A cop de
majoria absoluta i a cop de decret, el Govern del PP va impusant el seu model
menystenint el debat democràtic, ni amb el Parlament ni amb la societat.
“El tren de la llibertat”, com a expressió
generalitzada i plural del rebuig a la
reforma de la llei de l’avortament, no ha tingut cap mena d’efecte en el full
de ruta que s’han marcat. Ni el rebuig dels partits de l’oposició, ni les
demandes i consells de diferents sectors, ni les alertes del nostre entorn
europeu. Més que governar, com a gestió de l’espai públic que compartim, d’això
se’n diu manar.
La reforma
de la llei de l’avortament representa un retrocés en els drets de les dones i
de la ciutadania en el seu conjunt. Un retrocés normatiu i social. No limitem
l’argument del nostre rebuig només sobre el dret a decidir de les dones, que ho és, sinó
denunciem també que és un retorcés per al conjunt de la societat, perquè també
ho és. La reforma no respon a cap debat obert ni a cap demanda social sobre
aquesta qüestió. No de forma generalitzada, era un tema tancat. Qui es beneficia? crec que ningú. A qui vol acontentar el PP? És potser que ha de
demostrar alguna cosa als sectors de la dreta més dreta?. És una reforma pura i
simplement ideològica. I així van canviant el model social, que retrocedeix
ràpidament i a grans passes el que ha costat tant construir.
La proposta
és més restrictiva que la llei del 1985 i contradiu les recomanacions de
l’Organització Mundial de la Salut, perquè restringint el dret, poden augmentar
el nombre d’avortaments practicats amb pitjors condicions i perjudicant la
salut de les dones. Recordem que la llei del 85 va ser substituïda per la del 2010
amb l’objectiu de regular les condicions per a la interrupció voluntària de
l’embaràs i establir així també les obligacions dels poders públics pel que fa
a l’exercici d’aquest dret. Es declarava el dret de totes les dones a adoptar
lliurement decisions que afecten la seva vida sexual i reproductiva i el
reconeixement a la maternitat lliurement decidida. Suposava un avenç i una llei,
que a diferència de la reforma actual, va comptar amb un ampli consens social i
polític. A més, el canvi legislatiu torna a obrir la porta a la desigualtat en
l’accés als drets, perquè la decisió estarà condicionada.
No podem
caure en lleugereses a l’hora de qualificar una decisió tan important com
avortar o exercir la maternitat. Ni es pot banalitzar les condicions i
circumstàncies que porten a una o altra determinació. Sovint són situacions
dures, i el mínim necessari en moments així és la llibertat així com l’acompanyament
de la llei com a protecció.
Cal defensar que qualsevol decisió ha de ser respectada, perquè és
conscient i responsable. Cal recordar al ministre Gallardón i al Govern que
avortar no és obligatori, però és molt millor fer-ho amb l’empara de la llei.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada