Hi ha dues maneres d'entendre i afrontar la crisi: restablir les condicions rellençant l'economia dins el sistema actual; o la recerca d'altres paradigmes des d'una presa de consciència universal afegint els valors de la creativitat, la solidaritat i la simplicitat. La primera està en mans del governs, la segona en mans de tothom. Cada vegada hi ha més gent que busca la segona, és la societat civil com actor polític. La situació actual és resultat del paradigma actual "l'avidez del corto plazo". Paraules de Chico Whitaker en la 12 Nit de la Solidaritat de Mataró. Recuperar confiances en l'economia, en la política, ... segurament és recuperar la confiança en les persones mateixes. Whitaker, com a cofundador del Foro Social Mundial, fa aquesta defensa i transmet aquest optimisme. L'extensió de moviments, bones pràctiques, organitzacions,... societat organitzada en definitiva que jugarà cada vegada més un paper d'actor polític. El canvi de paradigma, segons Whitaker, és canviar també el concepte del "viure bé", d'un frenètic i fals consumisme al viure en sintonia amb la resta i amb la natura.
Darrerament, per casualitat, o no, cau a les meves mans referències justament sobre el que déia Chico, "l'avidez del corto plazo". Aplicable a la crisi (guanyar diners i el més ràpid possible), però també a altres aspectes de la vida, pública i privada (la política del zàping, o els contes en 1 minut). I em quedo també amb una expressió que Whitaker utilitza sovint, "comunicar hacia afuera". Umm, la política necessita comunicar cap a fora, precisament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada