Article publica el 12 de febrer a CatalunyaPress
En una paret
d’un bloc de pisos vaig veure escrit “39%
fachos”. Era dilluns passat a la ciutat de Ginebra. Ho vaig entendre al
moment de conèixer els resultats del referèndum celebrat diumenge sobre la
iniciativa “Contra la immigració en massa”. El 50,34% dels suissos va aprovar
la limitació dels contingents a treballadors estrangers. Al Cantó de Ginebra
una mica més del 60% va votar en contra.
A Suïssa ho
voten casi tot. Amb 50.000 firmes o amb la petició de vuit cantons es pot demanar
ratificar qualsevol canvi legislatiu. Amb 100.000 firmes es pot impulsar una
iniciativa popular sense que el Parlament pugui canviar el text de la proposta.
Un sistema que dóna al poble un mecanisme directe fins i tot per a legislar. A
l’hora de fer campanya, no només es posicionen els partits polítics, també les
entitats, siguin socials, econòmiques o culturals. Amb el que costa fer
referèndums al nostre país... La democràcia directa té conseqüències, temences
sobre el que pot decidir el poble en funció de conjuntures, però també un debat
obert i més implicació per part de la ciutadania en els afers públics, els de
tothom. I comporta riscos, per exemple, què farà ara el Govern suís amb el problema
que li provoca el resultat respecte als seus tractats amb la Unió Europea.
No és la
primera vegada que el partit Unió Democràtic de Centre (UDC) impulsa una
iniciativa fent servir aquest sistema i que la guanya. Mana sense governar. És
una formació política que representa la nova extrema dreta europea,
nacionalista i xenòfoba, i potser la més assentada a Europa donat que porta
recorregut des de 1999.
Suïssa ens
fa envejar, amb només un 3,5% d’atur i una economia sana i a l’alça. En bona part
es veu beneficiada per la crisi econòmica de països com Espanya. Les principals
patronals han fet campanya en contra de la iniciativa, perquè es necessita mà d’obra, i mà
d’obra qualificada. Sembla contradictori doncs el resultat de la consulta.
Alguns dels arguments que s’han fet servir per defensar el sí han estat la
massificació del transport públic o les costures de l’estat de benestar.
Semblaria una broma vist des d’aquí. Són arguments populistes que apel·len a la por d’una societat amb una
considerable qualitat de vida.
És sens
dubte motiu de preocupació en un any d’eleccions europees i amb una nova
extrema dreta i populista que creix a Europa i que posa en risc, crec, els
fonaments de la construcció europea. Una Europa castigada per crisis diverses,
on la fractura entre els països del nord i del sud augmenta, no sé si amb
càlculs estratègics, i on la fractura a dins mateix de les societats també es
polaritza. La percepció de la decadència en alguns llocs i la temença de perdre
el que es té en d’altres, és terreny abonat pels populismes, els nacionalismes
i el rebuig als altres.
Però sense un
marc europeu cohesionat i cohesionador, basat en els drets i les llibertats, no
hi ha progrés en un món globalitzat, ni pels més rics ni pels més pobres. Molt en
joc en les properes eleccions europees. Cal llums llargues i intel.ligència política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada