Un recorregut per la ciutat informal. Per la ciutat que no es planifica des dels poders públics, la que es fa per necessitat. Un passeig amb documentació, fotografia i testimonis de les barraques de Barcelona al llarg del s.XX. Els anys 30, i dels anys 50 als 70. Autoconstruccions de la immigració. I alguns fets que s'han convertit en símbols com el sevillano.
Una bona exposició per no perdre la memòria de la construcció de les ciutats. Vaig tenir ocasió de visitar-la aquesta setmana al Museu d'Història de la Ciutat. Tot i que estava previst la seva finalització pel febrer, s'ha ajornat fins finals d'abril.
El barraquisme horitzontal es va fer desaparèixer per un nou barraquisme vertical. Grans blocs de pisos petits en mig d'un espai que no era espai públic. L'espai públic el va fer el veïnatge amb el seu activisme en molts casos.
No és un tema nou, però em serveix per recuperar una part de la nostra història propera, que és molt nostra, i és molt propera. Més enllà de les condicions infrahumanes que convivien amb la "ciutat formal", vull destacar els moviments i la lluita contra el barraquisme i la dignitat dels barris, on varen participar veïns i veïnes, gent catalana d'orígen i d'esquerres, l'església de base, ... creant, també, un sentiment de comunitat i de pertinença molt arrelat, i una identitat pròpia i forta d'alguns barris, i que encara hi és per a molts. Alguns d'aquests moviments van coincidir amb la lluita contra el franquisme, el que va fer més fortes les sinergies dels moviments obrers i d'esquerres. Causes comunes i visibles, molt visibles.
Coincidint amb la celebració dels 30 anys d'ajuntaments democràtics, quants canvis! en tan poc temps. Els primers ajuntaments miraven per la finestra i les polítiques a realitzar eren molt clares. Ara la mirada ha de ser més profunda i l'anàlisi més complexe. Per molt que alguns intentin obviar, Catalunya s'ha fet des de les ciutats. I es fa des de les ciutats. La intervenció dels ajuntaments en els "barris de la immigració" ha estat clau, per dignitat i per justícia. I ara continua sent clau, amb noves realitats i per tant amb nous instruments per treballar.
TV3 també va oferir un 30 minuts, barraques, l'altra ciutat, que us convido a mirar, i em quedo amb la dignitat dels records dels protagonistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada