L’inici del
debat de política general s’ha convertit aquest dimarts en l’anunci d’eleccions
anticipades per part del President Mas. Aquesta
haurà estat la legislatura més curta des de la represa democràtica.
Tres consideracions.
Primera. Artur
Mas ha justificat la seva decisió com a resposta davant la negativa per part
del president del govern espanyol al Pacte Fiscal, la qual cosa era del tot
previsible. Cert que la potestat de la dissolució del Parlament i la convocatòria
d’eleccions correspon al president, però Mas ha oblidat que la proposta de
Pacte Fiscal és un mandat parlamentari. Mas pren una decisió unilateral sense escoltar
ni el Parlament ni les forces polítiques que li van donar recolzament. És una
actitud de menysteniment vers les institucions, la resta de partits, i del que representa
el diàleg i el pacte en política.
Segona. El
discurs inicial del president ha volgut anul·lar, si més no d’entrada, el que
correspon a un debat de política general i ha estat més aviat el primer acte de
campanya. El debat de política general és l’espai per debatre i contrastar la
situació del país i l’acció de govern. Cal fer balanç doncs. El govern de
Convergència i Unió ha aplicat durant aquests dos anys un programa basat en
l’austeritat com a dogma que ha donat com a resultat més recessió econòmica,
més atur, més pobresa i menys progrés. I sí, el moment és d’emergència nacional,
perquè és social. I sí, cal amb urgència resoldre el finançament propi de
Catalunya. Però ha faltat estratègia per entomar els principals problemes del
país. No és creïble que ahir durant la seva intervenció el president critiqués les
polítiques d’austeritat imposades per Europa, quan des del primer dia han estat
els primers en defensar-les i aplicar-les. Recordem que CIU va votar
favorablement amb el PP la Llei d’Estabilitat Pressupostària al Congrés, la del
dèficit zero, la que permet mecanismes d’intervenció a les CCAA, la que segons
el Consell de Garanties Estatutàries és inconstitucional i vulnera l’autonomia
financera de la Generalitat. Contradiccions. Per altra banda, mentre ofereixen “estructures
d’estat”, aposten per la privatització de serveis públics. És a dir, per
privatitzar el patrimoni col·lectiu i renunciar al control públic de serveis
fonamentals com pot ser la sanitat o l’aigua. Contradiccions.
Tercera. Convergència
i Unió, i Artur Mas com a candidat, hauran d’explicar a la ciutadania sense
ambigüitats què és exactament el que proposen. No s’hi val els eufemismes o les
etiquetes tan habituals en el seu llenguatge, “transició nacional”,
“estructures d’estat”, “objectius nacionals”...
Cal afrontar el debat sobre l’encaix de Catalunya i Espanya de forma
serena, transparent i democràtica. Però que no serveixi per perdre de vista que
la solució als problemes actuals dependran de les polítiques que s’apliquin. Segons
Mas, les causes són externes. No totes, caldria afegir que les seves polítiques
són errònies. No pot afrontar un debat de política general sense assumir
responsabilitats de govern com el que és.
1 comentari:
Consol, et parla un ex militant socialista del Maresme.
Si us plau, no decepcioneu més a la gent i al poble de Catalunya.
Ara toca defensar el federalisme? Quan Espanya ha estat 30 anys sense fer-nos cas? A vosaltres tampoc.
Esteu perdent votants, militants, personalitats destacades del PSC...
Canvieu! bé, si no voleu ser únicament un partit minoritari en una futura Catalunya independent.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada