El passat 26 de març es va convocar el Consell de l'Institut Municipal d'Educació, presidit aquell dia per l'alcalde, per presentar i aprovar la proposta de preus públics dels serveis municipals d'educació pel curs 2012-2013. Els preus de les Escoles Bressol Municipals, l'Escola Municipal de Música, escola d'adults de Can Noé, Insitut Miquel Biada i el centre de Tres Roques.
Tots els grups municipals, llevat de CIU evidentment, i tots els membres del Consell, vam votar en contra de la proposta. Les raons eren més que óbvies: un desmesurat augment dels preus, i la falta de diàleg per part del Govern que ni tan sols havia fet cap pas per tenir assegurat els vots. Vaig haver de recordar a l'alcalde que el Consell Plenari de l'IME (de fet, com altres organismes de participació) no és el consell d'administració de la seva empresa, i que el Govern està en absoluta minoria. És a dir, que fem política, i que si la política necessita de la negociació i en temes tan sensibles com l'educació, un Govern en minoria encara necessita més l'acord. I l'acord és negociació.
Temps que es perd per no fer bé les coses.
Finalment es van aprovar els preus públics d'educació en el darrer Ple Municipal del 3 de maig, sobre la base d'una nova proposta de preus molt més ajustada i raonable en termes generals. Cal constatar que si hem evitat que les famílies paguin molt més, ha estat pel PSC i la resta de grups de l'oposició. El Govern ha rectificat. També vam votar una moció per unanimitat reclamant a la Generalitat el pagament i la quantitat que pertoca (austera) als ajuntaments, perquè és cert, i entenem el Govern de la ciutat, de la dificultat que representa la reducció de les aportacions per les finances municipals per tal de mantenir els serveis públics en plenes condicions.
Un dels motius pels quals en la primera proposta dels preus de les escoles bressol les famílies havíen d'assumir augments entre el 10 o el 20% , és per l'incompliment de la Generalitat de pagar el que li toca als ajuntaments. Com ja vaig dir, aquest incompliment no l'han d'assumir les famílies. El Govern de la Generalitat ha retallat l'aportació a les escoles bressol municipals un 44% del pressupost, trencant amb el compromís institucional amb els ajuntaments, i incomplint la Llei. I el mateix passa amb les aportacions a les escoles municipals de música. Aquesta mesura fa perillar l'actual sistema d'aquests serveis públics.
Algú pot argumentar, i de fet ho fan, que la situació econòmica és molt difícil. Res a dir, cert. Però dues qüestions: demostrat que les retallades indiscriminades no reactiven l'economia ni l'ocupació i creen més frustació, i que retallar en educació és letal per a la cohesió i és renunciar a invertir en un capital humà ben preparat, amb talent i coneixement, que és precisament el que necessitem per afrontar millor el futur i construir un nou model econòmic.
Darrera de la reducció dràstica del pressupost d'educació (més del 13% de reducció acumulat en els darrers dos anys) veiem quelcom encara més preocupant. Veiem un canvi de model de les polítiques educatives.
Alguns exemples prou significatius: la supressió de la 6a hora de les escoles públiques, la falta de col.laboració i fins i tot supressió dels Plans d'Entorn, la retallada en les beques, la supressió de subvencions a les AMPES (menyspreant el paper fonamental de la participació de les famílies), la falta d'ambició pel que fa a les obres i infraestructures necessàries, l'anul.lació de "l'institut-escola", la paràlisi del desplegament de la Llei d'Educació de Catalunya, les dràstiques reduccions a les escoles bressol i escoles municipals de música,... Decisions que perjudiquen molt seriosament el nostre sistema educatiu i especialment el sistema públic.
A les decisions del Govern de la Generalitat se sumen les decisions i retallades anunciades pel ministre Wert. Ens trobem per tant davant un alarmant canvi de model. En aquest sentit CIU i PP sumen per canviar el model educatiu. Ens trobem una vegada més davant la crisi com a coartada per canviar el model social, o si més no i a parer meu, davant una errònia interpretació de com gestionar la crisi pensant en el futur. Segurament és una qüestió d'ideologia.
El que es retalli en educació i formació ens empobreix com a país, trenca la igualtat d'oportunitats i posa en risc la cohesió. El que es retalli en educació ho pagaram molt més car sense cap mena de dubte.
Per tot això al Ple de Mataró del maig, més enllà d'aprovar uns preus públics, convenia posar de manifest els riscos que representa per la nostra ciutat l'actual política del Govern de la Generalitat, i depén com actui el Govern Municipal, de moment desorietat, i la prova és la rectificació dels preus públics davant la sol.litud. Mataró des de fa anys va fer una aposta per l'educació i uns serveis de qualitat, assumint sovint competències que no li tocaven. Encara tenim prou dèficits pel que fa als nivells de formació de la població (i ho trobo del tot prioritari).
Com hem reclamat el PSC així com altres grups municipals i representants del Consell Plenari de l'Institut Municipal d'Educació, cal fer un debat a fons per prendre les decisions adequades que la ciutat necessita. I per defensar l'educació com a fonament de la cohesió i el progrés individual i col.lectiu. Els riscos són molt evidents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada