Gestionar responsablement la incertesa

"El progresismo está hoy allá donde se ponen en marcha procesos para configurar el futuro desconocido, donde se gestiona responsablemente la incertidumbre". Daniel Innerarity, El futuro y sus enemigos, Una defensa de la esperanza política.

Torno amb la qüestió de la "tiranía del corto plazo". Bé perquè la política està massa subjecta als mandats electorals, bé perquè està immersa en la cultura del zapping, o perquè la confrontació política és massa esclava de la immediatesa, ... el cas és que sovint falta trajectòria i el relat per explicar-ho, "donde no se prepara el futuro, la política se limita a gestionar el presente", continua Innerarity. I estic d'acord. Quina gestió del present sense pensar el futur? la gestió del present tindrà conseqüències en el futur, per a bé o malament. La gestió de la "proximitat" és important, i necessària, però dins una trajectòria, de configuració del futur col.lectiu, i que la gent té el dret de conèixer. Preparant el futur potser és com la política pot generar confiances, o dit d'una altra manera, gestionant responsablement, les incerteses, és guanyar confiances. Perquè tenim crisis de confiances (en molts sentits i no només en l'àmbit de la política).

Avui hem celebrat un nou acte de la CausaComuna, Després de la crisi: respostes i models de sortida de la crisi global, amb un molt bon cartell que podeu consultar. I justament és això, mirada llarga, per configurar, col.lectivament, com volem sortir d'aquesta crisi. Col.lectivament significa que algú ho ha de liderar i ho ha de compartir i buscar les complicitats, i això és el que ha de fer la política. Una gestió responsable no és la de l'alarmisme ni les lectures massa fàcils que alguns practiquen (els grups de l'oposició per exemple, "quan pitjor, millor"), però que no serveixen per a res. És el realisme i la capacitat d'explicar senzillament el que passa, el que pot passar, i com actuar. I evidentment actuar, i actuar col.lectivament amb un lideratge convincent.
M'agrada, gestionar la incertesa, guanyar confiança. Gens fàcil, però un bon mandat! i crec també que una demanda, encara que sigui de forma callada o en forma d' expressió abstencionista.

I pel que fa a les respostes de sortida de la crisi global, em quedo amb dues apostes: talent i ética. Dues paraules que contenen tot! i que cal desplegar molt!.

(foto collita pròpia)

Gestionar responsablement la incertesa

"El progresismo está hoy allá donde se ponen en marcha procesos para configurar el futuro desconocido, donde se gestiona responsablemente la incertidumbre". Daniel Innerarity, El futuro y sus enemigos, Una defensa de la esperanza política.

Torno amb la qüestió de la "tiranía del corto plazo". Bé perquè la política està massa subjecta als mandats electorals, bé perquè està immersa en la cultura del zapping, o perquè la confrontació política és massa esclava de la immediatesa, ... el cas és que sovint falta trajectòria i el relat per explicar-ho, "donde no se prepara el futuro, la política se limita a gestionar el presente", continua Innerarity. I estic d'acord. Quina gestió del present sense pensar el futur? la gestió del present tindrà conseqüències en el futur, per a bé o malament. La gestió de la "proximitat" és important, i necessària, però dins una trajectòria, de configuració del futur col.lectiu, i que la gent té el dret de conèixer. Preparant el futur potser és com la política pot generar confiances, o dit d'una altra manera, gestionant responsablement, les incerteses, és guanyar confiances. Perquè tenim crisis de confiances (en molts sentits i no només en l'àmbit de la política).

Avui hem celebrat un nou acte de la CausaComuna, Després de la crisi: respostes i models de sortida de la crisi global, amb un molt bon cartell que podeu consultar. I justament és això, mirada llarga, per configurar, col.lectivament, com volem sortir d'aquesta crisi. Col.lectivament significa que algú ho ha de liderar i ho ha de compartir i buscar les complicitats, i això és el que ha de fer la política. Una gestió responsable no és la de l'alarmisme ni les lectures massa fàcils que alguns practiquen (els grups de l'oposició per exemple, "quan pitjor, millor"), però que no serveixen per a res. És el realisme i la capacitat d'explicar senzillament el que passa, el que pot passar, i com actuar. I evidentment actuar, i actuar col.lectivament amb un lideratge convincent.
M'agrada, gestionar la incertesa, guanyar confiança. Gens fàcil, però un bon mandat! i crec també que una demanda, encara que sigui de forma callada o en forma d' expressió abstencionista.

I pel que fa a les respostes de sortida de la crisi global, em quedo amb dues apostes: talent i ética. Dues paraules que contenen tot! i que cal desplegar molt!.

(foto collita pròpia)

Raons per creure en Europa (3)

3. Una veu única i ferma al món: en polítiques dignes i de benestar, en la lluita contra el canvi climàtic, en pau i seguretat.

Europa ens protegeix i ens impulsa al món. Un espai únic de llibertat, pau i Estat de Benestar, que cal conservar i ampliar, i sobretot exportar amb les bones pràctiques i la cooperació. Amb el Pacte Social Europeu de Progrés, amb el pacte europeu sobre els salaris i el treball decent, en la protecció dels drets de la ciutadania i els deures com a corresponsabilitat de l'espai públic i comú.

Europa ha de ser la força global progressista de la lluita contra el canvi climàtic, prendre la iniciativa. Liderar donant exemple, amb una Política Energètica Comuna Europea basada en la sostenibilitat, la seguretat i la independència energètica, la diversitat de les fonts, i la solidaritat entre els Estats membres.

Europa com a soci per a la pau, la seguretat i el desenvolupament. La pau i el desenvolupament és garantia de seguretat, per als europeus i per al món. Els DDHH són els mateixos per a Europa que per a la Xina o l'Islam. La seguretat es garanteix amb la cooperació i no la violència. Reforçar les relacions amb els països veïns, i la resolució de conflictes, especialment a Orien Pròxim i a la Mediterrània i Nord d'Àfrica.

La globalització crea deseigualtats i riscos, i Europa com a actor global pot fer-hi molt més si té una veu comuna i més forta al món i cap a dins de la mateixa Europa.

Raons per creure en Europa (3)

3. Una veu única i ferma al món: en polítiques dignes i de benestar, en la lluita contra el canvi climàtic, en pau i seguretat.

Europa ens protegeix i ens impulsa al món. Un espai únic de llibertat, pau i Estat de Benestar, que cal conservar i ampliar, i sobretot exportar amb les bones pràctiques i la cooperació. Amb el Pacte Social Europeu de Progrés, amb el pacte europeu sobre els salaris i el treball decent, en la protecció dels drets de la ciutadania i els deures com a corresponsabilitat de l'espai públic i comú.

Europa ha de ser la força global progressista de la lluita contra el canvi climàtic, prendre la iniciativa. Liderar donant exemple, amb una Política Energètica Comuna Europea basada en la sostenibilitat, la seguretat i la independència energètica, la diversitat de les fonts, i la solidaritat entre els Estats membres.

Europa com a soci per a la pau, la seguretat i el desenvolupament. La pau i el desenvolupament és garantia de seguretat, per als europeus i per al món. Els DDHH són els mateixos per a Europa que per a la Xina o l'Islam. La seguretat es garanteix amb la cooperació i no la violència. Reforçar les relacions amb els països veïns, i la resolució de conflictes, especialment a Orien Pròxim i a la Mediterrània i Nord d'Àfrica.

La globalització crea deseigualtats i riscos, i Europa com a actor global pot fer-hi molt més si té una veu comuna i més forta al món i cap a dins de la mateixa Europa.

Raons per creure en Europa (2)

2. Actuar contra la crisi, preveure d'altres crisis

Aquesta és una crisi global i necessita de respostes globals. Els Estats, les Autonomies, les Regions, poden i han d'impulsar polítiques pròpies: pal.liatives (pensant sobretot en els que més pateixen la crisi, treballadors, famílies i empreses), de curt i mig termini i estratègiques (que provoqui els canvis suficients per sortir enfortits). Però no tindran tot el seu impacte si no s'acctua de forma més global, més federativa, més internacional.

Perquè el món s'ha fet petit. Les distàncies ja no es mesuren en kilòmetres, sinó en temps. Perquè les economies són més interdependents. Perquè el creixement econòmic dels darrers anys no s'ha traduït en progrés per a tothom. Perquè és una crisi financera, de valors, de comportament. Perquè encara existeixen els paradisos fiscals. Perquè els mercats tenen més poder que la política, perquè,...

1. Reformar els mercats financers perquè estiguin al servei de l'economia real, l'ocupació i el creixement.

2. Una estratègia europea per a l'ocupació i el creixement sostenible i intel.ligent.

3. Garantir que treballadors i empreses es beneficiïn de la transformació econòmica.

Del Manifest del Partit Socialista Europeu, eleccions 2009

Dibuix de Quino

Raons per creure en Europa (2)

2. Actuar contra la crisi, preveure d'altres crisis

Aquesta és una crisi global i necessita de respostes globals. Els Estats, les Autonomies, les Regions, poden i han d'impulsar polítiques pròpies: pal.liatives (pensant sobretot en els que més pateixen la crisi, treballadors, famílies i empreses), de curt i mig termini i estratègiques (que provoqui els canvis suficients per sortir enfortits). Però no tindran tot el seu impacte si no s'acctua de forma més global, més federativa, més internacional.

Perquè el món s'ha fet petit. Les distàncies ja no es mesuren en kilòmetres, sinó en temps. Perquè les economies són més interdependents. Perquè el creixement econòmic dels darrers anys no s'ha traduït en progrés per a tothom. Perquè és una crisi financera, de valors, de comportament. Perquè encara existeixen els paradisos fiscals. Perquè els mercats tenen més poder que la política, perquè,...

1. Reformar els mercats financers perquè estiguin al servei de l'economia real, l'ocupació i el creixement.

2. Una estratègia europea per a l'ocupació i el creixement sostenible i intel.ligent.

3. Garantir que treballadors i empreses es beneficiïn de la transformació econòmica.

Del Manifest del Partit Socialista Europeu, eleccions 2009

Dibuix de Quino