Aquests dies, bé, des del mes de desembre passat, estic assistint i participant a les presentacions com a alcaldables de companys i companyes socialistes al Maresme.
M'estimula a reinvidicar la política i el prestigi de la política. Perquè el fet d'assumir un compromís així, no deixa de ser des d'un cert inconformisme i valentia.
És cert que vivim moments d'un cert desprestigi. A vegades amb raó entre les picabaralles que resten lluny de les preocupacions de la gent i els casos de corrupció que neguen molta feina de molta gent que treballa bé. Però m'emprenya que sovint el recurs fàcil només sigui culpabilitzar els polítics dels problemes.
Crec que és un risc. El risc de perdre confiança en la gent que ens representa i en les institucions. Crec també que hi ha gent interessada que això passi. Crec que a la dreta d'aquest país li interessa que això passi. Quan la dreta no governa ens amenenacen tots els mals. A la dreta ja li va bé que es perdi la confiança i el respecte pel que és de la col.lectivitat. I això és perillós, és un risc que no ens podem permetre.
Per això, davant el compromís que significa pels companys i companyes el fet d'assumir una responsabilitat així, sento la necessitat de reivindicar la política pel que significa d'inconformitat amb les coses que no ens agraden, que han de millorar, que volem transformar. La política com a servei.
I no són paraules boniques però buides. No ho han de ser en tot cas. També t'he de dir que tant que es repeteix sobre la llunyania amb la política, que al final s'imposa i s'accepta. Però suposo que estaràs d'acord que no és la millor sortida a les demandes de la gent. Hem de guanyar en confiança i hem d'enfortir el valor de la democràcia i del servei públic.
Potser et semblarà una mica transcendental, però només dir-te del que representa de bo la feina que fa molta gent perquè hi creu en unes idees i en uns valors, "encara que siguin polítics".
2 comentaris:
Pensar en un mundo mejor es noble, pero mas nos nobleza nos da el luchar por ello. Sabes que en nuestros 20 años las dos pensabamos en cambiar el mundo, ahora a casi los 40 yo intento que el mundo no me cambie a mi, tú sin embargo sigues en una brecha dificil, tú consigues que siga en muchos casos creyendo en la posibilidad de ese cambio desde dentro. No debesis escatimar esfuerzos ni ilusiones en llevar acabo la batalla de luchar e intentar cambiar esta sociedad, esta piel de toro es complicada, somos antagonicos por naturaleza, Miguel Hernandez o Luis rosales, pero algo nos une siempre que nos empeñamos en entendernos, ahora que parece vuelve a llevarse las dos Españas yo abogo por el entendimiento y la alternancia. Jose Luis Zapatero volvió a darme fé en la politica del talante y el dialogo. ojala lo entiendan desde todas las partes. La democracia vuelve a tener contenido.
Hola Pi, siempre he pensado que la política es esa posibilidad de cambiar las cosas para mejor, si no, a veces sería difícil seguir. A los 20 años pensabamos cambiar el mundo, y antes, ¿te acuerdas aquella "excursión" al "casal del barrio" en la visita de Carrillo y donde cantaban la internacional? éramos muy muy jóvenes. Ya empezamos a poder contar batallitas. Pero que nunca nos falte ese punto de inconformismo, aún en los 40.
Publica un comentari a l'entrada