Article publicat a CatalunyaPress el 26 de febrer de 2014
La
segregació urbana no és un fenomen nou, ni molt menys, la separació de població
en funció de la renda i altres variables ha existit sempre. Però cal dir que s’ha pronunciat com a conseqüència de la mateixa bombolla immobiliària i la crisi posterior que
encara avui resta instal.lada especialment en determinades zones urbanes.
El
creixement econòmic de la darrera dècada ha estat una il.lusió, també en termes de
redistribució de la riquesa. Avui queda demostrat que no va ser ni progressiu
ni va afavorir les bases per a un desenvolupament social i urbà equitatiu. La
bombolla immobiliària ha fet mal, i és el que passa quan es substitueix una
economia productiva per una d’especulativa. La recerca
Barris i Crisi demostra que ha fet mal també en el model de desenvolupament
urbà del nostre país, perquè un dels efectes que ha provocat ha estat la mobilitat i la substitució de la
població a nivell territorial. És el cas dels barris amb risc de vulnerabilitat, però heterogenis, que
va reemplaçar la seva població. És el que ha passat amb la població immigrada i la tendència a
concentrar-se segons el preu de la vivenda. Mentre es consumia sòl i es
construïen noves zones urbanitzades, s’oblidava les realitats d’altres barris, com els que es van aixecar a la dècada dels seixanta o setanta. El cinquè sense
ascensor va ser ocupat per una nova població.
Podem dir per tant que el sector de la construcció ha contribuït a la distribució de la població en funció de la seva renda. I no només per baix, també i especialment cal destacar la tendència de la població més benestant a separar-se i concentrar-se, sovint en la ciutat dispersa. No és que la crisi hagi segregat, ja ho havia fet la bombolla immobiliària
creant més riscos per a la vulnerabilitat. El que fa la crisi és accentuar
encara més la desigualtat, per les condicions de partida i per les polítiques que s'apliquen.
La pobresa es mesura pel nivell de renda, però també
per l’accés o no als recursos, educatius, culturals, d’informació,...és aquí on l'entorn urbà propicia o no millors oportunitats individuals i col.lectives, per activa o per passiva. I la desigualtat es dibuixa avui a Catalunya en mapes urbans, superant l'àmbit local, és a dir, com a mínim s'ha de fer una lectura metropolitana. A la segregació urbana se suma el fet que les retallades dels serveis públics s’estan fent de forma
lineal, i per tant, encara afecten més en aquells territoris amb més precarietat,
on els serveis públics poden i han de jugar un paper de contenció i cohesió.
L’estudi
també apunta les condicions dels barris amb més resiliència: el sentiment de pertinença i l'estabilitat de la població, la tradició en moviments socials i les polítiques (no tan sols públiques). En alguns casos veig aquesta resiliència més com a capacitat per pal.liar la crisi, que no transformar, perquè la capacitat veïnal sovint és la millor resposta i
més efectiva a la incertesa de molta gent, però la
responsabilitat dels poders públics de garantir les condicions per a la igualtat d’oportunitats no pot ser
substituïda per la solidaritat veïnal.
foto pròpia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada