Translate

dimecres, 3 de juliol de 2013

Retallada la Llei de Dependència, retallada de drets

Article publicat a CatalunyaPress el 19 de juny de 2013

El Govern Espanyol del PP va anunciar aquest darrer mes de maig la reducció del pressupost per a la Llei d’Atenció a la Dependència i l’Autonomia Personal en 1.108 milions d’euros per aquest any. I ho va fer de forma opaca, de tapadillo, com ja es costum en el seu taranna, penjant en la web l’informe de les reformes per enguany enviat a la UE.

Amb aquesta retallada fa inviable la pròpia Llei, que recordem que estableix com a dret aquesta prestació. Posa en risc, per tant, un dret social, que se suma a d’altres també en perill. Caldria fer un càlcul de tot el que estem perdent i les conseqüències socials, i també econòmiques, que suposen totes aquestes mesures. El grau de desenvolupament d’un país es mesura així mateix pel nivell de cohesió, benestar i de drets socials i civils. 

Què és el que es perd fent inviable aquesta Llei. El primer, l’atenció a les persones que tenen algun grau de dependència i sobretot la seva autonomia personal. Recordo la seva tramitació al Congrés i la incorporació d’esmenes i propostes especialmente per part de les entitats socials. L’incís que les prestacions han de ser adreçades a les persones titulars, com a dret, insisteixo, i per guanyar en dignitat, mobilitat i autonomia. Milers de persones accedien a una assistència per primera vegada.

Però hi ha més. Els estudis previs indicaven que la majoria de les persones eren ateses per la família. I això volia dir que més del 80% eren dones. Dones en la seva majoria de mitjana edat i grans, que en molts casos havien renunciat a la feina per fer-se càrrec d’un familiar. Renúncia a una vida professional i a una pensió digna en conseqüència. I per altra banda, aflorava una economia submergida de dones, sobretot immigrants. Per això una de les propostes de la LLei era la possibilitat de contractació i la cotització de la persona cuidadora, així com una formació adequada. Moltes famílies es beneficien, fins ara, fet que ha suposat una millor qualitat per a tot l’entorn familiar.

Prestacions i serveis per una atenció des de la proximitat, que és el que tothom valorem. A Catalunya vam incorporar també la figura de l’assistent personal, amb experiències força reixides, des de l’autonomia de la persona, i no subjecte als condicionants de l’administració.

El quart pilar del Benestar. Aquesta va ser l’aposta. I per la creació de nous jaciments de treball en l’atenció a les persones, no ho oblidem. Un pas més en la construcció d’un Estat de Drets. Recordo, per cert, que CIU va votar en contra de la Llei, al.ludint una invasió competencial, quan és una Llei treballada i amb participació de les Comunitats Autònomes i quan per altra banda, va coincidir amb la tramitació de la Llei de Serveis Socials de Catalunya al Parlament, el que ens va permetre poder lligar les dues legislacions.


Hem de fer valoració, sense dubte. És una Llei ambiciosa, que requereix de recursos i cal estudiar com garantir-los. Que neix pràcticament amb el començament de la crisi econòmica. Però reformes per millorar, i no una destrelada que la fa inviable i retalla drets socials.