A falta de política pública d'habitatge, la PAH

Article publicat a CatalunyaPress el 17 d'octubre de 2013

Entristeix que la Constitució sigui utilitzada com a arma llancívola, o com a propietat exclusiva que es pensen alguns. I que mentrestant siguin vulnerats alguns drets fonamentals com és el dret a la vivenda, recollit a l’article 47, on també s’especifica que els poders públics han de promoure les condicions per garantir el dret i regular la utilització del sòl en benefici de l’interès públic i evitar l’especulació.

Segons un informe del Col.legi de Registradors, només al 2012 es van produir a Espanya 30.000 desnonaments. Diferents factors, entre ells polítics i legislatius, han provocat la coneguda bombolla del totxo i el desastre actual. Però no és l’objecte d’aquest article entrar-hi ara en les causes, sinó explicitar que no són els poders públics els que estan afrontant el problema des de la responsabilitat constitucional que els pertoca, sinó la iniciativa ciutadana organitzada, com és el cas de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha paralitzat el desnonament de 43 persones que ocupen un bloc de pisos a Salt, com a mesura cautelar i com a aval pel cumpliment de la Convenció de Drets Humans, gràcies a l’acció de la PAH. No és la primera vegada que Espanya rep un clatellot de la UE, el Tribunal de Justícia ja va advertir al Govern que calia canviar la llei hipotecària perquè els actuals desnonaments per impagament contradiu la legislació comunitària.

Aquests dies he escoltat a algú defensant el  desnonament com a salvaguarda del dret a la propietat privada. I he escoltat silencis, polítics i econòmics, no sé si per falta de resposta, o perquè són silencis segrestats o avergonyits. La propietat del bloc de Salt és de SAREB, el banc dolent, amb un 45% de fons públics!. Es pot permetre, social i políticament, famílies sense llar ni solució mentre exisiteixen pisos buits en mans de bancs rescatats amb fons públics? Crec que no.

El desplegament de la PAH, el suport ciutadà i els seus èxits, diria que és degut a l’acció propositiva i proactiva, i al treball que desenvolupen des de la mediació del conflicte i la recerca de solucions. La Iniciativa Legislativa Popular per un canvi en la Llei Hipotecària amb propostes com la dació en pagament i el lloguer social, va rebre el suport d’un milió i mig de signatures. O l’ocupació d’habitatges buits en mans de bancs rescatats amb fons públics, sota el programa “Obra Social de la PAH” que acull a famílies i persones que s'han quedat sense allotjament. Presència, xarxa, proposta i protesta, utilitzant tots els mecanismes a l'abast, des dels jurídics a la manifestació al carrer. Una plataforma social en la que participen afectats i voluntaris en defensa del comú, i amb la importància d'identificar-se amb una causa concreta que omple buits d’un sistema qüestionat, estancat i superat pels mateixos esdeveniments.

Les polítiques de vivenda han estat guiades fonamentalment per interessos immobiliaris i financers, i no pas per criteris d’interès comú i dret social, exepte algunes actuacions, bàsicament del món local. Impregnades d'aquests interessos sobretot des de les mesures aplicades de liberalització i la llei del sòl del 1998 (recordem, ministre Rato, que també va gestionar Bankia, tota una trajectòria,…).

El #BlocSalt, etiqueta que ha mobilitzat l'espai públic de les xarxes socials i l'espai públic urbà, és una de les tantes realitats. És per tot plegat que la política i els poders públics s’haurien de sentir ineludiblement interpel.lats.