Aquests dies milers de famílies rumien una de les decisions més importants pel que fa a l’educació dels fills i filles: quina escola triar. Dies de portes obertes als centres escolars i de passejades i visites de mares i pares a la recerca d’una opció. Gens insignificant.
Sovintejant els centres hom s’adona de la gran feina que fan
la majoria dels mestres i de les ganes de tirar endavant i “vendre” educació i
de qualitat malgrat la duresa del moment; i de la implicació d’associacions de
mares i pares, del tot imprescindible per construir una veritable comunitat
educativa.
L’escolarització és fonamental en el desenvolupament de
l’infant, tant per l’adquisició de coneixements com per la seva socialització. Per
això alguns dels elements que mesuren les famílies no és només el nivell i els
resultats, també l’ambient escolar i l’entorn, a vegades per sobre d’altres com
la proximitat del centre a la llar. En una societat diversa com la nostra i on
la crisi colpeix uns territoris més que d’altres, caldrà posar molta atenció a
les dinàmiques educatives i aquestes amb les territorials i col.lectives. L’aposta
per l’escola pública, tota escola pública, com a referent d’excel.lència,
esdevé fonamental.
Reivindico aquí un concepte que vaig escoltar fa uns dies en
una presentació de l’Anuari 2011 de l’estat de l’educació a Catalunya de la
Fundació Jaume Bofill: l’educació com a bé comú. Un bé és quelcom que valorem,
en comú és quelcom mutu. Una estimació col.lectiva vers l’educació com a bé
propi i comú permetria una millor adhesió per part de tota la societat. Ens
importa a tothom. Necessari per fer de l’educació el principal factor de
desenvolupament i de cohesió del país.
Però en aquests dies de triar escola, vull destacar també un
fet amb el que s’estan trobant alguns municipis. La conselleria d’ensenyament
de la Generalitat anuncia el tancament de 73 grups de P-3 el curs vinent. Les
principals raons que al.leguen són demogràfiques, reducció d’alumnes. Però en educació
cal la política i criteris i no només les xifres fredes. Dels grups anunciats 61
corresponen a escoles públiques i una dotzena a concertada. Primer, diferència
considerable entre una titularitat i l’altra que parla per sí sola. Segon, en
alguns casos coincideix amb escoles amb projectes educatius propis, el que
representa un atac contra l’autonomia de centre recollida a la Llei d’Educació
de Catalunya i contra la innovació pedagògica. Tercer, suprimir grups just
abans de la preinscripció va en contra de la llibertat d’elecció de les
famílies, (tan defensat per CIU) perquè l’anunci desassossega a les famílies
que ja hi són, crea incertesa entre les que voldrien com a primera opció i
estimatitza en definitiva la pròpia escola. I quart, depén com, posa en perill
la planificació escolar des de criteris de cohesió i equitat i sense el
protagonisme municipal que és qui millor coneix les realitats.
Determinades accions locals són clau per a la millora
educativa, i per això en educació necessitem més empoderament dels ajuntaments.
És l’espai local on millor es pot començar a defensar l’educació com a bé comú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada