S'expliquen diverses raons de la durada de les vacances escolars d'estiu, des de criteris pedagògics, climàtics, conveni dels mestres,...
L'escola no ha de ser el resultat de la conciliació de la vida laboral dels pares i mares. D'acord. Els infants necessiten un període de descans ampli, i més a l'estiu. D'acord. En contraposició, d'altres criteris pedagògics també assenyalen que un període vacacional tan llarg trenca amb els hàbits d'aprenentatge. En resposta a això, s'anima que els pares s'impliquin en fer junts amb els fills i filles activitats educatives. D'acord, totalment d'acord, ja ens agradaria fer més perquè suposaria disposar de més temps.
Però la realitat s'acaba imposant a,.. als criteris pedagògics? perquè els infants continuen a la mateixa escola amb els casals d'estiu (que fa la mateixa calor que si continuessin les classes). Cert també que són altres activitats que ben organitzades poden oferir molt contingut d'educació en el lleure, però en realitat la seva principal funció és ocupar els infants mentre els pares treballen.
En definitiva, tot un debat que es reprodueix cada any.
Dues qüestions al respecte: crec que sí cal repensar les vacances escolars perquè siguin més i millor repartides en benefici precisament de criteris pedagògics, (i trencar així també amb trimestres massa llargs i estius llarguíssims) i per altra banda no se li pot demanar als pares i mares més qualitat del temps (que cal demanar'ho), si no es replanteja una altra cultura de la gestió del temps que permeti una millor conciliació.
Aquests propers dies per tant, casals d'estiu, i avis i àvies carretejant nens pels parcs assolellats. En qualsevol cas, bones vacances.
1 comentari:
L'últim apunt sobre els avis i àvies el trobo genial. La tasca social que els nostres grans duen a terme, fent de guarderia gratuita, per tal que els pares puguin fer compatible l'estiu i la feina. Quants records de la meva infància, al costat de la meva àvia a tocar de platja, en un parc, pasejant...
Publica un comentari a l'entrada