Translate

dilluns, 3 de març de 2014

EL MAPA DE LA DESIGUALTAT

Article publicat a CatalunyaPress el 26 de febrer de 2014


Les conseqüències de la crisi no afecta a tothom per igual, ho sabem de sobra. I que aquestes conseqüències es visualitzen també geogràficament, és una de les conclusions dels primers resultats de la recerca Barris i Crisi. Un estudi liderat per l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona.

La segregació urbana no és un fenomen nou, ni molt menys, la separació de població en funció de la renda i altres variables ha existit sempre. Però cal dir que s’ha pronunciat com a conseqüència de la mateixa bombolla immobiliària i la crisi posterior que encara avui resta instal.lada especialment en determinades zones urbanes.

El creixement econòmic de la darrera dècada ha estat una il.lusió, també en termes de redistribució de la riquesa. Avui queda demostrat que no va ser ni progressiu ni va afavorir les bases per a un desenvolupament social i urbà equitatiu. La bombolla immobiliària ha fet mal, i és el que passa quan es substitueix una economia productiva per una d’especulativa. La recerca Barris i Crisi demostra que ha fet mal també en el model de desenvolupament urbà del nostre país, perquè un dels efectes que ha provocat  ha estat la mobilitat i la substitució de la població a nivell territorial. És el cas dels barris amb risc de vulnerabilitat, però heterogenis, que va reemplaçar la seva població. És el que ha passat amb  la població immigrada i la tendència a concentrar-se segons el preu de la vivenda. Mentre es consumia sòl i es construïen noves zones urbanitzades, s’oblidava les realitats d’altres barris, com els  que es van aixecar a la dècada dels seixanta o setanta. El cinquè sense ascensor va ser ocupat per una nova població.

Podem dir per tant  que el sector de la construcció ha contribuït a la distribució de  la població en funció de la seva renda. I no només per baix, també i especialment cal destacar la tendència de la població més benestant a separar-se i concentrar-se, sovint en la ciutat dispersa. No és que la crisi hagi segregat, ja ho havia fet la bombolla immobiliària creant més riscos per a la vulnerabilitat. El que fa la crisi és accentuar encara més la desigualtat, per les condicions de partida i per les polítiques que s'apliquen.

La pobresa es mesura pel nivell de renda, però també per l’accés o no als recursos, educatius, culturals, d’informació,...és aquí on l'entorn urbà propicia o no millors oportunitats individuals i col.lectives, per activa o per passiva.  I la desigualtat es dibuixa avui a Catalunya en mapes urbans, superant l'àmbit local, és a dir, com a mínim s'ha de fer una lectura metropolitana. A la segregació urbana  se suma el fet que les retallades dels serveis públics s’estan fent de forma lineal, i per tant, encara afecten més en aquells territoris amb més precarietat, on els serveis públics poden i han de jugar un paper de contenció i cohesió.

L’estudi també apunta les condicions dels barris amb més resiliència: el sentiment de pertinença i l'estabilitat de la població, la tradició en moviments socials i les polítiques (no tan sols públiques). En alguns casos veig aquesta resiliència més com a capacitat per pal.liar la crisi, que no transformar, perquè la capacitat veïnal sovint és la millor resposta i més efectiva a la incertesa de molta gent, però  la responsabilitat dels poders públics de garantir les condicions per a la igualtat d’oportunitats no pot ser substituïda per la solidaritat veïnal.

Al triunfalisme dels que asseguren que la crisi ha acabat, caldria recomanar que deixin les dades macroeconòmiques i aterrin al mapa de la desigualtat. 

foto pròpia
Aquí es pot consultar la recerca Barris i Crisi