La línea de Renfe del Maresme és una de les més utilitzades. Es cumpleixen 160 anys del primer tren de la península, entre Barcelona i Mataró. Concretament ahir 28 d'octubre.
Coincidint amb aquesta data, i no com a predeterminació, sinó com a coincidència, avui en la Comissió de Política Territorial del Parlament, hem aprovat una resolució per la qual instem el Govern a demanar al Govern de l'Estat l'agilització i concreció de les inversions previstes en la millora de les estacions del Maresme.
Vull destacar l'acord entre el Govern de l'Estat i el Govern de Catalunya pel qual es van pactar inversions addicionals per un import de 787 M€ a l'inicialment prevista en els Pressupostos Generals de l'Estat del 2008. Aquest acord permet que el Ministeri de Foment inverteixi 355 M€ addicionals destinats a l'impuls de noves estacions ferroviàries i carreteres. Dels 250M€ per a actuacions en la xarxa ferroviària se'n destinaran 125 a la modernització i millora d'estacions, especialment pel que fa a l'accessibilitat i a l'eliminació de barreres arquitectòniques. Són inversions previstes en l'itinerari costaner de les línees de rodalies de Barcelona i amb prioritat a les estacions del Maresme del la línea C1.
Les inversions estan previstes, i el Parlament el que fem és recollir la demanda d'aquesta millora i instar a la concreció de les actuacions. Igualment hem valorat positivament l'acord establert entre els dos Governs, que és el que permet precisament aquestes inversions. No és per res, però tots els grups parlamentaris han estat d'acord en la valoració positiva de l'acord i per això han votat favorablement.
Vull destacar també la tasca d'entitats del Maresme, com el GIMM, que porten anys treballant per la accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques. Millor accessibilitat és millor qualitat de vida, i és per a tothom, especilament per les persones amb mobilitat reduïda.
dimecres, 29 d’octubre del 2008
Millores a les estacions del tren del Maresme
La línea de Renfe del Maresme és una de les més utilitzades. Es cumpleixen 160 anys del primer tren de la península, entre Barcelona i Mataró. Concretament ahir 28 d'octubre.
Coincidint amb aquesta data, i no com a predeterminació, sinó com a coincidència, avui en la Comissió de Política Territorial del Parlament, hem aprovat una resolució per la qual instem el Govern a demanar al Govern de l'Estat l'agilització i concreció de les inversions previstes en la millora de les estacions del Maresme.
Vull destacar l'acord entre el Govern de l'Estat i el Govern de Catalunya pel qual es van pactar inversions addicionals per un import de 787 M€ a l'inicialment prevista en els Pressupostos Generals de l'Estat del 2008. Aquest acord permet que el Ministeri de Foment inverteixi 355 M€ addicionals destinats a l'impuls de noves estacions ferroviàries i carreteres. Dels 250M€ per a actuacions en la xarxa ferroviària se'n destinaran 125 a la modernització i millora d'estacions, especialment pel que fa a l'accessibilitat i a l'eliminació de barreres arquitectòniques. Són inversions previstes en l'itinerari costaner de les línees de rodalies de Barcelona i amb prioritat a les estacions del Maresme del la línea C1.
Les inversions estan previstes, i el Parlament el que fem és recollir la demanda d'aquesta millora i instar a la concreció de les actuacions. Igualment hem valorat positivament l'acord establert entre els dos Governs, que és el que permet precisament aquestes inversions. No és per res, però tots els grups parlamentaris han estat d'acord en la valoració positiva de l'acord i per això han votat favorablement.
Vull destacar també la tasca d'entitats del Maresme, com el GIMM, que porten anys treballant per la accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques. Millor accessibilitat és millor qualitat de vida, i és per a tothom, especilament per les persones amb mobilitat reduïda.
Coincidint amb aquesta data, i no com a predeterminació, sinó com a coincidència, avui en la Comissió de Política Territorial del Parlament, hem aprovat una resolució per la qual instem el Govern a demanar al Govern de l'Estat l'agilització i concreció de les inversions previstes en la millora de les estacions del Maresme.
Vull destacar l'acord entre el Govern de l'Estat i el Govern de Catalunya pel qual es van pactar inversions addicionals per un import de 787 M€ a l'inicialment prevista en els Pressupostos Generals de l'Estat del 2008. Aquest acord permet que el Ministeri de Foment inverteixi 355 M€ addicionals destinats a l'impuls de noves estacions ferroviàries i carreteres. Dels 250M€ per a actuacions en la xarxa ferroviària se'n destinaran 125 a la modernització i millora d'estacions, especialment pel que fa a l'accessibilitat i a l'eliminació de barreres arquitectòniques. Són inversions previstes en l'itinerari costaner de les línees de rodalies de Barcelona i amb prioritat a les estacions del Maresme del la línea C1.
Les inversions estan previstes, i el Parlament el que fem és recollir la demanda d'aquesta millora i instar a la concreció de les actuacions. Igualment hem valorat positivament l'acord establert entre els dos Governs, que és el que permet precisament aquestes inversions. No és per res, però tots els grups parlamentaris han estat d'acord en la valoració positiva de l'acord i per això han votat favorablement.
Vull destacar també la tasca d'entitats del Maresme, com el GIMM, que porten anys treballant per la accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques. Millor accessibilitat és millor qualitat de vida, i és per a tothom, especilament per les persones amb mobilitat reduïda.
diumenge, 26 d’octubre del 2008
Per fi en Roc li ha fet un petó a la Pati Pla
L'esdeveniment del dia ha estat el petó d'en Roc a la Pati Pla. Quina setmana! Noi, cal més decisió!. Sort dels contes que ensenyen tantes coses!. I si no, a veure, com despertes d'un malefici?.No és poca cosa 380.000 persones en la festa dels Supers a l'Anella Olímpica. Molta convocatòria!. I els pares, i les mares (m'ha fet rectificar amb raó una amiga)... vermellosos i acalorats carregant nens a les espatlles, i entrepans, i les ampolletes d'aigua, i la càmera de video, sobretot la càmera i les fotos,... i aguantant estoicament un dia de primavera i bullícia.
Hi ha una etapa de lapsus cultural. Que no preguntin per les darreres novetats de cine, teatre o música. Però amb competències prou demostrades en personatges Disney, en Playmobil o en el gran Doraimon.
Per fi en Roc li ha fet un petó a la Pati Pla
L'esdeveniment del dia ha estat el petó d'en Roc a la Pati Pla. Quina setmana! Noi, cal més decisió!. Sort dels contes que ensenyen tantes coses!. I si no, a veure, com despertes d'un malefici?.No és poca cosa 380.000 persones en la festa dels Supers a l'Anella Olímpica. Molta convocatòria!. I els pares, i les mares (m'ha fet rectificar amb raó una amiga)... vermellosos i acalorats carregant nens a les espatlles, i entrepans, i les ampolletes d'aigua, i la càmera de video, sobretot la càmera i les fotos,... i aguantant estoicament un dia de primavera i bullícia.
Hi ha una etapa de lapsus cultural. Que no preguntin per les darreres novetats de cine, teatre o música. Però amb competències prou demostrades en personatges Disney, en Playmobil o en el gran Doraimon.
dimecres, 22 d’octubre del 2008
Més sobre la Llei d'atenció a la dependència
Hi ha debat sobre la Llei estatal de l'autonomia personal i atenció a la dependència.
Cal recordar on som i d'on venim (la memòria en política és brevíssima). Tenim aquesta llei des del 2006, i el seu total desplegament està previst fins el 2015. I tenim la nova Llei de Serveis Socials de Catalunya ara fa tot just un any, i enguany el Govern ha aprovat la Cartera de Serveis (les prestacions i serveis que garanteixen el dret). Aquests canvis legislatius representen una petita revolució en l'atenció social, un canvi de concepte en la manera d'atendre les persones usuàries i les famílies, en la cooperació necessària entre les administracions, en l'organització, en la necessitat de formar i cobrir nous llocs de treball, ... en el reconeixement d'un dret que és universal. Perquè no era reconegut com a dret abans d'aquest canvi legislatiu. Les persones amb situació de dependència no totes eren ateses per les administracions, ni estaven desplegats tots els serveis necessaris. Fem una mica de memòria.
Si debatem ara com millorar l'aplicació de la llei, és perquè tenim llei, i tenim una bona llei, i és una llei ambiciosa.
Recordo la falta de prioritat en política social dels governs anteriors de CIU i el PP, i recordo que CIU va votar en contra de la llei al Congrés dels diputats. Per tant, ara ni tan sols estaríem en el debat de la seva millora, perquè no en tindríem de llei.
El Llibre Blanc de la dependència, realitzat com a anàlisi previ, feia una previsió del nombre de persones susceptibles a acollir-se a les prestacions i serveis. I la realitat ha superat la previsió. És a dir, ha aflorat al voltant d'un 50% més de persones que no eren ateses per cap circuit, que no existien, que estaven silenciades en la seva dependència. Ara, aquestes persones han entrat en el sistema de benestar. I aquest és un dels motius de les llistes d'espera i la falta de recursos de la memòria econòmica, una realitat que ha superat la previsió. Raó de més que justifica l'expectativa creada. Ara ja no viuen en l'anonimat.
En què hem avançat? unes 30.000 persones que ja tenen el seu Pla d'Atenció; noves prestacions que com a mitjana és de 597€ al mes; prestacions i serveis que són compatibles (un ajut per cuidador no professional amb un servei d'atenció a domicili); la figura de l'Assistent Personal - que representa un canvi de paradigma en l'atenció a les persones amb gran discapacitat física-; els equips de valoració es desplacen a les llars de les persones per estudiar l'entorn i la persona; els/les cuidadors/es no professionals (de la família, més del 80% són dones amb una mitjana d'edat de 50 anys) reben una prestació i formació, i poden cotitzar a la seguretat social,...
És cofoïsme? No. Cal millorar? Sí. Cal que el govern de l'Estat augmenti els recursos, cal millorar el finançament d'acord amb la realitat i cal avançar en eficàcia, millorar els processos per atendre bé les persones, i enfortir les administracions locals com a porta d'entrada dels ciutadans al sistema. S'han creat moltes expectatives? Sí, perquè les necessitats i la demanda és molt alta (ja ho era abans dels 2006 i per això es va començar a prendre mesures), i és molta la inversió per cobrir-la tota.
L'austeritat dels propers pressupostos de les administracions, amb motiu de la crisi econòmica, espanta una mica. Com a qualsevol economia familiar quan vivim temps difícils. També hem de ser realistes. Però s'ha de continuar amb l'esflorç, en la negociació amb l'Estat i en la prioritat per les polítiques socials. No s'aturaran els canvis que hem començat.
Declaracions
Cal recordar on som i d'on venim (la memòria en política és brevíssima). Tenim aquesta llei des del 2006, i el seu total desplegament està previst fins el 2015. I tenim la nova Llei de Serveis Socials de Catalunya ara fa tot just un any, i enguany el Govern ha aprovat la Cartera de Serveis (les prestacions i serveis que garanteixen el dret). Aquests canvis legislatius representen una petita revolució en l'atenció social, un canvi de concepte en la manera d'atendre les persones usuàries i les famílies, en la cooperació necessària entre les administracions, en l'organització, en la necessitat de formar i cobrir nous llocs de treball, ... en el reconeixement d'un dret que és universal. Perquè no era reconegut com a dret abans d'aquest canvi legislatiu. Les persones amb situació de dependència no totes eren ateses per les administracions, ni estaven desplegats tots els serveis necessaris. Fem una mica de memòria.
Si debatem ara com millorar l'aplicació de la llei, és perquè tenim llei, i tenim una bona llei, i és una llei ambiciosa.
Recordo la falta de prioritat en política social dels governs anteriors de CIU i el PP, i recordo que CIU va votar en contra de la llei al Congrés dels diputats. Per tant, ara ni tan sols estaríem en el debat de la seva millora, perquè no en tindríem de llei.
El Llibre Blanc de la dependència, realitzat com a anàlisi previ, feia una previsió del nombre de persones susceptibles a acollir-se a les prestacions i serveis. I la realitat ha superat la previsió. És a dir, ha aflorat al voltant d'un 50% més de persones que no eren ateses per cap circuit, que no existien, que estaven silenciades en la seva dependència. Ara, aquestes persones han entrat en el sistema de benestar. I aquest és un dels motius de les llistes d'espera i la falta de recursos de la memòria econòmica, una realitat que ha superat la previsió. Raó de més que justifica l'expectativa creada. Ara ja no viuen en l'anonimat.
En què hem avançat? unes 30.000 persones que ja tenen el seu Pla d'Atenció; noves prestacions que com a mitjana és de 597€ al mes; prestacions i serveis que són compatibles (un ajut per cuidador no professional amb un servei d'atenció a domicili); la figura de l'Assistent Personal - que representa un canvi de paradigma en l'atenció a les persones amb gran discapacitat física-; els equips de valoració es desplacen a les llars de les persones per estudiar l'entorn i la persona; els/les cuidadors/es no professionals (de la família, més del 80% són dones amb una mitjana d'edat de 50 anys) reben una prestació i formació, i poden cotitzar a la seguretat social,...
És cofoïsme? No. Cal millorar? Sí. Cal que el govern de l'Estat augmenti els recursos, cal millorar el finançament d'acord amb la realitat i cal avançar en eficàcia, millorar els processos per atendre bé les persones, i enfortir les administracions locals com a porta d'entrada dels ciutadans al sistema. S'han creat moltes expectatives? Sí, perquè les necessitats i la demanda és molt alta (ja ho era abans dels 2006 i per això es va començar a prendre mesures), i és molta la inversió per cobrir-la tota.
L'austeritat dels propers pressupostos de les administracions, amb motiu de la crisi econòmica, espanta una mica. Com a qualsevol economia familiar quan vivim temps difícils. També hem de ser realistes. Però s'ha de continuar amb l'esflorç, en la negociació amb l'Estat i en la prioritat per les polítiques socials. No s'aturaran els canvis que hem començat.
Declaracions
Més sobre la Llei d'atenció a la dependència
Hi ha debat sobre la Llei estatal de l'autonomia personal i atenció a la dependència.
Cal recordar on som i d'on venim (la memòria en política és brevíssima). Tenim aquesta llei des del 2006, i el seu total desplegament està previst fins el 2015. I tenim la nova Llei de Serveis Socials de Catalunya ara fa tot just un any, i enguany el Govern ha aprovat la Cartera de Serveis (les prestacions i serveis que garanteixen el dret). Aquests canvis legislatius representen una petita revolució en l'atenció social, un canvi de concepte en la manera d'atendre les persones usuàries i les famílies, en la cooperació necessària entre les administracions, en l'organització, en la necessitat de formar i cobrir nous llocs de treball, ... en el reconeixement d'un dret que és universal. Perquè no era reconegut com a dret abans d'aquest canvi legislatiu. Les persones amb situació de dependència no totes eren ateses per les administracions, ni estaven desplegats tots els serveis necessaris. Fem una mica de memòria.
Si debatem ara com millorar l'aplicació de la llei, és perquè tenim llei, i tenim una bona llei, i és una llei ambiciosa.
Recordo la falta de prioritat en política social dels governs anteriors de CIU i el PP, i recordo que CIU va votar en contra de la llei al Congrés dels diputats. Per tant, ara ni tan sols estaríem en el debat de la seva millora, perquè no en tindríem de llei.
El Llibre Blanc de la dependència, realitzat com a anàlisi previ, feia una previsió del nombre de persones susceptibles a acollir-se a les prestacions i serveis. I la realitat ha superat la previsió. És a dir, ha aflorat al voltant d'un 50% més de persones que no eren ateses per cap circuit, que no existien, que estaven silenciades en la seva dependència. Ara, aquestes persones han entrat en el sistema de benestar. I aquest és un dels motius de les llistes d'espera i la falta de recursos de la memòria econòmica, una realitat que ha superat la previsió. Raó de més que justifica l'expectativa creada. Ara ja no viuen en l'anonimat.
En què hem avançat? unes 30.000 persones que ja tenen el seu Pla d'Atenció; noves prestacions que com a mitjana és de 597€ al mes; prestacions i serveis que són compatibles (un ajut per cuidador no professional amb un servei d'atenció a domicili); la figura de l'Assistent Personal - que representa un canvi de paradigma en l'atenció a les persones amb gran discapacitat física-; els equips de valoració es desplacen a les llars de les persones per estudiar l'entorn i la persona; els/les cuidadors/es no professionals (de la família, més del 80% són dones amb una mitjana d'edat de 50 anys) reben una prestació i formació, i poden cotitzar a la seguretat social,...
És cofoïsme? No. Cal millorar? Sí. Cal que el govern de l'Estat augmenti els recursos, cal millorar el finançament d'acord amb la realitat i cal avançar en eficàcia, millorar els processos per atendre bé les persones, i enfortir les administracions locals com a porta d'entrada dels ciutadans al sistema. S'han creat moltes expectatives? Sí, perquè les necessitats i la demanda és molt alta (ja ho era abans dels 2006 i per això es va començar a prendre mesures), i és molta la inversió per cobrir-la tota.
L'austeritat dels propers pressupostos de les administracions, amb motiu de la crisi econòmica, espanta una mica. Com a qualsevol economia familiar quan vivim temps difícils. També hem de ser realistes. Però s'ha de continuar amb l'esflorç, en la negociació amb l'Estat i en la prioritat per les polítiques socials. No s'aturaran els canvis que hem començat.
Declaracions
Cal recordar on som i d'on venim (la memòria en política és brevíssima). Tenim aquesta llei des del 2006, i el seu total desplegament està previst fins el 2015. I tenim la nova Llei de Serveis Socials de Catalunya ara fa tot just un any, i enguany el Govern ha aprovat la Cartera de Serveis (les prestacions i serveis que garanteixen el dret). Aquests canvis legislatius representen una petita revolució en l'atenció social, un canvi de concepte en la manera d'atendre les persones usuàries i les famílies, en la cooperació necessària entre les administracions, en l'organització, en la necessitat de formar i cobrir nous llocs de treball, ... en el reconeixement d'un dret que és universal. Perquè no era reconegut com a dret abans d'aquest canvi legislatiu. Les persones amb situació de dependència no totes eren ateses per les administracions, ni estaven desplegats tots els serveis necessaris. Fem una mica de memòria.
Si debatem ara com millorar l'aplicació de la llei, és perquè tenim llei, i tenim una bona llei, i és una llei ambiciosa.
Recordo la falta de prioritat en política social dels governs anteriors de CIU i el PP, i recordo que CIU va votar en contra de la llei al Congrés dels diputats. Per tant, ara ni tan sols estaríem en el debat de la seva millora, perquè no en tindríem de llei.
El Llibre Blanc de la dependència, realitzat com a anàlisi previ, feia una previsió del nombre de persones susceptibles a acollir-se a les prestacions i serveis. I la realitat ha superat la previsió. És a dir, ha aflorat al voltant d'un 50% més de persones que no eren ateses per cap circuit, que no existien, que estaven silenciades en la seva dependència. Ara, aquestes persones han entrat en el sistema de benestar. I aquest és un dels motius de les llistes d'espera i la falta de recursos de la memòria econòmica, una realitat que ha superat la previsió. Raó de més que justifica l'expectativa creada. Ara ja no viuen en l'anonimat.
En què hem avançat? unes 30.000 persones que ja tenen el seu Pla d'Atenció; noves prestacions que com a mitjana és de 597€ al mes; prestacions i serveis que són compatibles (un ajut per cuidador no professional amb un servei d'atenció a domicili); la figura de l'Assistent Personal - que representa un canvi de paradigma en l'atenció a les persones amb gran discapacitat física-; els equips de valoració es desplacen a les llars de les persones per estudiar l'entorn i la persona; els/les cuidadors/es no professionals (de la família, més del 80% són dones amb una mitjana d'edat de 50 anys) reben una prestació i formació, i poden cotitzar a la seguretat social,...
És cofoïsme? No. Cal millorar? Sí. Cal que el govern de l'Estat augmenti els recursos, cal millorar el finançament d'acord amb la realitat i cal avançar en eficàcia, millorar els processos per atendre bé les persones, i enfortir les administracions locals com a porta d'entrada dels ciutadans al sistema. S'han creat moltes expectatives? Sí, perquè les necessitats i la demanda és molt alta (ja ho era abans dels 2006 i per això es va començar a prendre mesures), i és molta la inversió per cobrir-la tota.
L'austeritat dels propers pressupostos de les administracions, amb motiu de la crisi econòmica, espanta una mica. Com a qualsevol economia familiar quan vivim temps difícils. També hem de ser realistes. Però s'ha de continuar amb l'esflorç, en la negociació amb l'Estat i en la prioritat per les polítiques socials. No s'aturaran els canvis que hem començat.
Declaracions
dimarts, 21 d’octubre del 2008
diumenge, 19 d’octubre del 2008
Aquest curs escolar
Iniciem al Parlament el tràmit de la Llei d'Educació de Catalunya. Tindrem temps de parlar-ne. I vull parlar perquè crec que és una Llei que fa pas de gegant. Principalment perquè entra en reformes estructurals en el funcionament dels centres i del sistema.Però abans vull destacar algunes dades que ens va presentar la setmana passada el Conseller Maragall en la Comissió Parlamentària d'Educació.
Un curs escolar amb 1.180.460 alumnes. El curs escolar 2002-2003 eren un milió escàs, i des d'aleshores no ha parat de crèixer. Era previsible? en part sí. I els governs anteriors no ho van preveure ni ho van planificar. Hi ha barracons, sí, però al costat de la nova escola en construcció i només pels cursos inicials.
- Creix el pes del sector públic amb el 63,4%, front el 36,6% del sector privat. És a dir, en aquest curs més de 6 de cada 10 alumnes aniran a l'escola pública. I volem que l'escola pública sigui el referent de qualitat.
- Dels prop de 46.756 docents el curs 2002-2003 hem passat a 65.148 actualment.
- La posada en marxa per a la creació de 30.000 places de llars d'infants va donant els seus fruits. El curs 2002-2003 hi havien 465 escoles bressol i enguany són 718.
- S'han construït 65 nous centres, se n'han rehabilitat o ampliat 43, i gairebé 600 centres s'han beneficiat d'actuacions de millora.
- Totes aquestes dades representen un augment molt considerable de les inversions. Mentre a l'any 2002 era de 143,990 milions d'euros, l'any 2008 és de 417,697.
foto El País
Aquest curs escolar
Iniciem al Parlament el tràmit de la Llei d'Educació de Catalunya. Tindrem temps de parlar-ne. I vull parlar perquè crec que és una Llei que fa pas de gegant. Principalment perquè entra en reformes estructurals en el funcionament dels centres i del sistema.Però abans vull destacar algunes dades que ens va presentar la setmana passada el Conseller Maragall en la Comissió Parlamentària d'Educació.
Un curs escolar amb 1.180.460 alumnes. El curs escolar 2002-2003 eren un milió escàs, i des d'aleshores no ha parat de crèixer. Era previsible? en part sí. I els governs anteriors no ho van preveure ni ho van planificar. Hi ha barracons, sí, però al costat de la nova escola en construcció i només pels cursos inicials.
- Creix el pes del sector públic amb el 63,4%, front el 36,6% del sector privat. És a dir, en aquest curs més de 6 de cada 10 alumnes aniran a l'escola pública. I volem que l'escola pública sigui el referent de qualitat.
- Dels prop de 46.756 docents el curs 2002-2003 hem passat a 65.148 actualment.
- La posada en marxa per a la creació de 30.000 places de llars d'infants va donant els seus fruits. El curs 2002-2003 hi havien 465 escoles bressol i enguany són 718.
- S'han construït 65 nous centres, se n'han rehabilitat o ampliat 43, i gairebé 600 centres s'han beneficiat d'actuacions de millora.
- Totes aquestes dades representen un augment molt considerable de les inversions. Mentre a l'any 2002 era de 143,990 milions d'euros, l'any 2008 és de 417,697.
foto El País
dimarts, 7 d’octubre del 2008
dilluns, 6 d’octubre del 2008
Festa a Pineda de Mar
Els hi agrada omplir les places, no tenen remei. Qualsevol excusa és un bon motiu. I divendres els socialistes de Pineda de Mar van omplir la plaça de la Pagesia. Després d'una actuació divertida i bonica, que semblava carnaval de Rio, ens va tocar pujar a l'escenari a en Manel Mas, l'alcalde en Xavi Amor , i jo mateixa. Unes salutacions a les setcentes persones reunides a la plaça, ... i hi ha moments que es barreja els nervis i l'entusiasme a l'hora. Mentrestant militants i voluntaris anaven fent i servint el sopar (amb pagament de tiquet previ). I després ball, per treure's el fred de la nit.
Temes pendents anteriorment a Pineda de Mar es comencen a solucionar, com la depuradora que finalment es construeix a Moltpalau, o la nova escola que s'inaugurà a principis de setembre, o la reserva de terrenys pel nou institut, o els projectes en els que treballa l'Ajuntament pel Passeig Marítim,... L'equip de govern en té ganes, i la gent els acompanya. I no només des de la seriositat i el despatx, que és imprescindible, sinó també des de la proximitat. Com vam veure dissabte a la nit.
Jo crec que en l'acció política és fonamental transmetre, no és només què es diu, sinó com i qui les diu. Perquè al final la gent es mou quan s'identifica amb el seu representant. I no és poca cosa.
Festa a Pineda de Mar
Els hi agrada omplir les places, no tenen remei. Qualsevol excusa és un bon motiu. I divendres els socialistes de Pineda de Mar van omplir la plaça de la Pagesia. Després d'una actuació divertida i bonica, que semblava carnaval de Rio, ens va tocar pujar a l'escenari a en Manel Mas, l'alcalde en Xavi Amor , i jo mateixa. Unes salutacions a les setcentes persones reunides a la plaça, ... i hi ha moments que es barreja els nervis i l'entusiasme a l'hora. Mentrestant militants i voluntaris anaven fent i servint el sopar (amb pagament de tiquet previ). I després ball, per treure's el fred de la nit.
Temes pendents anteriorment a Pineda de Mar es comencen a solucionar, com la depuradora que finalment es construeix a Moltpalau, o la nova escola que s'inaugurà a principis de setembre, o la reserva de terrenys pel nou institut, o els projectes en els que treballa l'Ajuntament pel Passeig Marítim,... L'equip de govern en té ganes, i la gent els acompanya. I no només des de la seriositat i el despatx, que és imprescindible, sinó també des de la proximitat. Com vam veure dissabte a la nit.
Jo crec que en l'acció política és fonamental transmetre, no és només què es diu, sinó com i qui les diu. Perquè al final la gent es mou quan s'identifica amb el seu representant. I no és poca cosa.
Teatre ple de la mà de l'Associació de Malalts d'Alzheimer
foto Cap GrosEl Teatre Monumental de Mataró es va omplir divendres a la nit. Ens va aplegar un concert benèfic organitzat per l'Associació de Malalts d'Alzheimer del Maresme. I com a protagonistes les dues sopranos, Montserrat Caballé i Montserrat Martí a les quals cal agraïr la seva predisposició per una causa justa. Entre el públic, Pasqual Maragall i la seva família, i l'Albert Solé, que fa un temps també va venir a presentar en aquest mateix teatre el seu documental sobre en Jordi Solé Tura.
Però sobretot hem d'agrair la feina de l'Associació, amb l'Ascensió Miró al davant. Només amb energia i tossuderia és possible convocar tanta gent i fer visible les necessitats per afrontar les conseqüències d'aquesta malaltia que abans eren més invisibles. Fa un parell de setmanes també van organitzar una caminata pel Maresme per recollir fons i van participar unes mil persones.
En aquest país, la iniciativa ciutadana sovint ha anat per davant de les respostes de les administracions. La necessitat de les famílies han fet aplegar-se i treballar i reivindicar.
Bona feina.
Teatre ple de la mà de l'Associació de Malalts d'Alzheimer
foto Cap GrosEl Teatre Monumental de Mataró es va omplir divendres a la nit. Ens va aplegar un concert benèfic organitzat per l'Associació de Malalts d'Alzheimer del Maresme. I com a protagonistes les dues sopranos, Montserrat Caballé i Montserrat Martí a les quals cal agraïr la seva predisposició per una causa justa. Entre el públic, Pasqual Maragall i la seva família, i l'Albert Solé, que fa un temps també va venir a presentar en aquest mateix teatre el seu documental sobre en Jordi Solé Tura.
Però sobretot hem d'agrair la feina de l'Associació, amb l'Ascensió Miró al davant. Només amb energia i tossuderia és possible convocar tanta gent i fer visible les necessitats per afrontar les conseqüències d'aquesta malaltia que abans eren més invisibles. Fa un parell de setmanes també van organitzar una caminata pel Maresme per recollir fons i van participar unes mil persones.
En aquest país, la iniciativa ciutadana sovint ha anat per davant de les respostes de les administracions. La necessitat de les famílies han fet aplegar-se i treballar i reivindicar.
Bona feina.
diumenge, 5 d’octubre del 2008
El Debat de Política General
foto Parlament de CatalunyaAquesta setmana hem celebrat al Parlament el Debat de Política General. No faré tota la narració. Sí alguns apunts que destaquen idees que em semblen importants pels moments complicats que vivim.
El discurs d'inici del President Montilla va ser realista i amb voluntat de crear confiança. I aquesta és la responsabilitat dels representants polítics: no es poden amagar el problemes, ni s'ha de ser alarmista. Des de la mesura justa es pot afrontar els reptes.
La crisi econòmica té unes causes llunyanes, però les conseqüències són properes i afecta a les famílies, les empreses i la vida quotidiana. Com deia el President cal tenir perspectiva per fer aflorar els actius que tenim. Algunes mesures:
- Crear clima col.lectiu de confiança. Buscar la corresponsabilitat col.lectiva, la implicació de diferents actors per potenciar sinergies positives. Aquesta ha de ser la cultura del Govern.
- Que ningú resti enrerra. Vetllar per la cohesió social i territorial, protegir els més febles. Assegurar el sistema de benestar.
- Enfortir l'activitat econòmica. La competitivitat significa més inversió en el capital humà, en la recerca i en la innovació.
- Incrementar la inversió pública.
- Administrar els recursos públics amb rigor.
El debat ha tingut moltes paraules per a la crisi econòmica i pel finançament. El President i el Govern actuen amb fermesa i estratègia, fora dels tacticismes que no ens aporten res. I per això recullo algunes afirmacions en aquesta línea del mateix President. "No s'ha confondre l'administració general de l'Estat amb l'Estat, les Comunitats Autònomes també són Estat, i l'Estatut és una llei estatal que s'ha de cumplir". "No renunciar als potents instruments d'autogovern"(davant l'espera de la sentencia del TC i el finançament). I sobretot vull reforçar aquesta idea, ningú té res a guanyar sobre la base d'una frustació col.lectiva. Avís pels que practiquen el tacticisme de torn.
En aquesta mateixa línea també es va expressar Miquel Iceta. "Quin país volem? mai se'n surt des de la queixa, hem de posar en valor els actius, contra els pesimismes i per guanyar més confiança en les fortaleses. La política catalana està més atenta als perjudicis que a les raons, més en les declaracions que en el país i els ciutadans". Com deia al començament, necessitem crear confiances, i crec que és això el que la ciutadania espera dels seus representants.
En el debat sobre la inversió pública d'Estats Units per rescatar la crisi financera, no se'ns pot escapar de cap manera una reflexió: ara l'Estat ha de salvar un sistema que es pensava autosuficient, però ha pogut la cobdícia. Quantes lliçons!! pels que sempre han defensat la llibertat del mercat i la no intervenció pública. O en paraules del mateix Miquel, "una gestió temeraria en una globalitat desregularitzada" que ara han/hem de pagar els ciutadans i ciutadanes. Espero i desitjo que s'aprengui, però no les tinc totes.
Si voleu consultar més informació:
Intervenció del President Montilla // Intervenció de Miquen Iceta // Resolucions aprovades pel Parlament // Documentació sobre el Debat des del Parlament
El Debat de Política General
foto Parlament de CatalunyaAquesta setmana hem celebrat al Parlament el Debat de Política General. No faré tota la narració. Sí alguns apunts que destaquen idees que em semblen importants pels moments complicats que vivim.
El discurs d'inici del President Montilla va ser realista i amb voluntat de crear confiança. I aquesta és la responsabilitat dels representants polítics: no es poden amagar el problemes, ni s'ha de ser alarmista. Des de la mesura justa es pot afrontar els reptes.
La crisi econòmica té unes causes llunyanes, però les conseqüències són properes i afecta a les famílies, les empreses i la vida quotidiana. Com deia el President cal tenir perspectiva per fer aflorar els actius que tenim. Algunes mesures:
- Crear clima col.lectiu de confiança. Buscar la corresponsabilitat col.lectiva, la implicació de diferents actors per potenciar sinergies positives. Aquesta ha de ser la cultura del Govern.
- Que ningú resti enrerra. Vetllar per la cohesió social i territorial, protegir els més febles. Assegurar el sistema de benestar.
- Enfortir l'activitat econòmica. La competitivitat significa més inversió en el capital humà, en la recerca i en la innovació.
- Incrementar la inversió pública.
- Administrar els recursos públics amb rigor.
El debat ha tingut moltes paraules per a la crisi econòmica i pel finançament. El President i el Govern actuen amb fermesa i estratègia, fora dels tacticismes que no ens aporten res. I per això recullo algunes afirmacions en aquesta línea del mateix President. "No s'ha confondre l'administració general de l'Estat amb l'Estat, les Comunitats Autònomes també són Estat, i l'Estatut és una llei estatal que s'ha de cumplir". "No renunciar als potents instruments d'autogovern"(davant l'espera de la sentencia del TC i el finançament). I sobretot vull reforçar aquesta idea, ningú té res a guanyar sobre la base d'una frustació col.lectiva. Avís pels que practiquen el tacticisme de torn.
En aquesta mateixa línea també es va expressar Miquel Iceta. "Quin país volem? mai se'n surt des de la queixa, hem de posar en valor els actius, contra els pesimismes i per guanyar més confiança en les fortaleses. La política catalana està més atenta als perjudicis que a les raons, més en les declaracions que en el país i els ciutadans". Com deia al començament, necessitem crear confiances, i crec que és això el que la ciutadania espera dels seus representants.
En el debat sobre la inversió pública d'Estats Units per rescatar la crisi financera, no se'ns pot escapar de cap manera una reflexió: ara l'Estat ha de salvar un sistema que es pensava autosuficient, però ha pogut la cobdícia. Quantes lliçons!! pels que sempre han defensat la llibertat del mercat i la no intervenció pública. O en paraules del mateix Miquel, "una gestió temeraria en una globalitat desregularitzada" que ara han/hem de pagar els ciutadans i ciutadanes. Espero i desitjo que s'aprengui, però no les tinc totes.
Si voleu consultar més informació:
Intervenció del President Montilla // Intervenció de Miquen Iceta // Resolucions aprovades pel Parlament // Documentació sobre el Debat des del Parlament
Subscriure's a:
Missatges (Atom)