Translate

divendres, 14 de febrer de 2014

Sr. Gallardón, avortar no és obligatori

Article publicat el 13 de febrer a CatalunyaPress

A cop de majoria absoluta i a cop de decret, el Govern del PP va impusant el seu model menystenint el debat democràtic, ni amb el Parlament ni amb la societat.

“El tren de la llibertat”, com a expressió generalitzada i plural  del rebuig a la reforma de la llei de l’avortament, no ha tingut cap mena d’efecte en el full de ruta que s’han marcat. Ni el rebuig dels partits de l’oposició, ni les demandes i consells de diferents sectors, ni les alertes del nostre entorn europeu. Més que governar, com a gestió de l’espai públic que compartim, d’això se’n diu manar.

La reforma de la llei de l’avortament representa un retrocés en els drets de les dones i de la ciutadania en el seu conjunt. Un retrocés normatiu i social. No limitem l’argument del nostre rebuig només sobre el dret a decidir de les dones, que ho és, sinó denunciem també que és un retorcés per al conjunt de la societat, perquè també ho és. La reforma no respon a cap debat obert ni a cap demanda social sobre aquesta qüestió. No de forma generalitzada, era un tema tancat. Qui es beneficia? crec que ningú. A qui vol acontentar el PP? És potser que ha de demostrar alguna cosa als sectors de la dreta més dreta?. És una reforma pura i simplement ideològica. I així van canviant el model social, que retrocedeix ràpidament i a grans passes el que ha costat tant construir.

La proposta és més restrictiva que la llei del 1985 i contradiu les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut, perquè restringint el dret, poden augmentar el nombre d’avortaments practicats amb pitjors condicions i perjudicant la salut de les dones. Recordem que la llei del 85 va ser substituïda per la del 2010 amb l’objectiu de regular les condicions per a la interrupció voluntària de l’embaràs i establir així també les obligacions dels poders públics pel que fa a l’exercici d’aquest dret. Es declarava el dret de totes les dones a adoptar lliurement decisions que afecten la seva vida sexual i reproductiva i el reconeixement a la maternitat lliurement decidida. Suposava un avenç i una llei, que a diferència de la reforma actual, va comptar amb un ampli consens social i polític. A més, el canvi legislatiu torna a obrir la porta a la desigualtat en l’accés als drets, perquè la decisió estarà condicionada.

No podem caure en lleugereses a l’hora de qualificar una decisió tan important com avortar o exercir la maternitat. Ni es pot banalitzar les condicions i circumstàncies que porten a una o altra determinació. Sovint són situacions dures, i el mínim necessari en moments així és la llibertat així com l’acompanyament de la llei com a protecció.


Cal defensar que qualsevol decisió ha de ser respectada, perquè és conscient i responsable. Cal recordar al ministre Gallardón i al Govern que avortar no és obligatori, però és molt millor fer-ho amb l’empara de la llei.