Article publicat a CatalunyaPress el 19 de juny de 2013
El Govern
Espanyol del PP va anunciar aquest darrer mes de maig la reducció del
pressupost per a la Llei d’Atenció a la Dependència i l’Autonomia Personal en
1.108 milions d’euros per aquest any. I ho va fer de forma opaca, de tapadillo, com ja es costum en el seu
taranna, penjant en la web l’informe de les reformes per enguany enviat a la
UE.
Amb aquesta
retallada fa inviable la pròpia Llei, que recordem que estableix com a dret
aquesta prestació. Posa en risc, per tant, un dret social, que se suma a d’altres
també en perill. Caldria fer un càlcul de tot el que estem perdent i les
conseqüències socials, i també econòmiques, que suposen totes aquestes mesures.
El grau de desenvolupament d’un país es mesura així mateix pel nivell de
cohesió, benestar i de drets socials i civils.
Què és el
que es perd fent inviable aquesta Llei. El primer, l’atenció a les persones que
tenen algun grau de dependència i sobretot la seva autonomia personal. Recordo
la seva tramitació al Congrés i la incorporació d’esmenes i propostes
especialmente per part de les entitats socials. L’incís que les prestacions han
de ser adreçades a les persones titulars, com a dret, insisteixo, i per guanyar
en dignitat, mobilitat i autonomia. Milers de persones accedien a una
assistència per primera vegada.
Però hi ha
més. Els estudis previs indicaven que la majoria de les persones eren ateses
per la família. I això volia dir que més del 80% eren dones. Dones en la seva
majoria de mitjana edat i grans, que en molts casos havien renunciat a la feina
per fer-se càrrec d’un familiar. Renúncia a una vida professional i a una
pensió digna en conseqüència. I per altra banda, aflorava una economia
submergida de dones, sobretot immigrants. Per això una de les propostes de la
LLei era la possibilitat de contractació i la cotització de la persona
cuidadora, així com una formació adequada. Moltes famílies es beneficien, fins
ara, fet que ha suposat una millor qualitat per a tot l’entorn familiar.
Prestacions
i serveis per una atenció des de la proximitat, que és el que tothom valorem. A
Catalunya vam incorporar també la figura de l’assistent personal, amb
experiències força reixides, des de l’autonomia de la persona, i no subjecte
als condicionants de l’administració.
El quart
pilar del Benestar. Aquesta va ser l’aposta. I per la creació de nous jaciments
de treball en l’atenció a les persones, no ho oblidem. Un pas més en la
construcció d’un Estat de Drets. Recordo, per cert, que CIU va votar en contra
de la Llei, al.ludint una invasió competencial, quan és una Llei treballada i
amb participació de les Comunitats Autònomes i quan per altra banda, va
coincidir amb la tramitació de la Llei de Serveis Socials de Catalunya al
Parlament, el que ens va permetre poder lligar les dues legislacions.
Hem de fer
valoració, sense dubte. És una Llei ambiciosa, que requereix de recursos i cal
estudiar com garantir-los. Que neix pràcticament amb el començament de la crisi
econòmica. Però reformes per millorar, i no una destrelada que la fa inviable i
retalla drets socials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada