Translate

dimecres, 17 de juliol de 2013

Economia del bé comú

Article publicat a CatalunyaPress el 17 de juliol de 203


En l’article d’avui podria parlar de la crisi política i institucional agreujada pel cas Bárcenas i companyia, i la falta de respostes urgents i contundents. Dels partits polítics en general, de les errònies mesures davant la crisi, de l’encaix de Catalunya,… que és el que ven en aquests dies, totalment justificat per altra banda.

Però vull aprofitar per parlar de les iniciatives ciutadanes, que no ocupen espai mediàtic, i sí són realment brots encoratjadors d’un nou model de relacions per a una nova societat. Iniciatives, algunes, que han passat de la indignació al compromís i l’acció. Que prediquen una nova cooperació entre els actors i practiquen noves formes de treball. Redefinint, a parer meu, el mateix concepte de ciutadania, amb nou sentit i més complert. Concretament vull parlar de l'economia del bé comú. 

Davant d’una economia especulativa, premiada per l’acumulació de capital, d’enriquiment ràpid, individualista i amb notables mancances d’ètica, -que és el que ens ha portat a la situació present- neix aquesta nova filosofia basada en valors totalment oposats a l’anterior. Assentada en la solidaritat, la sostenibilitat, en el repartiment just de la riquesa, en unes condicions laborals de qualitat, democràtica i cooperativa amb altres entitats. A més, com a valor afegit, mesura el benefici que aporta a la comunitat. En definitva estem parlant de la responsabilitat social real d’empreses, especialment cooperatives, que han iniciat aquest camí i que s’agrupen per crear noves sinergies en benefici de la pròpia creativitat i viabilitat, i sobretot en benefici del comú. Està demostrat que el cooperativisme és a nivell d'empresa qui millor resisteix a la crisi. Resisteix i creix. Tenim al país una llarga tradició d'iniciatives socials on el compromís és també un dels seus valors.

Sovint les paraules es desgasten, sobretot quan s'utilitzen com a etiquetes. Per això trobo adient un canvi, o un trànsit de concepte, de l’economia social a l’economia del bé comú. Cooperatives, algunes de fa molts anys, d'altres que neixen com a resposta a la crisi. Espais que treballen en finances ètiques, en el món de les assegurances, en cooperació amb economies del tercer món, en l'atenció a les persones, cooperatives de consumidors,… moltes i diverses iniciatives que obren camí i no tenen la necessitat d’esperar les respostes de l’administració, sempre lentes.

Crec que és una aposta realment transformadora que posa de manifest que és possible cercar la viabilitat econòmica amb la responsabilitat social.

Bé comú, concepte así mateix a reivindicar. Bé, com a quelcom que procura un avantatge, un guany, un benefici. Bé com a servei que s’ofereix i que és valorat. Comú, com a mutu, col.lectiu, públic, corporatiu. Valors, per tant, aplicables a altres àmbits, per exemple, a una nova manera d’entendre i gestionar l’espai públic, aquest on confluïm tothom. Una prova són “les ciutats col.laboratives”, experiències que neixen amb l’objectiu de gestionar part del programa de ciutat perquè intenta redefinir usos i espais, optimitzar recursos, treballar en xarxa, i va més enllà de l’admnistració.

Crisi és una conjuntura de canvis, subjecta a incertesa i a evolució. Moments també per al canvi personal i col.lectiu. Un transitar que no ha de ser en negatiu, al contrari, una recerca de renovades idees i maneres de fer, encara que el camí sigui difícil amb les circumstàncies actuals. No és casual que la incertesa sigui un dels motors de l’evolució, biològicament parlant, i crec que aplicable també a nivell social. 

Sovint els canvis es provoquen des de l’interior. Per tot això, la crisi també pot ser una oportunitat per a una nova societat que es construeix des de l’apoderament de la ciutadania i el bé comú. Serveixin aquestes línees per encoratjar a la gent que ho vol fer possible.


Foto CapGros. Yarn Bombing, intervenció a la via pública amb peces de mitja i de ganxet, acció artísitica i reivindicativa.