Article publicat el 29 de gener a CatalunyaPress
La marea
blanca ha aconseguit aturar la privatització de la sanitat pública a la
Comunitat de Madrid i la dimissió del conseller com a conseqüència.
Un fet crec
que extraordinari, tant per la defensa dels serveis públics i els drets
socials, com per la tasca d’una col.lectivitat en defensa del que és
col.lectiu. Posa en contradicció els mals auguris que amenacen amb la
passivitat o la resignació de la societat.
Aquest guany
es suma a d’altres com els aconseguits per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (La
PAH) o les Plataformas d' Estafa Banca. Els noms diuen la cosa. Quelcom es belluga
quan és la mobilització ciutadana la que atura voluntats polítiques, per sobre
o al marge de la tasca de partits de l’oposició i fins i tot de parlaments. Potser
moviments que no es donarien sense aquell 15M.
Hi ha un cert
relat de fons en el nou activisme, i és la constatació de la caducitat de
certes estructures, la crisi de participació política i el dèficit democràtic. Existeix també un element molt inclusiu i d’un potencial singular, que
és la voluntat de construir majories socials. És l'objectiu de compartir amb tanta gent les mateixes fites, o aconseguir que tanta gent s’identifiqui o simpatitzi amb un hashtag (etiqueta), una lluita, o un
raonament. L’encert de la mobilització per la sanitat pública és la construcció
d’espai comú de professionals, veïns i
activistes. O en paraules d’Ada Colau respecte als desnonaments “com fer veure
que és un problema col.lectiu i no un fracàs individual”.
Darrera de
manifestacions i concentracions no hi ha improvització, en tot cas agilitat i
sí una estratègia efectiva que assenyala canvis en l’actuació dels nous
moviments socials. Diria que la base de l’estratègia és creure en la capacitat
de la ciutadania, una ciutadania que és competent per fer un anàlisi de la
realitat i contagiar a més gent. Atorgar aquesta competència als ciutadans sovint és obviat pels partits polítics. En paraules d'alguns dirigents socials, "empoderar els ciutadans". Igual de fonamental és
visualitzar i situar el tema en l’agenda mediàtica, que és un pas per incidir
en l’agenda política – i les xarxes i algun periodisme que encara és periodisme
juguen un paper imprescindible. I l’altre element, més enllà de les
mobilitzacions i la pessió, és actuar amb l’empara de la llei, impulsar accions
legals, una intervenció que neix des del mateix empoderament ciutadà.
Creure en la
capacitat ciutadana, construir majories socials, situar el tema en l’agenda
mediàtica i política, la protesta i la proposta. Tot un decàleg de política des
de la plaça pública.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada