Translate

divendres, 20 d’abril de 2007

Vespre

Estimada Lola,
Hi ha un moment del dia que crec que té quelcom d'especial. Més que un moment del dia, és el pas entre el dia i la nit. Quan encara hi ha claror però es comencen a encendre els primers llums.
Entre dues llums, entre la claror i la foscor. Un moment de transició.
Quan els objectes es comencen a desdibuixar, però mantenen el seu perfil perfecte com si es tractés d'un retallable.
Un instant que callen els sorolls i corre una mena de brisa entranyable.
Potser el moment més lúcid, ideal per badar, per deixar passar tranquil.lament el temps, per sentir-te simplement part del temps.
Quan badar és assaborir els petits instants de lucidesa.
Perquè la mirada es fa més intel.ligent i traspassa el que hi ha darrera de la finestra oberta i imagina les escenes quotidianes. Perquè la mirada abraçada també més enllà de l'horitzó més proper.
Quin lloc triaries per viure el vespre?

Magritte, L'empire des lumières

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies per enllaçar-me. Petons.
Antoni Gutiérrez-Rubí

Glòria ha dit...

El vespre sens dubte és encisador!
Un bon post, Consol!

Anònim ha dit...

Més que un lloc, triaria una companyia amb la que viure un vespre i un "instant Magritte".

aac