S’ha produït el debat amb el resultat previst. De fet, ja s’esperava quan el Parlament de Catalunya va aprovar la proposició de llei. Una demanda per tal que l’Estat cedís la competència per “autoritzar, convocar i celebrar” un referèndum consultiu sobre el futur polític de Catalunya.
Hi ha qui diu que si ja se sabia, no calia portar una proposta que d’entrada ja estava morta. I jo discrepo. Primer perquè és una qüestió de legalitat, el fet "d'acordar" amb l'Estat una mesura d'aquestes característiques, és un pas indispensable. I segon perquè és una qüestió política, i així s'ha pogut celebrar un debat públic i democràtic sobre un tema d’Estat, perquè ho és, i hem pogut escoltar el posicionament de tots els grups parlamentaris al Congrés. Cert per això que es necessita una cuina que no s'ha fet ni volgut fer.
Una altra cosa és analitzar com és que el full de ruta, l’únic full de ruta, que segueix el Govern de Catalunya, el Govern de CIU recolzat per ERC, sigui aquest. I segurament té a veure amb la interpretació d’aquella manifestació multitudinària de l’11 de setembre del 2012 i sobretot com a conseqüència dels mateixos resultats electorals. Perquè també es podien haver fet altres interpretacions, com la recuperació de l’Estatut del 2006, sencer, solucionant jurídica i sobretot “políticament” aquella maleïda sentència del Tribunal Constitucional, o el desplegament del mateix i que té molt de recorregut, i la mateixa reforma de la Constitució, que potser és per on s’hauria de començar. I és amb aquests passos on plantejar la consulta a la ciutadania. S’haurien deixat diferents portes obertes i no una de sola, pas per pas.
En el debat d’ahir va sortir molt la Constitució...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada