Quina malaltia aquesta, que ens roba el més íntim i valuós.
Hi ha molta gent que no es resisteix i treballa plantant-li cara. Com l'Associació de Familiars d'Alzheimer del Maresme. Fa anys que treballa i ara compta amb uns 500 socis. Estan a l'Hotel d'Entitats de la Fundació Hospital de Mataró. Va ser una gran idea i una preciosa aposta crear aquests espais per entitats que treballen en el camp social. Sempre he dit que són organitzacions amb pura vocació pública, que actuen donant suport a les persones i les famílies, creen serveis, i són veritables lobby en el sentit més positiu de la paraula (per cert, lobby de l'anglès "espera o saló d'entrada").
El projecte més ambiciós de l'entitat ha estat posar en marxa un Centre de Dia per a malalts d'Alzheimer. Avui és una realitat. Està ubicat en els locals municipals del carrer Carlemany. També aquests locals tenen la seva història. Fa anys l'Ajuntament de Mataró va fer una aposta per construir habitatge públic en terrenys d'equipaments (ho recordo perfectament perquè vaig participar activament com a regidora de joventut) i aprofitar els baixos per equipaments públics relacionats amb els usuaris de les vivendes. Varem ser pioners en el que després han estat els pisos assistits i la vivenda de lloguer pública en zona d'equipament als nostres municipis.
Però tornant a l'Associació, han estat valents, només el coratge fa avançar, i ara gestionen el Centre de Dia de 49 places, especialitzat en la malaltia d'alzheimer, amb programes i terapies novedoses i serveis pels usuaris i les seves famílies. Aquesta entitat té una ànima, la sra. Miró i les persones que treballen des del voluntariat.
El proper diumenge tenim una fita a Mataró, "III Mataró camina per l'Alzheimer". La inscripció és de 7€ els adults i 4 els infants i la recaptació anirà per l'Associació i els programes que desenvolupen. Avui, dijous, porten 2.5oo inscripcions, la fita és de 3.000 i crec i desitjo que arribin. A més és una caminada bonica per l'entorn del nostre espai natural.
"Vull ajudar a derrotar aquesta malaltia. Personal i col.lectivament. Enlloc no està escrit que hagi de ser invencible" Pasqual Maragall. Recordo també la tristesa que em va produir quan Maragall va fer públic la seva malaltia, i la tossuderia amb la que va expressar aquest compromís, els Jocs Olímpics, l'Estatut, la lluita contra l'alzheimer. I la seva Fundació ja camina i és un espai que vol ser internacional. Ara s'ha presentat al Festival de Cinema de Sant Sebastià el documental "Bicicelta, cuchara, manzana", dirigida per Carles Bosch, i narra l'experiència de Maragall, la seva família i la fundació en la lluita contra l'alzheimer.
Albert Solé, merescut galardonat amb els premis Gaudí i Goya l'any 2009 ens va sacsejar amb el documental "Bucarest, la memòria perduda". Per la trajectòria personal i política de Jordi Solé Tura, i pel que suposa aquesta malaltia que tot ho esborra.
Compromís el de crear una associació per donar respostes a les dificultats de la malaltia com l'Associació de Familiars Alzheimer Maresme, emprenedoria de crear un centre de dia especialitzat com el de Mataró, valentia en dir-ho públicament quan ets una personalitat pública, valentia en portar-ho a la gran pantalla quan és una història també pròpia. Fortalesa de les persones cuidadores. Surt de l'anonimat el patiment de la gent i de moltes famílies.
Compromís, valentia, fortalesa, tossuderia, per fer front als laberints de la memòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada