Translate

diumenge, 19 d’octubre de 2008

Aquest curs escolar

Iniciem al Parlament el tràmit de la Llei d'Educació de Catalunya. Tindrem temps de parlar-ne. I vull parlar perquè crec que és una Llei que fa pas de gegant. Principalment perquè entra en reformes estructurals en el funcionament dels centres i del sistema.

Però abans vull destacar algunes dades que ens va presentar la setmana passada el Conseller Maragall en la Comissió Parlamentària d'Educació.
Un curs escolar amb 1.180.460 alumnes. El curs escolar 2002-2003 eren un milió escàs, i des d'aleshores no ha parat de crèixer. Era previsible? en part sí. I els governs anteriors no ho van preveure ni ho van planificar. Hi ha barracons, sí, però al costat de la nova escola en construcció i només pels cursos inicials.
  • Creix el pes del sector públic amb el 63,4%, front el 36,6% del sector privat. És a dir, en aquest curs més de 6 de cada 10 alumnes aniran a l'escola pública. I volem que l'escola pública sigui el referent de qualitat.
  • Dels prop de 46.756 docents el curs 2002-2003 hem passat a 65.148 actualment.
  • La posada en marxa per a la creació de 30.000 places de llars d'infants va donant els seus fruits. El curs 2002-2003 hi havien 465 escoles bressol i enguany són 718.
  • S'han construït 65 nous centres, se n'han rehabilitat o ampliat 43, i gairebé 600 centres s'han beneficiat d'actuacions de millora.
  • Totes aquestes dades representen un augment molt considerable de les inversions. Mentre a l'any 2002 era de 143,990 milions d'euros, l'any 2008 és de 417,697.
Aquestes són les dades. Però podem afegir més, com el Pacte Nacional d'Educació, o la sisena hora. Mirant les xifres podem assegurar que la Llei d'Educació ve acompanyada per una més que visible aposta per la educació, i per l'escola pública. Sens dubte aquestes dades fan el projecte de llei més creïble, al menys pels que volen avançar i no els hi fa por els canvis. Són fets que raonen la voluntat per fer del nostre sistema educatiu un sistema d'èxit i qualitat.

foto El País