Translate

dijous, 2 d’abril de 2009

Els debats del catalanisme.

Hem celebrat el primer acte de la Conferència Oberta, Catalunya causa comuna. Ha estat a l'Orfeó Martinenc, a Barcelona, Els debats sobre el catalanisme.

Transcric algunes de les idees que s'han exposat i em semblen prou suggerents per debatre.

Miquel Caminal. Abans som d'esquerres, després ve la identitat, la catalana. Amb qui faig causa comuna? quin catalanisme? el soberanista, l'autonòmic o el federal?. L'esquerra és federal, és transnacional,... La pluralitat és el signe de la nostra societat, però existeix una excessiva publicació d'una identitat homogènia (masses articles,...) Una causa comuna, no es pot confondre amb un projecte nacional únic, pluralitat és democràcia.

Jordi Font. La nació és el consens bàsic que s'actualitza. Els tacticismes, i ara en tenim masses, és perillós, no es pot radicalitzar la minoria i amb ella la minoria contrària, sí cal implicar la majoria del poble en un projecte compartit. La minoria radicalitzada exclou i destrueix. I Catalunya està feta de moltes llavors. Per altra banda, hi ha a Espanya una cultura difusa que no accepta la diversitat, es manté en la negació de la diversitat i les diferents nacionalitats, especialment Catalunya, és carburant per la dreta i impotència pels sectors d'esquerres que no poden assumir els costos d'enfrontrar-se.

López de Lerma. És el catalanisme el fil roig de la Catalunya d'avui? potser al Parlament sí, i a les urnes? quan hi ha més participació a les eleccions generals que a les autonòmiques. Quin catalanisme? dins o fora d'Espanya? que es baralla o que es vol entendre amb Espanya?. S'ha d'acabar l'ambigüitat. No buscar respostes de futur en el catalanisme mirant el passat (de fets que hem fet mitologia i som pressoners). El més catalanista no és el que més crida contra Madrid, si no el que més treballa pels ciutadans.

Ferran Mascarell. El catalanisme té un envelliment intel.lectual. La identitat a Catalunya ha estat atrapada durant 25 anys en els mites, i l'esquerra ha confós que era una problema dels altres, però la identitat és important per la col.lectivitat. Cal recuperar la centralitat social del catalanisme, ha de ser un marc de referència compartit, cal una renovació conceptual, amb les dosis adequades de racionalitat i d'emoció, i cal més claretat vers Espanya. Existeix una espanyolitat que nega la catalanitat i produeix confrontació. Necessitem una identitat, aque hem de tenir i saber explicar, sino, què oferim als que venen?

Rafael Pradas. S'ha provocat un catalanisme de la necessitat (davant els problemes amb rodalies, els peatges de les autopistes,...). S'està donant una visió del catalanisme, sobretot des de certs mitjans, que no és la Catalunya real.

Teresa Sandoval. El catalanisme comença al Clot (barri on s'ha realitzat el debat), als barris,... no és abstracte. I cal ara que també sigui europeista i global, així com és necessari buscar aliances en aquests nous espais.

Joan Tàpia. Hi ha un problema de fons: el catalanisme es defineix davant d'Espanya (en la història), però ara està davant d'altres problemes i reptes. Hi ha una "superestructura" que no veu, i que no accepta la realitat, que té una teoria més romàntica que la dels ciutadans.

El debat ha continuat entre l'emoció i la racionalitat que necessitem en el catalanisme, ente la Catalunya real i la "superestructura", que deia en Tàpia , que viu en un altre espai diferent al de la majoria dels ciutadans i ciutadanes, en els nous reptes que té Catalunya, en la necessitat de deixar-se d'ambigüitats i que cadascú es defineixi i sigui conseqüent, en la necessitat d'un projecte federal,...

Estic d'acord. D'acord que ens passem la vida donant voltes a les mateixes coses. Que existeix una visió no del tot real, un tant romàntica i pressonera allunyada de la realitat de la majoria de la ciutadania, i una visió, com algú ha apuntat, massa instrumentalitzada i exagerada per part de mitjans, partits o sectors, d'un país de perdedors o víctimes, de la queixa i no la proposta, una visió que és carburant pels nacionalismes (tant l'espanyol com el català). Que necessitem aire fresc i menys complexos. Que tenim nous reptes i noves realitats. Que el debat cansino sobre el que som i com ens veuen els altres, allunya encara més la ciutadania de la política. Què és una causa comuna el nostre autogovern, l'Estatut, així com resoldre el model de finançament, per justícia. Que necessitem, sí, una identitat col.lectiva inclusiva, lliure, cívica, democràtica, de ciutadania, més que no pas de fets passats elevats a mites.

2 comentaris:

garmir ha dit...

Hola Consol:
Hi vaig ser-hi i no em va acabar de convencer el tipus d'acte, la raó, que parlaven massa persones del món politic, periodistic i academic, i les persones diguem-ne del carrer restavem com a espectadors, tot amb els cartrons poder preguntar, semblava una edició delprograma de Debat, 59 segons.
Edmón.

Consol Prados Martínez ha dit...

Hola! Gràcies pel teu comentari.
Potser tens raó que falta escoltar les opinions de la gent que no es dedica a la política. Segur que és necessari. És per això que et convido a seguir els debats que seguirem a Catalunya, causa comuna. Debats presencials, en xarxa,... espero que podem participar molta gent. L'objectiu, moure, i remoure les persones que tenen ganes d'enraonar i trobar-nos.
www.causacomuna.cat
Consol