Translate

divendres, 1 d’octubre de 2010

Relats del moment

És difícil escriure a la velocitat del pensament i dels esdeveniments en els que tinc l'oportunitat d'accedir. Perquè realment és una oportunitat i així ho celebro. Per això he pensat obrir una nova categoria, relats del moment, com a recull breu d'allò que ha esdevingut durant la setmana i és bo donar-hi un parell de voltes. Espero que la meva constància i el temps no em traicionin i sigui una secció setmanal. Acompanyo l'escrit amb una de les meves fotos, perquè les imatges també ens il.lustren.

El blog és una bona eina per posar ordre a les idees i compartir-les. Avui precisament es celebra l'edició de PremisBlocsCatalunya que tenim l'honor d'acollir a Mataró, la primera activitat de l'Auditori Tecnocampus. Repassant els finalistes, m'alegra veure com creem pensament, personal i col.lectiu, amb tot el potencial que ens aporten les noves tecnologies. La informació és més accessible, i les experiències, personals i col.lectives, guanyen en difusió i creen xarxa. Són també noves oportunitats d'aprenentatge.

Un parell d'articles de la setmana.
Josep Ramoneda escrivia a El Pais un molt interessant escrit, "El sadismo político ordinario". Un molt bon anàlisi sobre "l'exercici de cinisme polític, disposat a despertar les baixes passions de la ciutadania", arran de l'operació de Sarkozy amb els gitanos romanesos. Amb una darrera conclusió: la capacitat d'infecció que té aquestes pràctiques i els seus terribles perills. I un destacat: la funció del governant no és crear problemes de convivència sinó resoldre'ls.

Jose Maria Mena, exfiscal en cap de Catalunya també ens proporcionava l'altre dia un article sobre la justícia, i cal agrair que des del món de la judicatura algú, i amb la seva autoritat, sigui tan sincer i clar. "Justicia parada" fa un símil del funcionament de la justícia amb el servei ferroviari, i amb una fina ironia parla del "del tren del Palau" que ens desconcerta a tots per la seva lentitud i l'amago de denunciables interessos.

Aquesta setmana també s'ha produït la vaga general convocada pels sindicats en contra de les reformes del Gobierno. Crec que molts l'hem viscuda amb el "corazón partío". Perquè reformes s'han de fer, són inevitables per afrontar la crisi econòmica. Però ens resistim també a que el mercat continuï posant en jaque als governs i no hi hagi càstic per a les pràctiques i per als que precisament han provocat aquesta situació. Des de la dreta hi ha hagut una ofensiva clara contra els sindicats. Ramoneda també ho deia l'altre dia en un article: "Los sindicatos estorban. Desde que Thatcher los aplastó en el Reino Unido, el tiro al sindicalista ha sido el deporte favorito en los sectores más conservadores. El argumento con que disimular las ganas de allanarse el camino con la reducción de les derechos socials siempre es el mismo: los sindicatos son un anacronismo". Cal combatre aquesta nova ofensiva contra la política i contra la participació política i sindical. No sé d'on vaig recollir la frase, però convé recordar-la "els treballadors i treballadores no tenim accés als mecanismes de poder, però sí a la política".

Vaig assistir al debat organitzat per la Taula del Tercer Sector de Catalunya, "Crisi, Polítiques socials i Tercer Sector" a l'auditori de CaixaForum. Em quedo amb alguns apunts dels ponents. Gregorio Rodríguez Cabrero, apuntava com a principal objectiu estratègic de les polítiques socials la inclusió, des d'un cercle virtuós d'ocupació estable, protecció i serveis públics. Joan Majó ens alertava de com garantir els serveis públics i les prestacions amb l'actual tendència demogràfica a Europa, quan d'aquí a 30 anys hi hauran (serem) 90 milions de persones passives més que ara, i 70 milions de persones actives menys que ara. Alarmant!. Em va agradar dues aportacions de Majó: "aquesta crisi és la crisi del mercat, demostra que no es regula sol, i caldria aprofitar-ho"; i per altra banda la seva defensa de la tasa sobre transaccions financeres especulatives.

Dijous al vespre, també al Tecnocampus, Marina Geli presentava el seu llibre "Endreçar l'ànima". És d'agrair que algú ens parli a l'ànima. En una barreja encisadora de reflexions polítiques, quotidianes, d'història de vida, d'experiència de gestió, de pensament,... Marina ens va apropar al que hi ha darrera d'una opció i passió política. Molt agradable. Joan Antoni Baron, en la seva presentació va reconèixer els valors de la consellera: compromís, treball, proximitat i sentiments. Recomano llegir la seva presentació que ha publicat al seu bloc. Estic d'acord amb la companya Geli, "necessitem endreçar també l'ànimca col.lectiva".

I per acabar un text que m'envia una amiga, del llibre de Clarissa Pinkola "Dones que corren amb els llops": "diuen que tot el que nosaltres estem buscant també ens busca a nosaltres i que, si ens quedem quiets ens trobarà (...) Quan arribi, no et moguis. Descansa. Ja veuràs el que passa a continuació".