire fresc. Crec, que pel que significa d'aportacions diverses, i pel fet de presentar altra manera d'entendre Catalunya, jo diria més real, més positiva, més proactiva, i fugint de la queixa estèril del victimisme.

La legitimitat en democràcia és el pacte, com deia en Jordi Font, i des d'aquest pacte apostem per un model federal. Això sí, tenim una assignatura pendent, la del coratge per fer la pedagogia política d'assumir l'Estat tal i com és, plurinacional. L'estat democràtic precisament és la distribució del poder, també territorial.

Davant la globalitat del món, necessitem de "pactes de les interdependències". És una idea molt suggerent, on els estats nacions perden força davant nous eixos i relacions més dinàmiques. Davant els canvis, deia l'altre dia a Robafaves com ho dic quan tinc oportunitat, també tenim la necessitat de treballar per una idea de Catalunya més atractiva i que sumi majories. Un país amb el que paga la pena identificar-se, perquè dóna oportunitats pel projecte de vida dels individus i perquè convida a compartir un projecte col.lectiu, basat més en el futur que en el passat. En aquest sentit, i recollint elements del debat, la multiculturalitat fragmenta, i la interculturalitat fusiona. Sense aquesta fusió, no hi ha nació.

Foto Jaume Alvarez

Rañe, president del CTESC

Celebrem al nou president del Consell de Treball Econòmic i Social. Ahir dijous va prendre posesió. En Josep Maria Rañe, sindicalista, ex-conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya, diputat i company del grup socialista, regidor de Sant Feliu, ... i en aquesta legislatura hem compartit despatx i escó de costat al Parlament, i ha estat un plaer.

Ment despera i lúcida, de la gent amb la que aprens perquè agrada conversar. La seva visió de les coses augura una bona feina al CTESC. Enhorabona!!

El blog d'en Josep Maria Rañe. I concretament el seu post al respecte.
El Consell de Treball Econòmic i Social

Rañe, president del CTESC

Celebrem al nou president del Consell de Treball Econòmic i Social. Ahir dijous va prendre posesió. En Josep Maria Rañe, sindicalista, ex-conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya, diputat i company del grup socialista, regidor de Sant Feliu, ... i en aquesta legislatura hem compartit despatx i escó de costat al Parlament, i ha estat un plaer.

Ment despera i lúcida, de la gent amb la que aprens perquè agrada conversar. La seva visió de les coses augura una bona feina al CTESC. Enhorabona!!

El blog d'en Josep Maria Rañe. I concretament el seu post al respecte.
El Consell de Treball Econòmic i Social

Nous accents a la cultura

Les "fàbriques per a la creació" és un dels projectes que inclou el Pla Estratègic de Cultura de Barcelona. Espais recuperats com a laboratori d'experiències, per a la formació, l'assaig, ... i crec que idonis per a crear sinergies de barreja i de producció. Ho ha explicat avui, entre d'altres projectes i idees, en Jordi Martí, delegat de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, en la seva excel.lent compareixença a la Comissió Parlamentària de Política Cultural.

Ha defensat, i estic totalment d'acord, la necessitat de posar l'accent en la producció i en la qualitat d'aquesta. Ja no es tracta només de la difusió de la cultura, en la societat del coneixement, el potencial de les ciutats es caractaritzarà cada vegada més per la seva capacitat de producció de coneixement. I la creació cultural és producció de coneixement.

En el continu urbà que vivim, la cultura també s'ha d'entendre des d'una visió metropolitana. No tant per reforçar centralitat, sinó per distribuir centralitats, precisament.

Mataró i el Maresme podria jugar, o hauria de jugar, un nou paper de centralitat cultural, conjuntament amb d'altres, creant xarxa dins la Regió Metropolitana, per tenir una projecció més enllà també. Cal assumir, però, un nou concepte, un nou accent, en la política cultural. Barcelona no és competència, és oportunitat. Un nou concepte de política cultural sense complexos.

Espais de caràcter municipal com Can Xalant, Ca l'Arenas, l'Aula de teatre i dansa, o espais impulsats per la societat civil com la Casa de la Música Popular, o les diferents escoles de música, o iniciatives nascudes a la ciutat però amb projecció internacional com la Companyia Trànsit de Maria Rovira, ... volen un nou impuls, reconeixement, confiança, projecció, ... i els espais (no només en el sentit físic) i capacitats per a crear sinergies i xarxa, que potenciïn la producció i l'atracció de creadors i de públics. Ha de ser una nova fortalesa de la ciutat.

La política cultural ja no és només la programació per al consum, és especialment la inversió per a la creació. I només així es poden treballar i educar nous públics.

La foto correspon a una fàbrica recuperada per a espais de creació a la ciutat de Roubaix que vaig poder visitar l'any passat. Una experiència de barreja de les arts i els creadors, de producció i difusió cultural, que actua com a nova centralitat, des d'un barri, per a tota la ciutat i que vol atreure també a nous públics i nous sectors.

Nous accents a la cultura

Les "fàbriques per a la creació" és un dels projectes que inclou el Pla Estratègic de Cultura de Barcelona. Espais recuperats com a laboratori d'experiències, per a la formació, l'assaig, ... i crec que idonis per a crear sinergies de barreja i de producció. Ho ha explicat avui, entre d'altres projectes i idees, en Jordi Martí, delegat de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, en la seva excel.lent compareixença a la Comissió Parlamentària de Política Cultural.

Ha defensat, i estic totalment d'acord, la necessitat de posar l'accent en la producció i en la qualitat d'aquesta. Ja no es tracta només de la difusió de la cultura, en la societat del coneixement, el potencial de les ciutats es caractaritzarà cada vegada més per la seva capacitat de producció de coneixement. I la creació cultural és producció de coneixement.

En el continu urbà que vivim, la cultura també s'ha d'entendre des d'una visió metropolitana. No tant per reforçar centralitat, sinó per distribuir centralitats, precisament.

Mataró i el Maresme podria jugar, o hauria de jugar, un nou paper de centralitat cultural, conjuntament amb d'altres, creant xarxa dins la Regió Metropolitana, per tenir una projecció més enllà també. Cal assumir, però, un nou concepte, un nou accent, en la política cultural. Barcelona no és competència, és oportunitat. Un nou concepte de política cultural sense complexos.

Espais de caràcter municipal com Can Xalant, Ca l'Arenas, l'Aula de teatre i dansa, o espais impulsats per la societat civil com la Casa de la Música Popular, o les diferents escoles de música, o iniciatives nascudes a la ciutat però amb projecció internacional com la Companyia Trànsit de Maria Rovira, ... volen un nou impuls, reconeixement, confiança, projecció, ... i els espais (no només en el sentit físic) i capacitats per a crear sinergies i xarxa, que potenciïn la producció i l'atracció de creadors i de públics. Ha de ser una nova fortalesa de la ciutat.

La política cultural ja no és només la programació per al consum, és especialment la inversió per a la creació. I només així es poden treballar i educar nous públics.

La foto correspon a una fàbrica recuperada per a espais de creació a la ciutat de Roubaix que vaig poder visitar l'any passat. Una experiència de barreja de les arts i els creadors, de producció i difusió cultural, que actua com a nova centralitat, des d'un barri, per a tota la ciutat i que vol atreure també a nous públics i nous sectors.

Obama

En el darrer capítol de la temporada de House, de forma molt subtil, es veia una enganxina en la porta del lavabo, change, we can believe in.

Tres raons que em semblen rellevants, molt rellevants, del que significa Barack Obama en la carrera cap a la presidència dels Estats Units.

1. No pertany a l'establishment. Els seus orígens i la seva trajectòria ho diu. Trenca i representa canvi. Change, we can believe in.

2. Suma, encoratja, confia,... gent nova i diferent, noves oportunitats, ... Convida a creure en un projecte que trenca amb el cansament. Nosaltres podem, es pot. Yes we can

3. Transmet emocions. La força de la paraula. La política necessita paraules, missatge, ... crear confiances.

Si vols fer una ullada a la seva campanya Barack Obama

Obama

En el darrer capítol de la temporada de House, de forma molt subtil, es veia una enganxina en la porta del lavabo, change, we can believe in.

Tres raons que em semblen rellevants, molt rellevants, del que significa Barack Obama en la carrera cap a la presidència dels Estats Units.

1. No pertany a l'establishment. Els seus orígens i la seva trajectòria ho diu. Trenca i representa canvi. Change, we can believe in.

2. Suma, encoratja, confia,... gent nova i diferent, noves oportunitats, ... Convida a creure en un projecte que trenca amb el cansament. Nosaltres podem, es pot. Yes we can

3. Transmet emocions. La força de la paraula. La política necessita paraules, missatge, ... crear confiances.

Si vols fer una ullada a la seva campanya Barack Obama

Premis Gimm // Romeria

La ciutat està viva. Els caps de setmana de primavera sempre són plens d'activitat. Aqust any per això, una mica passats per aigua, però no ens queixarem.

La Fundació Gimm ha celebrat la 9a edició dels premis. És una bona manera de reconèixer la tasca que realitzen institucions i persones per la integració i la normalitat de les persones amb discapacitat.

El premi a la institució ha estat per l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet i la Fundació Teatre Alquimistes, que organitzen el Festival Internacional de Teatre Integratiu. Una bona i dinàmica experiència en l'àmbit cultural com a element integrador. El premi a l'empresa, per a DKV Seguros, per ser l'empresa que més quota d'ocupació directa de persones amb discapacitat. La responsabilitat social de les empreses cada vegada hauria de sumar més. El premi al mitjà de comunicació ha estat per a Servimedia, un diari digital sobre discapacitat i que utilitza les noves tecnologies per a la millora de l'accessibilitat a la informació i comunicació. I el premi a la persona per a Montserrat Pous, activista, periodista, lluitadora, ... que dirigeix l'empresa de comunicació InfoPres.

S'ha d'agrair al Gimm els trenta anys treballant en el sector de la discapacitat. Van començar modestament, i han estat capaços de consolidar-se i créixer, a Mataró i al Maresme. Molt, gràcies a la seva tossuderia, necessària quan a més de donar serveis, s'ha de reivindicar i fer visible els que tenen més dificultat per alçar la veu. Una ciutat i una societat més integradora i més accessible, guanya per a tothom. Felicitats al Gimm i la seva presidenta, la Silvia López, i a tots els premiats. I us recomano que feu un cop d'ull als enllaços per saber més d'aquestes experiències.
.................................................................................
Ja van 33 anys de Romeria Rociera de Mataró. A la Casa de Andalucía , organitzadora en els inicis, s'han anat sumant entitats culturals andaluses, i fa anys que s'ha consolidat com un esdeveniment que suma gent. Associacions com La Armonia, Círculo Flamenco, Sabor Andaluz, Hermandaz Rociera Divina Pastora, Hermandaz Rociera de Mataró, ... van néixer per aplegar orígens. No recordo quants anys fa, però ara ja bastants, que l'expressió d'entitats andaluses va ser un esclat a diferents ciutats catalanes, també a Mataró. Una manera de trobar-se, de celebrar, ... que ha aplegat molta gent. No és fàcil mantenir l'activitat i l'atracció. I com tot el sector associatiu en general, tot passa per moments diferents. S'ha de reconèixer les persones que ho fan possible, i cal encoratjar perquè la seva presència a la ciutat sigui en àmbits variats i de participació ciutadana.
La Romeria és un cap de setmana per sortir, visitar les casetes, anar de tapes, gaudir dels balls, conversar, trencar la rutina. I així ha estat.

Premis Gimm // Romeria

La ciutat està viva. Els caps de setmana de primavera sempre són plens d'activitat. Aqust any per això, una mica passats per aigua, però no ens queixarem.

La Fundació Gimm ha celebrat la 9a edició dels premis. És una bona manera de reconèixer la tasca que realitzen institucions i persones per la integració i la normalitat de les persones amb discapacitat.

El premi a la institució ha estat per l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet i la Fundació Teatre Alquimistes, que organitzen el Festival Internacional de Teatre Integratiu. Una bona i dinàmica experiència en l'àmbit cultural com a element integrador. El premi a l'empresa, per a DKV Seguros, per ser l'empresa que més quota d'ocupació directa de persones amb discapacitat. La responsabilitat social de les empreses cada vegada hauria de sumar més. El premi al mitjà de comunicació ha estat per a Servimedia, un diari digital sobre discapacitat i que utilitza les noves tecnologies per a la millora de l'accessibilitat a la informació i comunicació. I el premi a la persona per a Montserrat Pous, activista, periodista, lluitadora, ... que dirigeix l'empresa de comunicació InfoPres.

S'ha d'agrair al Gimm els trenta anys treballant en el sector de la discapacitat. Van començar modestament, i han estat capaços de consolidar-se i créixer, a Mataró i al Maresme. Molt, gràcies a la seva tossuderia, necessària quan a més de donar serveis, s'ha de reivindicar i fer visible els que tenen més dificultat per alçar la veu. Una ciutat i una societat més integradora i més accessible, guanya per a tothom. Felicitats al Gimm i la seva presidenta, la Silvia López, i a tots els premiats. I us recomano que feu un cop d'ull als enllaços per saber més d'aquestes experiències.
.................................................................................
Ja van 33 anys de Romeria Rociera de Mataró. A la Casa de Andalucía , organitzadora en els inicis, s'han anat sumant entitats culturals andaluses, i fa anys que s'ha consolidat com un esdeveniment que suma gent. Associacions com La Armonia, Círculo Flamenco, Sabor Andaluz, Hermandaz Rociera Divina Pastora, Hermandaz Rociera de Mataró, ... van néixer per aplegar orígens. No recordo quants anys fa, però ara ja bastants, que l'expressió d'entitats andaluses va ser un esclat a diferents ciutats catalanes, també a Mataró. Una manera de trobar-se, de celebrar, ... que ha aplegat molta gent. No és fàcil mantenir l'activitat i l'atracció. I com tot el sector associatiu en general, tot passa per moments diferents. S'ha de reconèixer les persones que ho fan possible, i cal encoratjar perquè la seva presència a la ciutat sigui en àmbits variats i de participació ciutadana.
La Romeria és un cap de setmana per sortir, visitar les casetes, anar de tapes, gaudir dels balls, conversar, trencar la rutina. I així ha estat.

Increment de l'Indicador de Renda de Suficiència

Ahir el Ple del Parlament va aprovar per unanimitat l'increment en 1,5% l'Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), a proposta del conseller Castells. L´índex mesura el nivell sota el qual no es pot viure amb dignititat, i determinades prestacions socials econòmiques estan vinculades amb aquest índex. La llei de pressupostos del 2008 fixava 544,48€ al mes i 7.622€ l'any -un increment de 2,4% més que el 2007- però amb aquest augment es situa en 552,44%mesuals i 7.734,16€ anuals. El resultat és que més persones que es troben per sota d'aquesta xifra podran accedir a prestacions socials. S'amplia així el nombre de beneficiaris de les prestacions.

Aquest índex va ser fixat, per primera vegada, amb la "llei 13/2006 de prestacions socials de caràcter econòmic". Abans de la llei, abans del 2006 per tant, determinades prestacions socials, com els complements de pensions no contributives o de viudetat, eren un factor "graciable", en funció de la voluntat del Govern. A partir de la llei, és un dret. I la diferència de concepte és molta i respon així també a una diferència d'entendre la política social dels governs de CIU i dels governs d'esquerra. Necessitàvem un índex que mesurés el nivell sota el qual no es pot viure amb dignitat i per això, per primera vegada, i diferenciada de l'IPREM estatal, es va incorporar en aquesta llei, d'acord amb el Govern i els agents socials i econòmics. Una llei que té com a principal objectiu l'increment dels ingressos de les persones amb menys ingressos, per exemple les no contributives per discapacitat o jubilació.

Aquesta qüestió m'ha portat a repassar algun estudi sobre pobresa a Catalunya. Us recomano un estudi de la Fundació Bofill que podeu consultar al final de l'escrit, on s'analitza no només els índex de pobresa, sinó les dinàmiques que provoquen el risc de pobresa, o l'entrada en cercles tancats dels quals és molt complicat sortir, o els factors necessaris per sortir de situacions de precarietat.

La dada del 18,5% de persones a Catalunya en el llindar de la pobresa em sembla alarmant, tot i ser una mica menys que a Espanya i una mica més que a Europa, però amb valors similars. Alarmant pel que ens ha de qüestionar sobre el repartiment de la riquesa i el repartiment de les oportunitats - tenint en compte el creixement econòmic dels darrers anys i del PIB (3,6% en 2007). Creixement econòmic que no ho és per a tothom per igual.
I és preocupant també la pobresa estructural, és a dir, la pobresa que forma part de certs col.lectius i situacions vitals, i que sembla que s'heretin.

Les prestacions socials de caràcter econòmic volen aflorar ciutadans i ciutadanes d'aquest llindar. L'objectiu és assolir l'Indicador de Renda de Suficiència al 100% el 2010. Però no és suficient. No deixa de ser paliatiu. Cal trencar amb segons quines situacions de "dependència institucional" de persones en edat activa , així com d'infants amb risc de pobresa. I la pobresa actual potser cal mesurar-la no només en termes econòmics, també en termes de recursos personals, d'accés a la informació, a un entorn estable,...

L'educació és el gran instrument per la igualtat d'oportunitats. I cada vegada més.

Si vols saber més:
Llei 13/2006 de prestacions socials de caràcter econòmic
Fundació Bofill. "Dinàmica de la pobresa a Catalunya. Qui entra, qui surt i que es queda."
Intervenció en el Ple del Parlament del conseller Castells

Increment de l'Indicador de Renda de Suficiència

Ahir el Ple del Parlament va aprovar per unanimitat l'increment en 1,5% l'Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), a proposta del conseller Castells. L´índex mesura el nivell sota el qual no es pot viure amb dignititat, i determinades prestacions socials econòmiques estan vinculades amb aquest índex. La llei de pressupostos del 2008 fixava 544,48€ al mes i 7.622€ l'any -un increment de 2,4% més que el 2007- però amb aquest augment es situa en 552,44%mesuals i 7.734,16€ anuals. El resultat és que més persones que es troben per sota d'aquesta xifra podran accedir a prestacions socials. S'amplia així el nombre de beneficiaris de les prestacions.

Aquest índex va ser fixat, per primera vegada, amb la "llei 13/2006 de prestacions socials de caràcter econòmic". Abans de la llei, abans del 2006 per tant, determinades prestacions socials, com els complements de pensions no contributives o de viudetat, eren un factor "graciable", en funció de la voluntat del Govern. A partir de la llei, és un dret. I la diferència de concepte és molta i respon així també a una diferència d'entendre la política social dels governs de CIU i dels governs d'esquerra. Necessitàvem un índex que mesurés el nivell sota el qual no es pot viure amb dignitat i per això, per primera vegada, i diferenciada de l'IPREM estatal, es va incorporar en aquesta llei, d'acord amb el Govern i els agents socials i econòmics. Una llei que té com a principal objectiu l'increment dels ingressos de les persones amb menys ingressos, per exemple les no contributives per discapacitat o jubilació.

Aquesta qüestió m'ha portat a repassar algun estudi sobre pobresa a Catalunya. Us recomano un estudi de la Fundació Bofill que podeu consultar al final de l'escrit, on s'analitza no només els índex de pobresa, sinó les dinàmiques que provoquen el risc de pobresa, o l'entrada en cercles tancats dels quals és molt complicat sortir, o els factors necessaris per sortir de situacions de precarietat.

La dada del 18,5% de persones a Catalunya en el llindar de la pobresa em sembla alarmant, tot i ser una mica menys que a Espanya i una mica més que a Europa, però amb valors similars. Alarmant pel que ens ha de qüestionar sobre el repartiment de la riquesa i el repartiment de les oportunitats - tenint en compte el creixement econòmic dels darrers anys i del PIB (3,6% en 2007). Creixement econòmic que no ho és per a tothom per igual.
I és preocupant també la pobresa estructural, és a dir, la pobresa que forma part de certs col.lectius i situacions vitals, i que sembla que s'heretin.

Les prestacions socials de caràcter econòmic volen aflorar ciutadans i ciutadanes d'aquest llindar. L'objectiu és assolir l'Indicador de Renda de Suficiència al 100% el 2010. Però no és suficient. No deixa de ser paliatiu. Cal trencar amb segons quines situacions de "dependència institucional" de persones en edat activa , així com d'infants amb risc de pobresa. I la pobresa actual potser cal mesurar-la no només en termes econòmics, també en termes de recursos personals, d'accés a la informació, a un entorn estable,...

L'educació és el gran instrument per la igualtat d'oportunitats. I cada vegada més.

Si vols saber més:
Llei 13/2006 de prestacions socials de caràcter econòmic
Fundació Bofill. "Dinàmica de la pobresa a Catalunya. Qui entra, qui surt i que es queda."
Intervenció en el Ple del Parlament del conseller Castells

Jornada sobre immigració amb JSC

Dissabte passat vaig participar en la jornada que varen organitzar les JSC sobre immigració. Va ser a L'Hospitalet de Llobregat i ens va rebre la seva nova alcaldessa, Núria Martín, amb un bon discurs des de la experiència en la gestió de la immigració, i des de la proximitat de viure la ciutat que ara lidera. També en Raul Moreno, primer secretari de les JSC, que va apuntar el compromís de treballar conjuntament amb els joves d'orígen immigrant. I Carlos Serrano, primer secretari de les JSC de L'H, que ens va donar la benvinguda i va obrir la jornada apuntant ja alguns reptes per començar.

Vaig compartir taula amb Dolors Fernández, tinenta d'alcalde i responsable de l'Àrea de Benestar Social de L'H, i amb Ignasi Camos, ara assessor al departament de Presidència de la Generalitat, i durant els mesos del meu pas per la Secretaria d'Immigració, adjunt a la secretaria, gran coneixedor del tema i molta feina des de la Càtedra d'immigració de la Universitat de Girona, però sobretot un gran amic. Més ponents, com representants d'entitats o en Jesús Husillos, el responsable tècnic de les polítiques d'immigració a L'H i que actua i parla des del coneixement pragmàtic de la realitat que trepitja. En Marc Mellado va ser una mica el que ens va embolicar per passar-nos el matí de dissabte reunits. I va ser agradable.

Només alguns apunts al voltant de la jornada, que no són nous, però és bo recordar-los, i que temps tindrem d'anar entrant amb més concreció.

- La immigració s'ha de governar. És fruit del creixement econòmic dels darrers anys i al mateix temps el creixement econòmic en bona part es deu a l'increment de treballadors i treballadores que ha suposat la immigració. Però el creixement tan accelerat provoca impactes que cal saber gestionar.

- La immigració és un fet estructural i fins que no ho hem assumit així, no hem començat a dir les coses pel seu nom i dissenyar polítiques coherents amb la situació. La gestió dels fluxos migratoris és primordial, i el reagrupament familiar necessita d'una revisió que permeti fer una millor previsió.

- Els impactes els veiem als barris i als serveis públics principalment. Per això cal continuar invertint de forma prioritària en les zones urbanes amb mancances i amb una nova tensió que pot provocar la immigració. I per això cal adaptar els serveis públics a la nova realitat: més població i més diversa. Aquesta adaptació ha de ser increment de recursos i noves formes de gestió.

- La necessària coordinació i cooperació de les administracions. I el necessari consens, social i polític, en el Pacte Nacional per a la Immigració que tantes vegades i des de fa anys hem reclamat, al menys des de la nostra organització política.

- L'espai local és l'espai clau per governar la immigració que conviuu a les nostres ciutats. Però per això necessita dels recursos i de l'autoritat (en el sentit de lideratge).

- No només les administracions tenen un paper, la societat civil també i principalment. Per això des d'organitzacions juvenils com la JSC s'ha de fer bona feina d'interlocució, diàleg, i projectes comuns que facilitin el sentiment de pertinença a una societat. Són necessaris vincles per deixar de ser els "nosaltres" i "ells".

Jornada sobre immigració amb JSC

Dissabte passat vaig participar en la jornada que varen organitzar les JSC sobre immigració. Va ser a L'Hospitalet de Llobregat i ens va rebre la seva nova alcaldessa, Núria Martín, amb un bon discurs des de la experiència en la gestió de la immigració, i des de la proximitat de viure la ciutat que ara lidera. També en Raul Moreno, primer secretari de les JSC, que va apuntar el compromís de treballar conjuntament amb els joves d'orígen immigrant. I Carlos Serrano, primer secretari de les JSC de L'H, que ens va donar la benvinguda i va obrir la jornada apuntant ja alguns reptes per començar.

Vaig compartir taula amb Dolors Fernández, tinenta d'alcalde i responsable de l'Àrea de Benestar Social de L'H, i amb Ignasi Camos, ara assessor al departament de Presidència de la Generalitat, i durant els mesos del meu pas per la Secretaria d'Immigració, adjunt a la secretaria, gran coneixedor del tema i molta feina des de la Càtedra d'immigració de la Universitat de Girona, però sobretot un gran amic. Més ponents, com representants d'entitats o en Jesús Husillos, el responsable tècnic de les polítiques d'immigració a L'H i que actua i parla des del coneixement pragmàtic de la realitat que trepitja. En Marc Mellado va ser una mica el que ens va embolicar per passar-nos el matí de dissabte reunits. I va ser agradable.

Només alguns apunts al voltant de la jornada, que no són nous, però és bo recordar-los, i que temps tindrem d'anar entrant amb més concreció.

- La immigració s'ha de governar. És fruit del creixement econòmic dels darrers anys i al mateix temps el creixement econòmic en bona part es deu a l'increment de treballadors i treballadores que ha suposat la immigració. Però el creixement tan accelerat provoca impactes que cal saber gestionar.

- La immigració és un fet estructural i fins que no ho hem assumit així, no hem començat a dir les coses pel seu nom i dissenyar polítiques coherents amb la situació. La gestió dels fluxos migratoris és primordial, i el reagrupament familiar necessita d'una revisió que permeti fer una millor previsió.

- Els impactes els veiem als barris i als serveis públics principalment. Per això cal continuar invertint de forma prioritària en les zones urbanes amb mancances i amb una nova tensió que pot provocar la immigració. I per això cal adaptar els serveis públics a la nova realitat: més població i més diversa. Aquesta adaptació ha de ser increment de recursos i noves formes de gestió.

- La necessària coordinació i cooperació de les administracions. I el necessari consens, social i polític, en el Pacte Nacional per a la Immigració que tantes vegades i des de fa anys hem reclamat, al menys des de la nostra organització política.

- L'espai local és l'espai clau per governar la immigració que conviuu a les nostres ciutats. Però per això necessita dels recursos i de l'autoritat (en el sentit de lideratge).

- No només les administracions tenen un paper, la societat civil també i principalment. Per això des d'organitzacions juvenils com la JSC s'ha de fer bona feina d'interlocució, diàleg, i projectes comuns que facilitin el sentiment de pertinença a una societat. Són necessaris vincles per deixar de ser els "nosaltres" i "ells".