Nova Etapa

Aquests darrers nou anys he estat diputada al Parlament de Catalunya pel Partit dels Socialistes de Catalunya. Tres legislatures, tot i que la primera va ser de tres anys i aquesta darrera no ha arribat ni a dos, la legislatura més curta des de la represa democràtica.

Han estat anys intensos, personal i políticament.

Estic orgullosa d’haver viscut els set anys de Govern d’Esquerres amb el President Maragall i amb el President Montilla. Els primers Governs d’Esquerres des de la  recuperació del nostre autogovern. I no només com a diputada. Vaig tenir també la gran responsabilitat de participar del Govern com a Secretària d’Immigració de la Generalitat en aquell període transitori, l’any 2006.

Jo no renuncio a l’obra  que hem executat. Tampoc renuncio als errors, els quals sempre han de ser un aprenentatge per millorar. Però estic convençuda que si no haguéssim fet diverses lleis, algunes de les quals he participat directament, ni les inversions realitzades, Catalunya encara estaria pitjor socialment en aquests moments de crisi. Moltes de les actuacions responien a un gran objectiu de país: el progrés des de la cohesió i l’equitat social i territorial.

Ara tot va tan ràpid que no recordem el camí fet, com l’Estatut del 2006. Pactat i votat al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats, refrendat pel poble de Catalunya, però que de forma totalment qüestionable  va trencar la sentència del Tribunal Constitucional. 

Aquesta darrera legislatura ha estat des de l’oposició, colpejats per una crisi econòmica devastadora que ja va començar anys enrere. En aquests dos anys de govern de Convergència i Unió de polítiques neoliberals, s’ha demostrat que l’austeritat com a dogma és un fracàs tal i com hem anat denunciant. Més recessió econòmica, més pobresa, més risc de trencament social i menys oportunitats per al progrés col.lectiu.

Per això, i especialment en aquests moments de cruïlla, entenc que el projecte nacional ha d’estar íntimament travat amb el projecte social i  de model de país.

La tasca de diputada té una doble vessant, la sectorial i la territorial. He estat portaveu socialista de Polítiques Socials durant les dues primeres legislatures i portaveu de Cultura en aquesta darrera. He participat en comissions parlamentàries com  Cooperació Internacional, Benestar Família i Immigració, Cultura o Educació.

Com a diputada de la Federació del PSC del Maresme, he intentat respondre a les necessitats de la meva comarca. També vull aprofitar per excusar-me si en algun moment no he estat a l’alçada de les expectatives. Crec que cal reconèixer i defensar que els Governs d’esquerres han estat positius pel nostre territori, amb inversions més qualitatives i quantitatives que mai, i pensant en un espai ple d’oportunitats.

En definitiva han estat anys de servei vers els meus conciutadans, així ho he viscut. També un gran aprenentatge, de la política en el sentit més ampli, de la política nacional, de coneixement del país, de la confrontació i la discrepància, del diàleg i el pacte. Com tot, amb la seva cara i la seva creu. Em fa defensar més que mai i aferrissadament els valors de la democràcia.

Ara toca encetar una nova etapa, i no formaré part de les llistes en les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

Fa nou anys em vaig comprometre a desenvolupar aquesta tasca durant dues legislatures, que finalment han estat tres, tot i que aquesta darrera ha estat esquinçada per la meitat.

Sempre he defensat que els càrrecs no són propietat de ningú, sí ho és el compromís. Que la política és més viva quan és d’entrada i sortida i quan ens permet respirar més enllà de la pròpia organització política. I vull ser conseqüent amb el compromís adquirit aleshores.

També cal reconèixer que ara al PSC, a nivell nacional i a la Federació del Maresme, hi ha nous equips directius i és lògic que els nous càrrecs siguin d’acord amb la nova direcció.

Aquests anys he tingut la sort de viure i aprendre al costat de grans companys i companyes, alguns referents polítics no només del nostre partit, sinó del país i del catalanisme polític. El catalanisme que defensem, el que és integrador i transversal, el que ha fet una gran tasca per la unitat del poble i pel progrés de Catalunya. Un capital al que el PSC no pot renunciar de cap de les maneres. Forma part de la nostra trajectòria. Al PSC hi falta gent. I el partit es fa gran des de la diversitat de procedències, trajectòries, generacions, idees,... Per això crec que no avançarem si no és des de la suma i més enllà de les nostres pròpies seus.

Continuaré amb el meu compromís social i polític. Són moments transcendents pel país. No només pel debat sobre el futur encaix de Catalunya i Espanya, també pels moments difícils i  de profunda crisi. Una crisi que la veig en tres dimensions: econòmica, social, i política. Caldrà treballar de valent, fidels als nostres principis, però molt conscients que tot ha canviat, que tot està canviant. Caldrà treballar no només des del Parlament. També des de l’organització (que no és un fi, sinó un instrument, no ho perdem de vista), des dels municipis, i sobretot des de i amb la societat civil organitzada.

Aprofito per agrair als companys i companyes del PSC, del Grup Parlamentari,  del Maresme, agrupacions i grups municipals, la feina conjunta; als companys i companyes diputats d’altres partits que hem compartit aquests anys; als mitjans de comunicació pel seguiment i la disponibilitat; i especialment als ciutadans i ciutadanes per la confiança que han dipositat en el càrrec de representativitat que he exercit.

Han estat anys intensos. He de dir que ha estat una gran responsabilitat i una gran oportunitat,  poder exercir el càrrec de diputada del Parlament de Catalunya, la casa on resideix la sobirania del poble.