Estimada Lola,
Ahir al vespre, millor dit, dijous al vespre (escric a la mitjanit), vaig fer una xerrada a l'escola sobre la llei d'educació. Erem un bon grupet, mares, algun pare, i mestres. La majoria dones, millor dit, totes dones i tres o quatre homes (ja en parlarem en un altre moment per què les dones ens impliquem més a certs nivells). T'he de dir que va ser molt agradable. La conversa i el debat, perquè va haver de debat, i molt interessant. Trobo necessari que en parlem i expressem els diferents punts de vista, com a mares i pares, com a mestres,... Vaig defensar la necessitat d'un nou compromís social per l'educació. L'educació no es pot deixar només a l'escola. És una tasca de tothom, i començant per les pròpies famílies.
Però bé, no volia parlar de la llei d'educació, ja ho het fet en altres ocasions, i tindrem més ocasions. Vaig descobrir gent. Vaig descobrir voluntats. I vaig trobar que és molt bonic explicar l'activitat legislativa, sobretot quan la iniciativa de fer aquest acte surt de l'interrogant de la mateixa societat, en aquest cas de l'AMPA. És a dir, que no és una convocatòria de partit, que sempre té un format més rígid (caldrà canviar-ho, també).
Vaig veure que són del tot necessàries les escoles de mares i pares, i malgrat costi convocar, cal insistir i crear hàbit i punt de referència. Tot canvia tan rapidíssim, que necessitem noves i renovades eines, també o especialment, en l'educació dels infants. Una escola serà no només el que treballi l'equip de docents, sinó el que empenti l'equip de mares i pares. I si és junts, molt millor. L'escola pública ha de ser el referent del sistema educatiu, sense cap mena de dubte. I les escoles públiques dels barris. Se les ha de comprendre, s'ha d' acompanyar, amb recursos i amb instruments. I en especial a les entitats de mares i pares que com aquesta tenen la voluntat de ser-hi i de fer. Les dones amb les que em vaig trobar l'altre dia tenen un gran valor (vàlua).
I una darrera reflexió. La política també són les trobades on aprenem tots com a ciutadans. I saps que li dono molta força al concepte de ciutadà i ciutadana.
2 comentaris:
Siempre he pensado que nos enseñan a ser hijos, pero sin embargo nadie nos explica como ser padres. Pienso como tú Xelo debemos luchar desde nuestro papel ahora de padres, para que la educación sea la base de un mundo mejor. Despues de las etapas que ha pasado nuestra enseñanza en estos ultimos 50 años, despues de un maestro omnipresente, que todo lo sabe, que nos inculcaba la moral imperante, pasamos a la LOGSE, al profesor implicado, que le importa algo más que dar su materia y acabar con exito el programa. Muchos camibios ha ido sufriendo nuestra EDUCACION, pero solo existe algo importante, "Nuestros chicos/as de hoy, igual que nosotros en su momento, son el futuro de mañana". La eduación, la "Buena" educación no es barata, pero... ¿Que mejor dinero de nuestros impuestos que el dirigido ha hacer mujeres y hombres libres, responsables, solidarios, tolerantes...
Las asociaciones de padres empezaron en los 80' a tener importancia, claro Xelo, lo pimordial de los padres es involucrarse activamente en la educacion en la escuela.
Me alegro que de que los padres de hoy vallamos creciendo en el "Saber de educar" y de implicarnos en su enseñanaza. Cuanto podemos aprender volviendo a las aulas a colaborar con nuestros profesionales de la enseñanza...
Trobava a faltar les cartes a la teva estimada Lola... M'encanten; són properes, amenes, llegibles, amb missatge i, amb coneixement de la matèria.
Un petó, Consol.
Publica un comentari a l'entrada