Translate

dimecres, 13 de novembre de 2013

Erasmus i Torquemada

Article publicat a CatalunyaPress el 13 de novembre de 2013

De tots és coneguda la defensa de la “mobilitat exterior” per part de la ministra Bañez, en referència als joves que surten del país a la recerca de millors oportunitats de feina. Potser perquè emigració s'associa a un fet negatiu, la ministra i el seu Govern han trobat aquest eufemisme per matisar el drama que significa haver d’emigrar per falta d’expectatives. Crec que és del tot positiu viure noves experiències laborals, culturals, d’aprenentatge de llengües... però no ho és de positiu quan més que un recorregut complementari i desitjat, és una necessitat fruit de la frustració. Ni a nivell individual ni col.lectiu.

Si realment el Govern veiés que marxar a fora és una oportunitat positiva que cal potenciar en benefici dels individus i del país, és del tot contradictori l’anunci de retallades de les beques Erasmus per part del ministre Wert, no?. Tot aquest afer, ni una cosa ni l’altra. És el problema que té jugar amb eufemismes per tapar la realitat, i és una falta de respecte vers els ciutadans.

Però hi ha molt més. La seqüència d’aquests dies és vergonyosa. Primer, Wert anuncia aquesta retallada amb el curs començat,  el que lògicament provoca l’estupefacció i la incertesa de milers d’estudiants que en aquests moments es beneficien de les beques. Segon, davant el rebombori provocat es justifica que els canvis en les condicions  ve ocasionat pels ajustos europeus (la culpa de Brussel.les) i ja tenim tota la premsa còmplice i “vocera” del PP atacant a Europa com a bons patriotes. Tercer, el comissionat europeu d’educació  desmenteix al ministre i diu ben clar que si el Govern Espanyol retalla és perquè ho fa el Govern Espanyol, i no Brussel.les. És cert que la paraula “rubbish” pot tenir més d’un significat,  però en qualsevol cas crec que denota exasperació i estar ben tip.

Els programes Erasmus han estat i són una oportunitat per ampliar coneixements i per construir l’Europa dels ciutadans. Cert que les beques no cobreixen les despeses que comporta tota l’estada, ni molt menys, però és un al.licient important per molts estudiants sense massa possibilitats econòmiques familiars. No podem renunciar-hi.

Algunes conclusions. Aquest Govern, i en particular aquest ministre, tracten a la ciutadania com si fos immadura; els eufemismes, mentides i tapadores que utilitzen són un signe més de falta de transparència i per tant de dèficit democràtic. Aquesta estratègia no serveix a Europa, potser hem de valorar que les declaracions del comissionat és un símptoma de l’esgotament que els comporta moviments d’aquesta mena. La utilització d’Europa segons convingui és un risc, atenció amb els  “patriotes” que intenten justificar els problemes del seu Govern com a mals que venen de Brussel.les, perquè així pot guanyar terreny l’eurocepticisme (que és molt diferent a confrontar la política europea actual amb alternatives). I veiem una vegada més com es fa una interpretació ideològica de l’austeritat per canviar el model social i el model educatiu i de pensament. Tindrà conseqüències polítiques? Suposo que no, al menys a curt termini, la qual cosa també demostra la frivolitat amb la que s’actua.