Translate

dimecres, 5 de desembre de 2012

El piròman Wert al servei del nacionalisme

Article publicat a CatalunyaPress el 5 de desembre de 2012

Dues reflexions al voltant de l’Avantprojecte de Llei orgànica de millora educativa.
Primera. Aquesta serà la setena reforma del sistema educatiu en democràcia. Quan el que necessitem és consens i estabilitat més enllà de criteris i canvis partidistes. Consens social i polític i especialment amb la comunitat educativa, professionals i famílies com actors principals. L’educació ha de ser la garantia de la igualtat d’oportunitats i la cohesió, l’aposta per fer del capital humà el principal actiu del país. Aquesta crisi econòmica evidencia  els errors del model econòmic que ens han portat a aquesta situació. El canvi de model és imprescindible i jo crec que passa per una major inversió en coneixements, habilitats, cultura,... de manera accessible i des de la igualtat d’oportunitats, començant per l’escola i al llarg de la vida.

La reforma que pretén el ministre va en sentit contrari, és una manera d’entendre l’educació més com a adoctrinament i control, que com a instrument de cohesió i capacitació per al progrés individual i col.lectiu, i  sense reconèixer els reptes actuals i futurs. La crisi està sent també la coartada per aplicar polítiques de dretes pures i dures i recular en drets socials i civils. Els criteris d’aquesta reforma recorda més aviat a l’escola del tardofranquisme. I és una reforma recentralitzadora continuant en la línia ideològica del Partit Popular. Recordem i defensem també que a Catalunya tenim una llei d’educació pròpia que ara seria vulnerada.
Segona. Una vegada més la llengua catalana com a dard. Una vegada més el nacionalisme per tapar la falta de resposta a la situació crítica actual, per tapar altres misèries i males polítiques, des de la més absoluta irresponsabilitat perquè provoca més fractura social i identitària. I precisament en aquests moments demostra una clara ofensiva i una inqüestionable falta de mires. Els tics del nacionalisme espanyol quan fa uns dies s’expressava al Congrés en termes “d’españolizar los ninos catalanes” ara es consuma en el projecte que acaba de presentar.

El sistema educatiu català pel que fa al model d’immersió lingüística ha estat i és un model d’èxit i de cohesió. Gràcies a gent com Marta Mata i el consens polític del moment que va defensar que tots els infants a la mateixa escola sense distinció de llengua. I per altra banda, és d’una gran pobresa que l’Estat sigui incapaç de considerar les llengües com a patrimoni propi i riquesa cultural col.lectiva. Aquesta falta de consideració, reconeixement i estima, ha estat i és una de les grans mancances que dificulta la construcció d’un Estat plurinacional.
Però he de dir que amb preocupació, veig una estratègia que va molt més enllà, estudiada i calculada. El PP fa un temps que va considerar que la manera d’entrar a Catalunya i de pas governar a Espanya, era trencant “la unitat civil del poble”, crec que un dels principis de més valor i de cohesió a Catalunya que des de fa temps molts han i hem defensat. L’atac al model educatiu i la llengua, les signatures contra l’Estatut de Catalunya, el recurs d’inconstitucionalitat, la immigració,...

Una gran irresponsabilitat. Mai els fins partidistes han de fer perillar la cohesió i la convivència.