Vespre

Estimada Lola,
Hi ha un moment del dia que crec que té quelcom d'especial. Més que un moment del dia, és el pas entre el dia i la nit. Quan encara hi ha claror però es comencen a encendre els primers llums.
Entre dues llums, entre la claror i la foscor. Un moment de transició.
Quan els objectes es comencen a desdibuixar, però mantenen el seu perfil perfecte com si es tractés d'un retallable.
Un instant que callen els sorolls i corre una mena de brisa entranyable.
Potser el moment més lúcid, ideal per badar, per deixar passar tranquil.lament el temps, per sentir-te simplement part del temps.
Quan badar és assaborir els petits instants de lucidesa.
Perquè la mirada es fa més intel.ligent i traspassa el que hi ha darrera de la finestra oberta i imagina les escenes quotidianes. Perquè la mirada abraçada també més enllà de l'horitzó més proper.
Quin lloc triaries per viure el vespre?

Magritte, L'empire des lumières