Escolto pluja. És una bona notícia. No només per les reserves d'aigua. És bo pels sentits. Sobretot quan la remor és suau perquè tamborina les superfícies. Quan la sentor del parc cala els narius.La pluja de la tardor és diferent a la pluja de primavera. I els rostres que l'absorbeix també, o potser és per això que la pluja és diferent, perquè els diferents són els rostres i les llums. Però avui una tarda de tardor enmig de la primavera.
Salutacions en primer lloc. Aquest blog està molt aturat, ja m'ho dieu. Potser com la pluja d'aquest país, que s'escapa durant temps i després torna amb torrentada. Segur que teniu raó, que són oportunitats de cartejar-nos. La paraula davant la pantalla en solitari guanya més imatges que la dita.
3 comentaris:
Doncs mira, ja que ho dius... Sí, et trobava a faltar! M'agrada com transcrius els sentiments, avui la pluja la brodat.
Un petonàs, Consol i benvinguda de nou.
I les cartes a Lola, tornaran?
Volia dir: L'has brodat! Em sap greu que es vegin uns errors tan evidents.
He de tenir més cura i repassar.
Com m'agrada aquesta pluja, a casa, amb un llibre i bona música...
Benvinguda de nou!
Publica un comentari a l'entrada