Translate

dijous, 5 de juny de 2008

Increment de l'Indicador de Renda de Suficiència

Ahir el Ple del Parlament va aprovar per unanimitat l'increment en 1,5% l'Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), a proposta del conseller Castells. L´índex mesura el nivell sota el qual no es pot viure amb dignititat, i determinades prestacions socials econòmiques estan vinculades amb aquest índex. La llei de pressupostos del 2008 fixava 544,48€ al mes i 7.622€ l'any -un increment de 2,4% més que el 2007- però amb aquest augment es situa en 552,44%mesuals i 7.734,16€ anuals. El resultat és que més persones que es troben per sota d'aquesta xifra podran accedir a prestacions socials. S'amplia així el nombre de beneficiaris de les prestacions.

Aquest índex va ser fixat, per primera vegada, amb la "llei 13/2006 de prestacions socials de caràcter econòmic". Abans de la llei, abans del 2006 per tant, determinades prestacions socials, com els complements de pensions no contributives o de viudetat, eren un factor "graciable", en funció de la voluntat del Govern. A partir de la llei, és un dret. I la diferència de concepte és molta i respon així també a una diferència d'entendre la política social dels governs de CIU i dels governs d'esquerra. Necessitàvem un índex que mesurés el nivell sota el qual no es pot viure amb dignitat i per això, per primera vegada, i diferenciada de l'IPREM estatal, es va incorporar en aquesta llei, d'acord amb el Govern i els agents socials i econòmics. Una llei que té com a principal objectiu l'increment dels ingressos de les persones amb menys ingressos, per exemple les no contributives per discapacitat o jubilació.

Aquesta qüestió m'ha portat a repassar algun estudi sobre pobresa a Catalunya. Us recomano un estudi de la Fundació Bofill que podeu consultar al final de l'escrit, on s'analitza no només els índex de pobresa, sinó les dinàmiques que provoquen el risc de pobresa, o l'entrada en cercles tancats dels quals és molt complicat sortir, o els factors necessaris per sortir de situacions de precarietat.

La dada del 18,5% de persones a Catalunya en el llindar de la pobresa em sembla alarmant, tot i ser una mica menys que a Espanya i una mica més que a Europa, però amb valors similars. Alarmant pel que ens ha de qüestionar sobre el repartiment de la riquesa i el repartiment de les oportunitats - tenint en compte el creixement econòmic dels darrers anys i del PIB (3,6% en 2007). Creixement econòmic que no ho és per a tothom per igual.
I és preocupant també la pobresa estructural, és a dir, la pobresa que forma part de certs col.lectius i situacions vitals, i que sembla que s'heretin.

Les prestacions socials de caràcter econòmic volen aflorar ciutadans i ciutadanes d'aquest llindar. L'objectiu és assolir l'Indicador de Renda de Suficiència al 100% el 2010. Però no és suficient. No deixa de ser paliatiu. Cal trencar amb segons quines situacions de "dependència institucional" de persones en edat activa , així com d'infants amb risc de pobresa. I la pobresa actual potser cal mesurar-la no només en termes econòmics, també en termes de recursos personals, d'accés a la informació, a un entorn estable,...

L'educació és el gran instrument per la igualtat d'oportunitats. I cada vegada més.

Si vols saber més:
Llei 13/2006 de prestacions socials de caràcter econòmic
Fundació Bofill. "Dinàmica de la pobresa a Catalunya. Qui entra, qui surt i que es queda."
Intervenció en el Ple del Parlament del conseller Castells

video

1 comentari:

Joan Vicenç ha dit...

Uns detalls:

Si l'IRS només ha pujat un 2,4%, ha pujat menys que l'IPC (4,2%). Per tant, s'està rebaixant l'umbral de pobresa i les quantitats que reben molts col·lectius.

S'està fent un ús abusiu de l'IRS en les contraprestacions dels usuaris del programa d'atenció a persones amb discapacitat.

Posaré un article sobre aquest tema al meu bloc.