Menys atur, més precarietat

Article publicat a CatalunyaPress el 5 de juny de 2013

 

Podem dir que la caiguda de l’atur en aquest mes de maig és una dada positiva, sobretot perquè és la millor des del 2007. Positiva com a mínim per a les persones que han trobat feina. Però dubto que esperançadora si s’analitzen algunes dades més.

Pot ser un fet puntual per l’efecte estacional, però no un canvi de tendència, tant de bo fos així. L’efecte estacional assenyala una contractació temporal. Recordem que “els brots verds” o la “sortida del túnel” , sempre surten per aquestes dates. Ocupacions provocades per la temporada turística o ajuntaments que activen ara plans d’ocupació o l’època de les collites, són algunes de les raons. Però veurem què passa a la tardor.

És significatiu i preocupant la reducció de la contractació indefinida i l’increment de la temporalitat i la precarietat laboral comparant amb altres períodes. I més preocupant encara que el Govern espanyol ho valori positivament. Em pregunto en quin mercat laboral s’està pensant i s’està construint. Segurament el que està provocant la reforma laboral i la manca de mirada a llarg termini. Un mercat marcat per la feblesa, la precarietat i la temporalitat, contra la qualitat, tant en la tipologia i diversificació de l'ocupació com en les condicions laborals.

Recordo fa uns anys, bastants, un anunci de moto adreçat als joves amb l'eslògan “el més estable de la teva vida”. Ara pren més vigència que mai. Per a tothom. Per cert, aquesta “mobilitat exterior” dels joves que fins i tot es promou, per no parlar d’emigració en molts casos, així com la descapitalització que patim i ens fa més febles econòmica i socialment. Perquè una cosa és la mobilitat i l’adquisió d'idiomes i d’experiència, totalment positiu, i l’altra la frustació de no trobar sortides al país.

També hi ha altres qüestions que fan baixar la xifra d’atur, però de forma totalment enganyosa, cal dir-ho. Com les persones que s’han esborrat de les llistes de l’atur perquè han esgotat la prestació, els que subsisteixen a estones des de l’economia submergida, i la gent que ja ha desistit d’apuntar-se a les oficines d’ocupació per falta de solucions.

Dada positiva, insisteixo, sobretot pel respir que representa per les 14.800 persones a Catalunya i les 98.000 a l’Estat i per l'entrada a la seguretat social. Però en el seu conjunt consten més aturats que l’any passat i continua augmentant les persones que deixen de percebre cap prestació, fet que provoca una constant increment de la pobresa.

Per això és incomprensible que el Govern espanyol justifiqui aquesta dada gràcies a la política econòmica i a la mateixa reforma laboral. I ni molt menys és cap senyal de la sortida de la crisi. I pel que fa al Govern català, el mateix, no s’hi val anar resistint amb d’altres excuses sense impulsar polítiques actives per l’ocupació de qualitat.

És un respir, però recordem les previsions pessimistes de la setmana passada per part de diferents organismes internacionals. Veig que els governs es limiten a resistir, però no a dissenyar intel.ligentment el futur.

El problema no és el dèficit, és l’atur. Sense reactivació econòmica, i més encara, sense un nou model econòmic, sense creació d’ocupació, dubto que es pugui cumplir amb l'obsessiva reducció del dèficit. Amb una austeritat que està canviant el model social, dubto sobretot que es pugui cumplir amb unes expectatives que siguin esperançadores per diverses generacions  i una societat cohesionada. Així no sortim d’aquest terrible cercle viciós.