Translate

divendres, 30 de març de 2007

El debat del desplegament de l'Estatut

Un debat prematur si és que era el debat del desplegament de l'Estatut. Un debat per la propaganda de CIU que no s'acaba d'acostumar a la oposició. Un debat per mesurar qui és més nacionalista en la pugna entre ERC i CIU que continuen arrossegant a la discusió identitària. Un debat que ens podíem haver estalviat en els termes que s'ha celebrat. Un debat que pot ser profitós en les resolucions que hem acordat per consens. Però en qualsevol cas, un debat que la gent no acaba d'entendre.

Prematur perquè respon més a l'oportunisme i interessos partidistes de CIU que als interessos col.lectius del país. Busquen en el desplegament de l'Estatut el que no saben fer en el seu paper d'oposició. Pretenen que el Govern resolgui en quatre mesos els problemes acumulats d'anys. Continuen confonent partit i país. I ja és hora que això canviï.


La pugna per l'espai nacionalista no ens pot arrossegar contínuament al soroll i el cansament. La estratègia de CIU durant 23 anys ha estat el victimisme i la búsqueda del dolent a Madrid. El nou Estatut ens situa en una altra posició: hem dit què som i què volem. I ara el Govern ha de desplegar totes les oportunitats que ens ofereix. I és cert que necessitarem negociació i que no és fàcil, però amb segons quines actituds com algunes que s'han vist en aquests dies, serà pitjor. Si alguns s'havien acostumat a viure del fatalisme i la épica, ara necessitem serenitat i diàleg. Ambició per resoldre els reptes que tenim, i respostes a les demandes dels ciutadans i a les seves incerteses. Unes incerteses que no es responen precisament amb més fatalisme.


Això vol dir també que hem de tenir molt clar on és l'adversari. I és una dreta nacionalista espanyola que juga a desgastar les institucions i les aspiracions dels ciutadans per aconseguir el poder. I són també les pors a que les coses es moguin i les pors a aquesta mateixa dreta que fa tan de soroll.

És el Govern qui ha de desplegar l'Estatut i ho fa. I ho demostra les resolucions que hem presentat i aprovat els grups parlamentaris que donem suport al govern. Amb celeritat, amb ambició i amb seriositat. I és cert que necessitem unitat d'acció, com la resolució aprovada avui pel traspàs de rodalies i la solució de l'aeroport del Prat, unitat d'acció que responguin als interessos dels ciutadans i no als interessos partidistes exclusivament.


Crec sincerament que hi ha cert cansament al carrer de debats pesimistes i de tanta retòrica. I si volem desplegar aquest Estatut és per tenir els instruments i els recursos necessaris per resoldre els problemes dels nostres municipis i dels ciutadans i ciutadanes. És per això que volem més autogovern, des d'un projecte federalista que volem compartir.


Perquè correm el risc que mentre parlem d'autodeterminació la gent necessiti més oportunitats i més certeses. I això és el que volem aportar: la justa mesura de les coses. Amb fermesa i amb convicció en la negociació vetllant per les nostres competències i aspiracions, però renunciant al victimisme i la crispació que no porta enlloc i aporta confusió entre la ciutadania.


Intervenció de Miquel Iceta
Resolucions aprovades en el Ple del Parlament