Translate

dimecres, 20 de febrer de 2013

Reivindicant la ciutat, reivindicant els ajuntaments

Article publicat a CatalunyaPress el 20 de febrer de 2013

La ciutat és la projecció més propera de la pròpia llar que ens acull en una altra de comunitària. És l’àmbit humà per naturalesa on es desenvolupa la vida i les relacions, on les dinàmiques dels temps que vivim aterren de forma concreta i sovint de manera contundent. La demarcació on la política es defineix com a resposta des de la proximitat, en la gestió dels diferents interessos que conviuen en un mateix espai, en la construcció de benestar i cohesió. La ciutat esdevé un test de la democràcia.

El Govern del PP llença una altra oferta aprofitant la crisi com a excusa per imposar un model recentralitzador que comportaria també més dèficit democràtic. L’anunci de la reforma de les administracions locals coincideix en uns moments on creix el descrèdit de les institucions i de la política i sembla així que traspassa el problema als ajuntaments i als polítics de primera línea que s’hi dediquen. No pot pretendre redimir res amb aquesta reforma, ni el problema del dèficit, ni la confiança en la política. Al contrari, comportaria una gravíssima incongruència.  

No dic que no sigui necessària una reforma de les administracions. Segurament sí, però precisament per refermar el principi de subsidiarietat, per guanyar en eficiència, per evitar duplicitats, per enfortir també l’empoderament de la ciutadania i guanyar en maduresa democràtica. Per contra, intensificar altres nivells d’administració, com les diputacions en detriment dels ajuntaments, és traspassar l'elecció, la presa de decisió i la relació directa dels ciutadans a altres instàncies més opaques.

Veig també una ofensiva que vol substituir la política per la tecnocràcia. El planejament territorial i la governabilitat local també té ideologia. Des de la meva opció, la planificació de serveis i infraestructures ha de respondre a l’objectiu de crear noves oportunitats de progrés, individual i col.lectiu. La finalitat del govern local (més enllà de la gestió dels serveis purament rutinaris) ha de ser la defensa dels drets de ciutadania.
Per altra banda, Catalunya es construeix des de la xarxa de municipis, petites i mitjanes ciutats amb capacitat per crear sinèrgies, que enforteix el país des del dinamisme de les seves ciutats. El municipalisme, que ha defensat tradicionalment el catalanisme.

Molts càrrecs electes treballen amb una alta dosi de voluntariat i vocació de servei. Però el missatge que el govern del PP llença sobre els sous dels regidors i alcaldes en aquests moments s’aprecia com una mena de càstig que encara agreuja més la imatge i la dignitat de la política. El problema no és aquest. Qui es dedicarà a la política local? Els que ja ho tenen resolt per via d’altres negocis? Terreny propici per parar la mà al sobre que pugui caure. Gravíssim error deixar uns governs locals segrestats per altres interessos econòmics o de poder per sobre dels interessos col.lectius.

Quan tot es mou, com està passant, és precisament l’espai públic el que ha de guanyar en protagonisme. La feina, l’educació, l’accés a la cultura, l’empoderament de la ciutadania, la convivència i el conflicte,… les seguretats en definitiva, es reclamen i es gestionen en l’àmbit més comú i proper.

foto Consol Prados