Translate

dimarts, 19 de febrer de 2013

Fi del bipartidisme?

Article publicaat a CatalunyaPress el 6 de febrer de 2013
La situació econòmica i l’accidentada actualitat política es tradueixen en uns mapes electorals inestables i segmentats, tan a nivell nacional com estatal. Amb la rapidesa que tot es mou i amb la fragilitat del moment, veurem si en quelcom més.
Així ho evidencien les últimes enquestes a nivell estatal. Dels darrers  sondejos publicats per GESOP és molt significatiu que el 40% dels enquestats no responguin sobre la intenció directa de vot, que el nivell de confiança vers els dos principals partits, PP i PSOE , caigui fins un 7,5% i un 8,7% respectivament, i que la resposta majoritària sobre quina és la preferència com a president pel que fa als dos líders sigui “cap dels dos”. Per altra banda creixen els partits, fins fa relativament poc, més minoritaris. Caldrà preguntar-se fins a quin punt és conjuntural o premonitza una tendència.

Crec que les democràcies en general tendeixen al bipartidisme. Però també crec que tot dependrà de possibles lideratges amb capacitat de canalitzar de forma més fresca, sincera, pedagògica i innovadora les preocupacions de la gent. Perquè hi ha un cert esgotament de rostres, maneres i idees que en aquests moments inevitablement s’associen al poder. I ara mateix aquest està qüestionat.
Un dels riscos de la volatilitat del moment són els populismes i els falsos profetes, com els postulats de la nova extrema dreta europea. D’això la història ens ha donat prou lliçons.

És necessària i urgent la regeneració del sistema, però crec que abans cal reivindicar la política en sí mateixa. La desconfiança és vers la política o vers els polítics?. Cal recuperar la percepció que la política és útil, que és una eina transformadora de la realitat per a millorar-la, que és la gestió dels diferents interessos que conviuen en el propi espai públic, … Perquè els que més agraeixen la desafecció són els que ja tenen el poder i no volen límits. Aquesta recuperació de la Política en majúscula ha de ser una causa transversal que impliqui a tota la societat, perquè en definitiva el que està en joc és el sistema democràtic i els seus valors i principis.
Estem davant d’un possible canvi de cicle? Els canvis poden ser per a avançar en positiu.

Cal accelerar propostes com la llei de transparència, de finançament dels partits, de mesures contra la corrupció, una nova llei electoral… Però també la defensa que la participació ciutadana no es limita exclussivament amb el vot cada quatre anys, la ciutadania ha de tenir un paper més actiu en la consulta i en la presa de decisions. I cal innovar en els partits, reinventar com a organització de participació, horitzontal i permeable que ha de ser un mitjà, i no una finalitat en sí mateixa. Canvi de cicle però amb més maduresa democràtica.
Mentrestant ahir al Congrés la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca presentava una Iniciativa Legislativa Popular amb el suport de 750.000 firmes i la intervenció de Ada Colau: “si vostès es creuen la democràcia i que el Congrés és un òrgan de representació democràtica, haurien d’escoltar les demandes ciutadanes”.