Translate

dimecres, 11 de juny de 2008

Nous accents a la cultura

Les "fàbriques per a la creació" és un dels projectes que inclou el Pla Estratègic de Cultura de Barcelona. Espais recuperats com a laboratori d'experiències, per a la formació, l'assaig, ... i crec que idonis per a crear sinergies de barreja i de producció. Ho ha explicat avui, entre d'altres projectes i idees, en Jordi Martí, delegat de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, en la seva excel.lent compareixença a la Comissió Parlamentària de Política Cultural.

Ha defensat, i estic totalment d'acord, la necessitat de posar l'accent en la producció i en la qualitat d'aquesta. Ja no es tracta només de la difusió de la cultura, en la societat del coneixement, el potencial de les ciutats es caractaritzarà cada vegada més per la seva capacitat de producció de coneixement. I la creació cultural és producció de coneixement.

En el continu urbà que vivim, la cultura també s'ha d'entendre des d'una visió metropolitana. No tant per reforçar centralitat, sinó per distribuir centralitats, precisament.

Mataró i el Maresme podria jugar, o hauria de jugar, un nou paper de centralitat cultural, conjuntament amb d'altres, creant xarxa dins la Regió Metropolitana, per tenir una projecció més enllà també. Cal assumir, però, un nou concepte, un nou accent, en la política cultural. Barcelona no és competència, és oportunitat. Un nou concepte de política cultural sense complexos.

Espais de caràcter municipal com Can Xalant, Ca l'Arenas, l'Aula de teatre i dansa, o espais impulsats per la societat civil com la Casa de la Música Popular, o les diferents escoles de música, o iniciatives nascudes a la ciutat però amb projecció internacional com la Companyia Trànsit de Maria Rovira, ... volen un nou impuls, reconeixement, confiança, projecció, ... i els espais (no només en el sentit físic) i capacitats per a crear sinergies i xarxa, que potenciïn la producció i l'atracció de creadors i de públics. Ha de ser una nova fortalesa de la ciutat.

La política cultural ja no és només la programació per al consum, és especialment la inversió per a la creació. I només així es poden treballar i educar nous públics.

La foto correspon a una fàbrica recuperada per a espais de creació a la ciutat de Roubaix que vaig poder visitar l'any passat. Una experiència de barreja de les arts i els creadors, de producció i difusió cultural, que actua com a nova centralitat, des d'un barri, per a tota la ciutat i que vol atreure també a nous públics i nous sectors.