Article publicar a CatalunyaPress el 26 de març de 2014
L’altre dia unes senyores em parlaven al bus sobre el que recordaven d’Adolfo Suarez. Em consta que s’han enganxat a la televisió per seguir les imatges d’aquestes jornades, entre l'homenatge personal, el funeral d’Estat i els records del que van viure en aquells anys quan s’accelerava la transició cap a la democràcia. I és que no fa tant, és memòria viva encara.
No faré una valoració política de la figura de Suarez, només destacar el reconeixement a qui va tirar endavant un canvi tant fonamental pel país i per tots, i està bé que li fem i és just. En aquestes notes vull apuntar el que em va suggerir la conversa amb la que iniciava l'article.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada