Translate

divendres, 13 d’abril de 2007

Telemadrid vol la ciutadania inmadura


Comença a no ser estrany que quan es visita els amics i la família que viuen a altres llocs d'Espanya ens preguntin què passa a Catalunya i el català i el castellà i demés, o simplement s'obviï el tema per cansino i que per sort hi ha estimació amb els que tenim arreu. I la veritat és que no passa res. Suposo que en la distancia curta ens veuen normals, tranquils, sens patiments ni restrenyiments i això deu tranquil.litzar.

El documental de Telemadrid sobre ciudadanos de segunda en referència al tema lingüístic a Catalunya no sé ben bé con classificar-lo perquè em falta agilitat en els dits si vull expressar tot el que diria, però em va provocar molta i molta indignació i per moltes raons, suposo que com a molta gent que estem farts de tanta crispació sense raó.

Quina és la finalitat d'un documental així des d'una televisió pública? educatiu, informatiu, donar a conèixer la riquesa dels pobles d'Espanya?, o potser l'enfrontament des de la mentida només per qüestions partidistes? realment dóna vots aquest enfrontament absurd? una televisió pública pot caure en aquestes misèries? Precisament Telemadrid es caracteritza per la falta de pluralitat i llibertat, per no dir directament per la censura política. El PP coninua capficat en la ruptura, encara que sigui d'Espanya, que tant defensen sense defensar-la. Quanta irresponsabilitat,... perquè no provoca un desgast al govern, el que provoca és un desgast de la convivència i de les institucions, que és el mateix que dir de la democràcia.

Però a banda d'aquest fet denunciable, és cert que mai s'ha fet pedagogia per l'estimació de les llengües de l'Estat. Mai s'ha expressat prou que el galleg, el euskera, el català, són patrimoni de tot l'Estat i per tant de tothom. Davant aquestes llengües germanes hauríem de sentir com a mínim curiositat, i si més no, molt de respecte perquè les llengües és comunicació i és història i és identitat, i és cultura. I benaurats els que coneixen més d'un idioma perquè són més rics.

Per què la pàgina web de los Lunnis, una producció de rtve, no està en tots els idiomes de l'Estat? per exemple, el que podria suposar una finestra oberta als infants al coneixement i la curiositat de la realitat lingüística sense etiquetes. S'estima quan es coneix. O per què en les edicions de OT, malgrat participants de tot l'Estat, s'ha cantat en anglès però no en català, en galleg o en euskera, més i tot, només s'ha parlat en castellà com a norma, fins i tot entre catalanoparlants. Potser semblaran exemples absurds, però no tant, perquè idiquen que continua sent tabú la qüestió lingüística o tema que cal esquivar. Quan hauria de ser de tanta normalitat,... I això és el que manca, menys visceralitat i més cultura.

No anem bé, no pot ser que la riquesa i identitat dels pobles aixiquin tantes baixes passions. Pitjor encara, que alguns, la dreta i els seus voceros, promoguin aquestes baixes passions des de l'insult i la ràbia.

Aquestes situacions només encoratgen els extrems radicals que s'autoalimenten. Quan la majoria estem per altres coses.

I és el que manca, menys visceralitat i més cultura. Si més no per frenar els fatalismes i els intents de manipulació. Ni ciutadans de primera ni de segona, més ciutadania amb tota la força que representa.

3 comentaris:

Joana ha dit...

Consol,
sovint arribo a la conclusió que tot va a parar a la educació i la informació.
La gent que vivim a Catalunya ja sabem que no existeix l'enfrontament i menys per motius de llengua.
A mi també m'han preguntat amics de fora de Catalunya què passa, si és veritat que no pots venir si no parles català. A Tot.hom responc el mateix, veniu i opineu, no ho feu des de la distància ni la desinformació.
Insisteixo, molta educació i molta informació, però és clar.... de segons qui!.
Telemadrid i la Cope, sencillament, fan merder.
Un petonet.

Glòria ha dit...

A mi també em toca batallar de vegades. I sempre dic el mateix: si parlo i escric català, és perque vull!
De fet, aquests vacances, un dia, vaig escoltar pel carrer més català que no pas castellà, i era a l'Aragó!
I el que trobo més indignant: que diguin ciutadans de segona...

Pi ha dit...

Como catalana de educacion ya que desde que tenia 6 meses he vivido, educado, amado, luchado etc... en Mataro me siento orgullosa de autodenominarme catalana. Actualmente vivo en Madrid y es cierto que ademas de una manipulacion burda y maniquea en la cadena autonomica hay gente a pie de calle que nos critica (a los catalanes) por motivos tan demagogos como manipulados.
Pero tambien es cierto que la mayoria de gente de a pie en cuanto se habla de esa "mania anticatalana" se desarman reconociendo que es mas un enfrentamiento futbolistico o alimentado desde ciertos sectores radicalizados de derechona rancia.
Soy una andaluza educada en Mataro, orgullosa de sentirme catalana, integrada en su lengua y costumbres y una ciudadana del mundo que ahora vive en la capital.
Alli donde valla amare su tierra, su gente y asi perderé los prejuicios hacia todos.
No es Madrid quien aborrece a Cataluña si no esta derecha anclada en otro siglo.
Ojala halla cambio en estas elecciones y podamos volver a ver Tele Madrid
Lola Pineda