Translate

divendres, 30 d’abril de 2010

En defensa de l'Estatut

Després de tot el que s'ha escrit i dit arran de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, només em permeto alguns apunts.

Dijous 29 d'abril varem aprovar al Parlament una resolució per majoria més que absoluta de la que vull destacar especialment la defensa unitària que fem de la constitucionalitat de l'Estatut i la defensa de la seva legitimitat, després de ser aprovat per les Corts, el Parlament de Catalunya i refrendat pel poble català. Des d'aquesta convicció instem també totes les institucions de l'Estat a respectar-lo i complir-lo.
Ho hem dit en moltes ocasions, l'Estatut és més que una llei orgànica, és un pacte polític.

Tot aquest procés ens està comportant malauradament molt de desgast, tant per Catalunya com per Espanya. Desgast que soscava la convivència i la confiança vers les institucions. El Partit Popular juga des de la més absoluta irresponsabilitat confrontant pobles, deslegitimant les institucions, i portant al límit i més enllà les regles del joc. I el Tribunal Constitucional, després de cinc intents de sentències fallides, després d'haver superat el mandat part dels seus membres, i després del bloqueig sobre la seva renovació, inevitablement està qüestionat. No la institució, que quedi clar, sinó aquesta situació.

Crec que hores d'ara tothom agraeix el lideratge del President Montilla en la recerca de la unitat i en la resposta davant la situació. Contundència i claredat en la defensa de l'Estatut, i no altres vies o aventures que no ens porten enlloc.
El discurs de Miquel Iceta durant el debat de la resolució al Parlament va ser magnífic, i vull destacar un missatge, el missatge que llençava en nom dels socialistes catalans a tots els demòcrates i progressistes d'Espanya: "aquí no només està en joc l'Estatut, aquí està en joc una determinada interpretació de la Constitució".

He recuperat Una història optimista, de Jordi Solé Tura, que arran dels treballs de la Constitució al 1978 escrivia el següent: "Però el tema principal de totes les xerrades, de tots els col.loquis, de tots els articles i de totes les entrevistes era el tema de l'autonomia de Catalunya i del federalisme com a projecte essencial del futur Estat democràtic (...) Personalment creia -i així ho explicava una i cent vegades- que el futur Estat democràtic s'hauria d'organitzar com un Estat Federal, és a dir, com un sistema general d'autonomies, amb tres d'elles especials -Catalunya, Euskadi i Galícia- però amb unes competències generals que fessin possible un veritable autogovern de totes (...) També creia que el nou Estat democràtic havia d'assegurar una nova redistribució dels recursos públics (...) i que aquella redistribució només seria factible en el marc d'un sistema descentralitzat i federal".

I segueixo el seu escrit amb el que em sembla més significatiu: "Creia igualment que per aconseguir un canvi d'aquelles dimensions seria decisiva l'empenta de l'esquerra catalana unida en un mateix projecte i capaç de vèncer, precisament per la seva unitat i la seva força, els residus jacobins que hi havia en les files del PSOE i del PCE, i de convèncer els seus dirigents d'acceptar i liderar aquell canvi fonamental del model d'Estat, com així va ser".

I així va ser, com diu Solé Tura, el que ha fet possible el desplegament de l'Estat de les autonomies, la unitat i el lideratge de les forces progressites i els socialistes en particular, i així ha estat en els inicis de la reforma actual dels Estatuts de les diferents comunitats autònomes. I així haurà de ser des de la ferma voluntat d'avenç i convivència, des de la unitat, no només catalana, sinó dels demòcrates i progessistes de tot l'Estat, com cada vegada que s'ha treballat pel progrés del nostre sistema. És evident que la dreta no ho farà, ben al contrari, ho intenta evitar amb totes les seves armes com estem veient. S'ha demostrat suficientment que la seva proclama "España se rompte" només és un espantall, i és la mateixa dreta rabiosa la que provoca trencaments.

Estem en una batalla de les idees. I una vegada més, la unitat haurà de vèncer en benefici del progrés del nostre sistema, en benefici de la convivència a Catalunya i a Espanya, en benefici de la confiança vers les institucions, i en benefici de la mateixa Constitució i en defensa de les regles del joc.

Proposta de resolució del Parlament per demanar la renovació del Tribunal Constitucional
Discurs de Miquel Iceta en el debat parlamentari de la resolució
Roda de premsa del President Montilla