Artur Mas, president o candidat?

Article publicat a CatalaunyaPress el 26 de setembre de 2012

L’inici del debat de política general s’ha convertit aquest dimarts en l’anunci d’eleccions anticipades per part del President Mas.  Aquesta haurà estat la legislatura més curta des de la represa democràtica.

Tres consideracions.

Primera. Artur Mas ha justificat la seva decisió com a resposta davant la negativa per part del president del govern espanyol al Pacte Fiscal, la qual cosa era del tot previsible. Cert que la potestat de la dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions correspon al president, però Mas ha oblidat que la proposta de Pacte Fiscal és un mandat parlamentari. Mas pren una decisió unilateral sense escoltar ni el Parlament ni les forces polítiques que li van donar recolzament. És una actitud de menysteniment vers les institucions, la resta de partits, i del que representa el diàleg i el pacte en política.

Segona. El discurs inicial del president ha volgut anul·lar, si més no d’entrada, el que correspon a un debat de política general i ha estat més aviat el primer acte de campanya. El debat de política general és l’espai per debatre i contrastar la situació del país i l’acció de govern. Cal fer balanç doncs. El govern de Convergència i Unió ha aplicat durant aquests dos anys un programa basat en l’austeritat com a dogma que ha donat com a resultat més recessió econòmica, més atur, més pobresa i menys progrés. I sí, el moment és d’emergència nacional, perquè és social. I sí, cal amb urgència resoldre el finançament propi de Catalunya. Però ha faltat estratègia per entomar els principals problemes del país. No és creïble que ahir durant la seva intervenció el president critiqués les polítiques d’austeritat imposades per Europa, quan des del primer dia han estat els primers en defensar-les i aplicar-les. Recordem que CIU va votar favorablement amb el PP la Llei d’Estabilitat Pressupostària al Congrés, la del dèficit zero, la que permet mecanismes d’intervenció a les CCAA, la que segons el Consell de Garanties Estatutàries és inconstitucional i vulnera l’autonomia financera de la Generalitat. Contradiccions. Per altra banda, mentre ofereixen “estructures d’estat”, aposten per la privatització de serveis públics. És a dir, per privatitzar el patrimoni col·lectiu i renunciar al control públic de serveis fonamentals com pot ser la sanitat o l’aigua. Contradiccions.

Tercera. Convergència i Unió, i Artur Mas com a candidat, hauran d’explicar a la ciutadania sense ambigüitats què és exactament el que proposen. No s’hi val els eufemismes o les etiquetes tan habituals en el seu llenguatge, “transició nacional”, “estructures d’estat”, “objectius nacionals”...  Cal afrontar el debat sobre l’encaix de Catalunya i Espanya de forma serena, transparent i democràtica. Però que no serveixi per perdre de vista que la solució als problemes actuals dependran de les polítiques que s’apliquin. Segons Mas, les causes són externes. No totes, caldria afegir que les seves polítiques són errònies. No pot afrontar un debat de política general sense assumir responsabilitats de govern com el que és.