Portes obertes a les mesquites

La millor manera d'establir coneixements és obrir les portes. Així ho van fer les mesquites de moltes ciutats catalanes dissabte a la tarda. Vaig poder visitar Al-Ouahda de Mataró i Camí de la Pau al Raval de Barcelona (aquesta darrera amb la presència del president Montilla) i com és costum, prendre un te hospitalari. La incorporació de més d'un milio de persones en menys de 10 anys a Catalunya ha canviat els nostres barris i les nostres ciutats. Pluralitat comporta més complexitat. I el paisatge ens ha canviat. Gent i molta vinguda d'arreu. Anirem parlant de tot això, en aquest post però, una mica de pluralitat religiosa, també coincidint amb la tramitació parlamentària del Projecte de Llei d'espais de culte.

Cal felicitar la iniciativa de convidar els veïns i veïnes a visitar les mesquites musulmanes. Segurament amb un dia no n'hi ha prou, la convivència es guanya en el que és quotidià. Conec prou bé l'experiència de Mataró. Més enllà de la resolució dels espais de culte, cal destacar el treball comú entre les associacions musulmanes i d'altres ciutadanes i amb el mateix ajuntament. La convivència cívica i pacífica (com deia dissabte el President) és el bé més preuat que tenim. La visualització dels espais de culte és oportunitat per combatre les desconfiances. Les desconfiances mútues.

L'obertura d'oratoris musulmans ha ocasionat sovint conflictes de difícil mediació. La llibertat de culte és un dret fonamental. Els poders públics han d'intervenir quan és un dret reconegut per la constitució i quan la religió és una expressió "privada"?. El problema amb el que ens trobem és que tot i ser un dret constitucional, la incertesa, el desconeixement (que neix de forma natural davant els canvis i el que és diferent), o en alguns casos la utilització de mala fe, ens provoca conflictes veïnals. I sí, cal mediació i criteris normalitzats i per a tothom per part dels poders públics. Vetllar per la convivència i garantir els drets fonamentals. Els espais de culte han de ser espais dignes, i per tant, d'acord amb a les normatives. Però no n'hi haurà prou. Es necessita provocar apropaments, diàleg, i un esforç per combatre algunes imatges en negatiu. Malauradament hi ha conflictes al món que no ens ajuden en absolut.

Un altre debat, interessant, sobre l'Islam. Un Islam que serà europeu?. Ho deixo aquí i obert al debat.

Dissabte vaig poder saludar persones de diferents confessions. El diàleg interreligiós ha d'ajudar en aquest camí d'apropaments. Cadascú prega al seu déu, i tothom pot,ha, de compartir un espai públic que és comú. No guanyarem si es crea una pluralitat de comunitats sense compartir l'espai públic comú. Obrir les portes és una bona iniciativa.