Més sobre la Llei d'atenció a la dependència

Hi ha debat sobre la Llei estatal de l'autonomia personal i atenció a la dependència.

Cal recordar on som i d'on venim (la memòria en política és brevíssima). Tenim aquesta llei des del 2006, i el seu total desplegament està previst fins el 2015. I tenim la nova Llei de Serveis Socials de Catalunya ara fa tot just un any, i enguany el Govern ha aprovat la Cartera de Serveis (les prestacions i serveis que garanteixen el dret). Aquests canvis legislatius representen una petita revolució en l'atenció social, un canvi de concepte en la manera d'atendre les persones usuàries i les famílies, en la cooperació necessària entre les administracions, en l'organització, en la necessitat de formar i cobrir nous llocs de treball, ... en el reconeixement d'un dret que és universal. Perquè no era reconegut com a dret abans d'aquest canvi legislatiu. Les persones amb situació de dependència no totes eren ateses per les administracions, ni estaven desplegats tots els serveis necessaris. Fem una mica de memòria.

Si debatem ara com millorar l'aplicació de la llei, és perquè tenim llei, i tenim una bona llei, i és una llei ambiciosa.

Recordo la falta de prioritat en política social dels governs anteriors de CIU i el PP, i recordo que CIU va votar en contra de la llei al Congrés dels diputats. Per tant, ara ni tan sols estaríem en el debat de la seva millora, perquè no en tindríem de llei.

El Llibre Blanc de la dependència, realitzat com a anàlisi previ, feia una previsió del nombre de persones susceptibles a acollir-se a les prestacions i serveis. I la realitat ha superat la previsió. És a dir, ha aflorat al voltant d'un 50% més de persones que no eren ateses per cap circuit, que no existien, que estaven silenciades en la seva dependència. Ara, aquestes persones han entrat en el sistema de benestar. I aquest és un dels motius de les llistes d'espera i la falta de recursos de la memòria econòmica, una realitat que ha superat la previsió. Raó de més que justifica l'expectativa creada. Ara ja no viuen en l'anonimat.

En què hem avançat? unes 30.000 persones que ja tenen el seu Pla d'Atenció; noves prestacions que com a mitjana és de 597€ al mes; prestacions i serveis que són compatibles (un ajut per cuidador no professional amb un servei d'atenció a domicili); la figura de l'Assistent Personal - que representa un canvi de paradigma en l'atenció a les persones amb gran discapacitat física-; els equips de valoració es desplacen a les llars de les persones per estudiar l'entorn i la persona; els/les cuidadors/es no professionals (de la família, més del 80% són dones amb una mitjana d'edat de 50 anys) reben una prestació i formació, i poden cotitzar a la seguretat social,...

És cofoïsme? No. Cal millorar? Sí. Cal que el govern de l'Estat augmenti els recursos, cal millorar el finançament d'acord amb la realitat i cal avançar en eficàcia, millorar els processos per atendre bé les persones, i enfortir les administracions locals com a porta d'entrada dels ciutadans al sistema. S'han creat moltes expectatives? Sí, perquè les necessitats i la demanda és molt alta (ja ho era abans dels 2006 i per això es va començar a prendre mesures), i és molta la inversió per cobrir-la tota.

L'austeritat dels propers pressupostos de les administracions, amb motiu de la crisi econòmica, espanta una mica. Com a qualsevol economia familiar quan vivim temps difícils. També hem de ser realistes. Però s'ha de continuar amb l'esflorç, en la negociació amb l'Estat i en la prioritat per les polítiques socials. No s'aturaran els canvis que hem començat.

Declaracions