Translate

divendres, 14 de febrer de 2014

39% fachos

Article publica el 12 de febrer a CatalunyaPress

En una paret d’un bloc de pisos vaig veure escrit “39% fachos”. Era dilluns passat a la ciutat de Ginebra. Ho vaig entendre al moment de conèixer els resultats del referèndum celebrat diumenge sobre la iniciativa “Contra la immigració en massa”. El 50,34% dels suissos va aprovar la limitació dels contingents a treballadors estrangers. Al Cantó de Ginebra una mica més del 60% va votar en contra.

A Suïssa ho voten casi tot. Amb 50.000 firmes o amb la petició de vuit cantons es pot demanar ratificar qualsevol canvi legislatiu. Amb 100.000 firmes es pot impulsar una iniciativa popular sense que el Parlament pugui canviar el text de la proposta. Un sistema que dóna al poble un mecanisme directe fins i tot per a legislar. A l’hora de fer campanya, no només es posicionen els partits polítics, també les entitats, siguin socials, econòmiques o culturals. Amb el que costa fer referèndums al nostre país... La democràcia directa té conseqüències, temences sobre el que pot decidir el poble en funció de conjuntures, però també un debat obert i més implicació per part de la ciutadania en els afers públics, els de tothom. I comporta riscos, per exemple, què farà ara el Govern suís amb el problema que li provoca el resultat respecte als seus tractats amb la Unió Europea.

No és la primera vegada que el partit Unió Democràtic de Centre (UDC) impulsa una iniciativa fent servir aquest sistema i que la guanya. Mana sense governar. És una formació política que representa la nova extrema dreta europea, nacionalista i xenòfoba, i potser la més assentada a Europa donat que porta recorregut des de 1999.

Suïssa ens fa envejar, amb només un 3,5% d’atur i una economia sana i a l’alça. En bona part es veu beneficiada per la crisi econòmica de països com Espanya. Les principals patronals han fet campanya en contra de la iniciativa, perquè es necessita mà d’obra, i mà d’obra qualificada. Sembla contradictori doncs el resultat de la consulta. Alguns dels arguments que s’han fet servir per defensar  el sí han estat la massificació del transport públic o les costures de l’estat de benestar. Semblaria una broma vist des d’aquí. Són arguments populistes  que apel·len a la por d’una societat amb una considerable qualitat de vida.

És sens dubte motiu de preocupació en un any d’eleccions europees i amb una nova extrema dreta i populista que creix a Europa i que posa en risc, crec, els fonaments de la construcció europea. Una Europa castigada per crisis diverses, on la fractura entre els països del nord i del sud augmenta, no sé si amb càlculs estratègics, i on la fractura a dins mateix de les societats també es polaritza. La percepció de la decadència en alguns llocs i la temença de perdre el que es té en d’altres, és terreny abonat pels populismes, els nacionalismes i el rebuig als altres.

Però sense un marc europeu cohesionat i cohesionador, basat en els drets i les llibertats, no hi ha progrés en un món globalitzat, ni pels més rics ni pels més pobres. Molt en joc en les properes eleccions europees. Cal llums llargues i intel.ligència política.

El debat i el resultat del referèndum no ha deixat indiferent a la societat suïssa. Un exemple són les pintades a la ciutat de Ginebra.