Translate

dilluns, 16 de juny de 2008

La maternitat d'Elna


En la presentació que Assumpta Montellà va fer a Mataró, farà potser un parell d'anys, amb motiu del seu llibre La Maternitat d'Elna, ja ens va embolcallar amb aquesta història dramàtica i esperançadora, les dues coses a l'hora. Dramàtica pels fets viscuts per tants exiliats als camps d'Argeles, i esperançadora pel que significà la maternitat, en paraules de la mateixa Elisabeth Eidenbenz, "una illa de pau enmig de l'infern".

Dissabte 14 varem tenir l'ocasió de visitar la maternitat en una sortida privilegiada, amb Assumpta per companyia i guia, i organitzada per l'agrupació del PSC de Mataró. Se'm fa difícil escriure les històries que ens va transmetre (més que explicà) i els sentiments que provoca la descoberta de vides viscudes als límits.

En aquest país s'ha oblidat massa ràpid i masses coses. Potser l'oblit és l'única manera de superar tanta tristesa, potser és supervivència fins i tot. Però cal recuperar la història, les històries, també anònimes i que són les que escriuen la història d'un país. Com a homenatge al valor, als ideals, al patiment. Com a justícia. I com a ensenyança.

La humanitat sempre concedeix dones i homes amb el caràcter suficient per canviar petites coses que poden fer girar el trajecte amarg creat per altres homes. Una d'aquestes petites coses és el bressol que va veure néixer els infants de les mares d'Elna.

Et convido a visitar aquests enllaços per saber-ne més. Segur que descobriràs molt de la nostra pròpia història.
El blog d'Assumpta Montellà
El blog sobre la pel.lícula que Manuel Huerga està realitzant sobre aquests fets
El museu de l'exili. Que comença a tirar endavant al municipi de la Jonquera.
Pots també visitar algunes fotos de la visita a la Maternitat que he penjat al blog a la secció "Imatges", sota l'àlbum "Maternitat d'Elna".
Continuarem.

4 comentaris:

Glòria ha dit...

Qué bé que has descrit el que transmet l'Assumpta! Com ella diu, no només són importants els personatges coneguts (la història) també ho són les persones anònimes (les històries). Mai obildarem!
Un petó, Consol.
Ara miro les fotos.

Blanca Cabanes ha dit...

L'endemà de visitar la Maternitat, vaig visionar el vídeo del programa que el 33 va emetre, i vaig trobar que era molt millor fer-ho a posteriori.
Ahir vaig anar al Robafaves a comprar-me el llibre i ja estic esperant la tardor per repetir una sortida amb l'Assumpta.
I el que trobo que té més valor és que els instituts comencin a portar-hi els estudiants. Hem de fer de ponts...

MARIAN ha dit...

Quina sortida més intensa, quants sentiments viscuts!! Sí...hem de reivindicar la historia d'un temps que s'ha volgut oblidar.Hem de recuperar la nostra historia.
Petons,
Marian

Consol Prados Martínez ha dit...

Glòria, Marian, Blanca (Neus), gràcies pels vostres comentaris. Teniu raó que s'ha de visualitzar i reinvindicar la història. Els més joves també han de conéixer que va passar al nostre país no fa pas tant. Els drets i llibertats que tenim ara, va costar la vida a molts homes i dones. I cal que ho sàpiguen perquè ho valorin i defensin.
Petons