Ségolène no renya

Segolene-Discours meeting Charlety Paris Uploaded by da93

Fa més d'una setmana que no he pogut escriure al blog, no per ganes i temes interessants, sí per falta de temps.

Avui no em puc estar d'afegir el fantàstic meeting de Ségolène l'1 de maig i algunes notes més. Sense poder entrar en gaires anàlisis politòlegs, però sí com a impressions, que a la fi és el que a la gent la mou a decantar-se per un o altre candidat.

En aquests dies he llegit alguns articles i alguns comentaris (també d'alguns amics, homes per cert) sobre si realment Sarkozy i Segolene representen o no dos models diferents. Si Ségolène realment ofereix una alternativa amb idees i projectes novedosos i clars. I jo crec que sí, que hi ha diferència de model i projecte, però sobretot hi ha diferència d'estil, de plantejaments, de forma d'entendre i afrontar els grans temes, i d'adreçar-se i crear empaties.

Per l'interès que ha despertat aquesta campanya, m'atreveria a dir que de la política ja no s'espera només un decàleg de promeses, potser la gent està cansada de promeses i busca o vol escoltar quelcom més. Des d'una certa ignorància potser, aquestes eleccions han estat un començament d'estirament o de desperezarse. Les eleccions franceses del 2002, el no a la constitució europea que entenc va ser més en clau interna que europea, el factor dels joves immigrants que va posar en alerta els principis d'integració des dels valors republicans, la desconfiança en el futur, entre altres, ... ha anat creant un cert pesimisme o ensopiment a França, que aquesta campanya ha estat capaç de donar-li una mica la volta pel que es va comprovar en la participació de la primera volta i en la intesitat de la campanya per la segona. Segurament aquest factor es deu a tots dos candidats, bons comunicadors. I a la búsqueda de respostes a les crisis i aspiracions que té la gent. Però m'atreveixo a apostar que l'estil de frescura de Ségolène ha significat un revulsiu al que molts s'han pogut agafar, a diferència del que va passar al 2002.

No es tracta de renyar i recrear-se en els fatalismes, sí de crear optimismes. És també el talante que va provocar l'estil de Jose Luís Rodríguez Zapatero. I crear optimismes no és incompatible amb transmetre autoritat, crear optimismes no és signe de feblesa davant els grans reptes socials. Crear optimismes és afrontar aquests reptes des de la concreció que es necessita i des d'una visió que necessàriament ha d'anar més enllà i ha de projectar un futur diferent i ambiciós que és capaç de crear confiances.

Crec que tots dos candidats han sapigut arrossegar ciutadans i ciutadanes que han pogut identificar-se amb cadascú. Interessant la qüestió de crear aquesta identificació amb un projecte, amb un estil, o amb una manera d'entendre les coses que passen, encara que només sigui des de la percepció. I en aquest final fins diumenge la campanya és realment una confrontació d'identitats o maneres d'identificar-se. Sigui d'esquerra-dreta, d'estil, de maneres d'entendre el país, de sensacions,... Interessant la qüestió de amb què o amb qui ens identifiquem. I té molt a veure no només el que es diu en els missatges polítics, sinó com es diu i el que es transmet. També la política té les seves emocions i ha de tenir la seva ànima.

És cert que alguns s'identifiquen més aviat en contra de. I és el cas de la gran participació de les banlieues a favor de Ségolène, o en contra de Sarkozy, especialment després de la seva definició de chusma, la qual ha utilitzat democràtica i cívicament el seu dret al vot per definir-se. Igualment significatiu. I qüestió a tenir en compte, donat que aquests ciutadans i ciutadanes també vota, són francesos, i volen respostes també.

Bé, escric aquest post abans del debat entre tots dos candidats d'aquesta nit. Venia escoltant a la ràdio el gran interès, com si es tractés d'un partit de futbol. La comparativa també té la seva gràcia i diu molt, donaria per un altre escrit.

Per la proximitat geogràfica, o per les ganes de buscar respostes al que ha de moure la política actual, l'interès ha estat considerable. Diumenge per això, els francesos decidiran.